Edició de la revista que edita l'Associació Cultural El Xop de Vallfogona de Balaguer corresponent al juny de 2018

1. Vallfogona,
també fa
història
Acte de
suport a
la Consellera
Meritxell Serret
a Vallfogona
Trobada
de pobles
de Ponent a
Vallfogona
VALLFOGONA DE BALAGUER | LA RÀPITA | L‘HOSTAL NOU I LA CODOSA
REVISTA D’INFORMACIÓ CULTURAL I LOCAL - PREU 2 - JUNY 2018

2. Editorial
per Hel·lena Guillén Llop
www.instagram.com/revistaxop/
www.facebook.com/RevistaXop/
www.plus.google.com
(cercar revistaxop)
PÀGINA WEB
http://revistaxop.wix.com/revista
Si us voleu anunciar en propers números
de la revista o col·laborar-hi, truqueu al
636 83 27 61 o envieu un correu electrònic
a revistaxop@gmail.com
Ja tenim president, per fi, sem-
blava impossible… ara a veure
quants dies aguanta en llibertat,
ja que sembla que depèn de qui-
na cançó cantis o de quin color
vesteixis pots acabar tancat a la
garjola. Ara sembla que han can-
viat el color a Espanya, de blau a
vermell, potser d’aquí a dos anys
seràtaronja,toti queesperoque
ens ho puguem mirar de lluny….
Cadascú tria i vota el que vol,
menysnosaltres,quesemblaque
per molt que vulguem i votem
una cosa ens ho hem de mirar de
lluny. Deixo el tema polític que ja
és el que portem menjant cada
diadurantnoséquantsmesos.
En aquest XOP veurem alguna
pinzelladadefeminisme,dequan
les dones van voler començar a
formar part activament de fes-
tes i celebracions vàries del nos-
tre poble. Sembla que abans el
paper que es donava al sexe fe-
mení era simplement quedar-se
a casa a fer les feines i cuidar de
les criatures, avui dia encara n’hi
ha que ho pensen, però desen-
ganyem-nos, ja no s’estila això,
avui les dones tenim més poder,
per fi, tenim veu i tenim vot, que
ja va costar prou al seu dia acon-
seguir-ho… però a poc a poc les
coses es van posant a lloc, i cada
any som moltes més, aquest any
eldiadeladonatreballadora,el8
demarç,vasermultitudinari!
Les dones ja som algú en aquest
país, tot i que encara ens queda
molta feina per fer, al seu dia es
van adonar que no hi havia cap di-
ferència notable entre sexes i van
reclamarelsseusdrets,cosadigna,
i és que els drets sempre s’han de
reclamar, la dignitat d’un mateix
no ens l’hem de deixar perdre, si-
guipergènereobépotserperclas-
se social.
Avui dia també hi ha molts treba-
lladors que comencen a sortir al
carrer reclamant el que és seu. La
crisi va fer sortir moltes empreses i
molts empresaris que, creient que
tenir un treballador i més diners
que aquest podia saltar-se la llei,
i l’altre, amb la por, callar i creure.
Per desgràcia aquí on vivim mana
qui té més diners. Que robes no sé
quants milers d’euros però ets de
la família reial? No passa res, copet
a l’esquena i vés a un altre país,
això rai. Que robes 1000 euros en
una gasolinera i no ets ningú? A la
presó.
A part de moure’s per diners tam-
bé ens toca el mateix país que es
mou per masclisme, ja que ara es
veu que si no et resisteixes el sufi-
cient en una violació, amb el que
podia suposar la mort, passa direc-
tament a ser un fet consentit i per
tant, els violadors no seran acusats
com a tal i en quatre dies podran
fer la seva lliurement.
I la noia? Podrà tornar a fer mai
la seva lliurement? I els records
que li impediran seguir la vida
normal, qui els jutjarà? És molt
trist que en cas d’una denúncia
per agressió hi hagi preguntes
com les de: com anaves vesti-
da? És que l’educació en aquest
país no permet veure una noia
amb faldilla curta sense que li
hagi de passar res? No seria mi-
llor educar bé en comptes que
les noies hagin de “vestir bé”?
No és culpa de qui porta les fal-
dilles curtes, sinó de qui creu
que un cos que no és el seu, pel
simple fet de portar roba curta,
ja li demana a crits vés a saber
que, permetent abusar d’aque-
lla persona sense el seu con-
sentiment, només perquè unes
faldilles li han dit. I el mateix
passa amb l’alcohol, si una noia
beu alguns combinats i abusen
d’ella, serà culpa de l’alcohol, de
la noia que va beure o potser
de l’abusador? La justícia dirà
que anava beguda, malgrat que
ella tingués clar que No és No.
Lamentable. A vegades sembla
que l’ésser humà no hagi evo-
lucionat gens i que el tema de
ser racional s’hagi quedat pel
camí...
Espero que a poc a poc les coses
es vagin posant a lloc, si no “es-
tem apanyats”.
3
N89 ·
2
· N89
EDITA
El Xop - Apt. de correus 1
Vallfogona de Balaguer
DIRECCIÓ
Hel·lena Guillén Llop
CONSELL DE REDACCIÓ
Lourdes Cardona, Àngels Camarasa,
Antonieta Gázquez, Esther Piqué,
Meritxell Rosselló i Teresa Balasch
CORRECCIÓ
Montse Olivart
COL·LABOREN EN AQUEST Nº:
Hel·lena Guillén, Antonio Carrera,
Lourdes Cardona, Antonieta
Gázquez, Esther Piqué, Esplai La
Vall, Associació de dones El Roser,
Escolar Salvador Espriu, Escola de la
Ràpita, Club Futbol Vallfogona, Club
Excursionista Vallfogona, CEPonent,
ANC Vallfogona, Associació de la
lluita contra el càncer, Neus Gili,
Rosa Abad, Laura Rubió, Enric Millà,
Dolors Mateu, Oscar Hernando.
DIPÓSIT LEGAL
L-136-1992
EL XOP, ÉS UNA PUBLICACIÓ
PLURAL. LA DIRECCIÓ RESPECTA LA
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ DELS CO-
MENTARISTES I NO ES FA RESPON-
SABLE DELS CRITERIS EXPOSATS
EN ELS ARTÍCLES FIRMATS JA QUE
SÓN D’EXCLUSIVA RESPONSABI-
LITAT DELS AUTORS I NO NECE-
SARIÀMENT L’OPINIÓ D’AQUESTA
REVISTA.
DISSENY I PROJECTE GRÀFIC
Sumari
03
04
06
07
08
09
10
11
12
13
14
16
17
18
20
22
24
26
28
29
30
31
32
33
34
36
38
39
Editorial
Retalls d’història
Vallfogona al dia
Vida Social
Associació de Dones El Roser
Escola Salvador Espriu
Club Futbol Vallfogona
Club Bàsquet Ponent
Lletracontens/es
Escola de la Ràpita
Esplai de la Gent Gran La Vall
Vallfogonins que...
Associació de la lluita contra Càncer
Club Excursionista Vallfogona
Trobada de pobles de Ponent
ANC Vallfogona
Entrevista: Neus Gili i Masagué
Carnestoltes - Sant Jordi
Cinc cèntims de ponentí correcte
Alimentació
Salut
Relats
Innovació als fogons
Racó de l’enòleg
L’ABC de la Cuina
Arxiu fotogràfic
Fotodenùncia i Per perdre el temps
Al seu servei
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura

