3. Tensió 1945-
1955
Divisió d’Alemanya
Democràcies Populars
Caça de Bruixes
OTAN- Pacte de Varsòvia
Pla Marshall - COMECOM
Guerra de Corea
Guerra del Vietnam
Guerra de Cambodja
Stalin
Truman
Eisenhower
Coexistència
pacífica
1956-1975
Desestalinització
Final caça de bruixes
Mur de Berlín
SALT 1
Telèfon vermell
Guerra del Vietnam
Crisi del Canal de Suez
Crisi dels míssils a Cuba
Kruishov, Breznev,
Kennedy, Jhonson
Nixon , Ford,
Retorn a la
tensió
1976-1991
Pèrdua de credibilitat dels
Estats Units al món.
Suport de l’URSS als
moviments revolucionaris.
SALT 2
Perestroika a l’URSS
Caiguda mur de Berlín
Reunificació d’Alemanya
Invasió Afganistan
Guerra de les Galàxies
Invasió Grenada
Andropov, Txernenko,
Gorvaxov
Carter, Reagan, Bush
4. Guerra Freda: el món dividit en dos blocs
Fi de l'hegemonia europea
Domini de dues grans potències:
Estats Units i URSS
Naixement del Tercer Món.
5. L’EUROPA OCCIDENTAL:
Àrea d'influència angloamericana
• França
• Itàlia
• Regne Unit
• Bèlgica
• Holanda
• Dinamarca
• Noruega
• Suècia
• Finlàndia
• Irlanda
• Islàndia
• RFA (Alemanya occidental):
zona de fricció
6. L´EUROPA ORIENTAL:
Area d'influència soviètica (URSS)
• Polònia
• Txecoslovàquia
• Hongria
• Romania
• Bulgària
• Iugoslàvia
• Albània
• RDA (Alemanya Oriental): zona de fricció
10. Causes de la Guerra Freda
Règims polítics i econòmics oposatsRègims polítics i econòmics oposatsRègims polítics i econòmics oposatsRègims polítics i econòmics oposats
(capitalisme(capitalisme(capitalisme(capitalisme----comunisme)comunisme)comunisme)comunisme)
Manteniment dels exèrcits d'ocupacióManteniment dels exèrcits d'ocupacióManteniment dels exèrcits d'ocupacióManteniment dels exèrcits d'ocupació
als diversos territoris i utilització delals diversos territoris i utilització delals diversos territoris i utilització delals diversos territoris i utilització del
predomini militar per establir lespredomini militar per establir lespredomini militar per establir lespredomini militar per establir les
àrees d'influència.àrees d'influència.àrees d'influència.àrees d'influència.
11. LaLaLaLa Guerra FredaGuerra FredaGuerra FredaGuerra Freda s'anomenas'anomenas'anomenas'anomena
així perquè, davant el perill de laaixí perquè, davant el perill de laaixí perquè, davant el perill de laaixí perquè, davant el perill de la
utilització d'armament nuclear,utilització d'armament nuclear,utilització d'armament nuclear,utilització d'armament nuclear,
les dues potències mai no es vanles dues potències mai no es vanles dues potències mai no es vanles dues potències mai no es van
enfrontar directament en capenfrontar directament en capenfrontar directament en capenfrontar directament en cap
conflicte de gran abast, però vanconflicte de gran abast, però vanconflicte de gran abast, però vanconflicte de gran abast, però van
intervenir militarment ointervenir militarment ointervenir militarment ointervenir militarment o
mitjançant pressions polítiques imitjançant pressions polítiques imitjançant pressions polítiques imitjançant pressions polítiques i
econòmiques en tercers païsoseconòmiques en tercers païsoseconòmiques en tercers païsoseconòmiques en tercers països
per evitar l'expansió del contrari.per evitar l'expansió del contrari.per evitar l'expansió del contrari.per evitar l'expansió del contrari.
12. Diferències polítiques, econòmiques i
socials entre els dos blocs
BLOC
OCCIDENTAL
BLOC
COMUNISTA
ESTATS UNITS URSS
Política Democràcia Dictadura
Economia Capitalisme Socialisme
Societat De classes Sense classes
13. Evolució després de la 2GM :Evolució després de la 2GM :Evolució després de la 2GM :Evolució després de la 2GM :
(Estats Units, URSS, Alemanya,
França, Itàlia, Àustria i
Polònia, Txecoslovàquia, Romania,
Albània... (Bloc oriental)
14. Estats Units
• Europa perd l'hegemonia en el terreny
econòmic i polític. Els Estats Units inicien
un període de forta empenta econòmica i
es converteixen en la primera potència
mundial.
