Cs cardona 2_eso_14-15 alumnat

TREBALL DE SÍNTESI 2n ESO
INSTITUT QUERCUS
CURS 2014 - 15
Noms:
Grup:

TREBALL DE SÍNTESI: Cardona i la mineria de sal 2n ESO
ÍNDEX
1. Introducció 3
2. Marc organitzatiu: objectius, planificació, avaluació,
presentació i estructura dels continguts
5
2.1. Objectius generals 5
2.2. Planificació setmanal 6
2.3. Criteris d’avaluació del treball 7
2.4. Graella de seguiment diari 8
2.5. Presentació del treball 9
2.6. Grups de treball i aules 10
2.7. Assignació d’un Tutor Individual i horaris exposicions 11
2.8. Estructura i continguts del Treball de Síntesi 13
2.9. Exposició oral 15
2.10. Fitxa d’avaluació del Treball de Síntesi 18
3. Activitats del dossier 22
3.1. Ciències Naturals: “Estudi de la sal” 22
3.2. Ciències Naturals: “Les roques” 31
3.3. Tecnologia: “Aprofitament dels minerals” 34
3.4. Matemàtiques: “Activitats del càlcul” 39
3.5. Ciències Socials: “La vila de Cardona” 40
3.6. Ciències Socials: “El castell de Cardona” 44
3.7 Ciències Socials: “La col·legiata de Sant Vicenç” 46
3.8. Visual i Plàstica: “Un cartell sobre Cardona” 48
3.9. Llengua Castellana: “El castillo y los castellanos” 50
3.10. Anglès: “Write a letter” 52
3.11. Llengua Catalana: “Converses dins del castell” 53
4. Bibliografia 54
2

1. INTRODUCCIÓ
Cardona és una de les poblacions catalanes amb més història, ja que durant segles ha tingut
un protagonisme sociopolític de primera línia, que ha deixat un llegat monumental i
patrimonial molt valuós i atractiu.
La vila de Cardona neix sota el castell formant un raval o burg, cap a les darreries del segle
X. El castell desenvolupa una preuada situació estratègica envers la frontera amb l’Al-
Andalus, i és cruïlla de camins entre els Comtats d'Urgell, Cerdanya-Berga i Osona-
Barcelona. Aquesta condició geoestratègica juntament amb el factor econòmic derivat de la
riquesa que comporta l'extracció i comercialització de la sal cap a Europa, convertiran la
vila de Cardona i el seu castell en un centre polític i comercial de primer ordre.
Més endavant, Cardona serà protagonista dels principals fets polítics i militars esdevinguts
a Catalunya dins del conflicte successori per la corona espanyola en contra de Felip V
(1700-14). L’adhesió feta per Cardona a la causa encapçalada per l’arxiduc Carles
d’Àustria (Carles III) adopta la seva màxima expressió amb el setge sofert a la tardor de
1711 per les tropes francoespanyoles fins a la rendició de Barcelona, l’11 de setembre de
1714. Una setmana després, amb data del 18 de setembre, la fortalesa obria les seves portes
i la plaça d’armes era lliurada a les forces de Felip V. Cardona havia esdevingut així el
darrer baluard de les llibertats catalanes.
En els dos segles següents, els eixos econòmics, socials i polítics de Cardona giravolten a
l’entorn de les activitats derivades de la tradicional explotació de la sal, l’agricultura dels
masos del seu terme fonamentada en el conreu de la vinya i la viticultura, i les
manufactures tèxtils dels petits obradors locals, combinades amb la comandància militar
del castell i la seva caserna. Així mateix, Cardona va experimentar una primera
industrialització fonamentada en el tèxtil i les grans fàbriques de filatures vora el riu.
D’altra banda, la descoberta de les sals potàssiques feta l’any 1912 s’havia de traduir, en
les set dècades següents (1929-1991), en la segona industrialització de Cardona, en el marc
d’uns processos socioeconòmics fonamentats en l’activitat minera, que havien de dur
3

Cardona a duplicar de nou la seva població fins a superar els 8.000 habitants a la dècada de
1960-70, alhora que patir importants transformacions en el seu paisatge i urbanisme fins a
l’actualitat.
Així doncs, aquest Treball de Síntesi pretén que us convertiu en científics, miners,
cavallers, periodistes o artistes... per conèixer de primera mà, a través del treball de camp i
la recerca, una localitat de la nostra comarca plena d’història, de recursos naturals, de
patrimoni artístic i de tradicions.
4

2. MARC ORGANITZATIU: OBJECTIUS, PLANIFICACIÓ,
HORARI PROFESSORAT, AVALUACIÓ, PRESENTACIÓ I
ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS
2.1. OBJECTIUS GENERALS
Per definició, el Treball de Síntesi està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament i
aprenentatge concebudes per comprovar si s’han aconseguit, i fins a quin punt, les
capacitats formulades en els objectius generals establerts en les diferents àrees curriculars.
Durant aquesta tasca, l’alumne haurà de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització
del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball d’equip.
Capacitats de final d’etapa treballades específicament en aquest Treball de Síntesi:
• Relacionar-se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant
actituds de flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, superant inhibicions i
prejudicis, tot rebutjant qualsevol tipus de discriminació.
• Analitzar els mecanismes i valors que dirigeixen el funcionament de les societats,
de manera que permetin tenir criteri personal per actuar amb autonomia i iniciativa.
• Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el medi físic, valorar com hi
repercuteixen les activitats.
• Obtenir, seleccionar i tractar informació utilitzant les diverses fonts disponibles, i
les metodologies i instruments tecnològics apropiats, procedint de forma
organitzada, autònoma i crítica.
• Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i
creativitat.
• Identificar diferents tipus de problemes i elaborar estratègies per solucionar-los,
utilitzant procediments intuïtius, de raonament lògic i d’experimentació.
5