3. Retalls
d’històriaper Antonio Carrera
Dècada dels 70, època de treba-
llosos nivellaments de terra. A la
partida de la Carbona, A. O., amb
una gran agudesa visual divisa un
petit objecte. Parà la màquina i
recollí una sola i única moneda.
És una sorprenent moneda ibèri-
ca, de la ceca de Bolskan (Osca),
tipus “Palenzuela”, meitat del se-
gle II aC.
Anvers: cap d’Hèrcules; darrere,
un dofí.
Revers: genet amb llança; da-
munt, estrella; davall, llegenda
ibèrica Bolskan.
Possiblement formava part d’un
anomenat “tresoret”, enterrat
per una comunitat ibera en la par-
tida de la Carbona.
Estem immersos en la 2a Guerra
Púnica, entre el 218 aC i el 201
aC., època en què Hannibal creua
les nostres terres amb les tropes i
elefants camí dels Alps. En el 206
aC, els valerosos cabdills ilergets
Indíbil i Mandoni s’enfronten a la
Bèstia romana (tal com la quali-
ficaven els ibers), i a pesar de la
valentia no poden sostindre una
guerra tan llarga i terrible.
La Bèstia romana sotmeté l’enor-
me potencial emergent de la cul-
tura ibera (“Princeps d´Occident”
ens qualificaven) i fórem condem-
nats a l’extermini, submissió i es-
clavitud.
Amb aquet marc de convulsió cal
situar la moneda de la Carbona, i
no és estrany que enterressin els
seus bens.
Anem a analitzar la paraula BOLSKAN
de la mà de D. B. Mascaray:
Lectura: B - OLS- (OS)KA- N.
B, consonante protética, aunque por excelencia suele ser la M, pero se
situa muy próxima a otra nasal, la N final. Por lo que se sustituye por la
B. Esta B protética no añade valor alguno a la composición. De hecho
está la moneda OLSKAN con identico contenido y significado y carece
de consonante inicial.
OLZ, variante de OLTZ, muro. Queda reducido a la consonante “L”, por
entrar en composición con OZCA. (B- OLS- (OS)KA.).
OSKA: brecha, endidura.
La forma correspondiente “DA”, permanece elíptica. Da: “tiene”.
Y por fin el pronombre relativo “N”, que se traduce por “la que”.
El texto traducido con absoluta propiedad: “El muro que tiene una bre-
cha”.
La frase hace referencia a un destacable elemento paisajístico del N de
la capital : un curioso muro rocoso con una inmensa brecha.
“El salto de Roldán”, como una puerta abierta en la Sierra, que de Jaca
a la Tierra Baja subían y bajaban ganados y mercancias.
Així doncs, quan els catalans fem referència a OSKA, (osca: tall, rega-
ta...), en lloc de la castellanitzada Huesca, ho fem amb “absoluta pro-
pietat”..... Encara que també els pastos oscences diuen “osqueta” a
l’osca o marca que feien a les ovelles.
BOLSKAN
X^ZAN
Però moneda vol dir comerç (“sal-
du”), i en moments de pau comer-
cien amb els pobles mediterranis,
però també amb l´interior, i Osca
(Bolskan) constituïa un importantís-
sim punt de intersecció.
Articulava les comunicacions Est-
Oest (Mediterrani- Cantàbria) i Nord-
Sud (Pirineu-Vall d´Ebre). En el 83 aC,
Quinto Sertorio, governador d´Hispà-
nia, l’erigí capital i la ciutat entrà en
una envergadura de monumentalitat
(creació d’un Senat Romà, educació
aristocràtica, etc).
Després de les guerres sertoria-
nes, Oska passà a l’anonimat.
Oska va ser la seca ibèrica que més
moneda emeté de tota la Penínsu-
la.
Imaginem l’intens comerç de la
Carbona (ilergets) amb els seus
pròxims seussetans, possiblement
llana, lli, cereals, fruits secs, ra-
mats, etc. (carbó segur que no,
però és una altra història...).
5
N89 ·
4
· N89

4. Vida Social
per Lourdes Cardona
Vallfogona
al dia
· 05-03-2017 - Josep Oriol Baldomà Mitjans - Aloma Antonia Aguilà Vallejo
· 21-04-2017 - Juan Antonio Gómez Guillamon - Maria Dorinda Rocha Fernandes
· 28-10-2017 - Carlos Martínez de Irujo Casanova - Antonia Giralt Ruiz
· 04-11-2017 - Edgar Torres Casanovas - Marina Farràs Trilla
El 2015 ens vam deixar de publicar aquest casament:
· 06-01-2015 Eloi Farré Bo - Aurenbiaix Closa Terré
Matrimonis
Naixements Defuncions
· 02-01-2017
Nadia Galitó Castaño
· 01-02-2017
Genís Gallego Alvaro
· 03-03-2017
Txell Sarret Gasquez
· 12-03-2017
Claudia Cruz Roselló
· 26-03-2017
Marc Hidalgo Serret
· 21-04-2017
Bruna Gutiérrez Viladrich
· 24-04-2017
Emma Palau Farré
· 24-04-2017
Mario Mihalcea
· 15-07-2017
Jan Almellon Camprubí
· 24-07-2017
Anouar Zanzan
· 18-08-2017
Martí Ruiz Ardiaca
· 27-08-2017
Gael Ramírez Pifarré
· 27-09-2017
Paula Fernández Majos
· 27-09-2017
Lionel Piqué Jasem
· 04-10-2017
Albert Gabriel Casu
· 20-10-2017
Julià Gatnau Vinyes
· 15-11-2017
Salma Htiti
· 17-11-2017
Axel Fernández García
· 19-11-2017
Vlad George Ariton
· 29-11-2017
Kora Dios Secorun
· 17-12-2017
Blau Regué Labrador
per Antonieta Gàzquez i Esther Piqué
7
N89 ·
6
· N89

5. Escola
Salvador
Espriu
El dia 2
de febrer TV3
va venir a la
nostra escola!
per Escola Salvador Espriu
Vam gravar un reportatge sobre el “Pro-
jecte FER” que vol dir “Futurs Emprene-
dorsRurals”.
Aquest projecte té com a objectiu prin-
cipalfomentarlesnostresvocacionsem-
prenedores, tenint en compte l’entorn
en el que vivim. Aquest projecte està
dividitendosblocs:
Bloc1: Quina bona idea. Ens van presen-
tarl’abellaFerielsseusproblemesenun
rusc cada cop més despoblat per falta
d’oportunitats.
Vamtreballarlahistòriad’inventsiinven-
tors/res. Vam entrevistar un empresari
delapoblació,elJoande“CalMarxant”,
un obrador d’embotits on vam
descobrir l’origen i el desenvolupa-
ment del negoci familiar; a més a
més, vam poder sentir de primera
mà els pros i contres d’emprendre
un negoci en zona rural. També
vam editar un vídeo de presentació
personalidelnostrepobleencatalà,
per a les escoles que ho treballen tam-
béaCatalunya,ienanglèsperalanos-
traparellad’Estònia.
Bloc2.ElsreptesdeFer.Esbasavaenels
reptesquehadesuperarl’abellaFerper
lamilloradelagestiódelrusc.
Vam pensar un servei per al nostre po-
ble,vamelaborarelnostreplad’empre-
sa i finalment vam presentar la nostra
ideaenunamaqueta.
Elsquatreserveisfinalscreatshanestat:
·Unallibreria
·UnCentredeequitació(hípica)
·Ungimnàs
·Iuncentreveterinariadomicili
Amb aquest projecte ens hem fet una
ideadecomgestionarunaempresa.
L’hem trobat interessant perquè hem
hagut de treballar en grup, buscar i cal-
cular quant costa un terreny, fer llistat
de productes, maquinària, mobiliari,
etc, ...i decidir a qui venem el nostre
producte. Potser un dia serà un negoci
deveritataVallfogona!
9
N89 ·
8
· N89
Associació
de Dones
El Roser
per Junta Associació de Dones
Visita Castell de Montsonís
Des de l´Associació de Dones El Roser
us volem recordar tots els actes que
hem fet de l´estiu del darrer any
2017 fins aquest primer trimestre del
2018.
· 06-08-17 Revetlla estiu
· 07-10-17 VisitaCastelldeMontsonís
· 16-11-17 Taller manualitats de
decoració de Nadal a càrrec
de Rosa Solans amb
objectes reciclats.
· 16-12-17 Xocolatada i bingo.
Concert de Nadal a càrrec
de Lluc Pascual Sarret i An-
drea Guzmán de Antonio.
· 09-02-18 Sopar Sta. Àguedes
· 08-03-18 Xerrada “Els sostenidors
Mites i Llegendes” a càrrec
de Francesc Puertas, expert
en corsetería i autor del
llibre del mateix títol.
Per aquest segon trimestre, el pro-
grama del qual ja us hem fet arribar,
consta de dues conferències amb
temes força interessants i d´una sor-
tida a Salàs on visitarem les Botigues
Museu, on alguns podrem recordar
i altres descobrir com era l´antic
comerç.
I pel tercer trimestre.... Les típiques
activitats que proposa l´Associació,
però amb alguna sorpresa incorpo-
rada... Però això ja ho us ho farem
saber més endavant.
Aquest any hem renovat junta i
voldríem donar les gràcies a les que
han marxat i agrair el seu esforç,
desinteressat, i la seva voluntat per
tirar endavant l´Associació: Montse
Farré, Rosa M. Baldomà, Dolors Sa-
rret i M.Teresa Carrera. La nova junta
estar integrada per: Dolors Molins,
Assumpció Gálvez, Cristina Soria, M.
Teresa Manuel Pilar Bernadó, M.Rosa
Torrent i Rosa Bonet.
Des de la junta volem agrair a othom
la vostra col.laboració i assistència als
actes, i us animem a continuar fent-
ho. Moltes gràcies a tots/es.
Taller de manualitats a càrrec de Rosa Solans
Xocolatada i bingo
Sopar de Santa Àgueda