• En el terreny polític es converteixen en
defensors de la pau al món i aquest
protagonisme es manté fins l'actualitat.
15. U.R.S.S.
( Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques)
• Econòmicament destrossada per la
guerra, aconsegueix recuperar-se gràcies
a la seva economia planificada.
• Políticament, per primera vegada surt de
l'aïllament i exerceix la seva influència
sobre els territoris ocupats militarment.
16. ALEMANYA ( zona de fricció )
• Dividida en 4 zones d'ocupació sota
administració militar.
• Berlín ( territori oriental) dividida en 4 zones sota
d'administració militar de França, el Regne Unit,
Els Estats Units i la URSS.
• Proposta inicial: reunificar Alemanya sota un
govern democràtic.
• Finalment, creació de dos estats alemanys com
a conseqüència de la tensió entre les dues
grans potències: RFA I RDA.
17. França
• La força política de De Gaulle va fer que els aliats no
tractessin França com un país vençut, malgrat que el
govern de Vichy s'havia aliat amb Hitler ( Pétain).
• De Gaulle va formar un govern provisional i va governar
fins el 1946 en que va perdre les eleccions davant una
coalició de comunistes, socialistes i MRP (similar a la
democràcia cristiana).
• Els comunistes al cap de poc temps són expulsats del
govern i es converteixen en una força política en
recessió.
• Situació del país:
Crisi econòmica
Problemes de les colònies
Tensió internacional
Agitació social.
18. Itàlia
• Es constitueix en república ( referèndum 2-6-46)
i rebutja la monarquia pro feixista.
• El partit comunista adopta la via democràtica i
actua com a moderador seguint les directrius de
Moscou de mantenir l'equilibri territorial de Ialta i
Postdam.
• La pugna comunisme-democràcia cristiana serà
la constant de la política italiana. La democràcia
cristiana governa a partir de 1948.
19. Àustria: zona de fricció
• Havia format part de l'antic Reich (Àustria i
Alemanya).
• Recupera la seva identitat com a país,
però continua ocupat per les grans
potències fins el 1955.
• Es configura com una democràcia
parlamentària i com a estat neutral.
20. Polònia, Txecoslovàquia, Romania, Albània...
(Bloc oriental)
• Es restauren les llibertats democràtiques sota la
tutela, influència i ocupació de l'exèrcit soviètic.
• Es procura que els ressorts del poder els ocupin
els comunistes.
• Es transformen progressivament en
“democràcies populars”, a la pràctica dictadures
dels diversos partits comunistes i dels seus
dirigents dirigits per Stalin des de Moscou.
21. Zones de tensió:
• Mediterrània Oriental (Pròxim Orient)
• Turquia, Iran i Grècia van ser escenari de
la intromissió de les grans potències.
22.
23. 1.1 Antics aliats, enemics nous:
la Guerra Freda
Guerra Freda:
el món dividit en
dos blocs
Bloc occidental:
Estats Units
Bloc comunista:
URSS
Política: democràcia
Economia: capitalisme
Societat: de classes
Política: dictadura
Economia: comunisme
Societat: sense classes
27. 1.2 Els orígens de la ruptura
• Conferència de Jalta (1945): Europa dividida en dues
zones d’influència.
• L’exèrcit soviètic no es retira dels països ocupats durant
la 2GM.
• Stalin impulsa les “democràcies populars” als països de
l’est: Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia,
Bulgària, RDA, Albània, Iugoslàvia.
• El poder controlat pel Partit Comunista en aquests
països.
• Els Estats Units promouen l’expulsió del poder dels
partits comunistes en els governs de coalició formats
després de la guerra en els següents països: França,
Itàlia, Bèlgica i Dinamarca.
• Intervenció britànica a Grècia per frenar l’avenç
comunista.
• Vaixells de guerra americans a la Mediterrània per frenar
l’expansió del comunisme.
35. 1.3 El Pla Marshall i la resposta soviètica
• 1947: màxima tensió i ruptura
• Truman ofereix suport polític i militar als països
amenaçats pel comunisme.
• Pla Marshall: programa d’assistència a Europa
per la reconstrucció.
• Condicions per rebre ajut del Pla Marshall:
expulsar els ministres comunistes del govern.
