Exemplar de la revista 'El Xop' corresponent al mes de novembre de 2017

1. VALLFOGONA DE BALAGUER | LA RÀPITA | L‘HOSTAL NOU I LA CODOSA
Vallfogona,
també fa
història
REVISTA D’INFORMACIÓ CULTURAL I LOCAL - PREU 2 - NOVEMBRE 2017
Club futbol Vallfogona
ascens a 2a Catalana
Urnes a Vallfogona
per a l’1 d’Octubre
Comarkalada
a Vallfogona
Acte de
suport a
la Consellera
Meritxell Serret
a Vallfogona

2. Editorial
per Hel·lena Guillén Llop
www.instagram.com/revistaxop/
www.facebook.com/RevistaXop/
www.plus.google.com
(cercar revistaxop)
PÀGINA WEB
http://revistaxop.wix.com/revista
Si us voleu anunciar en propers números
de la revista o col·laborar-hi, truqueu al
636 83 27 61 o envieu un correu electrònic
a revistaxop@gmail.com
Fa dues
revistes, a
l’editorial del
setembre de 2016,
parlava de l’escenari
de país en que ens tro-
bàvem en aquell moment,
que gairebé ho teníem a tocar,
calia calma, serenor i esperar…
Avui, a novembre de 2017, ja
tenim la República proclamada.
Varen ser uns dies amb molts
nervis i angoixa, però al final les
coses han de ser clares; tenim clar
que el dia 1 d’octubre el poble
català va votar, i que el 27 d’octu-
bre el Parlament va proclamar la
tant desitjada República Catalana.
Sé i sóc plenament conscient que
hi ha gent al nostre entorn, i arreu
del país, que no tenen la mateixa
opinió sobre tot aquest context
independentista en el que ens
trobem, que no son partidaris
de marxar d’Espanya, perquè hi
estan bé i es senten espanyols.
Personalment ho respecto i crec
que la diversitat d’opinions ens
fa créixer també com a poble.
Tothom és, o hauria de ser, prou
lliure per pensar com bonament
li plagui.
Tots sabem que en teoria, en una
democràcia, la majoria mana, i el
poble es qui porta la veu cantant
en aquest cas. El nostre cas. Bé, ja
he dit que en teoria, això de la de-
mocràcia crec que últimament ho
hem d’agafar en pinces en aquest
país, un país on et donen xarop
de bastó només per anar a votar,
després d’haver-ho demanat
vàries vegades i s’hi hagin negat…
per mi queda una mica lluny del
que tenia entès com a democràcia.
I ja ni en parlem dels presos politics,
que no són els primers que empre-
sona l’Estat Espanyol, però tancar
al dues persones i a membres d’un
govern que l’únic que han fet ha
estat complir el seu full de ruta,
aquell amb el que es van presentar
i pel que varen ser votats, que tot el
que han fet fins ara ha estat pacífi-
cament, i deixar en llibertat a grans
lladres i estafadors, a mi em sona
a que la justícia espanyola no es
igual per tots. Ni la justícia nimoltes
altres coses.
Hi ha catalans que ho tenim clar,
que tot és sentiment, és justícia,
és història, és amor per les arrels,
per la llengua, per les tradicions
que ens fan ser poble. Pesa molt
més tot això que els cops de porra,
la presó i la por que ens intenten
posar. Malgrat totes les amenaces,
el passat 1 d’octubre Vallfogona va
demostrar que volia votar, i ho va
fer. L’Ajuntament va estar custodiat
durant tot el dia, des de la matinada
fins al vespre. Tot i el terror que van
aconseguir provocar els “bastoners
de l’Estat”, el veïnat no es va quedar
a casa, i cada cop n’hi havia més
que anava baixant al carrer, aquí i
arreu, demostrant que per molta
por i terror que ens vulguin impo-
sar, l’objectiu era clar (i ho continua
sent), i que per més que ho inten-
tin, ningú ens mourà d’aquí. I va
tornar a quedar clar quan, el dia 5
de novembre, Vallfogona cridava
“llibertat” i “no tinc por”, enmig
de centenars de persones que van
venir a concentrar-se per donar
suport a l’equip de govern que és a
la presó però sobretot hi eren per do-
nar suport a la Meritxell, per alguns
la Consellera d’Agricultura, per molts
la nostra veïna. Tens tot el nostre
suport i escalf, ànims!
No voldria parlar només de la inde-
pendència, ja és el pa de cada dia,
m’agradaria també felicitar al Francis-
co Alías, que cada revista ens envia
una poesia, que les fa amb el cor i es
nota, però la d’aquest número cal·la
fort. Parla de les dones maltractades
i assassinades pels covards dels seus
marits. El masclisme per desgràcia
existeix, i n’hi ha que abusen de la
força que tenen com a sexe masculí
per exercirla damunt de l’anomenat
sexe dèbil, el que no saben és que
les dones cada cop estem prenent
més consciència del que som i el que
podem arribar a ser si ens ho propo-
sem, sent conscients que al llarg de
la història hem estat gairebé inexis-
tents malgrat haver-ne format part
activament, recordem que aquesta
ha estat escrita pels homes... Avui
dia però, les coses estan canviant,
per sort ja existim de cara enfora,
podem escriure la nostra pròpia his-
tòria, amb nom de dona. Deixar de
ser sexe dèbil. Poc a poc ho anirem
aconseguint. A mi no em queda més
que sumar-me al desig del Francisco
i esperar que casos de masclisme no
arribin a Vallfogona. Ni a Vallfogona
ni enlloc.
Bé, he hagut d’anar modificant
l’editorial a mesura que els esdeve-
niments anaven passant, aquí ens
plantem i deixem que surti la revista,
sinó no ho pararem! I ànims, que tot
està per fer i tot és possible!
3
N88 ·
2
· N88
EDITA
El Xop - Apt. de correus 1
Vallfogona de Balaguer
DIRECCIÓ
Hel·lena Guillén Llop
CONSELL DE REDACCIÓ
Lourdes Cardona, Àngels Camarasa,
Antonieta Gázquez, Esther Piqué,
Meritxell Rosselló i Teresa Balasch
CORRECCIÓ
Montse Olivart
COL·LABOREN EN AQUEST Nº:
Hel·lena Guillén, Gerard Costa,
Esplai La Vall, Associació de dones
El Roser, Consell Escolar Salvaodor
Espriu, Inma Perelló, Club Futbol
Vallfogona, Club Excursionista
Vallfogona, Rosa Torrent, CEPonent,
Puntaires Vallfogona, Coral Vallfo-
gonina, ANC, Cansallebres, Francis-
co Alias, Neus Gili, Rosa Abad, Sully
Asencio, Enric Millà, Dolors Mateu,
Oscar Hernando.
DIPÓSIT LEGAL
L-136-1992
EL XOP, ÉS UNA PUBLICACIÓ
PLURAL. LA DIRECCIÓ RESPECTA LA
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ DELS CO-
MENTARISTES I NO ES FA RESPON-
SABLE DELS CRITERIS EXPOSATS
EN ELS ARTÍCLES FIRMATS JA QUE
SÓN D’EXCLUSIVA RESPONSABI-
LITAT DELS AUTORS I NO NECE-
SARIÀMENT L’OPINIÓ D’AQUESTA
REVISTA.
DISSENY I PROJECTE GRÀFIC
Sumari
03
04
06
08
09
10
11
12
14
16
17
18
19
20
22
23
24
26
27
28
29
30
31
32
33
34
37
38
39
Editorial
Retalls d’història
Esplai de la Gent Gran l’Esplai
Associació de dones El Roser
Escola Salvador Espriu
Club Futbol Vallfogona
Club Excursionista Vallfogona
Vòlei
Club Esportiu Ponent
XVI Trobada Puntaires
Vallfogonins que...
Coral Vallfogonina
Projecte JoVa
Vallfogona imatges 1 d’octubre
ANC Estiu i La Ràpita
Hostal Nou “Allò
Comarkalada
Estiu a Vallfogona
IV Cursa de la Vaca
Ponentí Correcte - Trobada 65 anys
Poesia i Relats
Salut
Bellesa
Innovació als fogons
Racó de l’enòleg
L’ABC de la Cuina
Arxiu fotogràfic
Fotodenùncia i Per perdre el temps
Al seu servei
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura

