3. L'obra s'identifica amb la corrent del Realisme. Perquè tracta sobre les vides d'uns personatges d'una classe social pobra, de treballadors “dominats” per un amo. Terra Baixa Corrent literari
4. El tema principal de l'obra és l'amor. les influències realistes instiguen Guimerà a incloure altres temes com l'opressió. L'autor fa una aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana. Expressa la lluita entre dos mons irreconciliables. A partir d'aquest tema es desenvolupen, les reaccions dels personatges envers aquesta dominació . Es divideix en tres actes, narració clàssica( Desenvolupament, nus i desenllaç) Terra Baixa Argument
5.
6. S'intueix que el Sebastià i la Marta mantenen una relació amorosa en secret.
7. El Sebastià, té molts deutes, i decideix casar-se amb una pubilla de bona família.
8. Però, cap no es vol casar amb ell, perquè tothom s'imagina que la Marta és la seva amant..
9. Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar la Marta amb un pastor, anomenat Manelic.
10. El Manelic baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, però ella no vol casar-s'hi perquè no l'estima.
11.
12. El Manelic s'adona del muntatge del seu casament i, decideix tornar a la terra alta. Després que el Manelic deixà la Terra baixa, La marta decideix anar-se'n amb ell perquè s'adona que l'estima.
13.
14. La Nuri, que reclama parlar amb la Marta i fa fora tots els pagesos que hi ha al molí. Li diu que esperi el seu senyal, que ella l'ajudarà a escapar-se a la terra alta amb el Manelic.
15. Finalment, la Marta sent el senyal que esperava, i decideix fugir, però és interceptada pel Sebastià, que la renya.
16. Seguidament, apareix el Manelic al molí i s'enfronta amb el Sebastià en una baralla a mort que guanya el Manelic.
17. Per acabar, els pagesos veuen el cadàver del Sebastià al terra, i la Marta i el Manelic fugen a la tranquil·la i pura terra alta.3er acte
18. Terra Baixa Simbologia Amb aquesta obra Guimerà plasma un mite existent a la seva època. Es tracta de la contraposició Terra alta - Terra baixa que es presenten com dos móns oposats:
19. Marta: (plorant, perquè es quedi, i abraçant-lo): Parla'm! Insulta'm! Però no te'n vagis! Manelic: Deixa'm anar, que això és un toll de misèries! (Empentant-la fortament) Queda-t'hi! Marta: (per aturar-lo, rabiosa i plorant): Sí, sí amb el que jo estimo! Que t'he enganyat a tu i tu no em castigues! Sóc tota d'un altre! I de tu no ho sóc! Manelic: Calla! Que callis dic! Marta: I me'n ric de tu, com fan tots els altres! Manelic: (agafa el ganivet de la taula): Pel nom de Déu que et mataré! Marta: Covard! Que t'has venut per diners! Manelic: Doncs té, maleïda! (La fereix en un braç) Marta: A! A la fi! Manelic: Però què he fet...! (Llença el ganivet) Marta: És sang! Sang meva! I has sigut tu... per mi! Manelic: Maleït jo, que sóc com les bèsties salvatgines! Marta: (tractant d'abraçar-lo): No, no! Si estic contenta! Vine... abraça'm fort! Manelic: No, no! Deixa'm! Marta: (abraçant-lo): Manelic, he sigut amb tu la dona més dolenta del món i això ja no ho puc desfer! Però ara que has volgut matar-me, ara t'ho puc explicar tot, tot! Manelic: Sí, diga-m'ho, diga-m'ho! Marta: (sanglotant rabiosa): M'han tractat com una pedra dels camins, que es fa anar amb els peus perquè rodoli! Mata'm! És millor que em matis! Terra Baixa Fragment