6. CE Ponent
per CE Ponent
Article que va sortir al Segre sobre la nostra
jugadora mini Clàudia Sorribes Balasch
La festa es farà al recinte de les piscines, i amb col.laboració de l’ajuntament
farem una caminiada al castell de la Ràpita, que visitarem, festa de l’escuma,
inflables a la piscina, partits de bàsquet en diverses categories, partits de
futbol de pares i mares, cucanyes amb el Clàudio Balasch, exposició de fotos
antigues, sessió de zumba, sopar de germanor i fi de festa amb DJ Joan
Proposta de logo de la
festa del 20è aniversari
del Cep que farem el 30
de juny a les piscines:
1 2 3
11
N89 ·
10
· N89
El Club de Futbol Vallfo-
gona segueix fent història
aconseguint la permanen-
cia a la màxima categoria
de Lleida, 2aCatalana.
Després d’un any molt
complicat, l’equip no ha
deixat mai de creure, tre-
ballar i lluitar fins al final!
Enhorabona a tots i totes
els que han participat en
aquesta gesta! Jugadors,
cos tècnic, junta, socis, pa-
trocinadors, seguidors...
és un èxit de tots!!
Moltes gràcies i a seguir
gaudint del millor futbol a
Vallfogona!
Club Futbol Vallfogona
per Antoni Pinyol

7. Molts de vosaltres us preguntareu:
i què és un club de lectura?
El nostre club de lectura no és tan sols un espai de tertúlia i de debat a
l’entorn d’una lectura, en què un grup de persones ens organitzem per
llegir el mateix llibre i reunirnos un dia, a la biblioteca de l’Ajuntament,
per comentar el llibre, un cop al mes, sinó que també és un espai de
conversa i de reunió d’amics i d’amigues, que, a partir de la lectura men-
sual, debatem sobre qualsevol tema imaginable.
Ens reunim amb una afinitat comuna: el gust per la conversa i la lectura.
Intentem que els tipus de lectures siguin variades, encara que sempre
hi ha lectures que sorprenen per la bona o mala acollida que tenen,
segons el gust de cadascú.
Hem intentat que algun cop vingui un/a autor/a, o un/a expert/a en el
tema del llibre i també hem fet una trobada conjunta, molt profitosa,
cal dir-ho, amb els companys del Club de Lectura de Térmens.
I no únicament ens centrem en la lectura: de tant en tant, amenitzem la
trobada amb un àpat enriquidor a amb alguna copeta de cava.
Club de lectura
Els/les Lletracontens/es
Algunes de les lectures que
hem comentat són les se-
güents:
Anant a un club aconsegueixes que
la lectura sigui una bona excusa per
trobar-te amb amics i intercanviar
idees. I sempre les converses deri-
ven cap a molts altres temes.
I recordeu:
· Els llibres em van ensenyar a pen-
sar, i el pensament em va fer lliure.
Ricardo León
· Per viatjar lluny, no hi ha millor
nau que un llibre. Emily Dickinson
· Un lector viu mil vides abans de
morir. El que mai llegeix només en
viu una. George R.R. Martin
Animeu-vos lectors i lectores, us hi esperem !
Aquest curs, el nostre “Casal a
l’escola”, l’hem dut a terme un
pas més enllà: a la Universitat
de Lleida. El que hem volgut des
de l’escola és apropar i donar a
conèixer el nostre projecte als
futurs mestres de la Facultat
d’Educació a partir de dues
COL·LABORACIONS.
Escola de
la Ràpita
APS:
col·laboració
amblaUDL
La primera va ser impartiru-
na xerrada a la UdL sobre el
nostre projecte; els futurs
mestres van tenir una visió
del treball curricular a les
escoles de manera diferent,
vivencial, amb vocació de
servei a la comunitat, i on es
posen en pràctica totes les
habilitats i la interdiscipli-
narietat. El treball interge-
neracional és bàsic. També
vam tenir l’oportunitat
d’explicar metodologies de
treball cooperatiu en aules
multinivell, tret identitari de
l’escola rural.
I en l’altra activitat, el passat
dia 23 de febrer, els nens i
nenes de cicle superior i un
grup de padrins/es van anar
a la III Trobada pedagògica de
servei Comunitari de les Terres
de Lleida. Aquests van tenir
l’oportunitat de realitzar un ta-
ller creatiu Workshops de la mà
deBrainStore. Després, van fer
un agradable i interessant pas-
seig per la Fira tot descobrint
i coneixent noves activitats i
serveis d’aprenentatge lleidata-
nes. Per acabar, no hi podia fal-
tar veure l’espectacle de Tortell
Poltrona Sense Fronteres.
13
N89 ·
12
· N89

8. Esplai de
la gent
gran
La Vall
per Junta Esplai
Enguany hi ha hagut renova-
ció de la junta dels jubilats;
quedant integrada per: An-
tonio Carrera, Manuel Com-
panys, Dani Baró, Filomena
Porta, Carme Fernandez, i de
president Esteve Sole.
Un dels primers actes que
es va dur a terme va ser la
calçotada al poliesportiu, que
va tenir un gran èxit, tant pel
que fa al menjar com per la
decoració de l’espai..
I per Sant Jordi, la Neus
Gili anava recitant poe-
mes mentre la Coral
Vallfogonina
ho amenitzava.
Esperem que gaudíssiu
dels actes.
15
N89 ·
14
· N89

9. En aquest cas es tracta d’una
Vallfogonina que…
I és que vam estar parlant amb la
Josefina Moreno dels anys que va
estar de regidora a l’Ajuntament, i
parlant parlant ens vam assaben-
tar de coses prou interessants pel
poble, i per les dones!
Es veu que hi ha un abans i un des-
prés del 1992 pel que fa a les fes-
tes majors i les plantades del Xop
a Vallfogona i també un abans i un
després en la participació de les
dones als esdeveniments culturals
de Vallfogona.
Abans d’aquesta data, els homes
de Vallfogona eren els que acostu-
maven a anar al riu a tallar l’arbre,
no eren molts, però sí que eren tot
homes, únicament homes.
Eraunanitdedisbauxadinsdelpo-
ble; la canalla començava la festa
major a la seva manera, hi havia
destrosses, les típiques picades al
timbre per marxar corrents, i ana-
ven pul·lulant sense solta ni volta
pels carrers de Vallfogona.
Les dones es quedaven a casa fent,
qui sap, potser el dinar de Festa Ma-
jor de l’endemà…. I moltes nits, els
grups que venien a amenitzar la fes-
ta s’havien d’esperar fins a les tantes
per començar a fer festa, i algun any,
es veu que es van esperar fins a les 6
del matí, per acabar marxant sense
haver pogut tocar cap cançó.
La Josefina, ja dins l’Ajuntament,
va fer la proposta de fer una festa
oberta a baix al riu el dia de la ta-
llada, una festa on hi pogués parti-
cipar tot el poble, amics i familiars,
tothom hi tindria cabuda. Seria una
festaoberta,participativaiunabona
entrada de Festa Major per tots els
vallfogonins i vallfogonines. Però en
especial el que ella volia era que to-
tes aquelles dones que fins aquell
dia es quedaven a casa, poguessin
participar també activament a la
festa i sentir-la seva, igual que amb
la canalla, volia que des de ben pe-
tits arrelessin la tradició, la gaudissin
i volguessin repetir, any rere any,
aquesta festa tant nostrada.
Així doncs, al riu i amb un bon punt
de llum, les dones, en comptes de
quedar-se al marge van poder parti-
cipar, es van dedicar a fer entrepans
per tots, la canalla, en comptes de
fer maleses pel poble, anava també a
gaudir de la festa, sopaven allí i amb
companyia dels adults després s’en-
dinsaven al riu per buscar el Xop que
més goig els fes…
I així, a poc a poc, es va acabar fent
la gran festa que es fa avui dia, amb
homes, dones i canalla voltant pel riu,
fent entre tots que la festa sigui real-
ment del poble .
INFORME CAMPANYA 2017
L’Assemblea de la lluita contra el càncer a
Vallfogona, un any més VOLEM AGRAÏR
A TOTHOM!! TOTHOM!!, la col.labora-
ció, generositat i solidaritat de Vallfogo-
na, que han fet possible el ja tradicional
dinar de germanor. “PRODUCTES DEL
PORC, CASSOLA TÍPICA A VALLFOGONA”
el passat desembre de 2017.
L’acte va ser un èxit de participació, en
total es varen repartir uns 650 dinars, i
tothom que estava en la sala social po-
liesportiva va poder gaudir de la festa i
d’un gran sorteig de regals cedits per les
empreses, entitats, comerços i particu-
lars col.laboradors.
La recaptació total neta ha estat de
9.930,00 €, de les quals s’han fet les se-
güents aportacions:
· CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER LLEIDA,
4.940,00 €, destinats a finançar totes les
activitats de l’Associació, activitats cada
vegada més properes mitjançant el seu
desplegament a nivell comarcal i obertes
tant a malalts com a familiars.
· LLIGA’T CONTRA EL CÀNCER LLEIDA:
4.990,00 €, destinats a l’adquisició d’apa-
rells mèdics oncològics per a l’Hospital
Arnau de Vilanova.
Un any més, des de l’Associació a Vallfo-
gona, GRÀCIES per la vostra col.labora-
ció!!
Vallfogona, abril 2018
per Hel·lena Guillén Llop
17
N89 ·
16
· N89
Vallfogonins que... Associació
de la lluita
contra
el càncer