2.2. PLANIFICACIÓ SETMANAL
HORES
DIMARTS 2 DIMECRES 3 DIJOUS 4 DIVENDRES 5 DILLUNS 8
8 – 9
Presentació.
Instruccions ús dels
portàtils.
Organització i
planificació del treball.
Inici del treball en grup.
SORTIDA A CARDONA
VISITA A LES MINES
DE SAL I AL CASTELL
DE CARDONA
8h: Presentar resum
de la conferència.
Treball de grup
8h: Presentar apunts
de Cardona.
SORTIDA A MANRESA
8h Aula 15
Marxen al Museu
POSADA EN COM
Treball de grup
9 - 10
Treball de grup 9h Aula 14
Marxen al Museu
POSADA EN COM
Treball de grup
10 –
10:20
PATI PATI PATI
10:20 –
11:20
CONFERÈNCIA
“Cardona”
SALA D’ACTES
Treball de grup 10:20h Aula 16
Marxen al Museu
PREPARAR EXPOSICIÓ
Treball de grup
11:20 –
12:20
PRÀCTICA LABORATORI
A L’AULA 15
Treball de grup Arriba 1r torn del
Museu 12:20h
Arriba 2n torn del
Museu
PREPARAR EXPOSICIÓ
Treball de grup
12:20 –
12:40
PATI PATI Treball de grup.
S’acaba a les 13.40h.
PATI
12:40 –
13:40
A L’AULA 16
Treball de grup REVISIÓ, NETEJA I RET
DELS PORTÀTILS
S’acaba a les 13.40
13:40 –
14:40
A L’AULA 14
Treball de grup 14:00 Arriba 3r torn
del Museu
OBSER-
VACION
S
Quan en una aula fan la
pràctica de laboratori en
les altres segueixen fent
el resum i el treball.
Els grups segueixen
TS mentre estan a
l’Institut.
6

2.3. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL TREBALL
L’avaluació ha de ser contínua, global i ha de poder reflectir el nivell d’autonomia en el treball
personal, així com la capacitat de col·laboració en el treball de grup. Per valorar les diferents
activitats ens basarem en els objectius del crèdit explicats anteriorment.
Distribució dels percentatges segons les parts del crèdit:
Treball individual 10%
Seguiment del treball diari 20%
Treball de grup 50%
Exposició oral 20%
TOTAL: 100%
 Treball individual: es valoraran la capacitat de síntesi, la claredat de l’expressió (coherència,
cohesió, ús correcte dels signes de puntuació) i la correcció (lèxica, morfosintàctica,
ortogràfica).
 Seguiment del treball diari: és important recollir el màxim d’informació sobre el treball
individual i col·lectiu durant el procés de desenvolupament del crèdit. Per això el professorat
disposarà d’un full de registre per cada grup de treball, on valorarà els aspectes següents de
cada alumne: participació i interès, autonomia de treball, aportacions i iniciatives, relació
personal i planificació de la feina (aquesta darrera serà una nota global de grup). Per superar
el Treball de Síntesi cal aprovar aquest apartat.
 Treball en grup: Es valorarà la bona realització de les activitats així com la bona redacció i
presentació. Les pautes d’avaluació estan detallades al full següent.
 Exposició oral: es tindran en compte, de forma individual, els aspectes següents: presentació,
guió, capacitat de síntesi, estructura i expressió.
7

2.4. GRAELLA DE SEGUIMENT DIARI
A
L
U
M
N
E
S
ASPECTES A VALORAR: Interès pel treball en grup, autonomia de
treball, aportacions i iniciatives, relació personal
NOTA
DIÀRIA
MOLT BÉ,
BÉ,
REGULAR,
MALAMENT
8-9 9-10
10:20-
11:20
11:20-12:20 12’40 –13’40 13:40-14:40
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
8

2.5. PRESENTACIÓ DEL TREBALL
• Treball individual:
Cada alumne ha de lliurar els tres resums (conferència, Llengua Catalana i Llengua
Castellana), impresos en paper, amb una portada on ha de constar:
TÍTOL: TREBALL INDIVIDUAL: CARDONA I LA MINERIA DE LA
SAL.
DADES PERSONALS: Nom i cognoms, número de grup de TS.
• Treball de grup:
És important que us organitzeu bé com a grup i elaboreu una planificació diària, per saber què
fer en cada moment i no perdre el temps. Possiblement és millor repartir-se de forma individual
la recerca d’informació en diferents mitjans (biblioteca, internet, premsa...), així com la feina de
passar les diferents activitats a l’ordinador, confeccionar taules i plànols... Però cal que tots
participeu en la redacció final de les activitats i conclusions: només així tindreu una visió clara i
global del contingut del treball.
Pautes de realització del dossier:
11 S’haurà de lliurar ordenat en un portafolis (no és obligat enquadernar-lo) en fulls DIN
A4 impresos per una sola cara i amb una lletra ben llegible.
11 La primera pàgina consistirà en una portada, on constaran el nom del alumnes, el nom del
treball, el curs i l’any.
11 En l’encapçalament de cada full hi ha de constar el títol de l’apartat corresponent.
11 Al peu de pàgina hi haurà el número de pàgina corresponent.
11 A l’inici del treball hi haurà un índex de les activitats, amb el número de pàgina
corresponent. Aquest índex es pot realitzar per activitats o bé per temes (economia,
societat...), agrupant les diferents activitats que hi fan referència.
Abans de lliurar-lo, procureu llegir-lo sencer, d’aquesta manera trobareu aquells aspectes mal
explicats, incoherents o repetits. També heu de ser curosos amb l’ortografia.
9

2.6. GRUPS DE TREBALL I AULES
10
AULA 15
GRUP 1 GRUP 2 GRUP 3 GRUP 4 GRUP 5 GRUP 6 GRUP 7
G. Llumà Q. Martinez Eva Garcia Marc Padilla Sergi Guillén Joaquín Orgaz David Crespo
Carlos Ortega C. Esteban Laura Valero Raúl Fernandez Jordi Garcia Àlex Hernández Arnau Jané
Biel Comas S. Pereira Marc Izquierdo Pol Argerich Ignasi Marés Manuel Pellicer Gerard Frías
José Toro S. Arenas Carla Obradors Pau Bascompta Jaume Gibert M. Kadri Pol Vilà
A. Bascompta Leticia Fleitas Edgar López Kevin Padilla
Roger Camins
AULA 16
GRUP 8 GRUP 9 GRUP 10 GRUP 11 GRUP 12 GRUP 13
Marta Sagués Andrea Martínez Alexandru Dobre Laia Martín Noemí Traveria Janaina Santana
Ona Nadeu Sira Martí Iker Clemente Natàlia Pradas Sandra Puerta Laia Postico
Zaira Fernández Carla Moreno Dani Abadías C. Sanmiquel Gisela Panadell Carla Blanco
Ester Andorrà Laia Capsada Pau Baños Laura Miralles Irene Solís Laura Pérez
Ruben Galán Laura Font Ilona Morasvska
Aida Fernandes