3. Retalls
d’històriaper Gerard Costa Serret
El dia 23 d’octubre de 1950 la
imatge de la Mare de Déu de
Fàtima visità la Ràpita enmig d’un
enorme fervor popular. Com si
es tractés d’una gran festa, es
van engalanar els camins que
conduïen al castell i la capella de
Santa Margarida, llavors l’única
església del poble fins a la con-
sagració de la nova l’any 1951.
Molts hi participaven per motius
de fe, altres per oblidar la grisor
de la postguerra al poble i ten-
yir-la d’esperit alegre, participatiu
i ple de color.
Visitaala
MaredeDéu
deFàtimaa
laRàpita
Processó pujant al castell.
Fons Toni Velimelis.
Les imatges que acompanyen aquest apartat
mostren la gran gentada que participà en
l’esdeveniment i que envoltava la processó
religiosa amb la imatge de la Mare de Déu.
La talla va ser esculpida segons les indicacions
de Sor Lúcia, una de les nenes tres vidents
de l’aparició mística de la Mare de Déu de
Fàtima en una aparició el 1917.
L’escultura va ser coronada el maig de 1947
i va iniciar el seu recorregut pel món per
Espanya l’any següent.
A la Ràpita, però, l’arribada de la talla no va
tenir lloc fins l’any 1950. Procedent de Bala-
guer, nombrosos sacerdots i laics van acom-
panyar la imatge fins a l’esplanada del castell,
on van aixecar-se arcs triomfals i catifes de
flors per a rebre la Verge. A continuació va
tenir lloc una solemne missa a l’ermita de
Santa Margarida.
Arc de triomf
aixecat a l’entrada
de l’esplanada del
castell. Al fons,
Santa Margarida.
Fons Toni Velimelis.
Vista de la Mare de Déu de
Fàtima entrant a l’ermita de
Santa Margarida. A l’esque-
rra, annexa a la capella, l’an-
tiga rectoria, ara derruïda.
Fons Toni Velimelis.
Arcs triomfals i
catifes de flors per
on havia de passar
la Verge. Al fons,
el castell abans de
construir-se les dues
torres laterals als
anys 60.
Fons Toni Velimelis.
Rapitencs duent
a collibè la talla
custodiada per la
Guàrdia Civil.
Fons Toni Velimelis.
5
N88 ·
4
· N88

4. Esplai de la
Gent Gran
La Vallper Junta Esplai
·5ªtrobadadepadrinsielsnensdela
llard’infantsal’Esplai
·RevetlladeSantJoan
·Xerradasobre:normesdeseguretat
vialacàrrecdelsMossosd’Esquadra
·Bingo,tardadebingoperatothom,
desprésberenarambpica-picaia
continuacióvisualitzaciódelDVDdeles
activitatsdutesatermel’any2016.
·ViatgeculturalaMontSantBenet i
Manresa
·FestadelescassolesaVallfogona
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Quedenpendentsperacabarl’any:
·Eldia29d’octubrelacelebraciódela
Castanyada
·Eldia24denovembreviatgedetres
diesdeprenadalalaPinedadeSalou
·Lavisitadelsnensdelcol·legique
ensconfeccionarancomcadaanyel
pessebredel’Esplai
·El17dedesembreacomiadarem
l’anyamblatorronada
Desd’aquestespaiquelarevistaXOP
ensdeixa,elsmembresdelajuntade
l’EsplaidelaGentgranusdonemles
gràciesperajudar-nosaquetotaixò
esfacipossible.
Usespereml’anyvinent!Moltes
gràciesIBONANY!
· Viatge de tres dies al Carnaval de
Santa Susanna
· Taller d’escacs per la gent gran amb
Josep Oms
· Xerrada: PENSA I ACTIVA LA MENT,
per Olga Gelonch, neuropsicòloga
· Caminada a l’empresa CUNIPIC de
Vallfogona
· Viatge de dos dies a Cadaqués, Cap
de Creus i Girona en “temps de flors”
· 12ª trobada de gent gran de
La Noguera al Consell Comarcal
· Caminada a la Torre Santa Maria
Recull de les
activitats
realitzades per
l’espai fins al
setembre de 2017
Març
Abril
Maig
Taller d’escacs
per la gent
gran amb
Josep Oms
Viatge
a Santa
Susanna
Xerrada per
Olga Gelonch
Viatge a Mont Sant Benet
Caminada
a l’empresa
Cunipic
Trobada de
padrins i
nens de la llar
d’infants
Revetlla de
Sant Joan
Xerrada a
càrrec dels
Mossos
d’Esquadra
Tarda de
Bingo
Festa de les
Cassoles
Caminada a la
Torre Santa Maria
7
N88 ·
6
· N88

5. Benvolguts i benvolgudes mares i
pares, padrines i padrins, companys i
companyes, alumnes i ex alumnes de
l’Escola Salvador Espriu de Vallfogona
de Balaguer:
Fa més de vint anys que vaig arribar a
Vallfogona per ser mestra de l’escola.
Semblava impossible però els anys
van passant, se’ns van escolant entre
els dits, com si fossin aigua, i el mes
de desembre passat em vaig jubilar.
Naturalment que, fins i tot sense
voler, s’acumulen un munt de records
i d’anècdotes, de primeres dents i
d’alguna llàgrima eixugada. Tot forma
part d’un record que serà inesborra-
ble.
Començo una nova època en la meva
vida. Per molt bé que em vagi, mai no
em serà tan profitosa com aquesta
que he passat amb vosaltres, d’això
n’estic ben segura. Ha estat una èpo-
ca molt feliç perquè he fet realment
allò que volia fer, la meva vocació, la
professió que volia tenir. El meu trac-
te amb els més petits sempre m’ha
sigut molt satisfactori perquè he
tingut l’emoció de despertar en ells
la curiositat, l’autoestima, l’interès
per aprendre i, sobretot, he tingut
l’honor d’haver-los ensenyat a llegir
les primeres paraules.
Ho deixo aquí perquè tampoc no vull
fer un escrit massa tendre, però per
sempre més us portaré al cor i us
estimaré. Sempre podreu comptar
amb mi.
Imma
Imma Perelló
Escola
Salvador
Espriu
Defensem la nostra Escola
per Consell Escolar
Escola Salvador Espriu
L’Escola Catalana –de la que en forma part la nostra, Salvador Espriu- és una
institució amb molts i molts anys de tradició. Ha estat el refugi de la cultura i
la parla quan aquestes han estat amenaçades, i avui segueix sent garantia
d’integració i cohesió social.
Així ens ho demostra la gran tasca que s’està fent davant la condició de Cata-
lunya com a terra d’acollida de nombroses cultures.
Avui a l’Escola prenen més importància tots els àmbits d’ humanitat i convi-
vència de l’alumnat davant aspectes purament acadèmics, i el claustre de mes-
tres, l’equip directiu, el Consell Escolar i tota la Comunitat Educativa vetllem
per que així sigui.
No podem assentir davant les recents declaracions fetes amb afany polític que
afirmen que a l’escola fomentem algun tipus d’odi entre els nostres alumnes.
No solament és rotundament fals, sinó que fomenta una visió dels professio-
nals de l’educació negativa i polititzada.
S’ha afirmat per part de fonts ministerials que a l’Escola Catalana no s’estudia
la llengua castellana. Tothom que tingui contacte directe amb l’escola sap
perfectament que això és absolutament fals. Els que coneixem el món de
l’ensenyament sabem que és complex comparar resultats educatius davant la
diversitat de l’alumnat i de zones educatives. Però cal tenir present que els
resultats de llengua castellana en les Proves d’Accés a la Universitat dels alum-
nes catalans està per sobre a la mitjana estatal, tractant-se de Catalunya d’una
terra acollidora amb una alta taxa d’alumnes nouvinguts.
No neguem que puguin trobar-se pràctiques docents totalment desafortuna-
des, de la mateixa manera que en totes les professions podem trobar treballa-
dors i dinàmiques discutibles. Però considerem absolutament injust fer-ne la
bandera d’una institució com és la nostra escola.
Condemnem l’ús polític que s’està fent de l’Escola Catalana, i convidem a
totes les persones que ho desitgin a conèixer de primera mà el nostre Projecte
Educatiu per fer palès que el nostre model d’escola és garantia d’èxit educatiu,
equitat i cohesió social. I seguirem treballant per millorar l’assoliment d’aques-
tes fites.
Consell Escolar de l’Escola Salvador Espriu
Vallfogona de Balaguer
Octubre de 2017
9
N88 ·
8
· N88
Durant aquest semestre de l’any 2017
l’Assossiació de Dones el Roser ha
realitzat les següents activitats, de les
quals detallem a continuació:
· 3/02/17
Vam realitzar el sopar de Sant Àgueda
al Restaurant Cal Farré on vam pasar
una vetllada divertida i entretinguda.
· 8/03/17
Xerrada a càrrec d’Anna Farré amb
el tema “Gestionant Emocions” i al
mateix acte vam presentar L’estat de
Comptes.
· 19/04/17
Xerrada sobre Furts i Estafes al domi-
cili a càrrec dels Mossos d’Esquadra.
· 19/05/17
Xerrada a càrrec de Rosa Abad Badia
amb el tema “ Com Millorar el Dolor i
la Inflamació de manera Natural”.
· 17/06/17
Sortida al Castell del Remei amb visita
guiada a les Bodegues i Degustació
de vins, després vam visitar l’esglèsia i
també els murals de Penelles on es va
fer un petit refrigeri.
· 07/08/17
Revetlla de l’estiu on ens van fer una
exhibició de Swing, seguidament vam
repartir els entrepants amb beguda i
gelat i a continuació ball amb l’Or-
questa Paris la Nuit.
Des de la Junta, volem donar les grà-
cies a tothom que fa possible aquest
projecte i que continuï com fins ara
per poder-ho tirar endavant durant
molts anys. Moltes Gràcies
Associació
de Dones
El Roser
per Junta Associació de Dones
Visita a l’esglèsia. A sota, murals de Penelles.
Xerrada de Rosa Abad
Xerrada d’Anna Farré, Gestionant Emocions

