Tema evolució del catalanisme als segles XIX i XX Per 2º BAT

1. PROBLEMES
Crítica al centralisme: Els liberals
amb Isabel II intenten crear un estat
jacobí i centralista. Això afecta
negativament els interesos
econòmics i polítics de la burgesia
catalana, i genera un moviment
favorable a la descentralització,
liderat per Jaume Balmes i Manuel
Duran

2. El federalisme



A partir de 1840 el Partit Republicà Democràtic
Federal defensa una reforma federal de l’Estat,
amb notable èxit a Catalunya.
Francesc Pi i Margall defensa la idea de la unió
lliure dels diferents pobles hispànics com a base
d’un nou Estat espanyol.
Valentí Almirall i Josep Anselm Clavé promouen
el Pacte Federal de Tortosa, proposant una
reforma federal a partir dels territoris de l’antiga
Corona d’Aragó.

3. El Federalisme
 Entre 1873 i 1876 la I República
espanyola intenta dur a terme una reforma
federal, però l’intent acaba en fracàs.
 A nivell estatal, els federalistes catalans
sempre van quedar en minoria, i Pi i
Margall va orientar-se més cap a aspectes
socials per tenir veu al partit

4. EL CENTRE CATALÀ
 FUNDADOR: Valentí Almirall
 CRONOLOGIA: 1880-1888
 ORIENTACIÓ: Necessitat de
desenvolupar un moviment polític català
que unifiqués el país, ignorant els partits
dinàstics espanyols. Unir defensa cultural i
dels interesos materials
 PUBLICACIONS: El Memmorial de
Greuges

5. EL CENTRE CATALÀ (2)
 El Memorial de Greuges: document
coordinat amb institucions econòmiques
del país i dirigit a Alfons XII. Es defensa el
federalisme i la pervivença del dret civil
català. Per guanyar-se a la burgesia, es
defensa el proteccionisme.
 El memorial fracasa i Almirall publica “Lo
catalanisme”

6. EL CENTRE CATALÀ (3)
 Lo catalanisme serà la base per un
catalanisme progressista. Fixa la
necessitat d’un moviment polític
catalanista interclassista per defensar els
interesos materials de Catalunya.
Catalunya ha d’aconseguir reconeixement
per poder ser motor de renovació a nivell
espanyol.

7. EL CENTRE CATALÀ (4)
 La proposta d’Almirall no té èxit per:
 A) Ser massa republicana per la burgesia
 B) Ser poc social (en relació al partit
republicà federal)
 A partir de 1888 el Centre Català perd pes
social, i les propostes d’Almirall quedaran
marginades

8. LA LLIGA DE CATALUNYA
 FUNDADOR: Narcís Verdaguer, Lluís
Domènech i Montaner, Prat de la Riba
 CRONOLOGIA: 1887-1891
 ORIENTACIÓ: Més conservadora
socialment que el Centre Català, intenta
trobar un lloc a la política monàrquica
espanyola.
 PUBLICACIONS: Missatge a la reina
regent (1888)

9. LA LLIGA DE CATALUNYA (2)
 El missatge a la reina regent (1888)
proposa l’autonomia per Catalunya (com a
reforma per aconseguir major autogovern)
 Posteriorment es defensarà el codi civil
català, i quan el govern accepti es
considerarà la primera victòria del
catalanisme polític

10. EL CATALANISME
CONSERVADOR
 FUNDADOR: Jaume Collell i Josep
Moragues
 CRONOLOGIA: 1881-1892
 PROPOSTES: Identifica el catalanisme
amb les arrels cristianes del país. S’oposa
a tota reforma social, defensa els valors
de la familia, la propietat i la religió
 Publicacions: La tradició catalana

11. EL CATALANISME
CONSERVADOR (2)
 La Tradició Catalana defensa el paper
director del clero a la regeneració
nacional. Són els conservadors dels
valors de la nació des de l’Edat Mitjana.
Només els valors tradicionals podien
regenerar el país
 Per això es defensa que tots els càrrecs
religiosos siguin ocupats per catalans.