• Rebutjat per la URSS i pels països de l’est.
• Fundació del COMECOM a la zona soviètica.
• Acord dels dirigents comunistes de liderar les
lluites revolucionàries i donar suport als països
comunistes d’arreu del món.
36. EL PLA MARSHALL (1948-1952)
• Consisteix en un projecte econòmic d'injecció de capital nord-americà
per tal de reconstruir les economies europees.
• Va ser acceptat per 16 països.
• El mètode utilitzat eren els acords bilaterals entre el govern d´USA i els
governs dels països interessats.
• Els països europeus van destinar aquests diners bàsicament en
infraestructures ( transports, instal·lacions públiques, construcció...).
• Beneficis per USA:
Eviten una crisi de sobreproducció.
Asseguren la continuïtat de la demanda
Estenen la seva influència sobre Europa.
Eviten que Europa adopti el model econòmic i polític de l'URSS.
• El bloc soviètic no accepta els ajuts, excepte Iugoslàvia que es beneficia
de l'ajut nord-americà.
• Resultats del Pla Marshall: L'economia d'Europa creix i al 1959 ja ha
aconseguit els índexs de 1939. En el terreny polític es consolida la
divisió en dos blocs.
39. EL COMECOM ( Consell d'assistència
Econòmica Mútua) 1949
• El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també
conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb
l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les
democràcies populars i l‘URSS.
• També se'l va anomenar el "pla Marshall soviètic".
• Els seus objectius eren potenciar la integració econòmica dels
països socialistes i constituir l'esfera del ruble enfront del dolar.
• Va ser fundat per l'URSS, Bulgària, Hongria, Polònia, Romania i
Txecoslovàquia inicialment, però s'hi van acabar afegint Albània i la
RDA.
• Inicialment va ser més un gest antiamericà que un organisme actiu,
però cap el 1956 va començar a funcionar en els països del bloc de
l'est.
• Finalment, l'organisme es va dissoldre durant el mandat de Mikhaïl
Gorbatxov, com a conseqüència del seu programa de reformes
econòmiques (Perestroika).
40.
41. 1.4 La crisi alemanya i el blocatge de Berlín
• Alemanya: Element principal de tensió entre les dues potències.
• Dividida en 4 zones d´ocupació sota administració militar.
• Berlín ( territori oriental) dividida també en 4 zones sota d´administració
militar de França, el Regne Unit, els Estats Units i la URSS.
• Proposta inicial: reunificar Alemanya sota un govern democràtic (acords de
Postdam).
• 1948 Els aliats occidentals decideixen unificar el territori i crear un estat
alemany federal, deixant de banda la zona de l’URSS. Tenien por de
l’expansió del comunisme a Alemanya.
• Stalin respon a aquesta decisió unilateral amb el blocatge de Berlin, que es
troba a la zona d’Alemanya ocupada pels soviètics: tanca les fronteres i aïlla
el sector occidental de la ciutat.
• El bloqueig dura gairebé un any i els aliats resolen la situació mitjançant un
pont aeri.
• Finalment, creació de dos estats alemanys com a conseqüència de la tensió
entre les dues grans potències: RFA i RDA (1949).
• 1961 Construcció del Mur de Berlín com a conseqüència de la forta tensió
entre els dos blocs.
51. OTAN
( Organització del Tractat de l‘Atlàntic Nord)
• Coalició militar fundada l'any 1949.
• Objectius: l'autodefensa col·lectiva en cas d'una
guerra a Europa.
• Països integrants: Canadà, Estats Units,
França, Regne Unit, Itàlia, Dinamarca, Bèlgica,
Luxemburg, Holanda, Noruega, Islàndia,
Portugal,Grècia(1951), Turquia(1951),
RFA(1954).
• Espanya 1982
52.
53. Pacte de Varsòvia
• Coalició militar fundada l'any 1955.
• Objectiu: intervenció militar a Europa en
cas de conflicte.
• Països integrants: URSS, Txecoslovàquia,
Hongria, Polònia, Bulgària, Romania,
RDA, Albània (fins 1968).
58. 2.1 LA GUERRA DE COREA ( 1950-1953 )
• 1945 Corea dividida en dues zones separades pel
paral·lel 38.
• Al sud, ocupat per l'exèrcit nord-americà, govern pro
occidental presidencialista.
• Al nord, ocupat per les tropes soviètiques, règim
comunista.