10. A primers d´any, el CLUBEXVALL
convoca a tots els socis/sòcies i a
tothom que ho desitgi, a l´Assem-
blea General Ordinària, on s´expo-
sa la situació del Club.
També,coméshabitual,espresen-
ta el calendari de les sortides pel
primer semestre. Aquestes van ser
les proposades:
21/01/18 Cingló Roig i Cova Gran
de Santa Linya
25/02/18 Moror-Castellot de Mo-
ror i Tombetes de Sant Martí
08/04/18TorredeVallferosaaTorà
06/05/18 Vall del Corb a Guimerà
Nova data: 27 DE MAIG
10/06/18 Sortida al Pirineu (lloc a
concretar)
Les tres primeres ja realitzades,
però amb algun canvi de data, a
causa de la climatologia o actes
que hi havia programats per aquell
dia.
La Junta del Club procura escollir
sortides, algunes de dificultat mo-
derada i altres de dificultat mitja-
na,peraquèhitinguincabudatots
els socis del Club, ja que hi som de
diferentsedatsitambédeformafí-
sica. Actualment som 85 socis ma-
jors de 18 anys i 30 de menors.
L´última realitzada va ser la de Vallferosa el passat 22 d´abril. Amb un
recorregut d´uns 14km. i un desnivell positiu de 480m. Durant el reco-
rregut, vàrem visitar la necròpolis del Clot dels Nens Xics, segle IX-X, on
es pot veure l´excavació a la mateixa pedra de les tombes. La bauma
dels Voliacs, cases rurals… Però la guinda de l´excursió va ser la visita
guiada, per l´Alcalde de Torà, a la Torre de Vallferosa, una de les fortifi-
cacions menys conegudes de l´època medieval i possiblement la torre
romànica més alta de Catalunya. Consta de dues torres, la de l´interior
construida sobre l´any 970 i sobreel 1000,la torre exterior queenvolta
la primera. Les dues són originals de l´època. Curiós, ja que no està
emplaçada en un punt elevat, sinó que es troba en el fons d´una vall,
tocantlesruïnesdel´esglésiadeSantPereideldespoblatdeVallferosa.
Els més agosarats vàrem pujar fins dalt per unes escales interiors
de fusta i contemplar des de dalt la magnífica vista de la vall, ver-
da per tots els indrets, gràcies a les últimes i abundants pluges.
Ruta molt complerta. Esport i cultura combinat, amb bona com-
panyia i un temps immillorable. Un matí de diumenge per a re-
cordar.
DesdelClubexvall,usanimemaquècompartiu
aquests matins de diumenge amb nosaltres,
peragaudirtotsplegatsdeparatgesdelnostre
entorn, que els tenim aprop i no coneixem.
Moltes gràcies, salut i kilòmetres!
19
N89 ·
18
· N89

11. Trobada de pobles de
Ponent a Vallfogona
21
N89 ·
20
· N89

12. Els actes que hem fet com a entitat
i simpatitzants demostren que es-
tem ben cohesionats: si hi podem
anar tots, hi anem, i sinó, sempre
trobem voluntaris. És ben bé com
la cadena de favors.
Després dels fets del primer d’oc-
tubre hi ha hagut una sèrie de ma-
nifestacions i sempre hi hem estat
presents.
Un acte també molt emotiu va ser
la cantata que van fer a Bellvis “300
anys vencent”.
I els dilluns a Lleida amb els Cantai-
res de Ponent i ara els dimecres a
Mollerussa.
La última manifestació del 15
d’abril fou un altre cop un èxit. I ahir
mateix, 16 de maig, vam ser davant
del nostre Ajuntament recolzant els
Presos i Exiliats.
Un cop més hem participat com
ANC al Posa’t la Gorra, gràcies a les
nostres monitores Aïda i Mariona.
Aquest 16 de juny, juntament amb
l’AssociaciódeDretsCivils,faremun
Concert per recollir diners per Pre-
sos i Exiliats. Estem convençuts/des
que VALLFOGONA NO FALLARÀ.
US HI ESPEREM A PARTIR DE LES 20
hores.
ANC
Vallfogona
Vallfogona
intenta ser-hi
sempre
23
N89 ·
22
· N89

13. Entrevista:
Neus Gili i Masagué
per Hel·lena Guillén Llop
Des de quan escrius?
Des de ben joveneta. Primer, contes i després,
poesia. Els avis per part de pare vivien a Bar-
celona. Quan venien a veure’ns a Vallbona
d’Anoia ens portaven contes a la meva germa-
na i a mi. Recordo especialment “Tartarin de
Tarascon”, “Cuentos Japoneses”, “El zoo d’en
Pitus”,llibresdelacol·leccióde“Loscinco”,iles
novel·les de l’Agatha Christie. En època d’estu-
diant vaig guanyar algun concurs.
Et va inspirar alguna persona o situació en
particular?
A vegades es diu que si els pares llegeixen, els
fills també ho faran. Jo no havia vist mai els pa-
res llegir. Això sí, el pare feia poemes. En l’ado-
lescència la poesia em va entrar amb força.
Suposo per la necessitat que esté en aquesta
època d’entendre els sentiments que un/a ma-
teixa sent per dins.
Què és el que normalment escrius?
La meva arrel és la poesia, però la prosa em
fascina. Escric poesia, relats, i actualment faig
una novel·la.
Escriptor/apreferit?
Kate Morton, Dolores Redondo, Paul Auster,
Isabel Allende, Rosa Montero. En poesia, Joan
Margarit, Maria-Mercè Marçal.
Quin tipus de llibres llegeixes?
Novel·les de gènere negre i intriga,
les de caire intimistes, i les d’embo-
lics o d’històries familiars. En general
totes les novel·les que em fan re-
flexionar les situacions que tracten.
En poesia sóc com un pardal, que
“picoteja” de tots els autors/es.
Tens més projectes en ment?
Una novel·la, que espero que agradi
molt.
Algun llibre que t’hagi marcat?
“La loca de la casa” de Rosa Monte-
ro. Un llibre que em van regalar per
un aniversari que parla de la fanta-
sia i dels somnis, de les pors i dubtes
dels escriptors, i també dels lectors.
Un llibre ple d’imaginació. M’encan-
ta!
Com definiries la poesia?
La poesia és una manera d’arribar a
l’ànima i a l’interior de les persones, i
uncanalperexterioritzartotallòque
no sabem com definir exactament, i
la poesia troba els mitjans, i les pa-
raules, per a fer-ho d’una manera
bella.
Si poguessis triar algun perso-
natge d’algun llibre que hagis
llegit per poder fer un cafè, a
qui triaries?
Ai, seria a molts! Però amb
Aneris (sirena llegit al revés) de
“La Pell Freda”, i de l’escriptor
AlbertSánchezPiñol,m’agrada-
ria per la curiositat que va des-
pertar-me aquest personatge.
I això que no m’agrada gaire la
novel·la fantàstica, però aquest
ésser meitat dona i meitat peix,
em va seduir per la seva pecu-
liar bellesa i tendresa.
Creus que la poesia està en
un bon moment?
Sí, la poesia està en un mo-
ment òptim. Les persones
han trobat en la poesia calma
i comprensió, en un món de
canvis constants i molta pre-
sa, la poesia fa una pausa a
meditar. La poesia diria fins
i tot, que pot arribar a servir
d’autoajuda en moments de
crisis personal. Ajuda a en-
tendre, i fa pensar les situa-
cions que es viu.
La poesia ha patit una trans-
formació en aquests últims
temps?
Sí, la poesia s’ha modernitzat.
Abans molts deien que no ente-
nien alguns poemes que llegien
per la seva complexitat en el vo-
cabulari. Crec que això ha can-
viat, i encara que se segueix uti-
litzant els recursos literaris amb
paraules plenes de riquesa, la
millor poesia al meu entendre,
ha d’arribar al lector amb senzi-
llesa i humilitat.
La gent llegeix?
No el que jo voldria, o voldrien
les editorials. El dia de Sant Jor-
di es venen la major part dels
llibres de tot l’any, i molt me-
diàtics. Comparat amb altres
països, el nostre llegeix poc.
Els joves potser són els que lle-
geixen menys. Internet ha estat
un gran avenç però alhora ha fet
mal. Com deia abans, la lectura
requereix temps i calma, i avui
dia això és un bé escàs. Caldria
trobar moments per a llegir.
Neus Gili Masagué (Vallbona d’Anoia, Barcelo-
na, 1966), fa 25 anys que viu en la comarca de la
Noguera al municipi de Vallfogona de Balaguer.
Administrativa, ha dedicat part del seu temps a
l’art d’escriure, i a l’esport. Ha publicat poemes
en dues antologies: Piera en vers i 50 poetes de la
terra, i també ha participat en un llibre de relats
eròtics, Relats eròtics DO Penedès. Va obtenir el
premi Sant Jordi de Vallfogona de Balaguer (2016)
amb el relat RH negatiu. Així mateix va quedar fi-
nalista en el Concurs de Relats d’Estiu del diari El
Segre (2017) amb el relat Mai es mor per sempre,
i al concurs de Relats Eròtics DO Penedès amb el
relat Gotim verd (2017).
El poemari Despulla’m a versos (2018) ha estat
publicat aquest Sant Jordi per l’Editorial Apostro-
ph Edicions. Un poemari que segons les crítiques
beslluma passió per la vida i els sentiments, i que
despulla l’ànima amb gran delicadesa i sensuali-
tat. Aquest poemari innova amb un audiollibre
incorporat en forma de lector QR, i que es pot
descarregar gratuïtament al mòbil o tablet, per
escoltar a més de llegir, tots els seus poemes re-
citats amb la seva veu, acompanyats d’una suau
música de fons.
Col·labora amb la revista local El Xop en la ves-
sant literària, i en altres associacions de caràcter
cultural. Activa en les xarxes socials, disposa del
seu propi canal de YouTube, Veu en vers, Neus Gili
Masagué, on recita alguns dels seus poemes amb
la seva veu, i una música adient.
En aquests moments treballa en la creació del que
serà la seva primera novel·la.
25
N89 ·
24
· N89