2.7. ASSIGNACIÓ D’UN TUTOR INDIVIDUAL DELS GRUPS DE
TREBALL I HORARI DE LES EXPOSICIONS ORALS
Cada grup de treball tindrà assignat un Tutor Individual que farà un seguiment i assessorament
general sobre el Treball de Síntesi. La distribució serà la següent:
Grups Tutor Individual
Grup 1 Mònica Gamisans
Grup 2 Mònica Gamisans
Grup 3 Begoña Irigaray
Grup 4 Begoña Irigaray
Grup 5 Pep Busuldu
Grup 6 Begoña / Mònica
Grup 7 Pep Busuldu
Grup 8 Pep Figueroa
Grup 9 Lluís Latorre
Grup 11 Pep Figueroa
Grup 13 Pep Figueroa
Grup 14 Beth Danés
Grup 15 Beth Danés
Grup 16 Roger / Beth
Grup 17 Roger / Iolanda
Grup 18 Roger Casanovas
Grup 19 Iolanda Llohis
Grup 20 Iolanda Llohis
AULA 14
GRUP 14 GRUP 15 GRUP 16 GRUP 17 GRUP 18 GRUP 19 GRUP 20
Núria Martín Gerard Vidal Andrea Pérez Guillen Barcons Marc Garcia Mireia Alcaraz Mercè Pradell
Maria Iranzo R. Casanova Noa Simón G. Serarols D. Coronado Alba Muñoz Inna Hlady
Estel Priego Marc Villamón Rubén Molina Genís Garcia Artur Blaya Laura Pérez Marta Escudero
Mireia Villa Aarón Aguilar Àngel Ruiz David Jornet Arnau Vilaseca Natàlia
Boixaderas
Marta Dhzygalo
Dani Casanova Carlos Martinez Aina Rodríguez
Sílvia Cordero
11

HORARIS DE LES EXPOSICIONS ORALS:
HORARI AULA 14 AULA 15 AULA 16
8:30 a 9:00 GRUP 14 GRUP 1 GRUP 8
9:00 a 9:30 GRUP 15 GRUP 2 GRUP 9
9:30 a 10:00 GRUP 16 GRUP 3 GRUP 10
10:00 a 10:30 Descans Descans Descans
10:30 a 11:00 GRUP 17 GRUP 4 GRUP 11
11:00 a 11:30 GRUP 18 GRUP 5 GRUP 12
11:30 a 12:00 GRUP 19 GRUP 6 GRUP 13
12:00 a 12:30 GRUP 20 GRUP 7
12

2.8. ESTRUCTURA I CONTINGUTS DEL TREBALL DE SÍNTESI
El treball s’articula en una part individual i una altra de grup.
TREBALL INDIVIDUAL
Visita a Cardona i Conferència.
1.1- Xerrades explicatives de la Conferència i de les visites a la muntanya de sal , al
castell i la col·legiata. Prendre apunts i observar els diferents aspectes de la sal, la mina, el
castell i la col·legiata.
1.2- Realització dels esborranys dels resums:
Llengua catalana: “Conferència”.
Llengua catalana: “La Muntanya de Sal”.
Llengua castellana: “El Castillo y la Colegiata”.
1.3- Escriure tres resums definitius, d’unes 250 paraules cadascun.
TREBALL EN GRUP. Activitats del dossier.
Ciències naturals: “Estudi de la sal”.
Pràctica de laboratori 1. Cristal·lització de la sal.
Pràctica de laboratori 2. Obtenció d’una estalactita.
Construcció d’un model molecular de sal.
Investigació.
La formació de la sal.
La muntanya de sal.
La minilla.
Ciències naturals: “Les roques”. Museu Valentí Masachs.
Esquema : classificació de les roques
Introducció
Les roques ígnies
Les roques sedimentàries
Les roques metamòrfiques
Tecnologia: “L'aprofitament dels minerals”. Museu Valentí Masachs
La terra s’esgota
La radioactivitat
Minerals i persones
13

Aplicacions del materials geològics
Els minerals
Minerals del futur
Aplicacions industrials dels minerals
Estalvi energètic
Matemàtiques: “Activitats de càlcul relacionades amb la Mina Nieves”
Ciències socials: “La vila de Cardona”.
Situació sobre el mapa.
Confecció d’un eix cronològic.
Comentari d’una descripció històrica de la vila de Cardona.
Assenyalar els diversos barris de Cardona.
Descripció de dos habitatges de diferent classe social.
Característiques urbanístiques de carrers medievals.
Elaboració d’enquestes sobre la ramaderia, el comerç, la indústria i el turisme.
Ciències socials: “El castell de Cardona”.
Emplenar el plànol de la vista general del castell.
Exercici de vocabulari.
Ciències Socials: “La col·legiata de Sant Vicenç”.
Emplenar el plànol de la col·legiata de Sant Vicenç.
Qüestionari sobre la col·legiata de Sant Vicenç.
Visual i Plàstica: “Realització d’un cartell sobre Cardona i el dossier explicatiu de
l’elaboració”.
Fer una llista de conceptes i elements urbanístics de Cardona.
Realitzar un reportatge fotogràfic
Crear diferents imatges per als projectes de cartell.
Dissenyar el projecte definitiu.
Elaborar un dossier amb tots els projectes.
Llengua castellana: “El castillo y los castellanos”.
Escribe un texto narrativo descriptivo.
Colorea un dibujo esquemático siguiendo un texto.
Llengua anglesa: “Write a letter”.
Llengua catalana: “Converses dins del castell”.
14

2.9. EXPOSICIÓ ORAL
Pautes per preparar l’exposició oral:
1. Us heu de fer un esquema previ. Ha de ser un guió ampli que fareu servir per a la
preparació i també durant l’exposició, sempre que perdeu el fil:
• Hi ha d'haver, ordenades, totes les informacions que exposareu, escrites telegràficament
(només han de servir de recordatori).
• Hi podeu incloure algunes dades o informacions que són difícils de retenir a la memòria.
• També hi hauria de constar on comença i on acaba la intervenció de cadascú.
• Aniria bé que féssiu servir bolígrafs de colors diferents perquè de seguida pugueu
identificar què són dades o exemples, canvis de torn, punts que heu de remarcar més, etc.
• Caldrà que al final de l'exposició el lliureu al tribunal.
2.. Què cal tenir en compte a l’hora de fer l’exposició oral?
2.1- La posada en escena
a) Primer cal presentar-se: explicant quin treball heu fet i quin és el nom de cada membre del
grup.
b) L’aspecte físic. No es tracta de la vestimenta (cadascú anirà vestit com li plagui), sinó sobretot
dels gestos i l’actitud.
• Els gestos (de la cara, de les mans i del cos en general) us ajudaran moltíssim a
comunicar-vos. No estigueu massa rígids; moveu les mans amb naturalitat; no poseu una
cara massa seriosa, sinó relaxada i tranquil·la.
• L’actitud ha de ser de respecte als altres companys i al professorat: no rigueu sense solta
ni volta; no us poseu a mirar per la finestra...
c) La veu. Concretament heu de tenir en compte l’entonació i el ritme.
15