12. LA UNIÓ CATALANISTA
 FUNDADOR: Proposta de la Lliga de
Catalunya
 CRONOLOGIA: 1891-1899
 PROPOSTES: Intent d’agrupar totes les
institucions catalanistes del país. Caràcter
socialment conservador. Propostes de
major autogovern. No té activitat política
 PUBLICACIONS: Les bases de Manresa
(1892)

13. LA UNIÓ CATALANISTA (2)



Les bases de Manresa (1892): recull els
principis del catalanisme polític i proposa el
paper que ha de jugar Catalunya dins
d’Espanya.
Es defensava una profunda descentralització
per Catalunya, amb competències plenes a
legislació, educació, justicia, ordre públic,
càrrecs només per a catalans i servei militar
voluntari. També defensava l’oficialitat del
català.
Políticament no són massa realistes, proposant
una reforma federal d’Espanya a partir de les
institucions del s. XVII.

14. LA UNIÓ REGIONALISTA (1)
 FUNDADOR: Agrupacions econòmiques i
ciutadanes de Barcelona
 CRONOLOGIA: 1899-1901
 ORIENTACIÓ: Impulsar l’autonomia
política i administrativa per Catalunya.
L’any 1901 presenten l’anomenada
candidatura dels quatre presidents,
s’imposa a Barcelona i aconsegueix 4
diputats regionalistes a Madrid

15. LA LLIGA REGIONALISTA
FUNDADOR: Fusió de la Unió regionalista i el
Centre Nacional
 CRONOLOGIA: 1901-1939
 ORIENTACIÓ: Conservadora. Reformisme
polític que otorgués més autogovern a
Catalunya.
La Lliga aconsegueix convertir-se en partit
hegemònic del catalanisme conservador, lluitant
políticament amb els republicans. A Catalunya
es trenca el monopoli dels partits monàrquics
espanyols.


16. El Nacionalisme basc
Apareix amb posterioritat al català,
motivat per:
a) L’eliminació dels Furs després de la
derrota carlista del 1876
b) La industrialització i l’arribada de
població immigrada de la resta
d’Espanya


17. El Nacionalisme basc
 El principal ideòleg serà Sabino de Arana,
fundador del PNB
 Els principis del PNB seran conservadors
socialment (Dèu i lleis antigues) i
marcadament racistes
 La creença en una “raça basca” i el perill
que per ella representa la “raça inferior”
espanyola (maketos) serà fonamental

18. El Nacionalisme basc
 L’any 1894 es funda el PNB, que
ràpidament té presència a les tres
províncies basques i a Navarra.
 El partit és clarament independentista i
ruralista. La independència era necessària
per salvar la raça, i el retorn al camp seria
la solució per la penetració maketa i per
retornar als valors racials bàsics.

19. El galleguisme


El galleguisme patirà des del principi un greu
problema: la manca d’una burgesia que
s’identifiqui amb els seus postulats. La cultura
gallega s’identificarà sempre amb l’àmbit rural, i
a les classes mitjanes els costarà apropar-s’hi.
A mitjans del s. XIX el Rexurdimiento és un
procés similar a la Renaixença, de clara
orientació cultural destinada a dignificar la
cultura gallega

20. El galleguisme
 A finals del s. XIX el galleguisme fa el salt
a la política, però no aconsegueix
seguidors ni entre la feble burgesia ni
entre les classes mitjanes.
 A principis del s. XX apareix una nova
onada de galleguisme polític, més capaç
de connectar amb les classes mitjanes i
amb projectes polítics més clars, liderat
per Alfonso R. Castelao

21. Altres nacionalismes



El VALENCIANISME té la seva pròpia
Renaixença, reivindicant la llengua i els seus
autors. El salt a la política es farà amb
l’organització València Nova (1904)
L’ARAGONESISME té un orígen divers: la
mitificació romàntica dels orígens del regne, el
carlisme i el regeneracionisme de Joaquín
Costa.
L’ANDALUISME s’inicia el 1916 amb Blas
Infante, i el 1918 ja presenta una proposta
autonòmica. Però el moviment té molt poca
base social, i no tindrà èxit polític.