6. Clubexvall cada any participa
en les activitats que organitza
l’Ajuntament de Vallfogona de
Balaguer dins del programa
d’estiu al poble, enguany amb
una sortida popular el dia 30
de juliol al Monestir de Santa
Maria de Bellpuig de les Ave-
llanes, en la qual van participar
un total de 70 persones. Una
ruta fàcil, i apta per a tothom
de quasi 10 quilòmetres, amb
un desnivell de 200 metres. Cal
dir que quan es fundà el Mo-
nestir al segle XII, rebé el nom
de Nostra Senyora de Bellpuig,
topònim que feia referència a
la primitiva ubicació del Mo-
nestir, avui anomenada Cova
de Sant Cap, ermita de tipus
troglodítica.
Dintre del mateix segle XII es
fundà l’actual Monestir situat
damunt d’un enclavament elevat
sobre la vall de Fonts Amenes, i
que prendria el nom de Nostra
senyora de Bellpuig de les Ave-
llanes.
Popularment aquest Monestir
era anomenat Bellpuig el Nou,
mentre que el primitiu era ano-
menat Bellpuig el Vell, lloc on se
suposa que fa 848 anys va viure
la primera comunitat eremítica.
El Sant Cap és el nom popular
amb que es coneix Joan d’Or-
ganyà, primer prior del Monestir
de les Avellanes. Aquest religiós
morí en el lloc de l’actual ermita i
des de llavors la gent de Vilanova
de la Sal i de l’entorn li han tingut
devoció.
Els escrits més antics de la pere-
grinació i la devoció al Sant Cap
són d’època medieval. És tradició
que cada 3 de febrer els veïns de
Vilanova de la Sal pugin a peu
fins a l’ermita i allí hi facin una
celebració religiosa que finalitza
amb el cant del Goig del Sant
Cap.
Un cop visitada la cova i per gen-
tilesa de l’Ajuntament, es va fer
un esmorzar amb entrepans i un
refresc per a tots els assistents.
Es va visitar l’estàtua de pedra de
la Verge Maria, per acabar amb
una visita guiada pel Monestir
amb les curioses i gracioses
explicacions d’un marista.
Club
Futbol
Vallfogona
per Club Futbol Vallfogona
El Vallfogona aconsegueix un
ascens històric a 2a Catalana,
derrotant a la promoció
d’ascens al Tèrmens, en una
eliminatoria d’autèntic infart.
Hem fet història!
11
N88 ·
10
· N88

7. 13
N88 ·
12
· N88
Aah… Quins records…
A Vallfogona, potser molts ho desco-
neixeu, hi va haver uns anys amb mol-
ta afició i tradició de voleibol. Algunes
vàrem començar a jugar quan encara
hi havia la “pista” on hi ha ara la Plaça
del Roser. La Mª Teresa Piqué de Cal
Fuliola va ser la que ens va ensenyar a
jugar a voleibol a la “pista”, a les que
som de la quinta del 65-66-67, encara
que les que eren d´unes quintes més
grans que nosaltres, ja tenien equip
format.
Fins i tot, a la famosa “pista”, un any
vàrem organitzar les 6 hores de vòlei,
una competició amb diferents
equips de la comarca.
Mai oblidarem tot el que ens va en-
senyar el nostre professor preferit, el
Sr. Raul Torrent, que després de la jor-
nada lectiva, ens feia classe de comerç
i en acabar, encara tenia temps per a
entrenar-nos a vòlei. Amb ell vàrem
aprendre a estimar encara més aquest
esport.
Vòlei a
Vallfogona
per Rosa Torrent
I la veritat és que amb el temps, el
vòlei per a nosaltres era algo més que
jugar uns partits. Alhora que feiem un
esport, prou important, és que era el
“nostre vòlei”. Un grup d´amigues que
disfrutàvem juntes del nostre esport
preferit.
Vàrem portar el nom de Vallfogona
ben amunt, ja que amb una mica de
sort (tot sigui dit, ja que hi havia pocs
equips a la categoria) junt amb el nos-
tre esforç i perseverança, vàrem pujar
a segona divisió catalana!
Quihohaviadedir….Vallfogona,poble
depocshabitants,ungrupdenoiesque
cadascunaportavaunxandalldiferenti
“kets”diferents,peròaixòsí,ambmol-
tesganes,vàremjugarasegonadivisió
catalana,contraunsequipsbenequipatsi
conjuntats,peròquenoensdeixavenpas
enrera.
Eraunamicaxocant,jaqueelsaltres
equipseren,perexemple,Olot,Palafrugell,
Torredembarra,HospitaletdeLlobregat….
iVallfogona!Noimportavaqueeldissabte
haguéssimsortitdefestafinstard.
Sieldiumengehavíemdemarxara
jugaronfosilògicamentenshavíemde
llevard´hora,totesestàvemllestesamb
l´equipació,labossailespilotes.Encara
queundial´unaialtredial´altra,s´ha-
viaadormitilitocavacórrer!!
Laveritatésquesemprehotindremen
elrecord.Moltesvivènciesiperipècies
passades….itotfentelnostreesport.
Iquíenshohaviadedir?Sí…Quíens
hohaviadedirquedesprésdetants
anystornaríemajugaralnostrevòlei…
Doncssí.Aquestjaseràelquartany
quetornemajugaravòlei“lasviejas
glorias”ialgunesmésquetambé
havienjugatalgunavegada.Entrenem
totselsdijousalpoli,de19.00a20.30.
Idetantentant,femunspartidets
amistososcontraunesnoiesd´Almenar.
Tambén´hemfetalguncontraAlpicati
ungrupmixtdeLleida.
Desd´aquí,usanimemalsquialguna
vegadaheujugatotingueuganesdeju-
garaafegir-vosalnostregrupidisfrutar
plegatsd´aquestesportquetanthem
gauditigaudim,elvòlei.
Equip actual de vòlei