• L’entonació ha de ser clara i variada. No feu servir un to sempre lineal, massa avorrit.
Heu de fer una entonació natural, com si féssiu una explicació a un amic vostre.
• Pel que fa al ritme i a les pauses són molt importants perquè l’oient no es perdi; heu de
saber captar l’atenció dels oients, tot fent algun comentari graciós o alguna anècdota que
us hagi ocorregut. La vostra seguretat es reforçarà si no parleu massa de pressa i sabeu fer
pauses després de cada apartat o subapartat.
d) El llenguatge:
• Heu de parlar amb la màxima correcció possible. No cal que feu servir paraules
rebuscades, però sobretot eviteu vulgarismes.
• Cal que us expliqueu amb claredat. Us heu d’imaginar que els que teniu davant vostre no
saben res d’allò que els explicareu.
2.2- Contingut adient de la vostra exposició oral.
Es valorarà com us heu organitzat per fer l’exposició, quines fonts d’informació heu emprat i les
conclusions a què heu arribat.
2.3- Capacitat de síntesi.
• Heu de centrar-vos en les dades o fets més importants, ometent les informacions que no
siguin rellevants.
• Cal desenvolupar l'activitat 3.11 de l'àrea de Català (“Converses dins del castell”).
• La durada de cada part. Heu de saber controlar el temps, a fi que no us en sobri massa ni,
per contra, hàgiu d’acabar a corre-cuita.
16

3- Coneixement de tot el contingut del Treball de Síntesi.
En acabar l’exposició oral, qualsevol professor/a del tribunal us farà a cadascun dels
membres del grup una pregunta sobre qualsevol dels apartats del treball.
Resumint, heu de parlar amb naturalitat. Us heu de mostrar segurs de tot allò que dieu. Consulteu
l’esquema quan us calgui, però procureu no llegir tota l’estona.
17

2.10. FITXA D’AVALUACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI GRUP :
ASPECTES D’AVALUACIÓ
P
u
nt
u
ac
ió
m
à
xi
m
a
1- 2- 3- 4- 5- -6
EXERCICI INDIVIDUAL
Resum de la conferència
Resum i esborrany de la “Muntanya de Sal”
Resum i esborrany “El Castillo y la Colegiata”
TOTAL 10
SEGUIMENT DEL TREBALL DIARI
Interès pel treball de grup
Autonomia de treball
Aportacions i iniciatives
Relació personal
TOTAL 20
TREBALL DE GRUP (DOSSIER)
PRESENTACIÓ DEL DOSSIER: índex, estructura,
bibliografia.
ACTIVITAT 3.1 “CIÈNCIES NATURALS: ESTUDI DE LA
SAL” (6p)
• Activitat 3.1.1
• Activitat 3.1.2
• Activitat 3.1.3
• Activitat 3.1.4
• Activitat 3.1.5
• Activitat 3.1.6
• Activitat 3.1.7
ACTIVITAT 3.2 “CIÈNCIES NATURALS: LES ROQUES”
(3p)
• Activitat 3.2.1
• Activitat 3.2.2
• Activitat 3.2.3
• Activitat 3.2.4
• Activitat 3.2.5
ACTIVITAT 3.3 “TECNOLOGIA: APROFITAMENT DELS
MATERIALS” (6p)
• Activitat 3.3.1
• Activitat 3.3.2
• Activitat 3.3.3
• Activitat 3.3.4
• Activitat 3.3.5
• Activitat 3.3.6
• Activitat 3.3.7
ACTIVITAT 3.4 “MATEMÀTIQUES: ACTIVITATS DE
CÀLCUL” (5p)
• Exercici 1
18

• Exercici 2
• Exercici 3
• Exercici 4
• Exercici 5
• Exercici 6
ACTIVITAT 3.5 “CIÈNCIES SOCIALS: LA VILA DE
CARDONA” (9p)
• Activitat 3.5.1
• Activitat 3.5.2
• Activitat 3.5.3
• Activitat 3.5.4
• Activitat 3.5.5
• Activitat 3.5.6
• Activitat 3.5.7
ACTIVITAT 3.6 “EL CASTELL DE CARDONA” (2p)
• Activitats 3.6.1
• Activitats 3.6.2
ACTIVITAT 3.7 “LA COL·LEGIATA DE SANT VICENS”
(2p)
• Activitat 3.7.1
• Activitat 3.7.2.
ACTIVITAT 3.8 “VIP: REALITZACIÓ D’UN CARTELL SOBRE CARDONA” (3p)
• Activitat 3.8.1. Cartell
ACTIVITAT 3.9 “LL. CASTELLANA: EL CASTILLO Y
LOS CASTELLANOS” (3p)
• Activitat 3.9.1
• Activitat 3.9.2
ACTIVITAT 3.10 “ANGLÈS: WRITE A LETTER (3p)
• Activitat 3.10. Carta
ACTIVITAT 3.11 “LL. CATALANA: CONVERSES DINS
DEL CASTELL (3p)
• Activitat 3.11.1. TEXT TEATRAL
• Activitat 3.11.2. Representació
TOTAL 50
EXPOSICIÓ ORAL
Guió 4
Posada en escena (presentar-se, entonació, expressió) 4
Contingut adient (organització, fonts d’informació,
conclusions)
4
Capacitat de síntesi 4
Coneixement de tot el contingut del crèdit (preguntes) 4
TOTAL 20
Nota final (sobre 100)
Nota final (sobre 10
Nota final (E, N, B, S, I)
19