14. Carnestoltes Sant Jordi
Jaume Mateu Giral,
“La jove de pompeia”
Festa Major
del Roser
27
N89 ·
26
· N89

15. Cinc
cèntims
de
ponentí
correcte
amb lo
nostre
diccionari
per Hel·lena Guillén Llop
B
de:
Lo Diccionari Lleidatà-Català, 1998. Robert
Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit.
Alimentació
La resposta es sí. Una dieta vege-
tariana ben planificada ens pot
aportar tots els nutrients neces-
saris. I no ho dic jo, sinó molts
organismes internacionals de
reconegut prestigi que ja s’han
posicionat sobre el tema. Tal com
va publicar l’Associació America-
na de Dietètica en un document
de posicionament: “Les dietes
vegetarianes adequadament pla-
nificades, incloses les dietes ve-
getarianes estrictes o veganes,
són saludables, nutricionalment
adequades, i poden proporcionar
beneficis per a la salut en la pre-
venció i en el tractament de certes
malalties. Les dietes vegetarianes
ben planificades són apropiades
per a totes les etapes del cicle vi-
tal, inclòs l’embaràs, la lactància,
la infància, la infantesa i l’adoles-
cència, així com per als atletes”.
En la mateixa línia, la Organitza-
ció Mundial de la Salut recoma-
na una dieta basada en vegetals
(‘plant-based diet’) i afirma que la
carn no es imprescindible per una
correcta nutrició.
La dieta vegetariana és una dieta
de restricció, en la que les per-
sones de forma voluntària deci-
deixen deixar de menjar certs ali-
ments d’origen animal. I això no
ha de suposar cap problema si la
restricció d’aquests aliments ani-
mals es compensa amb la incor-
poració d’aliments vegetals que
aporten els mateixos nutrients
que els animals.
per Laura Rubió
És segura
una dieta
vegetariana
Totes les variants tenen en
comú que no inclouen la in-
gesta d’animals, però podem
trobar diferents versions
quan parlem de “productes
derivats dels animals”:
- Vegetarians estrictes: no
mengen cap producte d’ori-
gen animal.
- Ovolactovegetarians:
s’anomenen de forma comú
“vegetarians”, i consumeixen
ous i làctics.
- Vegans: és més una filo-
sofia que una dieta, ja que
amplien la idea dietètica a
altres aspectes de la vida,
deixant d’utilitzar i consumir
tot tipus de productes que
derivin dels animals com ara
la roba o els cosmètics.
És important destacar que, tot i
que hi ha certs nutrients que han
de ser objecte d’especial atenció
en les dietes vegetarianes, per
exemple, àcids grassos omega-3,
ferro, zinc, iode, calci, vitamina
D, només la vitamina B12 suposa
un autèntic repte a l’hora d’asso-
lir els nivells adequats. Per això, a
més d’una adequada planificació,
es necessària una aportació extra
d’aquesta vitamina a través de su-
plements.
També ha aparegut una nova corrent
anomenada “flexitarians” que està
relacionat però que no estaria dins de
la categoria de dieta vegetariana. Es
tracta de persones que consumeixen
tot tipus d’aliments d’origen animal
però que ho fan de manera molt oca-
sional.
Cal deixar clar que ser vegetarià no et
converteix automàticament en una
persona sana.
S’ha observat que arrel del creixent
interès per aquest patró alimentari,
la indústria alimentària està dissen-
yant molt productes amb la categoria
“vegà” però que molt sovint no tenen
un perfil nutricional saludable. A més,
molt aliments altament processats
rics en sucres i greixos de mala qua-
litat com ara la brioixeria o els snacks
fregits poden ser completament ve-
gans i al mateix temps molt poc salu-
dables.
Més enllà de ser vegetarià estricte,
ovolacteovegetarià, vegà, o flexita-
rià, sí que hi ha un consell que s’ha
demostrat científicament que suposa
beneficiós per la salut que és el d’aug-
mentar el consum d’aliments d’origen
vegetal. En general, tenim una inges-
ta força baixa d’aquests aliments i la
nostra salut es veuria afavorida si can-
viéssim fonts alimentàries que no són
vegetals per les que sí que ho són.
De fet l’OMS ha posat l’objectiu en la
ingesta mínima de 400g de egetals al
dia (fruites, verdures i hortalisses),
una quantitat bastant allunyada del
consum actual dels espanyols. Però
això, a més, no només ens beneficia-
ria a nosaltres com a individus. Una
ingesta abundant de vegetals i una
reducció de consum de carn (no és
obligatori pensar en el veganisme)
implicaria al mateix temps una gestió
dels recursos planetaris més
eficient i sostenible. Així que, facis el
que facis amb la teva alimentació, el
meu consell és que pensis sovint en
verd: el medi ambient i la teva salut
t’ho agrairan.
Piràmide vegetariana:
Babadero: Pitet. Ex: Fot-li un
babadero al txiquet, que no s’am-
bruto! Baldriga – baldragues. Ser
un trapella
Ballofa: butllofa, ex: L’altre dia me
vai cremar amb una txera i agoita
quina ballofa m’ha surtit!
Bardo: pallissa. Ex: quan va arri-
bar a casa, sa mare li va fotre un
bardo que s’anrecordarà dies.
Barrada: xut molt fort. Ex: no li
fotos barrada que l’ambarcaràs!
Bastanta. Femení de bastant.
Ex: no hi ha bastanta aigua per
púguer regar lo bancal.
Besito: petó. Ex: Nena, dona-li un
besito a la iaia que sino no’t darà
paga.
Biciclista: ciclista
Bitxo: (intradissuble): Ex: estàs fet
un bon bitxo, tu!
Blair: anar ple de picades de mos-
quit. Ex. Aquesta nit los mosquits
m’han fotut ben blait!
Bò: ordre per que el ruc pari.
Boranit: Bona nit. Ex: Au, dis-li bora-
nit a ton pare i cap al caixó!
Boria: Element característic de
Ponent
Brillo: (intradussible). Ex: Fot lo
camp! Brillo d’aquí!
Bueno: Bé, i tant!
Bultra: bosc de riu
Buixir: bordar de gos. Ex. Lo gos del
Manel és un plom, no para de buixir!
I quatre ditxos:
Beure’s el seny o beure’s l’enteniment. Perdre la raó, dir o fer alguna cosa o comportar-se de manera
il·lògica o inesperada. Ex: Què diu aquest, que he de pagar-li cent mil euros per això? Que s’ha begut
l’enteniment o que?
Bufar i fer ampolles: dit quan alguna cosa és molt fàcil. Ex: tota la vida que porto fent el mateix, per mi es
bufar i fer ampolles!
Bon profit li faci: s’utilitza per expressar menyspreu, ràbia o poc interès vers els beneficis o avantatges
que algú agafa o obté per alguna cosa. Ex: Al final ha trobat la bicicleta aquell bastrús, sort que li vaig dir,
no m’ha donat ni les gràcies, au! Bon profit li faci!
Buscar tres peus al gat: buscar raons absurdes, imaginàries i massa complicades per una qüestió determi-
nada. Ex: Ndéu amb lo fàcil que és i sempre s’empatolla buscant tres peus al gat!
29
N89 ·
28
· N89