8. CE Ponent
per CE Ponent
L’equip sènior M A del Cep hem
mantingutunintercanviesportiuamb
l’EscolaThaudeBarcelona,quevacul-
minarambunpartitamistóseldissab-
te16-9-17alpoliesportiudelaRàpita.
Crònica: Partit disputat a La Ràpi-
ta contra un equip sub 25 de Bcn, que
han fet stage de pretemporada a la
noguera.
L’equip va sortir endollat al pri-
mer quart, ens va costar anotar du-
rant els 3 primers minuts, tant per un
equip, com per l’altre. Però, va ser un
miratge, vam començar a correr, i és
van poder veure força contraatacs,
bones transicions ofensives.. i el rival
esgotavapossessionsinopodienano-
tar..L’agressivitat defensiva, durant els
3 primers quarts, va marca la tònica
del partit i ràpidament vam agafar la
capdavanteraalmarcador,jugantamb
el +20, +30. A l mitja part el marcador
jaeraabultat(40-18).L’ultimquartens
vamrelaxarivamconcedircistellesfà-
cils,quevanferquel’escolaThau,ma-
quilleselresultat.
Intercanvi amb
l’escola Thau
Àrbitre:JC Burgos.
Anotadors Cep:Blanch 17, Pla-
nes 16, Piñol 14, Aguiló 9, Ricart 8,
Martín 7, Benítez 3, Gassó i Sahtout
(lesió).
Assistències:Ricart 7, Aguiló 5,
Blanch i Martín 4, ...
Taps:Planes 2, i Piñol i Gassó 1.
Rebots: Planes 11, Blanch i Gassó
9, Ricart 5, ...
Pilotes robades:Piñol, Blanch i
Martín 3, Ricart, Aguiló i Planes 2,
Pilotes perdudes:Martín i Gassó
0, Benítez 1, ...
Anotadors Thau:4-7, 5-2, 6-0,
7-5, 8-10, 9-2, 10-4, 11-19, 12-0 i
15-0.
4 equips de bàsquet de Vallfo-
gona hem participat per 3a vegada
al Torneig Internaciona de bàsquet
del Valle Escondido, l’última cap de
setmana de juny, mentres que està-
vem allotjats en un hotel de Cerler
juntament amb les famílies dels ju-
gadors. Els partits els vam disputar
a Benasc, Castejon de Sos, Villanue-
va, Cerler, etc, de manera que vam
poder visitar diferents indret, i a
l’hora gaudir de la macrofesta que
l’Organització va muntar el cap de
setmana.
A més a més dels partits, vam
gaudir d’activitats complementàries
com ara l´hipica, el mushing, ràfting,
caiac, etc.
Torneig de
Benasc
Equips
temporada
2017-2018
Infantil femení
Cadet femení B
Infantil masculíCadet femení A
Sènior masculí A
Cartell Torneig Benasc
SèniorMA-CepVallfogona:74
EscolaThausots-25:49
15
N88 ·
14
· N88

9. Aquesta secció està
encarada a fer-nos
coneixedors de les
coses que un o altre
vallfogoní o vallfogo-
nina ha fet pel poble
o fora i que se’n senti
orgullós. Que hagi si-
gut el primer/a en fer
alguna cosa i potser,
per desconeixement,
no ho sabem.
Així que animem a
tothom que cregui
que ha sigut un dels
primers en fer alguna
cosa significativa a
compartir-ho amb
tots els vil·latants.
Estrenem secció situant-nos al 1992, en plens Jocs Olímpics a Barcelo-
na…Hi participaren 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169
comitès nacionals, que competiren en 32 esports i 286 especialitats.
Doncs dos joves de Vallfogona hi varen participar! La Meritxell Balasch
Moreno i el David Segarra Solsona.
Van anar a ballar-hi sardanes,
i van ballar una sardana com-
posta especialment per aquell
esdeveniment, es deia “Benvin-
guts” de Joan Luís Moraleda.
Els 6 dies previs als JJOO els
tocava fer assajos, sovint es
passaven el dia sencer fora de
casa, juntament amb altres
sardanistes de la comarca, eren
7. S’havien de preparar fort per
l’esdeveniment!
Però deixant de banda l’estrès
dels assajos, el dia de la balla-
da oficial, el dia dels JJOO van
poder demostrar tot allò aprés i
de segur que va ser una expe-
riència que recordaran durant
molts anys!
per Hel·lena Guillén Llop
17
N88 ·
16
· N88
XVI Trobada
de Puntaires
El 10 de setembre es va fer la XVI
Trobada de Puntaires a la plaça
Setze Jutges amb una exhibició de
labors i un espectacular sorteig de
regals!
Vallfogonins que...

10. Projecte
JoVa
Per sisè any consecutiu, es
va realitzar el projecte de
voluntariat JoVa (Joves i
Valors), el qual consisteix
en oferir als joves d’entre
12 i 16 anys, la possibilitat
de realitzar una activitat
de voluntariat a l’estiu al
servei del poble, durant
un mínim de 40 hores re-
partides durant la primera
quinzena de juliol. Tots els
voluntaris podran gaudir
d’una sortida a Port Aven-
tura com a agraïment a les
tasques prestades.
La família de Josep Bonet Sabanés, volem expressar el nostre
més sincer agraïment per les mostres de condol rebudes i
la vostra companyia en el moment del seu comiat.
Ens ha deixat un home bo.
Coral
Vallfogonina
Comcadaanyhemfetlesnostres
actuacionscomacoralenaltres
poblesdinsiforadelacomarca
ienalgunaquealtraboda,ial
junyvaremferelconcertdefide
curs,juntamentamblacoralde
Térmens.Vaserunagranjornada
ontotsvaremgaudirmoltíssim.
Voldríemdonarlesgràciesa
trescantairesespecialsqueens
hanacompanyatdurantmoltde
temps;laCarme,laMercèilaCeli.
Tambévoldríemaprofitaridonar
labenvingudaacincnousmem-
bres:elManel,laMaria,laMercè,
laMariaLluïsailaMontse.
Moltresgràciesatots!
19
N88 ·
18
· N88