3. ACTIVITATS DEL DOSSIER
3.1- CIÈNCIES NATURALS: ESTUDI DE LA SAL
3.1.1- PRÀCTICA DE LABORATORI 1: CRISTAL·LITZACIÓ DE LA SAL
Si s’evapora aigua que contingui clorur de sodi dissolt, els ions Cl-
i Na+
es van col·locant
ordenadament formant una xarxa cúbica. Els ions Cl-
i els de Na+
s’uneixen a causa de la seva
càrrega elèctrica oposada. Cada ió negatiu està unit només als ions positius, i a la inversa.
L’estructura cúbica que formen els ions es reflecteix en la forma dels cristalls, també cúbics.
MATERIAL:
- Clorur sòdic
- Aigua destil·lada
- Comptagotes
- Vas de precipitats
- Microscopi òptic
- Portaobjectes i cobreobjectes
PROCEDIMENT:
Agafa un vas de precipitats petit i posa-hi uns 10 ml d’aigua destil·lada.
Afegeix-hi el clorur sòdic fins aconseguir una dissolució saturada (quan no es dissol més i
precipita l’excés de sal).
Agafa amb un comptagotes una gota de la dissolució i col·loca-la en un portaobjectes molt net.
Col·loca-hi el cobreobjectes i observa’n els marges al microscopi.
OBSERVACIONS:
Dibuixa els cristalls formats utilitzant els tres objectius del microscopi. Indica en cada cas a
quins augments estàs observant.
20

3.1.2- PRÀCTICA DE LABORATORI 2: OBTENCIÓ D’UNA ESTALACTITA
1.-Fes un esquema del muntatge que veus i elabora una llista del material utilitzat.
2.-Sabent que els vasos de precipitats contenen una dissolució saturada d’aigua amb sal, explica
per quin mecanisme s’ha format l’estalactita.
3.-Creus que les estalactites de la mina de sal s’han format de la mateixa manera? Raona la
resposta.
21

3.1.3- CONSTRUCCIÓ D’UN MODEL MOLECULAR DE SAL
Amb el material adient, construïu un model de cristall de clorur de sodi.
3.1.4- INVESTIGACIÓ
1.-Busqueu informació sobre el procés de formació de les roques evaporítiques.
2.-Feu una llista de totes les roques evaporítiques que es poden trobar a la Península ibèrica.
3.-Situeu els jaciments d’aquestes roques evaporítiques en un mapa.
22

3.1.5- LA FORMACIÓ DE LA SAL
23

24

3.1.6- LA MUNTANYA DE SAL
25

26

3.1.7- LA MINILLA
27

28

3.2. LES ROQUES. VISITA AL MUSEU VALENTÍ MASACHS Vitrines 20, 21 i 22
3.2.1. ESQUEMA: CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES
Volcàniques
1. Magmàtiques
Plutòniques
Detrítiques
2. Sedimentàries
No detrítiques (fetes per evaporació de l’aigua, com la sal, o per
restes d’éssers vius, com el carbó)
3. Metamòrfiques
3.2.2. INTRODUCCIÓ
- Defineix el concepte de roca.
- Creus que totes les roques estan formades per més d’un mineral?
- En les diferents vitrines veuràs que les roques estan classificades en sedimentàries, ígnies
i metamòrfiques. Relaciona les fotografies de l’esquerra amb el tipus de roca.
1. Roca metamòrfica
29

2. Roca ígnia
3. Roca sedimentària
3.2.3. LES ROQUES ÍGNIES Vitrina 20
- Quina diferència creus que hi ha entre les roques ígnies plutòniques, les filonianes i les
volcàniques?
- On creus que es formen les roques ígnies plutòniques? Posa’n un parell d’exemples.
- Pots identificar entre les roques exposades el “marbre” de la teva cuina? Creus que està
ben dit? Quin tipus de roca és el marbre?
3.2.4. LES ROQUES SEDIMENTÀRIES Vitrina 20
- Escriu les diferències entre un gres, un conglomerat i una bretxa.
- Identifica la calcària fossilífera, per què creus que s’anomena així?
30

- Enumera els diferents tipus de carbó que hi ha. On creus que hi ha la diferència?
3.2.5. LES ROQUES METAMÒRFIQUES Vitrines 21 i 17
- Quins tipus de metamorfisme hi ha?
- Enumera un parell de roques que s’hagin format per metamorfisme de contacte i per
metamorfisme regional.
- Depenent del grau de metamorfisme la lutita es converteix en altres roques. Digues en
quines i en quin grau de metamorfisme ho fan. (vegeu la vitrina 17)
31

3.3. TECNOLOGIA: APROFITAMENT DELS MINERALS.
VISITA AL MUSEU VALENTÍ MASACHS
3.3.1 LA TERRA S’ESGOTA. Pòsters.
3.3.1.1 Els recursos naturals
• Què és un recurs natural no renovable?
3.3.1.2 No energètics
• Què són els recursos naturals no energètics? Posa’n dos exemples.
• Què creus que pots fer tu perquè no s’acabin tan ràpid?
3.3.1.3 Energètics
• Digues el nom d’algun mineral que se n’aprofita la seva energia i digues en què.
• Què podem fer per no gastar tants recursos energètics?
• De quines fonts d’energia renovables podem obtenir energia elèctrica?
3.3.2. LA RADIOACTIVITAT. Pòsters
• Quina és la matèria primera de l’energia nuclear?
• És un recurs natural energètic o no energètic?
• Quins és el principal problema de l’energia nuclear?
• Quines aplicacions té l’energia nuclear?
32

Positives Negatives
• Quin mineral és el que més radioactivitat emet segons el detector Geiger del mòdul
d’ENRESA?
• Quines són les barreres que millor aïllen de la radioactivitat?
• Dibuixa l'experiment.
3.3.3. MINERALS I PERSONES Vitrina 06
3.3.3.1 Minerals a preu de sang
La zona dels “Grans Llacs” , a l’Àfrica, comprèn una regió on es troben països com la
República Democràtica del Congo, Uganda, Rwanda i Burundi. En aquests països s’explota or,
argent, coure, estany, cobalt, níquel, niobi, tàntal, manganès, zinc, tori i alguns metalls del grup
de les “terres rares” com el ceri, lantani, europi, etc...
• Fixa’t en aquests minerals, tria'n 2 i anomena’n aplicacions:
Mineral Aplicacions Positives Aplicacions Negatives
EL COLTAN Vitrina 06
• Quins dos metalls s’extreuen del Coltan?
• En quins aparells en fas servir?
33