16. Com influeix
l’exercici físic en la
nostra salut?
Salut
per Rosa Abad Badia
Bellesaper Sully Asencio
Qui no ha sentit dir que ens hem de moure? Que el
sedentarismeNOésunaliatdelanostrasalut?
Els professionals de la salut, cada vegada més, reco-
manem fer exercici físic per tal de millorar i/o conser-
varlanostrasalut.
Quèésl’exercicifísic?
Definiríem EXERCICI FíSIC com aquella activitat pla-
nificada, estructurada i sistèmica que persegueix
objectius concrets. La Condició Física és un conjunt
d’atributs que les persones tenen o aconsegueixen.
Aquestsatributsesdivideixenen2grups:
- SALUT → resistència cardiorespiratòria,força i resis-
tènciamuscular,condiciócorporaliflexibilitat.
- HABILITATS/RENDIMENT → agilitat, equilibri, coordi-
nació,velocitat,potènciaitempsdereacció.
LaCONDICIÓFÍSICAdepèndediversosfactors:Herèn-
cia, edat, sexe, experiència, estil de vida (treball),
tempsd’entrenamentiestatpsicològic.
Tots aquests factors actuen com una cadena, si un és
unpuntfeble,afectademaneranegativaalacondició
física de la persona. La condició física de la persona té
una capacitat física fonamental que és la FORÇA, que
condicionadirectamentlarestadecomponents.
Cal tenir en compte que estem davant una societat
cada vegada més sedentària; cada vegada minimit-
zemmésladespesaenergèticadeldiaadia,fetqueté
conseqüènciesnegativesperalasalut.
Estem dissenyats per moure’ns, però no tot és fer es-
port d’elit, sempre hi haurà un estímul adequat per a
cadapersonaiperacadamoment.
Som éssers vius oxidatius, el moviment és un gran an-
tioxidant, estem dissenyats pel moviment. L’exercici
físictéunrolfonamentaltanteneltractamentcomen
laprevenciódenombrosesmalaltiescròniques.
·OBESITAT:l’exercicifísicésbàsic,juntambunabonaalimen-
tació, per prevenir i/o combatre l’obesitat. L’exercici físic pre-
senta uns efectes fisiològics molt positius respecte a l’obesitat,
quantalareducciódegreix,sobretotdelgreixvisceral.
·PATOLOGIESCARDIOVASCULARS:l’exercicifísicbus-
caadequarlairrigaciódelsmúsculsiòrgansactius,had’aportar
oxigen i nutrients a la via metabòlica, així com eliminar produc-
tesderebuigfruitdel’augmentdelmetabolismeinduïtperl’exe-
cici. El moviment ens ajuda a la prevenció, en el cas de ja patir
una patologia cadiovascular, anirem augmentant l’exercici físic
progressivament en funció de les nostres capacitats, l’ajut d’un
entrenadorpersonalésaconsellable.
· RESPOSTES RESPIRATÒRIES:l’objectiu principal de les
respostes respiratòries a l’exercici físic busquen adequar l’oxige-
naciódelsmúsculsiòrgansactius,eliminarelCO2queproduïm
iaugmentarelpHdelasangvenosa.Enpatologiesrespiratòries,
l’exercici físic no les pot curar, però sí que millora la qualitat de
vidadelapersona.Similloremlafunciódeldiafragma,faràque
l’asmatinguiunmenorefectesobrelafisiologiadelapersona.
· DIABETIS: amb l’exercici físic podem incidir en la diabetis
tipus 2, perquè està relacionada amb l’estil de vida. En la dia-
betis tipus 1, de tipus genètic, entre altres factors, l’exercici físic
noméstéincidènciaenlacondiciófísicadel’individu.
· FIBROMIÀLGIA:es tracta d’un transtorn crònic i complex
que causa dolors generalitzats, esgotament profund i altres
símptomes, com transtorns del son i digestius, la seva causa és
desconeguda. L’exercici físic és una part fonamental del tracta-
ment de les persones amb fibromiàlgia, no hi ha evidència que
l’exercici pugui prevenir la malaltia, però sí que ajuda notable-
mentamillorarelssímptomesilaqualitatdevidadelspacients
que la pateixen. La fibromiàlgia és una afecció que acostuma a
generarunacertaapatiaalmoviment,perlaqualcosalesactivi-
tatsengrupfomentenl’adherència.
·DOLORD’ESQUENA:enaquestscasos,promoureml’ac-
tivitat en el medi aquàtic. La qualitat del nostre teixit muscular
és bàsica a l’hora de patir/prevenir dolors d’esquena, és a dir,
unamusculaturafortaensajudaràaprevenir.
· OSTEOPOROSI: es tracta d’una malaltia sistèmica carac-
teritzada per una major debilitat òssia i un augment del risc de
fractures. El procés de remodelació de l’os el podem estimular
ambl’exercicifísic.
·OSTEOARTRITIS:patologiadegenerativa,onhihaundes-
gast del cartílag associat a l’edat, el factor genètic és important.
L’exercicifísicnopotprevenirl’osteoartritis,peròsíminimitzarel
dolordelcartílag.
· ARTRITIS REUMATOIDE: malaltia autoimmune que
provoca inflamació crònica de les articulacions i dolor, sobretot
al moviment. L’exercici físic poc podrà prevenir aquesta patolo-
gia, però sí que ajuda a millorar la qualitat de vida; el treball de
flexibilitat(estiraments)téunefectepositiudemostrat.
·CÀNCER:l’exercicifísicminimitzaelsefectesdelcàncerimi-
lloralaqualitatdevidadelpacient.
PATOLOGIESONL’EXERCICIFÍSIC
TÉUNPAPERFONAMENTAL
Calquelapersonagaudeixifentexercici,percrear
una adherència i una durada del mateix. Quin és
l’exercici més aconsellable? El que agradi a la per-
sona i i “s’enganxi” a fer-lo. A més, l’exercici físic
ajuda al tractament de: Ansietat, depressió, es-
très, problemes de tiroides, insuficiències renals,
esclerosimúltiple...
Relatsper Neus Gili Masagué
Històries
El vent bellugava les espigues
d’ordiiabatzegadeslesfeiadan-
sar d’un costat a l’altre, a mercè
de la direcció en què bufava l’ai-
re. Des del turó on hi ha la nos-
tra masia centenària s’albira tot
molt bé. Les seves parets blan-
ques pintades amb calç contras-
ten amb la verdor de la vall que
canvia de colors, segons l’hora
del sol. Els verds clars brillen de
matinada, i els foscos que tiren
a blavosos ho fan cap el tard. A
la vall tot canvia molt de pressa.
El sol aviat s’amaga darrere les
muntanyes i qualsevol broma fa
que plogui. Com ara, esteníem
la roba a fora en un racó ben as-
solellat, on dos pals de fusta cla-
vats a terra tensen un fil de niló.
La mare hi estenia la roba de la
bugada cada matí ben aviat. Ella
deia que li agradava que la roba
s’impregnés de la puresa dels
primers rajos de sol. Portava da-
vantal i mocador al cap per re-
collir la seva cabellera llarga de
color castany. Els llençols blancs
de cotó que duien puntes de
ganxet havien estat un regal de
casament de la seva mare.
El vent els alçava, i la meva germana
i jo, d’això, n’havíem fet un joc quan
hi passàvem per sota i ens amagàvem.
L’olor del sabó s’evaporava i perfu-
mava l’aire que respiràvem. La mare
tenia el costum de portar una agulla
d’estendre sempre a la boca quan
recollia la roba eixuta. Mentre, amb
la boca mig tancada, entonava una
cançó que molt li agradava, la d’His-
tòries d’amor. El gos d’atura, que el
pare sempre deia que guardava tam-
bé la casa, remenava la cua quan la
sentia cantar, com si li agradés molt.
Però alçava pols cada cop que la cua
tocava el terra i la mare el renyava, i
ell parava. Després suposo que a ella li
sabia greu perquè de seguida li porta-
va les restes del sopar del dia abans, i
el gos tornava a remenar la cua com si
res hagués passat abans. Aquella tar-
da els núvols van rastrejar temptant al
cel. La negror va trencar en pluja i les
gotes grosses van començar a caure
atrafegades. Ens vam afanyar a entrar
a dins la casa, els quatre. La mare, la
germana, i el gos que seguia tan de
pressa com jo, darrere meu.
La roba de l’estenedor, no ens va do-
nar temps a recollir-la del tot, i es va
acabar mullant.
I mentre a fora plovia fort, el gos
s’entretenia davall la taula rosegant
un os de pollastre que feia espete-
gar entre les dents, i la gata bigarra-
da, grisa i blanca, i manseta de casa
que havia parit feia poc, amb les
tetes inflades passava la cua alçada
per les cames de tots. Havia parit
quatre gatets, tres que eren com
ella i un de tot negre. Érem tots a
casa, i el pare també havia arribat
del tros. I, al costat de la taula de
fusta grossa i del xim-xim de la pluja
que acompanya els meus records,
avui que l’aigua regalima com tan-
tes tardes ho fa a la vall, avui, que
plego roba amb olor del sabó de
casa damunt la taula on tants di-
narsisoparshemfetjunts,portoun
davantal de la mare, en la mateixa
casa que durant tants anys ha pas-
sat de pares a fills. Després que la
gata acabés les set vides que tenia,
els petits s’han fet grans, i passen
la cua com feia la seva mare. Sense
el gos que es va morir escanyat al
menjar-se un os. Segueix plovent.
La meva germana no hi és perquè
es va casar amb un noi de ciutat,
i sóc jo la que canto ara Històries
d’amor, a casa.
31
N89 ·
30
· N89