11. Acte de suport
a la Consellera
Meritxell Serret
Vallfogona,
1 d’octubre
Aturada general
21
N88 ·
20
· N88

12. L’1 d’octubre es va iniciar molt
abans d’aquest diumenge.
Els ànims dels veïns estaven
en alça. Alguns empaperaven
el poble, altres en parlaven en
veu baixa i altres ho vivien en
la individualitat. Però quins
veïns?
A L’Hostal Nou i La Codosa
se l’ha titllat de ser un poble
jove, sense identitat i arrela-
ment, on cadascú va a la seva.
Però vet aquí, que sense pre-
veure-ho, el veïnat es va unir
per poder acomplir un objec-
tiu: votar el dia 1 d’octubre.
L’activisme a favor del Re-
ferèndum per donar veu als
catalans/es que volien exercir
el dret a decidir el futur de
Catalunya era un punt de coin-
cidència entre molts.
Senyeres a les façanes, SÍ,
democràcia,... aquestes eren
algunes manifestacions que
començaren a ambientar els
carrers del poble dies abans
a l’esperada jornada de l’1
d’octubre.
I no podia faltar el grup de
WhatsApp que es va crear la
vigília, aquesta xarxa de comu-
nicació per la qual, lliurement,
cadascú pot expressar la seva
opinió.
La jornada de l’1 d’octu-
bre a la Ràpita va ser una
jornada plena de diversos
sentiments, un d’ells la
por, però no hi van faltar el
coratge i l’alegria. El coratge
de desenes de persones
que van venir a omplir la
nostra urna i a defensar la
nostra escola. L’alegria als
ulls d’aquells que votaven
per primera vegada i la dels
que seria l’última. I després
de cada vot, una espurna
d’agraïment a aquells que
ho van fer possible.
1-Oct
“Allò”
Hostal Nou
Els veïns es mobilitzaren i el dis-
sabte es va convocar una reunió
de forma espontània al local
social on un grup força nombrós
manifestava amb total convenci-
ment que l’endemà estava dispo-
sat a posar les urnes.
Primera pregunta: tenim urna i
paperetes? Sí.
Segona pregunta: hi ha membres
per formar la Mesa Electoral?
Algunes persones han rebut la
notificació. Però hi ha voluntaris
per si no es presenten.
Tercera pregunta: Podrem exercir
el dret a decidir sense altercats?
Cal esperar a diumenge.
Tota prevenció és poca, per tant,
a les 5:30h del diumenge 1 d’oc-
tubre, quan el sol encara no havia
sortit ja s’obria el local social per
evitar que fos precintat i es va fer
guàrdia durant tot el dia.
A les 8:00h arriben quatre mem-
bres de la Mesa que havien rebut
notificació. Constituïm Mesa i
a les 9:00h s’obre el recinte per
donar pas a les votacions. Sembla
una festa. Els veïns porten cafete-
res, croissants, galetes, magdale-
nes, altres preparen graelles per
coure llangonissa.
L’ambient és distés, amigable,
cordial, serè, però alhora d’alerta
a les notícies que van arribant
d’altres poblacions. Els votants
són molt puntuals i sorgeixen els
primers problemes. La xarxa sal-
ta. Nova adreça. El telèfon d’in-
cidències funciona però la xarxa
està col·lapsada i va lenta.
Paciència, cues, telèfons en
mode avió, podem votar.
A mig matí ja hi ha hagut agres-
sions a pobles propers i s’ama-
ga l`urna. Es torna a posar,
es torna a treure i així durant
tota la jornada. Però ho hem
aconseguit. Es tanca el col·legi
electoral i es fa l’escrutini.
Resultat: 365 votants
SÍ: 334
NO: 19
Nuls: 11
Blanc: 1
Podríem dir-ne que fou un èxit
en les condicions que es varen
realitzar. Però , l’èxit més im-
portant fou el de la unió d’un
poble pel “dret a decidir”
Moltes gràcies a tots/es
1-Oct
La Ràpita
Durant els mesos d’estiu, hem
fet xerrades obertes a tothom
explicant el perquè de la inde-
pendència, que van començar
a finals de juliol i s’han allargat
fins al setembre.
Ens hauria agradat que la
Campanya del Sí hagués anat
d’una altra manera, però la
intransigència de l’Estat Espan-
yol no ens ho ha permès.
El dia 1 d’octubre vam poder,
gràcies a la vostra valentia,
VOTAR. Vam defensar el
col·legi electoral, i tot i tenir
por, vam aguantar pensant en
el futur dels nostres fills, néts
i besnéts. Vam ressistir, vam
sortir de la nostra zona de
confort, ens vam IMPLICAR.
Tot i ser Festa Major, vam anar
al nostre col·legi ben d’hora,
ben d’hora, i al llarg de tota la
jornada vam veure un POBLE
VALENT DEFENSANT LA NOS-
TRA URNA.
Gràcies a TOTS i TOTES, en-
tre TOTS i TOTES ho vam fer
POSSIBLE.
Des d’aquí, volem fer un
reconeixement als defensors
del Referèndum i a la Mesa
Electoral, sense vosaltres no
hauria estat possible.
LLIBERTAT ALS PRESOS
POLÍTICS!
Força i Coratge.
ANC
Estiu 2017
23
N88 ·
22
· N88

13. comarkalada
El dia 14 d’octubre Vallfogona va cel·le-
brar la Comarkalada; la XII trobada
jove de la comarca de la Noguera.
Activitats vàries van omplir el poble de
jovent durant tot el dia, amb esmorzar
popular, exposicions, fira, dinar, gimca-
na... finalitzant la festa al poliesportiu
del poble, amb un bon concert.
Fotografies: Oficina Jove de Balaguer - Segueix la festa
25
N88 ·
24
· N88

14. Estiu a
Vallfogona
Visita a la planta potabilitzadora
Taller de còctels a càrrec
d’Enric Millà
Gimnàstica a l’aigua
IV Cursa de la Vaca
per Cansallebres
Fotografies: Anna Calafell 27
N88 ·
26
· N88

15. Lànguides s’escapen per a lliscar
escorredisses fins als pòmuls de
les galtes on es claven. Damunt
una pell impermeable a l’aigua
vells salobres es desprenen fruit
d’uns camins que s’han tornat
àrids amb el temps. I plora
amb la cara salada, i el cor dolç.
La nina de porcellana blanca
s’endinsa en els braços de qui
encara la vol. Els seus cabells
són plens de rínxols daurats.
Porta un vestit rosa amb puntes
d’encaix. Quantes vegades havia
estat pentinada, i quantes amb
ella havien jugat, quan assegu-
da reposa en una prestatgeria,
la bella espia dels vells records.
Quieta, no es mou del seu lloc.
El soroll de les nenes absents
rebota en les parets de la casa.
El gronxador del jardí belluga
amb el vent. A dins dos llits sen-
se desfer. Una taula d’escriptori
sense llibres d’estudi, llibretes,
gens de punta de llapis embru-
tant pel terra. Se la mira. La nina
té els ulls blaus. Li estarrufa bé
el vestit. Li renta la cara. S’eixu-
ga les llàgrimes. Arriben les filles
amb les seves dues nétes. La
veuen. Es miren llavors a la iaia.
― Podem jugar amb ella?
Al jardí dues nenes tornen a
gronxar-se amb la nina de por-
cellana. Els rinxols es despenti-
nen amb el vent, i la iaia somriu
des de la finestra.
Me pongo a escribir
y me tiembla el pulso
mis ojos se empañan
pensando en los crímenes
que hay en España.
Me pongo a pensar
no tengo respuesta
y sigo pensando
y yo me pregunto
¿Qué estará pasando?
vidas inocentes
maldito destino
que mueren en manos
de sus ex maridos
siempre me pregunto
que estará pasando
para tantas mujeres
que están matando
¿esto es un fenómeno
q una cobardía
de estos asesinos
que hay cada día?
Que cobardes son
que cobarde eres
os aprovecháis
es el sexo débil
piensa en tu madre
piensa en tu hermana
piensa en tu prima
piensa en tu cuñada
piensa en tu amiga.
Destrozas la vida
de muchas criaturas
de ver que su madre
va a la sepultura.
Te odian
te escupen
te abandonarán,
con un asesino
No se puede estar.
Id plantando cara
no os acobardéis
llamar en seguida
al 016.
Os hago este mensaje
os mando mi cariño
porque sois las victimas
de los asesinos.
Las madres de nuestros hijos
las esclavas del hogar
con razón o sin razón
siempre os toca callar.
Mujeres de todo el mundo
sois de la vida la esencia
si no existieran mujeres
triste seria la existencia.
Le pido a la virgen
que es una gran señora
no permita nunca
que este fenómeno
llegue a Vallfogona.
Nina de porcellana
per Neus Gili Masagué
RelatsPoesia
per Francisco Alías
Que cobardes son
Teléfon de violència de gènere
Cinc
cèntims
de
ponentí
correcte
amb lo
nostre
diccionari
per Hel·lena Guillén Llop
A
Abotonar: Botonar, ex: “Abo-
tona’t lo tabardo que se’t veu
massa pantxa així”...
Acostipat: Encostipat, ex: “Au! Lo
colló de ma cunyat ia m’ha ampe-
gat lo acostipat”.
Acotxar-se: Ajupir-se, ex: “No
fajos acotxar a la padrina que li
foten mal los rinyons”.
Adés: Abans. (Com a curiositat
us direm que en català normatiu
adés vol dir després), ex: “L’hai
vist adés al mercat comprant
guiés i tripons pel bullit”.
Afededéu: Expressió típica que
s’usa indistintament.
Alego: De seguida, en un futur
molt immediat, d’aquí a poca es-
tona, ex: “No tardos eh? Tranquil
que alego vindré”.
Ambafar: Empanyar-se els vidres
del cotxes, ex: “No hi vec res,
porto tots los vidres ambafats”.
També s’utilitza en el sentit d’es-
tar tip com un lladre.
Ambaparar: Expressió que deno-
ta sorpresa o admiració, ex: “Am-
baparar si és alt aquet txiquet!”.
Ampessar: Començar, ex:
“Aquestes bromes porten
aigua, ampessarà a ploure
alego”.
Ampic: Tan bon punt, un cop
acabat de, ex: “Ampic arribem
a Castelló de Farfanya ia us
farem un truc”.
Ancabat: Després, en acabar
de, ex: “Vine ancabat, que ara
tinc fenya”.
Ancanteri: Entés com a “ésser
un encantat”, ex:”No sigos
ancanteri i porta ràpit aquet
txiquet al sinyó metge, que fot
uns ulls... mausssss, quins ulls
que fot!”
Ascupinar: Escopir.
Aubà: Expressió de sorpresa,
negació o rebuig d’un fet, ex:
“Lo Mariano s’ha trencat una
cama. Aubà!!! No fotis”
Aurir: Obrir, ex: “Aurix la porta
quem foto de calor!”
Avorar: Apropar, atançar, ex:
“Avora lo tractor que s’atance
una DKV de frente i ancara
mos fotrà un susto!”.
de:
Lo Diccionari Lleidatà-Català, 1998. Robert
Masip, David Prenafeta i Ferran Montardit.
29
N88 ·
28
· N88
Trobada
65 anys
La quinta dels 65 anys de Va-
llfogona es va reunir el passat
21 d’octubre a Cal Farré, tot
sopant, per compartir rialles i
anèctodes. El sopar va acabar
amb una festeta que els va ser-
vir per ballar i acabar de passar
una bona trobada entre amics.

