2. El declivi del torn pacífic (1898-1917)
ELS INICIS DELREGNAT
D’ALFONS XIII
-Alfons XIII arribà a la majoria d’edat
l’any 1902.
-Intentà mantenir el torn pacífic i al
mateix temps regenerar la vida
política.
-Els presidents Antonio Maura i José
Canalejas (liberal) van intentar
introduir reformes en la hisenda, la
llei electoral, l’administració local i en
la relació entre església i estat per
acabar amb el caciquisme, però no
va acabar de fundionar..
5. Amb l’assassinat del president Canalejas (1912), s’inicià un període de
inestabilitat política que desencadenà la crisi de 1917.
6. A Catalunya la situació política era diferent. El republicanisme i el catalanisme van
acabar amb l’hegemonia dels partits monàrquics liberal i conservador.
Cal destacar el Partit Republicà Radical, liderat per Alejandro Lerroux. Aqiest era
profundament anticlerical i espanyolista i tenia el suport d’una part dels obrers.
El partit catalanista més important va ser la Lliga Regionalista, al voltant de la qual
s’organitzà una coalició de partits anomenada Solidaritat Catalana, que reclamava
més autonomia per a Catalunya. El seu líder més important va ser Enric Prat de la
Riba.
Alejandro Lerroux Enric Prat de la Riba
7. La guerra del Marroc
L’any 1906 va tenir lloc la conferència d’Algecires. El nord del Marroc (Rif) va
quedar sota protectorat espanyol, però les tribus berbers (cabiles) s’oposaren.
-El nord del Marroc es convertí en un focus de guerra permanent. Cal destacar la
derrota del barranc del Lobo (1909), on moriren molts soldats espanyols.
8.
9.
10. La Setmana Tràgica (1909)
L’any 1909 va tenir lloc a Barcelona una
revolta popular contra el reclutament de
tropes per anar a la guerra del Marroc que
es coneix com a Setmana Tràgica.
Aquesta revolta va tenir un marcat caràcter
anticlerical. Molts convents i esglésies van
ser cremats.
11.
12. La revolta va ser durament reprimida pel govern. Un exemple va ser l’execució del
pedagog anarquista català Francesc Ferrer i Guàrdia.
Aquesta repressió va ser fortament criticada per l’opinió pública i provocà la
dimissió d’Antoniio Maura, aleshores president del govern..
13. La Mancomunitat de Catalunya
L’any 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya a partir de la unió de les
quatre diputacions catalanes. El seu primer president va ser Enric Prat de la
Riba.
Es tractava del primer organ de govern específicament català des de 1714.
La Mancomunitat impulsà la creació de noves infraestructures , serveis públics i
escoles i potencià la creació cultural en català.
14.
15.
16. Els darrers anys de la monarquia (1917-1931)
L’any 1917 va esclatar un fort moviment d’oposició als partits dinàstics.
A Catalunya es va crear l’Assemblea de Parlamentaris, que defensava la necessitat
de convocar corts constituents.
Alguns militars crearen Juntes de Defensa i s’oposaren al govern.
L’UGT i la CNT van convocar una vaga general amb l’objectiu d’enderrocar el
govern.
17.
18. Amb la crisi de 1917 el torn pacífic arribà a la seva fi.
Entre 1917 i 1923 es van formar diversos governs de concentració formats per
membres dels partits consevador i liberal i amb el suport amb la Lliga
Regionalista, que reclamava un estatut d’autonomia per a Catalunya.
Eduardo Daato
Francesc Cambó
19. Durant aquest període també va créixer l’afiliació
als sindicats obrers i les mobilitzacions en defensa
de millors condicions laborals.
Cal destacar la vaga dels treballadors de la
companyia elèctrica “La Canadenca” l’any 1919,
que va paralitzar la ciutat de Barcelona durant 40
dies
20.
21.