• 1948 Divisió oficial en dos estats: República de Corea
( sud ) i República Democràtica Popular de Corea
(nord)
• 1950 Corea del Nord envaeix Corea del sud. Tres
anys de guerra per tornar a la situació anterior de divisió
del país.
• Model d'enfrontament de les dues superpotències a
tercers països.
59.
60.
61. 2.2 LA GUERRA DEL VIETNAM (1957-1975 ):
• Orígens en el procés de descolonització d'Indoxina
• Divisió del territori en dues zones separades pel paral·lel
17.
• Al nord, règim comunista ( Ho Chi Minh )
• Al sud, govern dictatorial pro occidental.
• Al sud, els americans van rellevar els francesos, primers
colonitzadors.
• Lluita de guerrilles (1960) amb la creació del Vietcong,
d'orientació comunista.
• Intensificació de la presència americana en forma d'ajut
econòmic i militar.
• Llarga guerra de desgast.
• Derrota americana i creació de la República Socialista
del Vietnam 1975.
• Desprestigi internacional dels Estats Units a causa dels
mitjans utilitzats en aquesta guerra.
62.
63.
64. 2.3 El conflicte intern de Cambodja
• Conflicte intern aguditzat per la intervenció dels blocs.
• 1967 Creació dels Khmers rojos, braç armat del Partit
Comunista de Cambodja.
• Inici d’una guerra de guerrilles entre aquesta facció i el
govern de dretes del país, que tenia el suport dels
EEUU.
• Després de la retirada americana del Vietnam (1975) els
Khmers Rojos van ocupar la capital i van implantar una
cruel dictadura dirigida per Pol Pot.
• Grans matances de població.
• La dictadura va acabar amb la intervenció del Vietnam
comunista.
65.
66. 2.4 El conflicte del Canal de Suez (1956)
• Nasser, president d'Egipte i líder del
moviment panarabista, decreta la
nacionalització del Canal de Suez.
• Ofensiva militar de Gran Bretanya, Israel i
França contra Egipte.
• L'URSS i els EEUU condemnen l'acció.
• Retirada de les tropes sota la supervisió
dels cascos blaus de l'ONU.
71. 2.5 LA CRISI DELS MISSILS A CUBA (1962 )
• 1959 Revolució castrista.
• 1961 Ruptura de relacions diplomàtiques Cuba-Estats
Units
• 1961 Temptativa d'invasió de l'illa de Cuba per Estats
Units a la badia “Cochinos”, que va fracassar.
• Política d'aïllament diplomàtic i econòmic de Cuba per part
dels Estats Units.
• 1962 Crisi dels míssils: La Unió Soviètica instal·la míssils
nuclears orientats cap a territori dels Estats Units.
• Gran tensió i intervenció de l'ONU.
• Desmantellament dels míssils.
• Els americans es comprometen a respectar el règim
castrista i aixecar el bloqueig.
• Obertura de diàleg entre les dues superpotències: telèfon
vermell, com a via d'intervenció ràpida en cas de conflicte.
• 1963 Acord de prohibició d'armes atòmiques.
75. 3.1 Els primers signes del desglaç
• Inici de la “Coexistència pacífica” (1956-1975) etapa
basada en el diàleg i en les relacions diplomàtiques.
Es produeixen una sèrie de canvis:
URSS:
• Mort d' Stalin (1953)
• Nikita Khruixov nou dirigent de l’URSS
• Procés de desestalinització
• Estats Units:
• Eisenhower president (1953-1961)
• Destitució del senador McCarthy, impulsor de la “caça
de bruixes” (1950-1956) repressió política molt dura
contra els comunistes.
• J.F. Kennedy (1960-1963) dona suport a la coexistència
pacífica. Lluita contra la pobresa i la discriminació racial.
76. Nikita Khruixov:
Cap d’estat de l’URSS 1953-1964
Defensor de la coexistència pacífica
Impulsor de la “desestalinització” de l’URSS
Entrevista amb Kennedy 1961. Primera entrevista dels mandataris
d’Estats Units i l’URSS des de l’inici de la Guerra Freda.
Telèfon vermell 1963: comunicació directa Casa Blanca-Kremlin.
Crisi dels míssils a Cuba 1962.
77. 3.2 Cap a la distensió internacional
• Període de diàleg entre les dues
superpotències.