17. Rodó de vedella
Formatge Paüs de Tòrrec
Una tòfona d’estiu
Sal gruixuda de Vilanova de la Sal
Pebre negre
Sucre
Oli d’oliva
Mostassa verda
Festucs crus
Germinats de remolatxa
Brots i pètals de calèndula
Ingredients: Elaboració: Emplatat:
- El primer que farem és netejar el rodó de
vedella dels excessos de greix. El suquem
amb oli, sal, pebre, mostassa verda i sucre.
- Ho deixem reposar durant 24 hores en ne-
vera.
-Passataquesttemps pre-calentem elforn a
180º i el coíem durant uns 40 minuts. Ens té
que quedar amb un punt rosat interior.
- Una vegada fred, el tallarem en una mà-
quina de tallar embotits, molt fi i ja tindrem
l’exterior de la massa per a enrotllar el ca-
neló.
- Estirem les làmines de rodó de vedella i el
farcim amb el formatge de Paüs de Tòrrec
ben batut.
- Enrotllem els canelons
- Per altra banda en un recipient, triturarem
els festucs amb oli.
Col·locarem el caneló al centre
del plat amb un raig d’oli d’oli-
va per sobre, la tòfona ratllada i
una mica de sal.
Per a decorar hi afegirem uns
punts de mostassa verda, els
brots, pètals i un rajolinet d’oli
de festucs.
Si volem fer el caneló més gran
podem unificar varies làmines
de rodó de vedella i fer-lo de la
mida que ens
agradi més. Que vagi de gust!
Elracódel’enòleg
perEnricMillàNovau
Amb un dels Núm. del xop an-
teriors, vam parlar dels vins de
la DO Costers del Segre, sem-
pre està bé consumir la proxi-
mitat, però que us sembla
endinsar-nos ens els propers
números en totes les DO Cata-
lanes? Avui, pensat en el sud
del país, què millor que la DO
Terra Alta, encara que durant
molts anys s’ha associat amb
vins barats pel gran volum de
producció.
LaDOTerraAltaéslazonaviní-
cola més meridional de Cata-
lunya; està situada entre el riu
Ebre i les terres del Matarran-
ya (Aragó). Les serralades pre-
litorals calcàries de Pàndols,
Cavalls i els Ports presideixen
un paisatge espectacular i tí-
pic del Mediterrani interior,
destacant la plana, l’altiplà i
les valls. La vinya es conrea en
terrasses, sovint naturals, amb
diversos pendents (planes i
costers) o en bancals. El sòl de
conreu és en general de tex-
tures mitjanes, amb bon dre-
natge, de profunditat variable,
ric en calcària i molt pobre en
matèria orgànica.
Les característiques principals
dels seus vins són: la medi-
terraneïtat del seu terrer i el
predomini de les varietats de
raïm tradicionals, encara que
la Garnatxa blanca té un pes
excepcional i la seva elabora-
ció és la que millor expressa el
terrer i la cultura de la DO.
A part de la garnatxa blanca i
altres vins, també hi podem
trobar fins a 4 tipus de vins de
licor (mistela blanca, mistela
negra, ranci i vi dolç natural).
Actualment hi ha 1.250 viti-
cultors que conreen entorn
de 5.800 hectàrees de vinya,
Hem de tenir en compte que
es conrea el 33% de la Garna-
txa mundial, un percentatge
que suposa el 75% de la pro-
duccióaEspanyaiel90%dela
Garnatxa a Catalunya.
S’ha de tenir en compte que
una cosa són els viticultors i
l’altra són els cellers, en total
57, això vol dir que la majo-
ria dels viticultors venen a les
cooperatives. La que segur
que més ens sona és la coope-
rativa de Gandesa o el Celler
de Batea.
Jo us recomanaria 4 ce-
llers que són imprescindible
conèixerenaquestazona:Bàr-
bara Forès “, ja vam parlar dels
seus vins en el núm. anterior
delXop;elcellerArrufí;vinsde
Tros, i Ecovitres, tots presents
a la carta del meu restaurant.
Com a curiositat el passat mes
d’abrilesvacelebrarelconcurs
de garnatxes del món, com no
podia ser d’una altra mane-
ra “ al millor lloc on degustar
aquesta varietat”. Ja sabeu: el
cap de setmana que vulgueu
feuunaescapadaaunbonlloc
per descobrir.
Salut.
33
N89 ·
32
· N89
El canaló es un dels plats típics de la cui-
na catalana, sempre que pensem amb
ellsensimaginemunapastaqueembol-
calla una farsa, però els cuiners donem
voltes a tots. Partint del concepte de la
forma d’un caneló, podem substituir la
pasta per qualsevol tipus d’embolcall, ja
podria ser una carbassa o bé, com en el
casd’avui,unacarn.
Caneló de roastbeef de vedella amb cremós
de formatge, tòfona d’estiu i mostassa verda