16. Celles, quina importància
tenen en el rostre?
La INFLAMACIÓ és un procés
vital generat en resposta a
un dany o una infecció que
comprèn una seqüència de
successos programats des de
l’alarma a la recuperació.
Està dissenyada per limitar
les invasions i el dany després
d’una ferida. La INFLAMACIÓ
és un procés autorregulat i
controlat pel sistema immu-
nitari.
En cas de lesió, just després
de produir-se, comença la
cicatrització de la ferida, cosa
que és posible gràcies a la res-
posta inflamatòria. Si abusem
de les mesures
antiinflamatòries (com per
exemple de l’Ibuprofé), posa-
rem en perill la recuperació
de la lesió.
Com millorar
el dolor i la
inflamació de
manera
natural
• Sedentarisme
• Estrès
• Excés de pes (greix)
• Insomni
ALIMENTS:
• Sucres → sobretot el sucre blanc
• Cereals refinats → millor cereals
integrals que no portin gluten.
• Excés de productes animals.
• Fer exercici físic
• Son reparador
• Estil de vida
ALIMENTS:
• Omega 3→ peix blau, nous, lla-
vors de xia
• Vitamina C → cítrics, kiwi…
• Vitamina E → pipes de gira-sol,
espinacs, bròquil
• Vitamina A → pastanaga, carbas-
sa, tomàquet, col, espinacs…
• Prebiòtics → carxofa, all, ceba,
espàrrecs, plàtan…
• Probiòtics → xucrut, kéfir, iogurt,
te kombutxa
• Exercici físic moderat
• Perdre pes
• ALIMENTACIÓ:
• Disminuir productes animals
• Disminuir consum de cereals
• Eliminar sucres
• Augmentar consum de fruites i
verdures en general
• Augmentar consum d’omega 3
• Suplements naturals, si cal.
• Augmentar el consum de proteïnes
durant el període d’immobilització.
• Evitar l’atròfia muscular, en la mesu-
ra que sigui possible.
• Fisioteràpia, repòs...
• Altres nutrients:
• Omega 3
• Calci i vitamina D
• Micronutrients → minerals, vit.C i A
• Evitar → alcohol i tabac.
• Son
• Nutrició
• Sedentarisme
• Genètica
• Tipus i grau de lesió
• Estat general del pacient
• Immobilització o repòs
• Tabac i alcohol
• Activació mantinguda del SN Simpàtic
• Medicaments: antiinflamatoris
Salut
per Rosa Abad Badia
Factors que influeixen en la
regeneració:
En cas d’inflamació crònica: En cas lesió esportiva:
Factors que AFAVOREIXEN la
inflamació (els hem d’evitar
tant com puguem):
Factors que DISMINUEIXEN
la inflamació:
• Fer exercici físic
• Prendre el sol
• Relaxació
NO HEM D’OBLIDAR
Les modes van i venen i, sovint,
canviem i el que es porta avui
demà ja està passat de moda.
Sentim que la societat et
pressiona més que mai a tenir
una imatge sempre perfecta.
La gent des de fa un temps cap
aquí es cuida més que mai, el
percentatge de dones continua
sent superior al dels homes en
quant a visitar salons de belle-
sa, però en canvi els nois joves
es vesteixen i cuiden segons la
moda, i és un comportament
que es nota a tot arreu.
Això no només passa amb la
roba o els estils en general,
si no que també ens afecta a
l’hora de cuidar la nostra imat-
ge. Canviem el color del cabell,
en canviem la llargada, can-
viem el maquillatge i perquè
no, fins i tot canviem la forma
de les nostres celles.
Si et talles el cabell no passa
res perquè torna a créixer, però
què passa quan et depiles les
celles durant molt de temps?
Doncs que deixen de créixer.
L’arrel del fol·licle pilós perd
força de manera que arriba a
un punt en el qual ja no torna a
sortir mai més aquell pèl.
Gràcies a l’avanç tecnològic
en l’estètica han sorgit noves
tècniques que simulen una ce-
lla artificial, la primera que va
sorgir es coneix com la micro-
pigmentació, avui dia és una de
les tècniques més utilitzades i
que han evolucionat millor.
En l’actualitat, i probablement
la tècnica més utilitzada arreu
del món, se la coneix amb el
nom de microblading.
Bellesaper Sully Asencio
El microbladingés una
tècnica de maquillatge semiperma-
nent, sorgida a Àsia, l’objectiu da la
qual és corregir o reconstruir comple-
tament una cella mancada de pèl o
absent.
És la tècnica més innovadora dins de
la indústria del maquillatge perma-
nent, en la creació de disseny de
celles pèl a pèl o shadow. Es tracta
d’un mètode de fàcil realització, de
ràpida cicatrització i d’aspecte molt
més natural. També es pot utilitzar
per espessir o enfosquir les celles ja
existents donant-los una forma més
definida.
Gràcies a aquestes tècniques de ma-
quillatge de celles moltes persones
que han perdut el pèl per culpa de la
depilació contínua o fins i tot en tants
casos per culpa de la químio que
pateixen les persones amb càncer
han pogut tornar a lluir unes celles
boniques que harmonitzen el rostre.
Les expressions son el mirall de
les nostres reaccions, dels nostres
sentiments i les celles per tant
tenen un paper molt important
en quest aspecte, ja que segons la
seva forma delaten si estem feliços,
trists o enfadats entre d’altres.
Tot i que el seu cost no és barat,
tampoc és un tractament que avui
dia ningú es pugui no permetre.
Si és el teu cas, i vols canviar alguna
cosa que no t’agrada del teu aspec-
te o no et fa sentir prou segura de
tu mateixa, no ho dubtis, demana
informació als professionals perquè
t’assessorin del seu funcionament,
els riscs que comporta, les seves
contraindicacions i quin preu té el
microblading.
31
N88 ·
30
· N88