• Què hi podem fer nosaltres per reduir-ne el consum?
EL DIAMANT (vegeu també la vitrina 08)
• A part d'utilitzar-se en joieria, per què s’utilitza el diamant: per tallar roques o com a
abrasiu?
3.3.4. APLICACIONS DELS MATERIALS GEOLÒGICS. Vitrina 27
3.3.4.1 Introducció als àrids
• Observa les diferents caixes transparents que contenen àrids. Quins tipus d’àrids
s’observen? Anota'n el nom i fes-ne una foto o un dibuix.
• De quins tipus d’explotació s’extreuen?
• Què se’n fa de l’àrid?
3.3.4.2 Usos dels àrids. EL CIMENT
• Digues els materials base per a la fabricació del ciment:
3.3.4.3 Àrids + ciment
• En què es diferencien el morter i el formigó?
• Posa un exemple d’on aplicaries formigó i un altre d’on aplicaries el morter.
34

3.3.4.4 El maó
• Amb quins materials es fabrica el maó?
• Quin tipus d’explotació extreu la seva matèria base?
• Explica algunes utilitats del maó.
3.3.5. ELS MINERALS. Vitrines 24 i 25.
• Defineix el concepte de mineral.
3.3.6. MINERALS DEL FUTUR. Vitrina 6, 7, 14 i 37.
• Anoteu alguns dels minerals del futur i l'aplicació que creieu que tindrà més importància
per al nostre futur. Expliqueu per què l'heu triat i busqueu-ne una foto representativa.
3.3.7. APLICACIONS INDUSTRIALS DELS MINERALS Vitrines 07, 09, 11, 13, 14 i 18
• Omple la taula següent:
Mineral Què s’obté? Aplicacions Fotografia
d'un objecte
Bauxita
Calcopirita
Cinabri
Galena
Niquelina
35

Mineral Què s’obté? Aplicacions Fotografia
d'un objecte
Pirolusita
Talc
Quars
Sofre
Hematites
3.3.8. ESTALVI ENERGÈTIC
• Experimenta, observa, anota i calcula
Tipus de bombeta Intensitat de
corrent
Potència Energia Consumida
(en 1 hora)
HALÒGENA
BAIX CONSUM
LEDS
36

3.4. MATEMÀTIQUES: ACTIVITATS DE CÀLCUL
A partir de la informació relativa a la Mina Nieves, respon les següents qüestions, indicant tots
els càlculs que siguin necessaris:
1.- Calcula les tones de material útil (potassa) i les tones de materials de rebuig (halita i argila)
que es van obtenir durant l’explotació de la Mina Nieves.
2.- Suposant que la densitat dels materials de rebuig és d’1,9 g/cm3
, calcula en m3
el volum del
runam salí produït.
3.- Calcula quants minuts trigaven els miners per baixar amb l’ascensor fins a -720m.
4.- Calcula la temperatura que hi ha a l’interior de la mina:
a) A -720m (pou M.Teresa)
b) A -1030m (fondària màxima)
5.- La temperatura a l’interior de la mina, en funció de la profunditat, es pot expressar mitjançant
la funció: Tª = (x – 25 ) : 33 + 15
a) Fes una taula de valors on hi consti la Tª a -100m, -200m, ……, -1000m. (indica les
operacions)
b)Situa les dades en uns eixos de coordenades i uneix els punts.
6.- L’ascensor per baixar a la mina estava aguantat per un cable d’acer molt gruixut. Imagina 1m
d’aquest cable com si fos un cilindre.
a) Busca quin és el diàmetre del cable, i calcula el volum d’1m de cable.
b) Si la densitat de l’acer és de 7’8 g/cm3
, quants quilograms pesa 1m de cable?
c) Si hi havia 800m de cable fins el fons del pou M.Teresa, quan pesava aquest cable?
37

3.5. CIÈNCIES SOCIALS: LA VILA DE CARDONA
ACTIVITATS:
3.5.1. Situa sobre el mapa de Catalunya la comarca del Bages i les comarques que hi limiten. Al
mapa del Bages (Fig. 2) marca-hi també el recorregut des de Sant Joan fins a Cardona (indica
quina distància quilomètrica hi ha).
38
La planta de card amb arrels i
tres flors ha estat l’emblema
dels senyors de Cardona des
de l’Edat mitjana.

3.5.2. Llegeix el text següent i fes un eix cronològic dels fets històrics més destacats.
Cardona fins al 1929
A causa del seu valor estratègic i la Muntanya de Sal, l’indret on es troba Cardona ha estat
poblat des de l’època prehistòrica, i des de fa molts segles aquesta vila ha estat una de les més
importants de la comarca, amb edificis ben construïts i carrers força amples, envoltada de
muralles i amb el gran castell on vivien els ducs de Cardona. Aquesta família havia estat la més
poderosa de Catalunya després del rei. La sal no era l’únic recurs, ja que tenia una pagesia
dedicada principalment a la vinya i una activitat artesana cada cop més important, en la qual hi
predominava la producció tèxtil, però també la de cordes, espardenyes, paper, etc.
Diversos fets van tenir repercussions en la vida i la població cardonina:
• A partir de 1590 els ducs de Cardona ja no van viure més al castell, a causa del matrimoni de
l’hereva del duc amb l’hereu de la casa de Medinacelli, de Castella, la qual cosa va fer perdre
importància al castellà i a la vila.
• En la Guerra de Successió, durant la qual Barcelona va caure l’onze de setembre de 1714,
Cardona va resistir el setge fins al dia 18 de setembre. El bàndol vencedor va prendre
represàlies i la població en va patir les conseqüències.
• Durant el segle XIX hi van haver greus enfrontaments bèl·lics que van afectar greument
Cardona: la Guerra del Francès i les Guerres Carlines. En aquestes últimes l’interès major era
obtenir el control del salí.
• Gràcies a la transformació del tèxtil i el bon moment que vivia la vinya, el 1857 Cardona
arriba als 4660 habitants. Com arreu de Catalunya, la plaga de la fil·loxera va matar les
vinyes i portà una època de crisi a Cardona. El 1900 el cens va baixar fins a 2855 habitants.
• Durant el primer terç del segle XX, Cardona es va recuperar gràcies al creixement de
l’agricultura, la indústria i el comerç. Aquesta economia diversificada li va permetre
mantenir-se com a tercera població de la comarca, després de Manresa i Sallent.
• El 1929 s’obre la mina de potassa i comença una nova època per a Cardona.
3.5.3. Francisco de Zamora, funcionari i escriptor castellà, va fer diversos viatges per Catalunya.
Va visitar Cardona el setembre de 1788 i la va descriure així:
“Las murallas que rodean el pueblo... tienen seis puertas y dos atalayas... bajan desde el
castillo, pero la villa es tan fácil de ganarse como dificultoso el castillo...”
“Las calles, para ser población antigua y en una eminencia, son bastante anchas. Están
empedradas, y alguna excelentemente. Sólo les falta alcantarilla, por lo qual echan todas
las inmundicias a la calle. Pero como ha habido fiestas pública hasta hoy, no se ha
permitido vaciar hasta esta noche; y cuando esto escribíamos se estaba ejecutando esta
operación, con harta incomodidad de nuestras narices.”
Què t’ha cridat l’atenció d’aquesta descripció de Cardona?
39