22. - Com a conseqüència, el govern i la patronal van endurir la seva repressió contra
el moviment obrer a partir de l’acció de pistolers que atemptaven contra líders
obrers i sabotejaven vagues.
Salvador Seguí “El noi del sucre”
23.
24. L’any 1921 l’exercit espanyol va patir una gran derrota a Annual, a mans dels
rebels rifenys, que va provocar una forta crisi política . Es va elaborar un
document “Expedient Picasso”, que implicava a militarsi i al mateix rei i que
acabà amb un cop d’estat.
Abd el-krim
25.
26.
27.
28. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
L’any 1923, el general Primo de Rivera
va protagonitzar un cop d’estat que
amb l’excusa de preservar l’ordre va
donar pas a una dictadura militar.
Primo de Rivera va comptar amb el
suport del rei Alfons XIII, la patronal i
els grups polítics conservadors.
Va suspendre la constitució, va
dissoldre el Parlament i els partits
polítics i sindicats van quedar prohibits.
També va acabar amb la
Mancomunitat de Catalunya i exercí
una forta repressió contra el
catalanisme i les organitzacions
d’esquerres.
29. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
L’any 1925 va ternir lloc el desembarcament a Alhucemas, que posà fi a la
guerra del Marroc.
30. Primo de Rivera va aconseguir mantenir l’ordre fins l’any 1929, però els efectes
de la crisi ecdnòmica de 1929 van precipitar la seva fi.
De mica en mica va créixer l’oposició al dictador i l’any 1930, el rei Alfons XIII el
va destituir, nomenant en el seu lloc el general Berenguer, amb el qual es preveia
tornar a l’ordre constitucional.
31.
32. De la monarquia a la República
El 12 d’abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals que es van
plantejar com un plebiscit entre la Monarquia i la República.
Els partits republicans, socialistes i nacionalistes d’esquerres van aconseguir la
victòria a les principals ciutats i àrees industrials.
Molts ciutadans es van llençar al carrer per exigir la proclacmació de la República.
Alfons XIII va marxar a l’exili i la República va ser proclamada dos dies més tard
33.
34.
35.
36. A continuació es va formar un govern
provisional, format fonamentalment per
republicans i socialistes. Aquest govern
va aprovar una sèrie de mesures:
-Amnistia per als presos polítics.
-Establiment d’un govern de la
Generalitat provisional a Catalunya.
-Lleis socials adreçades a millorar les
condicions de vida dels obrers i els
jornalers.
-El mes de juny es van celebrar unes
eleccions a Corts Constituents,
guanyades per una coalició de
republicans i socialistes que
s’encarregà de redactar una nova
constitució.
37.
38. Els trets més importants de la
constitució de 1931 són:
-Sufragi Universal masculí i femení.
-Àmplies llibertats individual i
col·lectives.
-Espanya es convertí en un estat laic.
-Reconeixia la possibilitat de crear
governs autonòmics.
-El poder legislatiu estava en mans de
les Corts i l’executiu en mans del
President de la República i el Consell
de Ministres.
El primer president de la República va
ser Niceto Alcalá Zamora i el primer
president del govern va ser Manuel
Azaña.
41. La Catalunya Republicana
A Catalunya les eleccions de 1931 van ser guanyades per Esquerra Republicana
de Catalunya, que substituí la Lliga Regionalista com a partit hegemònic.
Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins de la Federació Ibèrica.
També es va crear un govern provisional (Generalitat), l’objecitu del qual va ser
l’elaboració d’un Estatu d’Autonomia.
43. L’Estatut de 1932
Es redactà a Núria i s’aprovà en referendum . No obstant això, va ser retallat a
Madrid.
Reconeixia a Catalunya com a regió autònoma.
Els principals organs de govern eren el President de la Generalitat, el Parlament i
el Consell Executiu (govern).
Reconeixia el català i el castellà com a llengües oficials a Catalunya.
44.
45. Les eleccions de 1932
-Les primeres eleccions al parlament van ser
guanyades novament per ERC i Francesc
Macià va ser escollit President de la
Generalitat..
