2. INTRODUCCIÓ (1)
• El 9% de les lesions que
pateixen els bombers són
cremades, la gran majoria per
l'alta concentració de vapor a la
pell.
• Les patologies relacionades amb
la calor i el sobreesforç
s’anomenen termopaties. Es
relacionen amb temperatura,
humitat i esforç físic, a més de
condicionants externs i interns.
3. INTRODUCCIÓ (2)
• En els primers 20 min. de les maniobres d’extinció
la temperatura pot sobrepassar els 600ºC i el
volum plasmàtic es pot reduir un 10-20%.
• Dins un sinistre la humitat relativa per acumulació
del vapor de la extinció, supera en molt el 60%.
4. INTRODUCCIÓ (3)
• Les termopaties apareixen pel fracàs dels
mecanismes de control de la temperatura davant
una sobrecàrrega de calor interna o ambiental.
• El sistema termoregulador, a l’hipotàlam, és
l’encarregat de mantenir la temperatura en
equilibri en relació a tres paràmetres:
– calor generada pel cos.
– calor dissipada a l’exterior.
– condicions ambientals.
5. MECANISMES DE GUANY I
PÈRDUA DE CALOR
• Guany de calor
– calor metabòlic
– radiació
– convecció
– conducció
• Pèrdua de calor
– Evaporació per la pell
– Evaporació per vies respiratòries
– convecció
– conducció
– radiació
6. MECANISMES DE
GUANY DE CALOR (1)
• Calor metabòlic
– la producció de calor
s’incrementa amb l’activitat
metabòlica. És el que passa fent
exercici. Altres factors són:
• ingesta d’aliments
• del metabolisme basal
• Radiació
– calor que es guanya per la
radiació externa (sol, foc)
– és independent de la temperatura
de l’aire
7. MECANISMES DE
GUANY DE CALOR (2)
• Convecció
– per la circulació d’aire al
voltant del cos. Amb
temperatures ambientals >
33,5ºC el cos guanya escalfor
ja que les molècules de l’aire
porten la calor fins la pell.
• Conducció
– és el pas de la calor al cos pel
contacte directe amb un
objecte a major temperatura.
8. MECANISMES DE
PÈRDUA DE CALOR (1)
• Radiació
– el més important. Per
aquest sistema poden
produir-se pèrdues de fins
a un 60% de les calories
generades, sempre que la
temperatura ambient sigui
inferior a la temperatura
corporal.
9. MECANISMES DE
PÈRDUA DE CALOR (2)
• Evaporació per la pell: sudoració
– de les principals defenses contra el
sobreescalfament.
– si la suor s’evapora sobre la pell es perd
més calor que si ho fa sobre la roba.
– la que degota o s’eixuga no fa perdre
calor.
– s’evapora més fàcilment si fa vent.
– l’evaporació de la suor depèn de la
humitat de l’aire.
• a mesura que la humitat ambiental.
Si la humitat és >60% i la temp ambiental
>32ºC la suor no s’evapora.
10. MECANISMES DE
PÈRDUA DE CALOR (3)
• Evaporació per vies
respiratòries
– amb l’expiració es perd calor
per l’evaporació de l’aire
calent i humit de les vies
respiratòries.
– aquest mecanisme suposa
una pèrdua de fins al 3-6%.
– la capacitat d’aclimatació de
les vies respiratòries és molt
alta.
11. MECANISMES DE
PÈRDUA DE CALOR (4)
• Convecció
– per la circulació d’aire al voltant
del cos. L’aire en contacte amb
el cos s’escalfa i tendeix a pujar
deixant lloc per l’entrada d’aire
fred. Pèrdues de fins al 16%.
• Conducció
– pèrdua de calor per contacte
amb un cos més fred. Entre el
2-4% de pèrdua.
12. TERMOPATIES (1)
• S’inicien quan l’organisme encara és capaç de
mantenir regulada la temperatura.
• Si no es prevenen o s’atura l’activitat
evolucionaran a situacions de risc vital.
• En les més lleus els símptomes són la reacció
del cos per refredar-se o per compensar
l’agressió inicial. En els bombers, aquesta
situació es pot produir al mateix temps.