3.5.4. A partir del plànol de la ciutat que trobaràs seguidament, situa i localitza amb diferents
colors els diversos barris de la ciutat. Cal fer llegenda.
Fes una descripció del plànol de la ciutat. Remarca les diferències entre les parts antigues
del poble i les noves (amplada i forma dels carrers, tipus de cases...)
3.5.5.A partir del recorregut efectuat a la sortida a Cardona, tria dos edificis de dos barris
diferents: un del casc antic i un altre de modern. Fes-ne el dibuix esquemàtic d’ambdós i a partir
d’aquí fes la descripció de la façana (quants pisos té d’alçada, forma de les obertures de les
portes i finestres, el volum general, materials, amplada,...) i comenta les diferències.
3.5.6. També a partir del recorregut, assenyala les característiques urbanístiques d’alguns carrers
medievals:
NOM DEL
CARRER
Ample Estret Recte Tortuós Pla Costerut Fosc Il·luminat
3.5.7. Des del tancament de la mina l’any 1990, el poble de Cardona ha canviat progressivament
la seva activitat econòmica. Cal que esbrineu com han evolucionat els següents sectors
econòmics:
• Turisme (visites, millora dels espais d’interès turístic)
• Comerç
• Indústria
• Agricultura i ramaderia (granges de porcs i vedells)
• Serveis (restauració, guies turístiques, allotjaments rurals, hotels)
Per fer-ho caldrà que entrevisteu 4 cardonins/es utilitzant el següent qüestionari i després
que elaboreu un text amb les conclusions.
40
• Quins espais o indrets turístics hi ha a Cardona?
• Quines millores s’han realitzat als llocs d’interès turístic?
• Quina importància té el Parador del Castell per a la vila?
• Es va veure afectat el comerç pel tancament de la mina?
• Es fa publicitat dels comerços del poble?
• Quantes indústries hi ha al poble i què produeixen?
• Aproximadament quantes granges hi ha a Cardona?
• Sabries dir 4 serveis que generi el turisme?

Plànol actual de Cardona
41

3.6. CIÈNCIES SOCIALS: EL CASTELL DE CARDONA
3.6.1- Plànol del castell, vista general ( fitxa de treball)

3.6.2- Exercici de vocabulari sobre el castell de Cardona:
Expliqueu de manera correcta i completa les paraules i expressions següents (si cal
podeu consultar enciclopèdies).
PARAULES EXPLICACIONS
BALUARDS
FOSSAT
GARITES
ESPITLLERES
TRONERES
CASAMATA
BATERIES PER
A FUSELLERS
TORRE DE LA
MINYONA
43

3.7. CIÈNCIES SOCIALS: LA COL·LEGIATA DE SANT VICENÇ
3.7.1- Plànol de la col·legiata de Sant Vicenç (fitxa de treball)
44

3.7.2- Qüestionari sobre la Col·legiata de Sant Vicenç
45

3.8. VISUAL I PLÀSTICA: REALITZACIÓ D'UN CARTELL SOBRE CARDONA
Crea un cartell a partir de les activitats que et proposem.
3.8.1. Fes una llista de conceptes i d'elements urbanístics, arquitectònics o paisatgístics que
expliquin o representin aquesta localitat:
En la llista dels conceptes hi has d'escriure tot allò que la defineixi millor, tant pel que fa a
aspectes generals (agrícola, empresarial, turística, etc.) com pel que fa a aspectes concrets (fires i
festes locals, comunicació, serveis, etc.).
En la llista d'elements urbanístics, arquitectònics o paisatgístics hi has d'anotar aquells
característics del municipi: una església, un edifici singular, un pont, etc.
3.8.2. Realitza un reportatge fotogràfic:
Fes fotografies basant-te en els conceptes i els elements urbanístics i arquitectònics de la llista
anterior.
Hauràs de disposar d'unes 10 fotografies que seran la base per fer els diferents projectes de
cartell.
Tria l'enquadrament, el punt de vista i les angulacions de càmera que millor representin el que
vols explicar.
3.8.3. Crea diferents imatges per als projectes de cartell:
3.8.3.1. Proposta fotogràfica
A partir de les fotografies del reportatge fes aquestes activitats:
a) Fotografia manipulada
Tria una fotografia i tracta de manipular-la: pinta-la amb llapis de colors, retoladors o guix molt
diluït, ratlla-la o escaneja-la i manipula-la infogràficament.
b) Fotocòpia sobre papers de colors
Selecciona una fotografia i fes fotocòpies sobre papers de colors. Retalla les còpies que has fet i
munta-les utilitzant els retalls dels diferents colors.
c) Fotomuntatge
46

Fes fotomuntatges amb les fotografies del reportatge i fotografies tretes de revistes, etc. El
fotomuntatge pot tenir un caràcter de denúncia, de crítica o pot ser fantàstic, oníric, etc.
3.8.3.2. Proposta tipogràfica
Fes un projecte de cartell a partir de les lletres que formen el nom de la localitat, és possible
incloure-hi també un eslògan. Pots utilitzar tipografies de l'ordinador, lletres tretes de revistes o
dibuixar-les tu mateix.
Per aplicar el text sobre la imatge pots fer-ho de diferents maneres: pots imprimir o treballar
sobre un paper i retallar-lo o fer-ho sobre un acetat transparent i muntar-lo sobre la imatge.
3.8.3.3 Proposta personal
Realitza un projecte de cartell a partir d'una proposta personal. Utilitza qualsevol tècnica o recurs
que consideris convenient i que sigui diferent de les activitats anteriors. Per fer aquesta activitat
pots jugar amb formes geomètriques, orgàniques, textures, xarxes o fer una relectura d'algun
cartell o obra d'art que t'agradi.
3.8.4. Dissenya el projecte definitiu.
Projecta un cartell anunciador d'algun esdeveniment que tindrà lloc a Cardona. Combina text i
imatge gràfica de manera original, emprant les propostes anteriors i fent servir tots els recursos
plàstics que siguin necessaris perquè el missatge sigui clar i senzill. Utilitza fulls DIN A4 per fer
esbossos i realitza la composició definitiva en una cartolina DIN A3.
3.8.5. Elabora un dossier amb tots els projectes que has fet.
47