46. L’acció de govern de la Generalitat republicana
Va continuar la política econòmica i social iniciada per la Mancomunitat.
Cal destacar la seva labor pel que fa al suport a l’ensenyament i a la
normalització lingüística de la llengua catalana.
Pompeu fabra
47. Les forces polítiques catalanes durant els anys 30
Durant els anys 30, aquestes eren les
forces polítiques catalanes més
importants:
Esquerra Republicana de Catalunya
(Francesc Macià i Lluís Companys):
nacionalisme d’esquerres.
Lliga Catalana (Francesc Cambó):
catalanisme conservador.
Forces de centre: Unió democràtica de
Catalunya i Acció Catalana
Republicana.
Forces obreres: PSUC i POUM
(marxisme) i CNT (anarquisme).
48. El Bienni Reformista (1931-33)
El govern de la República va intentar modernitzar l’economia i la societat
espanyoles. Per aconseguir-ho va dur a terme una sèrie de reformes:
REFORMA DE L’EXERCIT: El govern pretenia modernitzar-lo i reduir la seva
influència política. Es van jubilar molts comandaments i es va tancar l’Academia
militar de Saragossa.
REFORMA RELIGIOSA I DE L’ENSENYAMENT:: Es buscava acabar amb la
influència d’església en la societat. Es decretà la llibertat de culte, es prohibí
l’ensenyament per part dels ordes religiosos. També es van introduir el matrimoni
i l’enterrament civil i es legalitzà el divorci.
49. El Bienni Reformista (1931-33)
REFORMA TERRITORIAL: A més a
més de Catalunya, el País Basc i Galícia
van iniciar un procés autonòmic.
REFORMA AGRÀRIA: Volia acabar
amb la situació de pobresa en què vivien
els jornalers del sud d’Espanya. Es va
aprovar una llei que preveia expropiar
finques no conreades i repartir la terra
entre famílies pageses pobres.
50. Hi va haver una forta oposició a les
reformes del govern de la República.
Per part dels consevadors s’oposaven la
jerarquia eclesiàstica, els grans propietaris
agraris, les classes altes i una part de
l’exercit.
L’any 1932 hi va haver un intent de cop
d’estat encapçalat pel General Sanjurjo
que va fracassar.
La dreta espanyola s’organitzà al voltant
de José Maria Gil Robles i la CEDA
(Confederacion Española de Derechas
Autonomas.
També va sorgir un grup feixista
espanyol : Falange Española,
encapçalada per José Antonio Primo de
Rivera.
54. La UGT i especialment els anarquistes de la FAI (Federació Anarquista Ibèrica)
van protagonitzar aixecaments contra el govern de la República.
Van ser especialment significatives la revolta dels miners de l’Alt Llobregat l’any
1932 i sobretot la de Casas Viejas (Cadis, 1933), protagonitzada per jornalers i
que va ser brutalment reprimida per les forces d’ordre públic, provocant una crisi
de govern i una nova convocatòria d’eleccions.
55.
56.
57.
58. El Bienni consevador i el Front Popular (1933-36)
Les eleccions de 1933 van ser guanyades pels partits de dretes i de centre.
Alejandro Lerroux va ser nomenat president del govern amb el suport dels
parlamentaris de la CEDA.
El nou govern va aturar i desmantellar les reformes del bienni anterior i amnistià
els participants en el cop d’estat del general Sanjurjo..
59.
60. L’any 1934, alguns ministres de la CEDA es van incorporar al govern, fet que va
provocar l’esclat de revoltes a tot Espanya, especialment a Catalunya i a
Astúries.
A Astúries, un comitè format per anarquistes, comunistes i socialistes van
declarar la revolució social i ocuparen la conca minera.
Aquesta revolta va ser sufocada per l’exercit i durament reprimida.