13. TERMOPATIES (2)
• En l’ésser humà la producció basal de calor és
de 40-60 kcal/m2/h (aprox. 2.500 kcal/dia).
Amb l’exercici físic intens la producció es pot
multiplicar per deu.
• Les termopaties més lleus són: l’esgotament
per calor, les rampes per calor i la síncope per
calor.
• El quadre més greu és el cop de calor.
14. ESGOTAMENT PER CALOR (1)
• L’exposició a temperatura i
l’exercici físic intens pot
provocar una resposta càrdio-
vascular , que es tradueix en
pèrdua d'aigua i electròlits,
derivant a esgotament per
calor.
15. ESGOTAMENT PER CALOR (2)
• Símptomes
– debilitat
– cansament
– cefalea
– pell pàl·lida amb suor freda
– taquicàrdia
– hipotensió
– nàusees i vòmits.
• Tractament
– retirar del lloc
– refredar-lo
– rehidratar-lo.
16. RAMPES PER CALOR (1)
• Si persisteixen les condicions
ambientals i l’esforç físic intens,
apareixen rampes a cames i braços.
Són 2àries al desequilibri
hidroelectrolític desencadenat per
l’excés de sudoració i la pèrdua
d’aigua i electròlits.
• Les rampes per calor es produeixen
en persones que suen molt i beuen
només aigua per compensar la
pèrdua.
17. RAMPES PER CALOR (2)
• Símptomes
– rampes
– debilitat
– cefalea
• Tractament
– retirar del lloc
– refredar-lo
– rehidratar-lo.
18. SÍNCOPE PER CALOR (1)
• Pèrdua de consciència sobtada i
breu, amb temperatura corporal
per sota dels 39º C.
• El tres factors que intervenen són:
– deshidratació
– vasodilatació cutània
– bipedestació: s’acumula sang a les
venes de les cames.
• A conseqüència d’això disminueix
la despesa cardíaca i la perfusió
cerebral.
19. SÍNCOPE PER CALOR (2)
• Símptomes
– Símptomes premonitoris
• pèrdua gradual de visió
• suor
• debilitat
• nàusees
• palpitacions
– Un cop produïda la pèrdua de
consciència el pacient es
recupera en segons o pocs
minuts.
20. SÍNCOPE PER CALOR (3)
• Tractament
– descartar altres causes de
pèrdua de consciència.
– retirar al pacient del lloc.
– posar-lo en repòs en un
ambient fresc.
– hidratar-lo abundantment
quan recuperi consciència.
– descartar que no hagi patit
cap traumatisme.
21. COP DE CALOR (1)
• Associació d'un quadre neurològic i
temp. igual o > 40º C.
• És una emergència amb risc vital.
• Es poden recuperar o patir seqüeles
(canvis en la personalitat,
demència, hemiplegia).
• Un cop instaurat la situació és
crítica i cal ingrés hospitalari
urgent.
• Tractament amb extrema urgència.
El retard pot ⇒ major risc de mort o
seqüeles.
22. COP DE CALOR (2)
• Tipus:
– clàssic
• no es perd suficient calor quan la
temperatura ambiental és alta.
• gent gran o amb malalties
debilitants.
– per sobreesforç o per exercici
• es genera més calor del que es pot
eliminar.
• joves que realitzen treball dur de
llarga durada o exercici físic intens.
• es desborden i/o anul·len els
mecanismes termoreguladors.
23. COP DE CALOR (3)
• En els bombers s’afegeix el
fet de trobar-se en situacions
d’alta temperatura i humitat
ambiental.
– el cos pot arribar a generar
entre 300-900 kcal/hora.
– només el 25% s’allibera com
energia en forma de treball.
– el 75% restant és alliberat en
forma de energia calòrica pel
propi cos.
24. COP DE CALOR (4)
• Símptomes
– triada clàssica
• hipertermia > 40ºC.
– si > 42ºC danys al SN i càrdio-vascular.
– si > 45ºC ⇒ destrucció cel·lular.
• alteracions neurològiques: desorientació, agressivitat,
al·lucinacions, trastorns en la coordinació, del nivell
de consciència, convulsions.
• hipotensió arterial: per hipovolèmia i vasodilatació
cutània.