17. 3 ous
3 gr d’estèvia seca en pols
100 gr de farina d’avellanes
maduixes
pebre negre
infusió d’estèvia
cacau en pols
100 gr de cobertura de xocolata
100 ml de crema de llet
Ingredients: Elaboració: Emplatat:
Triturar els ous, la farina i l’estèvia,
ficar en un sifó amb dos càrregues
de gas, despositar l’emulsió en un
motlle de silicona i coure 1 minut
al microones i ja tenim fet el biscuit
d’estèvia.
Amb l’infusió d’estèvia, coure les
maduixes a làmines amb el pebre
durant uns 4 minuts i refredar.
Escalfar la crema de llet amb unes
fulles d’estèvia, retirar les fulles una
vegada infusionades i tirar damunt
la xocolata, remoure fins a obtenir
una massa homogènia.
Posar una mica d’estèvia en pols per
decorar juntament amb el cacau en
pols, tallar el biscuit a daus, posar
unes maduixes per sobre, fer unes
gotes al plat amb la crema de
xocolata i decorar amb fulles fres-
ques d’estèvia.
Elracódel’enòleg
Els vins Rosats, aquells que
per inconsciència normalment no
demanem al bar o restaurant, per
quin motiu?, jo diria perquè en el
nostre subconscient encara ens
recordem d’aquells vins grollers,
carregats de sulfits que provocaven
mal de cap i que no eren “ni xixa
ni llimoná” però hem de tenir en
compte que els últims deu anys els
nostres cellers han evolucionat a
passos agegantats.
Anem per passos: què és un vi
rosat?; com es diria tècnicament
el color del vi està relacionat amb
la presència de pigments diferents
que interactuen de diferent manera
amb la llum. Partint d’aquesta base,
ja podem intuir que el que fa que
un vi sigui blanc, rosat o negre és
el seu contingut en pigments. En
el cas del vi, els pigments que en
defineixen el color procedeixen del
raïm amb què s’elabora i, per tant,
la varietat de raïm emprada tindrà
molt pes en el color final del vi,
però els raïms són blancs o negres.
Per tant, quin és el motiu que fa
que siguin rosats?, doncs bé, el vi
rosat és un “vi que s’elabora amb
raïms negres, permetent el con-
tacte o la maceració del most amb
les pells durant el temps suficient
perquè prengui la coloració desit-
jada“. Però tots aquets paràmetres
canvien depenent de diversos
factors d’elaboració; podríem parlar
bàsicament a l’hora d’elaborar vins
rosats de: Rosats de premsa, Rosats
de maceració (prefermentaria) o
El “clarete” (o rosat de mescla).
perEnricMillàNovau
Però com són? Si els haguéssim que
definir en una cata tècnica, agafem per
exemple el Cal.ligrama, estaríem par-
lant d’un vi rosat de carinyena, es tracta
d’un vi amb color, brillant, en nas més
mineral, amb tocs vegetals, tot i que hi
trobem fruita. En boca, llarg i pla. Però
com ja he dit, aquest és un top i només
300 ampolles van sortir al mercat.
Així podeu veure que en els vins negres
podem trobar joies igual que amb els
rosats.
Si teniu l’oportunitat de passar a visitar
alguna d’aquestes bodegues no dubteu a
agafarlos per degustar-los. Salut!!!
Però anem al que ens interessa: quins
són alguns dels millors vins rosats del
país.
Posem uns quants exemples:
El Cal.ligrama 2015 del celler
Aixalà Alcait de la DO Priorat esta-
ria en el Top, altres
que seguirien aquesta línia serien el T
de Trepat del celler Vidbertus de
la Conca de Barberà o el Solpost
Rosat del celler Sant Rafel del
Montsant; el Vinum Verum Roc
d’Aubaga del celler Terroir al
límit del Priorat en seria un altre
exemple i així podríem parlar durant
totes les pàgines de la revista de poble.
Com ja heu vist, no són els típics vins
que ens trobarem en una prestatgeria
del centre comercial.
Ja portem molt de temps que
la planta de l’estèvia està de
moda i repassant els núm. del
Xop he vist que mai he fet cap
recepta amb ella. Pels que
no sapigueu què és l’estèvia,
us diré que és una planta
originària del Paraguai, cone-
guda per les seves propietats
edulcorants, que no aporta
calories, així com per les seves
propietats medicinals per a la
millora de la hiperglucèmia,
hipertensió i altres trastorns
de la salut.
Propietats recolzades per cen-
tenars d’estudis científics a tot
el món. Així doncs anem a fer
una recepta dolça i creativa.
Biscuitinstantd’estèviai
avellanesambmaduixesal
pebreitexturesdecacau
33
N88 ·
32
· N88