3.9. LLENGUA CASTELLANA: EL CASTILLO Y LOS CASTELLANOS.
El adjetivo “castellano” procede de la palabra “castillo”. Los castellanos eran así llamados por
ocupar una zona (a finales del primer milenio) en la cual abundaban los castillos. Éstos eran
necesarios para protegerse de los ejércitos musulmanes, ya que se trataba de un territorio
fronterizo.
De cómo se vivía en los castillos en aquélla época tenemos información a partir de los textos, las
pinturas, los grabados...
En la ilustración siguiente, extraída de un manuscrito medieval, se representa una escena festiva
dentro de un castillo: un juglar toca una vihuela, instrumento antecesor de la viola y el violín, y
los caballeros, damas y el rey mismo danzan al son de la música.
3.9.1. En diez líneas narrad y describid la escena y los personajes que se representan en la
ilustración anterior. El texto debe tener un narrador interno, en 1ª persona.
En la sociedad medieval el poder de la fuerza era tanto o más importante que el poder de la
riqueza. Fue aquélla una época muy inestable en la historia de Europa, en la que la clase social
de los guerreros era la dominante, puesto que ellos defendían el territorio y ocupaban los
territorios de sus vecinos. La sociedad se organizaba por la necesidad que tenían unos de que los
otros los defendieran o les ayudaran a defender la tierra.
48

Ahora te proponemos un ejercicio al revés del primero que habéis hecho: deberéis pintar las
ropas del personaje del dibujo que tenéis a continuación siguiendo lo que se dice en el texto
siguiente.
Leed el siguiente fragmento del “Poema de Mio Cid” y realizad el ejercicio que hay a
continuación.
“[...] en calzas de muy buen paño sus dos piernas las metió,
se pone encima zapatos que tienen mucha labor.
Camisa de hilo se viste, tan blanca era como el sol,
de buen oro y buena plata todas las presillas son,
muy bien se le ajusta al puño, porque él así lo encargó.
Rico brial de brocado encima se colocó,
de sus labores de oro bien relucía el fulgor
y luego una piel bermeja, doradas sus franjas son,
que siempre llevaba puesta Mío Cid el Campeador.
Los cabellos con un lienzo de hilo fino se cubrió,
tejido estaba con oro, hecho con mucho primor,
así quiere defenderse el pelo el Cid campeador;
larga tenía la barba, se la ató con un cordón,
para que nadie lo ofenda tomaba esa precaución.
Cubierto va con un manto que era de mucho valor,
a todos los que lo vean les causará admiración.”
3.9.2. A partir de la lectura del texto anterior, añadid y pintad el vestuario de la figura que
tenéis a continuación.
49

3.10. ANGLÈS: WRITE A LETTER
Your penfriend Linda lives in Liverpool. Write a letter to her explaining your day in
Cardona. You have to tell her:
a) When you went there, what time you left and what time you came back.
b) Who you went with and how.
c) What you saw: the places you visited.
d) What you did: activities you did in these places.
e) What you ate and drank and where.
f) Your opinion about the trip.
50

3.11. LLENGUA CATALANA: CONVERSES DINS DEL CASTELL
Escriu un text teatral de 3 pàgines (lletra ARIAL 12, interlineat 1,5).
Cada grup ha d’escollir un dels personatges que habitaven o podien tenir alguna relació amb el
castell de Cardona durant l’època medieval. Si busqueu informació a la xarxa, trobareu tot tipus
de personatges: reis, comtes, ducs, cavallers, donzelles, joglars, ....
Un cop seleccionat el/s personatges/s , heu de preparar un petit fragment per representar el dia
de l’exposició oral. Heu de ser els i les protagonistes del castell, poseu-vos una roba o algun
objecte que estigui d’acord amb el vostre personatge i feu córrer la vostra imaginació. I, sobretot,
interpreteu tan bé com sapigueu.
Com a exemple, aquí teniu algunes idees:
• Unes donzelles que mantenen una conversa en una habitació del castell ...
• El trobador Guillem de Berguedà escriu un poema d’amor a una dama o ....
• Uns joglars interpreten unes cançons i jocs per divertir la classe aristocràtica ...
• La filla del duc s’enamora d’un àrab (llegenda de la Torre de la Minyona) ...
• Un cavaller entrega una lletra de batalla a un altre per disputar un combat a ultrança ...
A partir d’aquestes propostes, inventeu i jugueu a ser actors per un dia amb l’única condició que
els diàlegs i fragments siguin versemblants.
Podeu acompanyar el text amb una música medieval i un powerpoint d’imatges que ajudin
a donar l’ambientació adequada (com a decorat, per exemple) a l’escena que interpretareu.
Duració aproximada: 3 minuts.
51

4- BIBLIOGRAFIA
- BRAVO DUEÑAS, MIGUEL: Mina de Cardona (1929-1989). Diputació de
Barcelona.
- Centre excursionista de la comarca: El Bages. Ed. Montblanc.
- Associació de Mestres Rosa Sensat: Nova Enciclopèdia catalana de l’estudiant:
L’Univers i la terra. Ed. Carroggio.
- Folch i Guillen, Ramon i altres: Història Natural dels Països Catalans. Recursos
geològics i sól. Ed. Enciclopèdia Catalana.
- Diputació de Barcelona: La ciutat de la sal: Pla especial de protecció i millora de la
muntanya de sal de Cardona i de la vall salina.
- Riquer/ Comas/ Molas: Història de la literatura catalana. Vol. I. Editorial Ariel.
- Diversos: Gran Enciclopèdia Comarcal Catalana. El Bages. El Berguedà. Ed.
Enciclopèdia Catalana.
- Món de Sal-Cardona, Camp d’Aprenentatge del Bages.
- Llibres de text de les diverses àrees.
52

Cs cardona 2_eso_14-15 alumnat

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Cs cardona 2_eso_14-15 alumnat

Similar to Cs cardona 2_eso_14-15 alumnat (20)

More from instiquercus

More from instiquercus (20)

Cs cardona 2_eso_14-15 alumnat