– pell calenta. L’absència de suor ⇒ major gravetat.
– hemorràgies.
– diarrea.
25. COP DE CALOR (5)
• Fase d’inici
– trastorns del comportament
(desorientació, agressivitat,
irritació).
– rampes musculars.
– taquicàrdia.
– pell vermella, seca i calenta.
– hiperventilació.
26. COP DE CALOR (6)
• Fase d’instauració
– augment de temperatura
– alteracions importants de consciència
– paràlisis d'extremitats
– taquicàrdia (>150 x min)
– hipotensió
– petites hemorràgies a la pell
– dolors musculars
– nàusees i vòmits
– diarrees
27. COP DE CALOR (7)
• Tractament:
– col·locar en ambient fresc, ventilat i a
l’ombra.
– despullar de cintura en amunt amb les
cames aixecades.
– iniciar el refredament. Opcions:
• mullar amb esprai d’aigua (llança en
difusió) i ventilar.
• gases mullades o fred químic: aixelles,
coll, entrecuix.
• cobrir amb roba i mullar-la.
• fer massatge que eviti la VC perifèrica,
perquè el pacient no es refredaria.
(segueix)
28. COP DE CALOR (8)
– si està conscient iniciar rehidratació i
reposició hidro-electrolítica v.o. amb
aigua o begudes isotòniques.
– O2.
– durant el trasllat utilitzar aire
condicionat o obrir les finestres.
– es poden presentar complicacions
entre les 6 i 72 hores següents. Per
tant sempre cal un control.
29. AUTOPROTECCIÓ DEL BOMBER
DAVANT LES TERMOPATIES (1)
• Quan es treballa amb EPI i
ERA els mecanismes
fisiològics de la
termoregulació s’alteren.
• Radiació
– l’EPI, fent treball físic, la
limita.
• Convecció
– o s’anul·la amb l’EPI
impedint que hi hagi
corrent d’aire.
30. AUTOPROTECCIÓ DEL BOMBER
DAVANT LES TERMOPATIES (2)
• Evaporació
– suor: l’EPI l’eficàcia.
– respiració és l’únic sistema
de regulació que no s’altera.
Fins i tot es veu millorat
perquè l’aire de l’ampolla pot
ser inspirat a 17-20ºC.
• Conducció
– en incendis, es tradueix en
augment de la temperatura.
32. AUTOPROTECCIÓ DEL BOMBER
DAVANT LES TERMOPATIES (4)
• En els serveis s’ha de beure sense
tenir set. Quan hi ha set ja s’han
perdut 1-2 lts.
• Líquids: aigua, sucs, begudes
isotòniques.
– no beure llet:
• els greixos segresten líquid
augmentant les necessitats.
• el Ca s’uneix molt a qualsevol tòxic
ajudant a que penetri.
– ingesta correcta: 150 ml/15 min.
• Durant les guàrdies fer ingesta
pobre en greixos.
33. AUTOPROTECCIÓ DEL BOMBER
DAVANT LES TERMOPATIES (5)
• Fer entrenaments regularment
amb l’EPI millora l'adaptació.
– la suor, mecanisme per
eliminar calor, apareix abans
en gent entrenada i
aclimatada.
– amb temperatures >21ºC, els
< 30 anys i els > 50 són més
susceptibles, d’aquí la
importància de l’entrenament i
les pràctiques.
34. AUTOPROTECCIÓ DEL BOMBER
DAVANT LES TERMOPATIES (6)
• És recomanable hidratar-se
anant a determinats serveis
(focs d'habitatge, indústria,
forestal)
– només durant la marxa, en un
foc forestal es poden perdre
de 1-1’5 l/h (en una marató es
perden 5 lts).
35. AUTOPROTECCIÓ DEL BOMBER
DAVANT LES TERMOPATIES (7)
• Per fer de bomber cal vestir-se
amb roba que garanteixi un alt
nivell de protecció.
– a mesura que la protecció, com
els mecanismes fisiològics de
resposta no varien, hauria de
disminuir el temps d’intervenció
en punta de llança.
– s’han de fer relleus regular i
sistemàticament amb la
corresponent hidratació.