61. A Catalunya, Lluís Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República
Espanyola.. Aquesta rebel·lió va acabar amb la dissolució de la Generalitat, la
suspensió de l’Estatut i l’empresonament del president companys i els
membres del seu govern.
62.
63. El Front Popular (1936)
Els desacords entre membres del Partit
Radical i de la CEDA i escàndols com el
cas de l’estraperlo van provocar una nova
convocatòria electrtoral el febrer de 1936.
Les forces d’esquerres es van agrupar en
el Front Popular (a Catalunya Front
d’Esquerres) .La CNT els va donar suport.
Exigien el retorn a les reformes del bienni
d’esquerres i l’amnistia per a les persones
empresonades des de 1934.
Els partits de dretes es van presentar de
forma separada. Només a Catalunya es
van unir en el Front Català d’Ordre, liderat
per la Lliga Catalana.
Les eleccions van ser guanyades pel
Front Popular
64.
65. El Front Popular (1936)
Manuel Azaña es va convertir en el nou president de la República i Santiago
Casares Quiroga va ser el nou president del govern.
Es van reiniciar les reformes del bienni d’esquerres i també es va reinstaurar la
Generalitat de Catalunya.
66.
67.
68.
69. La tensió i la violència entre dretes i esquerres va créixer molt en els mesos
següents i les forces contràries a la República buscaran acabar amb la mateixa a
través d’un aixecament militar.
José Calvo sotelo
70. La Guerra Civil espanyola (1936-1939)
El 17 de juliol un sector de
l’exercit espanyol s’aixecà en
armes contra el govern de la
República a Ceuta Melilla i
Tetuan.
L’endemà, la sublevació va
continuar a la península.
Els militars van comptar amb el
suport dels tradicionalistes i dels
falangistes.
Alguns militars van restar fidels a
la República i el dia 19, el govern
va decidir fonar armes a les
milícies dels sindicats i dels
partits del Front Popular.
74. A Barcelona el cop d’estat va
ser aturat per part de militars
fidels a la República, membres
de la Guàrdia Civil i la Gùàrdia
d’Assalt i partidaris dels partits i
sindicats d’esquerres després de
lluitar durant dos dies als carrers
de la ciutat.
El cop també va fracassar a
Madrid, València, el nord
d’Espanya i algunes parts de
Castella, Andalusia i
Extremadura.
75.
76.
77. La guerra civil espanyola va tenir un gran
ressó internacional i va ser vista com un
enfrontament entre la democràcia i el
feixisme.
Els insurrectes (nacionals) van comptar
amb el suport de l’Alemanya nazi i de la
Itàlia feixista.
El govern de la República va tenir
dificultats per trobar suports a l’estranger.
França i la Gran Bretanya van promoure
una política de neutralitat (Comitè de no
internvenció).
Només la Unió Soviètica va ajudar la
República amb armes i assessors militars.
78. INTERVENCIÓ MILITAR ALEMANYA EN LA
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Tropes 17.000
Tancs 120
Peces d’artilleria 600
Avions 597
INTERVENCIÓ MILITAR ITALIANA EN LA GUERRA
CIVIL ESPANYOLA
Tropes 72.775
Avions 759
INTERVENCIÓ MILITAR SOVIÈTICA EN LA
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Tropes 6.000
Tancs 760
Peces d’artilleria 1.555
Avions 1.087
79. Les brigades internacionals van lluitar al costat
del bàndol republicà.
Estaven integrades per voluntaris procedents de
molts països, que vingueren a Espanya a
defensar la República i la democràcia.
80.
81.
82.
83. LA ZONA REPUBLICANA
Els partits i sindicats d’esquerres van
crear les seves pròpies milicies
armades. A Catalunya es va crear el
Comitè de Milícies Antifeixistes,
controlat per la CNT-FAI.
També es van crear comitès obrers.
Aquests van col·lectivitzar fàbriques i les
terres dels latifundistes.
Va tenir lloc una forta onada de violència
contra l’església i els seus representants
i contra tot allò que es pogués
considerar burgès o aristocràtic.