• Causes:
a) Cursa d’armaments sense sentit
b) Moviment de Països No Alineats, que
trenca l’equilibri territorial.
c) Raons econòmiques: excés de despesa
militar i necessitat d’obrir mercats.
d) Diversos tractats de no proliferació
d’armes nuclears.
78.
79.
80.
81.
82. J.F. Kennedy
1961-63
• Entrevista amb Khruixov 1961. Primera entrevista dels mandataris
d’Estats Units i l’URSS des de l’inici de la Guerra Freda.
• Telèfon vermell 1963: comunicació directa Casa Blanca-Kremlin.
• Crisi dels míssils a Cuba 1962.
• Nova Frontera: programes socials per combatre la pobresa i la
discriminació racial.
• Lluita a favor de la ciència i la tecnologia: conquesta de l’espai.
• Opció ferma per la coexistència pacífica.
• Assassinat a Dallas el 22 de novembre de 1963.
83. Presidents dels Estats Units
durant la coexistència pacífica
1956-1975:
D.D. Eisenhower 1953-60
J.F. Kennedy 1961-63
Lyndon Johnson 1963-1969
Richard Nixon 1969-1974
Gerald Ford 1974-1977
84. Dirigents de l’URSS durant
la coexistència pacífica:
Nikita Khrusxov 1953-64
Leonid Bréjnev 1964-1982
85.
86.
87. La lluita pels drets civils
dels negres als Estats
Units
89. 3.3 Torna la tensió 1975-1991
• Desgast de la supremacia americana al món
(Jimmy Carter 1976-80)
• Suport actiu de l’URSS als moviments
revolucionaris
• 1973 Crisi del petroli
• 1975 Derrota dels Estats Units a Vietnam
• 1979 Nous conflictes: Nicaragua, Iran, Afganistan...
• 1979 Crisi dels euromíssils: rebuig de la opinió pública europea a la
instal·lació de noves bases de míssils a Europa.
• 1980 Boicot als Jocs Olímpics de Moscou
• 1984 Boicot als Jocs Olímpics de Los Angeles
• 1983 Cursa d'armaments. Guerra de les Galàxies (1983)
90. Afganistan: retorn a la tensió...
• 1978 Govern comunista a la república
d’Afganistan.
• 1979 Intervenció soviètica en suport del nou
govern.
• Jimmy Carter respon amb sancions a l’URSS:
embargament de l’exportació de cereals i boicot
als Jocs Olímpics de Moscou de 1980.
• Resposta de l’URSS amb boicot als jocs de Los
Angeles 1984.
91.
92.
93. Etapa Reagan 1981-1989:
continua la tensió…
• Intervencions militars dels
Estats Units.
• Invasió de l’illa de Grenada.
• Suport a les dictadures de El
Salvador i Hondures.
• Boicot a la Nicaragua
sandinista.
• Guerra de les Galàxies:
cursa d’armament nuclear.
94.
95. Presidents dels Estats Units
durant l’etapa de tornada a la
tensió 1975-1991
Jimmy Carter (1977-1981)
Ronald Reagan (1981-1989)
George H.W. Bush (1989-
1993)
101. 4.1 Dissidències de Iugoslàvia i Xina
• 1948 Ruptura entre l’URSS i Iugoslàvia
• Les mesures del Mariscal Tito van allunyar Iugoslàvia de
l’orbita soviètica
• Nou model: socialisme autogestionari
• Iugoslàvia no entra al Pacte de Varsòvia
• Tito impulsa el moviment de països “No alineats”
• Stalin denuncia la política de Tito i els perills d’allunyar-
se de la tutela de l’URSS.
• 1949 Revolució Xinesa: s’instaura un règim comunista,
que entra a l’òrbita soviètica.
• 1959 Tensió i diferències importants entre els dos
països. La Xina abandona el bloc comunista i inicia un
camí polític propi.
• Seguint el seu exemple, Albània també abandona el
bloc comunista.
102.
103. 4.2 Revoltes a Hongria i Txecoslovàquia
HONGRIA 1956
• Octubre 1956 : Inici a Hongria d’un moviment sindicalista que reivindica
la millora de les condicions de vida del país, la llibertat de premsa i la
retirada de les tropes soviètiques.
• Nou govern, amb liberals i socialdemòcrates.
• Es declara la neutralitat i Hongria deixa el Pacte de Varsòvia
• Una part dels dirigents comunistes reclamen la intervenció soviètica
• Novembre 1956: Intervenció de les tropes soviètiques i fi de la rebel·lió.
