17. Dos relleus del s.l que representen
sengles sacrificis amb el sacerdot amb el
cap cobert davant el foc de l'altar: amunt,
el sacrifici d'un toro, procedent del temple
del geni d'August al fòrum de Pompeia
A la detra una suovetaurilia,
la immolació conjunta d'un toro,
un moltó i un porc
(Musée du Louvre).
18. EL TEMPLE
El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríade
Capitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva, igual que el
Capitoli de Roma, o bé al culte de l'emperador.
Era l'edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central
com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en
altres llocs de la ciutat, n'hi solia haver altres, consagrats a diverses
divinitats.
El primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic.
S'aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al qual
s'accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut
per columnes. El porxo arrecera l'entrada a l'interior (cella) on
solia haver-hi una imatge del déu.
Més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la
influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec
era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec
completament i no solament per la façana de davant. Així és que els
constructors romans van intentar acostar-se al model grec, fos
allargant la columnata pels dos costats del temple o completant-la
tot al voltant del temple, però amb mitges columnes adossades a les
parets.
El temple era considerat tant en la religió grega com en la
romana la residència del déu i els homes no entraven a
pregar-li.
Per això la seva monumentalitat del temple era exterior, expressada
sobretot en la façana, que oferia així un fons digne del culte - Temple de Vic, segle I o II dC. totalment
oracions i sacrificis- que es realitzava a fora, principalment entorn de reconstruït a principis del segle passat.
l'altar (ara), situat en general just davant l'edifici.
21. EL CULTE DELS MORTS
La concepció de la vida d'ultratomba en la
religió tradicional romana és vaga, malgrat que
les idees sobre el món dels morts provinents
de Grècia les trobarem reflectides també en la
literatura llatina -per exemple en el descens
als inferns d'Eneas.
En realitat per als romans els morts no
desapareixen completament, per bé que
continuen existint en forma d'uns esperits poc
personalitzats i amb necessitats materials.
Tampoc no s'allunyen del tot, sinó que poden
influir en els vius per bé o per mal. .
Sepultures
Per això l'actitud dels romans amb els seus al Museu de Badalona
difunts és ambivalent:
1. els morts són honrats i recordats
en l'àmbit familiar, sobretot aquells
avantpassats il·lustres les gestes dels
quals omplen de glòria les nissagues
nobles, que en guarden zelosament les
imagines.
2. Tanmateix també els temen, perquè L'anomenada Torre dels
els morts poden causar desgràcia als Escipions, un monument funerari
vius si aquests no els respecten. d'una família desconeguda situat
vora l'antiga Via Augusta,
a prop de Tarragona, s.I dC.
22. Aquests sentiments contradictoris es tradueixen en les
diverses denominacions que reben les ànimes dels
morts, no sempre clarament distingibles entre si:
- ELS MANES (Manes), amb el significat
original de „els bons', són els esperits dels
morts en general. Els familiars han de retre'ls
els honors que els són deguts: celebrar els seus
funerals, dotar-los d'una sepultura, dipositar a
la seva tomba flors, aliments com faves,
llenties o ous, llet, vi i mel per nodrir-los just
després de ser enterrats, en l'aniversari de la
seva mort o bé en les certes festivitats com els
Parentalia, al febrer. Si els familiars no
compleixen amb els seus deures i no els
alimenten, els Manes se'n venjaran provocant-
los malsons, malalties o d'altres desgràcies.
- ELS LÈMURS (Lemures) també són les
ombres dels morts que tornen a les cases per
turmentar els vius durant els Lemuria, els dies
9, 11 i 13 de maig. El paterfamilias els
allunyava amb un ritual en el qual escopia
mongetes per la casa i recitava fórmules per
allunyar-los.
Necròpolis de la plaça de la vila de Madrid,
- LES LARVES (Laruae) són espectres que Barcelona, on es poden veure cupae i altres classes
de sepultures a banda i banda del que era una via
aterreixen i angoixen els vius, els esperits dels romana.
qui van ser malvats o dissortats en la seva vida
i volen prendre's la revenja amb els vius.
23. Ritual d'un enterrament romà
“Quan han retirat el cadàver de casa és portat cap al fòrum amb la resta de
guarniments, al davant de la tribuna (...)
Estant tots els assistents al voltant, si el difunt deixa un fill major d'edat i hi
és present, aquest, i, si no, algun dels altres membres de la família, puja a la
tribuna i hi parla de les virtuts del mort i de les gestes realitzades en vida
(...)
Desprès d'aquest acte enterren el cadàver i, tan bon punt han fet els rituals
habituals, posen una estàtua del difunt en el lloc més visible de la casa, en
una fornícula de fusta (...)
En les festes públiques exposen les imatges arrenglerades amb cura. Quan
algun familiar il·lustre mor, també les porten a l‟enterrament (...) i són
conduïts damunt de carros, mentre que al davant hi van els feixos, les
destrals i les altres insígnies que el solien acompanyar d'acord amb la
categoria de cadascú en vida i en la seva activitat política.”
POLIBI 6,53,1-8
necròpolis a Catalunya