A partir del mes de setembre, el govern
de la República va començar a
recuperar el control de la situació.
84.
85. El mes de novembre de 1936es va crear un goven de concentració encapçalat
per Francisco Largo Caballero i format per republicans, socialistes, comunistes i
anarquistes. El govern de la República es desplaçà de Madrid a València.
El nou govern va intentar frenar la violència descontrolada dels primers mesos i
fusionar totes les forces armades en un Exercit Popular.
Francisco Largo Caballero
86. La Guerra Civil espanyola (1936-1939)
ELS FETS DE MAIG DE 1937
Van ser un enfrontament dins del
bàndol republicà i van tenir lloc a
Barcelona.
Els republicans, comunistes i
socialistes defensaven que calia
ajornar la revolució i guanyar
primer la guerra.
Es van enfrontar ala anarquistes i
trotskistes, que creien que la
revolució i la victòria militar
formaven part d’un mateix procés.
87.
88. Com a conseqüència dels Fets de Maig es va produir un canvi en el govern de la
República. Juan Negrín va substituir Francisco Largo Caballero.
Durant el seu govern es van aturar les col·lectivitzacions i es van dirigir tots els
esforços a la guerra. Els comunistes van exercir una gran influència sobre el
govern.
A través dels seus 13 punts va intentar arribar a una pau negociada amb Franco.
Juan Negrín
90. LA ZONA NACIONAL
Els sublevats van dirigir tots els seus
esforços a guanyar la guerra.
L’octubre de 1936, es va crear una Junta de
Defensa que nomenà el general Franco
Generalíssim i cap d’un estat que tindria la
seva seu a Burgos.
Franco va unificar totes les forces polítiques
partidàries del bàndol nacional en un únic
partit: Falange Española Tracicionalista y de
las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
(FET y de las JONS).
El govern de Burgos s’inspirà en el feixisme i
tingué un marcat caràcter conservafor i
catòlic (nacionalcatolicisme)..
91. A la zona controlada pel bàndol
franquista es va dur a terme una
persecució sistemàtica de les
organitzacions i representats del
Front Popular, que eren detinguts,
empresonats i fins i tot afusellats.
92.
93.
94.
95. L’EVOLUCIÓ DE LA
GUERRA
A l’inici de la guerra Espanya
va quedar dividida en dues
meitats: una controlada pel
bàndol nacional i una altra pel
bàndol republicà.
En un principi, els nacionals
van intentar conquerir
ràpidament Madrid, pèrò no
ho van aconseguir.
El govern de la república es
va traslladar a València.
96.
97.
98. Davant aquesta situació, l’exercit franquista va centrar els seus esforços en
conquerir el nord d’espanya, cosa que va fer al llarg de l’any 1937.
Al llarg de la primera meitat de l’any 1937, l’exercit franquista arribà fins a la
Mediterrània a través de l’Aragó i Castelló, aillant així Catalunya de la resta de la
zona republicana.
Entre els mesos de juliol i novembre de 1938 va tenir lloc la batalla de l’Ebre, la més
llarga i amb un major nombre de baixes de tota la guerra. La derrrota republicana va
obrir les portes de Catalunya a l’exercit franquista.
106. A finals del mes de genre de 1939, les
tropes franquistes van ocupar Barcelona
i al cap de pocs dies arribaven a la
frontera francesa.
107. La Guerra Civil espanyola (1936-1939)
-Després de la caiguda de
Catalunya, un cop d’estat encapçalat
pel genral Casado va acabar amb el
govern de Negrín.
-El general Casado va intentar,
sense èxit, negociar amb el general
Franco, que acabaria ocupant la
resta del territori que encara estava
en mans de la República.
-La guerra es va acabar l’1 d’abril de
1939.
-Durant els darrers dies de la guerra
molts refugiats espanyols van
abandonar Espanya per dirigir-se
fonamentalment a França, l’URSS i
Amèrica Llatina.