18. En aquesta ocasió no parlarem d’un pro-
ducte o ingredient. Tenint tant a tocar
les festes de Nadal, farem 5 cèntims dels
àpats d’aquestes dades tan entranyables
i que agraden a petits i grans.
ÀpatsdeNadaliSantEsteve
Les tradicions
gastronòmiques de Nadal
D’àpats de Nadal a Catalunya n’hi ha
dos: el dinar de Nadal i el de Sant
Esteve.
La Nit de Nadal se sol sopar com
qualsevol dia, encara que no to-
thom, ja que en moltes cases se
celebra potser per influència d’altres
províncies.
I les nits dels dos dies següents amb
prou feines se soparà res perquè el
dinar haurà estat copiós.
Aquesta abundància s’ha mantingut
en el costum encara que hagin des-
aparegut algunes de les seves raons,
com la gran necessitat d’aportació
calòrica de temps enrere que avui
en dia ja no es requereix per a la
majoria de les feines. Tampoc no
fem l’exercici d’abans.
Tanmateix, per Nadal, l’hàbit de
menjar molt segueix molt present
perquè continua fent festa.
Pollastre, capó, gall dindi, és el plat
fort de Nadal.
El costum grec de castrar galls
es va estendre quan el Concili
d’Aquisgrà (871) va dictaminar que
el capó –sense sexe– no trenca-
va el dejuni de la vigília. L’exòtic
indiot o gall dindi va ser importat
de Mèxic.
La tradició dicta que el rostit de
Nadal és de pollastre farcit amb
prunes i pinyons. A falta de pollas-
tre o gall d’indi també es podia fer
amb conill o amb el que hi hagués
al corral.
La condició indispensable era el
mètode de preparació: havia de
ser un “rostit humit” o fet a la
cassola.
Els últims anys s’ha introduït el
“rostit sec”, o fet al forn, per in-
fluència castellana. També el peix i
el marisc han colonitzat les nostres
taules per Nadal.
Tot i que tradicionalment aquests
productes ni s’ensumaven de lluny,
receptes com el besuc al forn o
els tastos de marisc com a entrant
s’han anat incorporant per inter-
ferència cultural i també pel fet de
ser menjars “luxosos” o “novetats”
que innoven una mica la taula de
Nadal.
Escudella
El dinar de Nadal segueix el seu
curs. Sense gana i sense lloc a la
panxa, els fruits en almívar, els to-
rrons i les neules acabaran entrant
amb la inestimable ajuda del cava.
I qui s’hi pot negar?
Ja fa bastants anys que el préssec
i la pinya confitats estaven de
moda . Ara ja no és novetat, sinó
més aviat rutina, però fa uns anys
l’almívar va causar autèntic furor.
El premi final i el motiu últim que
ens empeny cap a aquests dinars
tan copiosos i calòrics són els to-
rrons, originaris de l’antiga Corona
d’Aragó, documentats des d’inicis
del segle XV. De totes formes,
colors i sabors, els torrons són els
dolços per excel·lència de les fes-
tes, neules i polvorons. De praliné,
xocolata, festuc o massapà, la gran
varietat no ens fa perdre de vista
el “trio d’asos” de tota la vida: el
torró de Xixona, el d’Alacant i el
de crema cremada. De les neules,
un full prim i dolç de farina sense
llevat –‘nebula’, boira–, ja se’n
parla al segle XI.
Pollastre rostit
Postres
El costum de servir escudella és
bastant recent i ve de ciutat. La
sopa de galets és adient quan fa
fred. Un plat que a tot estirar durà
mandonguilles o potser pilota però
res més; cal pensar que al món ru-
ral la carn d’olla es menjava a diari
i no feia festa.
Sant Esteve
Encara que no sembli possible,
l’endemà de Nadal, tard o d’hora,
tornarem a tenir gana i la tradició
es torna a imposar, el menú es
resumeix amb només una parau-
la: canelons.
Els canelons de Sant Esteve eren,
en origen, el mètode perfecte per
“reciclar” les sobres del dia abans.
Avui però, la majoria de gent opta
per comprar carns picades expres-
sament. Ells són l’entrant i la gran
novetat del dia, ja que el segon
tornarà a ser rostit i els torrons i
les neules les postres.
Sopa con cal
Ingredients per al brou:
¼ de gallina
1 tros de carn de conill
½ peu de porc
1 os de porc de l’espinada
1 os salat
1 os de vedella
1 tros d’os de pernil
1 tros de botifarra negra
2 patates grans
2 pastanagues grans
1 ceba, 1 porro, unes fulles d’api
1 nap, 1 xirivia
un grapat de cigrons remullats
1 fulla de llorer, 2 claus
¼ de col, sal
Per a la pilota:
Carn picada de porc i vedella
1 all , una branqueta de julivert
com una llesca de molla de pa del dia
anterior
Per a la sopa:
Galets
1 ou , farina, sal
Poseu en una olla gran tots els ingre-
dients del brou, menys els cigrons, la
botifarra negra i la col. Afegiu uns 4
litres d’aigua. Quan comenci a bullir,
traieu aquesta escuma que hi ha a la
superfície. Afegiu els cigrons, baixeu
el foc i deixeu-ho coure per espai
d’un parell d’hores. Mentre es fa el
brou prepareu la pilota, barrejareu
les dues carns, l’all i julivert picats, la
molla de pa i l’ou mig batut, ho ba-
rregeu bé i formeu unes pilotes grans
i altres de més petites que passareu
per farina. Després afegiu-hi a l’olla
els ingredients que falten del brou
(botifarra negra i col) i les pilotes
grans i deixar-ho bullir ½ hora més.
Deixeu refredar una mica i aneu
traient els ingredients, rebutgeu els
ossos mentre que la carn, els cigrons
i les verdures els disposarem en unes
safates per portar a taula. Coleu bé el
brou i poseu en una olla, quan arren-
qui el bull afegiu les pilotetes petites
i la pasta de sopa, coure segons
indicacions del fabricant. Serviu la
sopa acompanyada de les verdures,
llegums i carn.
Ingredients per a 10-12 persones:
3Kg. de pollastre de corral trossejat
2 cebes
2 pastanagues
la part blanca del porro
1 poma
2 alls, farina, sal
pebre negre, farigola, julivert
1-1 ½ litre de brou de pollastre
100 cc. de vi de Porto
oli d’oliva verge extra
Per a la guarnició:
500 gr. de fruites seques variades
tallades
100 gr. de panses
200 gr. de nous pelades
Pollastre de corral
a la cassola
Enfarineu els trossos de pollastre i
daureu-los en una cassola amb oli.
Reserveu.
En aquest mateix oli poseu les
cebes, pastanagues, porro, poma i
alls que prèviament haureu picat tot
junt, saleu i deixeu coure uns 10-12
minuts.
Afegiu el pollastre reservat, una
mica de farigola, el Porto, deixeu un
minut que s’evapori l’alcohol i abo-
queu el brou de pollastre, quan bulli
baixeu el foc i semitapeu la cassola,
deixeu uns 40 minuts. De tant en
tant remeneu.
Trossegeu les fruites que ho reque-
reixin i les afegiu al guisat, les nous
també i ho feu coure uns 30-40
minuts més, a foc baix i semitapada
la cassola, remeneu de tant en tant.
Rectifiqueu de sal i pebre, escam-
peu-hi una mica de julivert picat i
apagueu el foc. Deixar reposar.
35
N88 ·
34
· N88

19. Ingredients per a 2 persones:
1 besuc d’uns 750 gr.
1 ceba, 2 patates
2 grans d’all
½ llimona
unes fulles de julivert
1 c / s de pa ratllat
sal, pebre negre
oli d’oliva verge extra
Ingredients:
250gr d’ametlles marcona
250gr de sucre
Ingredients per a 4-6 persones:
200 gr. de llom de porc
200 gr de pit de pollastre
2 tomàquets
1 ceba, 2-4 grans d’all
50cc de conyac
Sal, pebre negre
20-25 plaques de canelons
Oli d’oliva verge extra
1 c / s de mantega de porc
formatge ratllat
beixamel
Besuc al forn sobre
llit de patata i ceba
Talleu un parell de rodanxes de
llimona i partiu-les per la meitat.
Reserveu. Peleu patates, ceba i
alls, renteu-los i talleu-los per se-
parat, en làmines fines. Introduïu
al microones un recipient amb
les patates, un raig d’oli, tapeu i a
potència màxima cuineu 5’. Afe-
giu-hi la ceba, tapeu i connecteu
5 minuts més tot junt.
En una plata de forn poseu les
verdures esteses, afegiu l’all la-
minat i col·loqueu el besuc net i
sense escates, salpebrat per dins
i fora, li feu 2-3 incisions al biaix
en un dels seus lloms col·locant
les mitges rodanxes de llimona.
Rostiu en forn preescalfat a uns
180ºdurant uns 20 minuts.
Escampeu el pa ratllat, el julivert
picat i que continuï la cocció uns
5-7 minuts més.
Arxiu fotogràfic
per Hel·lena Guillén Llop
Plaça Sant Miquel
Plaça Països Catalans
Plaça del Roser
Torró crocant o
de “guirlache”
Canelons de
sant Esteve
Teniu preparat un motlle rectan-
gular per posar el torró, folrat
amb paper vegetal.
En una paella poseu les ametlles
a torrar, a foc lent, un cop esti-
guin daurades reserveu-les.
En aquesta mateixa paella poseu
el sucre, primer a foc mitjà, des-
prés, quan el caramel comenci
a liquar poseu a foc baix, i sense
parar de remenar, espereu que
agafi un color daurat i que el su-
cre s’hagi dissolt completament.
Afegiu a la paella les ametlles
reservades, barregeu i repartiu
en el motlle preparat. Deixeu
refredar.
En una cassola poseu la mantega,
l’oli, la ceba partida, els alls sense
pelar, la carn trossejada i daureu.
Afegiu els tomàquets pelats i par-
tits a trossos, el conyac, una mica
d’aigua, salpebreu i rostiu a foc
baix-mitjà fins que estigui la carn
cuita, uns 60-90 minuts. Deixeu
temperar.
Bulliu les plaques dels canelons
seguint les instruccions del fabri-
cant, col·loqueu-les esteses sobre
un drap.
Piqueu el contingut de la cassola
(treure la pell als alls), barregeu
amb un parell de cullerades de
beixamel i poseu dins les plaques
una mica de farciment, enrotlleu
la pasta formant els canelons.
En una safata de forn repartiu al
fons una mica de beixamel, poseu
els canelons i aboqueu per sobre
més beixamel.
Escampeu formatge ratllat, tireu
un fil d’oli i gratineu.
37
N88 ·
36
· N88

20. Malgrat que l’ajuntament s’ha
dedicat a reordenar la circulació
per la vi·la, prohibint zones d’esta-
cionament i habilitant patis per
aparcar, sembla que alguns usua-
ris encara no han entès. Potser el
senyal de prohibit estacionar està
mal interpretat i haurien de posar
un cartell a sota indicant en tot
el passeig. També pasa el mateix
entre d’altres al carrer Balaguer.
Foto
denúncia
Per perdre el temps
Sudoku Laberint
per Oscar Hernando
6
8
9
5
5
6
9
4
2
3
8
9
4
7
2
7
3
8
8
7
2
2
5
6
9
8
9
4
8
2
5
39
N88 ·
38
· N88

21. CarrerMajor,2
Telèfon973432037
VALLFOGONADEBALAGUER
www.calfarre.com
www.fusteriajmsegura.es
GranjaFleca
C/Major,5
VallfogonadeBalaguer
Tels.973432312
GranjaFlecaCocaiTeca