18. Quichedetomàquets
cireraocherry
Ingredients per a 4 persones:
Massa trencada o brisa
3 cullerades de ceba picada o fregida
100 gr. de cansalada
15-18 tomàquets cirera
100 cc. de nata per cuinar
3 ous
Formatge ratllat parmesà
Nou moscada
Pebre negre
Sal
Mantega
Farina
Unteu amb mantega i enfarineu
un motlle, folreu-lo amb la mas-
sa, punxeu el fons, introduïu-lo al
forn preescalfat a 180º uns 12-15
minuts o fins que estigui cuita la
pasta.
En un recipient fondo poseu els
ous, la nata, la ceba fregida i la can-
salada a tires, prèviament passada
pel microones 2 minuts perquè es
cogui una mica.
Bateu-ho bé, salpebreu i poseu
una mica de nou moscada, pebre
i sal.
Aboqueu aquest preparat sobre
la massa cuita, repartiu els tomà-
quets i escampeu generosament
amb el formatge.
Introduïu una altra vegada al forn
uns 12-15 minuts.
Torreu el pa i talleu-lo a bastonets
llargs. Reserveu.
En un pot poseu la crema de llet
i feu-la bullir, afegiu el formatge
parmesà ratllat, torneu a fer bullir.
Tapeu, retireu del foc i deixeu-ho
reposar uns 10 minuts.
En una cocotte petita o recipient
apte per al forn trenqueu dos ous
de guatlla i ompliu amb la pre-
paració de formatge , salpebreu.
Repetiu en dos recipients mes.
Col·loqueu-los , tapats amb paper
d’alumini, dins d’una plata amb
aigua calenta que els cobreixi fins a
la meitat i ho cuineu al bany maria
a uns 180º durant uns 15 minuts.
Serviu amb una mica de cibulet per
sobre i les barretes de pa torrat.
Cremadeformatge
parmesàamb
ousdeguatlla
Cornetdetrufablanca
igeleaderoses
Ingredients per a 3 persones:
6 ous de guatlla
150 cc. de nata per cuinar
30 gr. de formatge parmesà ratllat
Cebollí
Sal
Pebre negre
2 llesques de pa
Prepareulatrufablancaposantla
xocolatatrossejadaamblanataiel
sucreenuncassó,feubullirunparell
deminuts.Apagueuelfociremeneu
finsqueesdesfacilaxocolata.Deixeu
refredar.Guardeualaneverafinsque
estiguibenfred.
Munteulatrufablancacomsifos
nata,afegiulageleadepètalsderosa
ibarregeuambcura.Col·loqueu-la
alamànigapastisseraireserveuala
nevera.
Feuelscornetestallantlapastade
fullatiresde1,5-2cm.d’ample,
col·loqueu-lesfolrantelsmotllosdels
cornets,untatsamboli,començant
pelvèrtex,pinteu-hoamboubatut
Coure’lsalforn,a200ºuns8-10mi-
nutsfinsqueestiguindaurats.
Deixeu-lostemperarforadelfornuns
5minuts,traieuambcuraelsmotlles
metàl·lics.Reserveu.
Pocabansdeservirompliuelscornets
amblabarrejadetòfonablancaige-
lea.Remateuambunamicadegelea
iacompanyeuambpètalsderosa
comestibles.
Ingredients per a uns 12 cornetes:
1 làmina de massa de pasta de full
1 ou
200 gr. de xocolata blanca
200 cc. de nata per muntar
1 c/s de sucre glacé
1-2 c/s gelea de pètals de rosa
Hihadiferentsmaneresdepresentar-la,depenentdela
quantitatdegreixosqueporti.
Teldellet:éslanataqueunavegadabullidaifredalallet,esfor-
maalapartsuperior.Solsdelalletsencerase’npotobtindre,lasemi
iladesnatada,òbviamentnoentenenomoltpoca.Tambééseltel
queesfadamuntunesnatilles,oalgunespostresdeculleracasolanes
quetenencomabaselallet.
22%dematèriagrassa:sonlesnatesques’emprenper
cuinar,tantdolçcomsalatiesl’anomenadanatadecuinar.
La nata es pot considerar un dels pro-
ductes estrella de les postres, encara que
també s’empra, i cada vegada més, amb
plats salats.
Com s’obté?
Tradicionalment, la nata s’obtenia deixant
reposar la llet una vegada munyida, entre
12 i 24 hores. Cal deixar clar que no és la
mateixa capa que quedava surant al cap
d’amunt de la llet una vegada aquesta
estava bullida i es deixava refredar.
Aquesta capa en cru, es retirava amb
molt de compte per no barrejar-se amb
la llet. Això representava molt de temps,
per això una vegada és va idear la centri-
fugadora l’any 1864 a França ja es van po-
der separar sòlids de líquids de diferent
densitat amb molta més rapidesa.
Si és deixa reposar unes hores la llet en
cru, van creixen espontàniament bac-
tèries que li donen a la nata una lleugera
acidesa i també una olor característica.
Si és fa d’una manera industrial, dons cal
emprar una nata pasteuritzada a la que
se li incorporen bactèries per accelerar
aquesta fermentació.
Aquesta nata ja fermentada s’anomena
també crema fresca o crème fraîche.
La nata
35%dematèriagrassa:éslaques’empramajoritària-
mentperarebosteria,pastissos,peramuntar,perornamentacions
pastisseresiésl’anomenadanataperamuntar.Aquestanatamés
espessa,unavegadabenfredaibatudaenèrgicamentperaincorpo-
rar-hiaire,éselqueesdenominanatamuntadaihadeteniralmenys
30%dematèriagrassa,encascontrarinopotmuntar.
Nataagra:Teunamatèriagrassaentreel18y24%iésunanata
quedegutalafermentacióteunregustàcid.AFrançasiestàmes
comercialitzada,aquíenscostadetrobar-la,encaraqueespotfer
fàcilment,solscalbarrejarunaculleradadesucdellimonaamb½l.de
natadeun35%dematèriagrassaideixar-horeposarunquartd’hora.
Xantillí:Natamuntadaensucradaiperfumadaambvainilla,la
receptaoriginalésdeFrançoisVatel,delsegleXVII.
Mantega:Eslanataambunmínimdematèriagrassadel35%
quemuntadapassariaasernataisiescontinuabatentpassaaser
mantega,queéselgreixlàcticaïllat.Lamillormaneraperobtenir
mantegaesquelanataperbatreestiguitèbia.Osigui,quesivoleufer
nataiveieuquel’heumuntatperòquedesprèséstalla,heufetmante-
ga,nocalquelatireu.
Trufa:Ésnatabatudaalaquesiafegeixcacauoxocolata,emprada
perfarcirocobrirpastissosiperd’altreselaboracionsdedolçosde
rebosteria,comaralestrufes.
És interessant saber unes nocions
bàsiques dels productes que tenim al
nostre abast emprats per l’elaboració
dels nostres àpats, tant de diari com de
festa, per a dolç i també per a salat.
Classesdenataocrèmefraîche
35
N89 ·
34
· N89

19. Arxiu fotogràficper Hel·lena Guillén Llop
Comparador
històric del
territori
Institut cartogràfic
i geològic de Cata-
lunya
Vallfogona
1945-46 i 2018
37
N89 ·
36
· N89

20. Semblen pèls de gos...
A la bassa roja
Foto
denúncia
Per
perdre
el
temps
Sudoku samurai
per Oscar Hernando
5
1
8
3
7
7
1
8
6
8
9
1
7
4
4
7
5
3
1
4
2
8
6
3
1
7
4
9
6
2
8
1
2
5
7
4
1
9
9
1
2
5
7
1
4
6
6
7
9
5
9
5
4
7
2
3
5
6
5
3
4
7
6
5
8
1
3
4
8
5
4
2
8
3
5
1
8 3
4
2
8
7 1
6
1
7
3
5
5
6
9
7
8
4
8
5 4
8
5
2
9
2
1
7
4
6
9
9
7
1
3
5
8
7
4
1
3
2
6
4
7
9
5
1
7
4
9
8
7
2
1
3
5
9
1
4
3
2
6
9
8
5
3
7
9
4
4
5
1
8
3
6
2
9
7
2
7
3
4
5
9
1
8
6
8
9
6
1
7
2
4
3
5
9
4
7
3
2
8
6
5
1
3
6
8
7
1
5
9
4
2
5
1
2
6
9
4
8
7
3
6
8
5
2
4
7
3
1
9
7
3
4
9
6
1
5
2
8
1
2
9
5
8
3
7
6
4
2
7
5
8
6
4
1
9
3
4
8
6
9
1
3
2
5
7
3
9
1
2
7
5
4
8
6
6
4
7
1
2
8
9
3
5
9
5
3
6
4
7
8
1
2
8
1
2
3
5
9
7
6
4
5
3
8
4
9
2
6
7
1
7
6
4
5
8
1
3
2
9
1
7
9
7
3
6
5
4
8
6
5
7
4
2
8
3
1
4
6
7
9
2
8
9
3
1
9
4
5
7
3
1
8
6
2
8
7
2
5
9
6
3
1
4
6
3
1
4
2
8
9
5
7
8
6
2
7
4
5
9
4
3
1
8
6
1
7
5
2
9
3
2
1
4
8
7
3
6
9
5
3
5
6
1
2
9
7
8
4
9
8
7
5
1
6
2
1
3
1
6
3
4
9
8
5
2
7
8
9
5
7
3
2
1
4
6
7
4
2
6
5
1
8
3
9
3
6
5
9
7
1
2
1
4
3
5
8
5
9
8
7
4
6
2
1
3
9
8
2
6
4
2
7
3
5
9
5
6
8
1
7
4
6
5
9
8
7
4
2
1
3
3
2
7
6
1
5
9
4
8
8
1
4
3
9
2
7
6
5
4
6
2
9
8
1
5
3
7
5
7
8
2
1
3
6
9
1
9
3
1
7
5
6
4
8
2
Solució
39
N89 ·
38
· N89

21. CarrerMajor,2
Telèfon973432037
VALLFOGONADEBALAGUER
www.calfarre.com
www.fusteriajmsegura.es
GranjaFleca
C/Major,5
VallfogonadeBalaguer
Tels.973432312
GranjaFlecaCocaiTeca