TXECOSLOVÀQUIA 1968
• Aspiracions de liberalització de gran part de la població.
• Primavera de Praga: procés d’obertura i democratització. Socialisme
més humà.
• Oposició a les reformes d’una part del partit comunista i de l’URSS
• Agost 1968: intervenció de les tropes soviètiques i aixafament de la
revolta.
106. 4.3 Les dissidències del bloc occidental
• RFA: política de conciliació i més independència del
canceller Willy Brandt. Aproximació a la RDA i al bloc
comunista. Normalització de les relacions diplomàtiques
RFA-RDA.
• França: Discrepàncies amb els Estats Units. De Gaulle
retira el país de l’OTAN.
• 1948 Consell d’Europa: apropament franco-alemany i
defensa de l’europeisme.
• 1957 Tractat de Roma: Inici de la creació de la CEE,
important pel procés d’unitat europea.
• Oposició europea a la política imperialista dels Estats
Units, sobretot a Amèrica Llatina, on donava suport a
dictadures o intervenia militarment, per defensar els
interessos econòmics de les multinacionals nord-
americanes.
119. El món després de la Guerra Freda
• La fi del món bipolar i l’enfonsament del
comunisme a l’URSS i als països de l’Est
va modificar l’ordre internacional.
• Inici d’un nou ordre en que els Estats Units es
van erigir com a garants de la pau i l’ordre
mundials.
• Davant la política unilateral nord-americana,
l’opinió pública mundial va prendre consciència
de la necessitat de donar més protagonisme a
l’ONU com a garant de la pau.
120.
121.
122.
123. Europa, de la CEE a la UE
• Després de l’etapa de la Guerra Freda, la CEE (1957),
unitat econòmica europea, va iniciar el camí cap a la
unitat política.
• 1993 El Tractat de Maastricht confirma la nova
orientació i la CEE (Comunitat econòmica europea) es
converteix en la UE (Unió Europea).
• Aquest tractat instaura la ciutadania europea, que
permet a les persones circular i residir lliurement pels
països de la UE, i la moneda única, l’euro (2002).
• Actualment la UE està formada per 27 països.
124.
125.
126. Europa:
socialdemocràcia
i estat del
benestar
Prosperitat econòmicaProsperitat econòmicaProsperitat econòmicaProsperitat econòmica
als països d’Europaals països d’Europaals països d’Europaals països d’Europa
Occidental.Occidental.Occidental.Occidental.
127. Maig del 68..., o la
possibilitat d'un
món millor
Si hi ha una paraula que defineix
l'any 1968 és efervescència. És un
fenomen global. A tot arreu, a
l'Europa occidental, al bloc
soviètic, als Estats Units o a Mèxic,
els fills dels que van fer la guerra
diuen "prou" al conformisme dels
seus pares. I reclamen un canvi: els
joves volen ser protagonistes.
128. "La imaginació al poder“
A París, els estudiants ocupen la Sorbona.
"La imaginació al poder", proclamen algunes pancartes.
La joventut es rebel·la contra la societat establerta. Tot es
qüestiona. Especialment l'autoritat: la dels pares, la de
l'Estat, la dels mateixos partits polítics.
"Prohibit prohibir", diu una pintada.
"L'anarquia sóc jo", fa una altra.
L'esperança era canviar el món. El món continua sent el
que era i el poder econòmic, també. Però les idees del 68
han acabat impregnant-ho tot: la revolució sexual i de
costums, el trencament dels tabús, el rebuig a les
jerarquies són, en part, fills del 68.
Maig del 68..., o la possibilitat d'un món millor
129. La crisi del petroli de 1973:
els països de la OPEP
apugen el preu i
desestabilitzen l’economia
mundial
130.
131.
132.
133.
134. Presidents EEUU
• H. C. Hoover (1929-1933)
• Franklin D. Roosevelt (1933-1945)
• Harry Truman (1945-1953)
• D. Eisenhower (1953-1961)
• John F. Kennedy (1961-1963)
• Lyndon Johnson (1963-1969)
• Richard Nixon (1969-1974)
• Gerald Ford (1974-1977)
• Jimmy Carter (1977-1981)
• Ronald Reagan (1981-1989)
• George H.W. Bush (1989-1993)
• Bill Clinton (1993-2001)
• George W. Bush (2001-2009)
• Barak Obama (2009)
