Treball de síntesi 2n ESO Institut Quercus

1.
CARDONA I
LA MINERIA
DE LA SAL
TREBALL DE SÍNTESI 2n ESO
INSTITUT QUERCUS
CURS 2015 ­ 16

2. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2

3. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
ÍNDEX
1. Introducció 4
2. Marc organitzatiu: objectius, planificació, avaluació,
presentació i estructura dels continguts
6
2.1. Objectius generals 6
2.2. Planificació setmanal 7
2.3. Grups de treball i aules 8
2.4. Horaris de les exposicions orals i el retorn de notes 9
2.5. Estructura i continguts del Treball de Síntesi 10
2.6. Presentació del treball 12
2.7. Exposició oral 13
2.8. Criteris d’avaluació del treball 15
2.9. Graella de seguiment diari 16
2.10. Fitxa d’avaluació del Treball de Síntesi 17
3. Activitats del dossier (Treball de grup) 19
3.1. Ciències Naturals: “Estudi de la sal” 19
3.2. Ciències Naturals: “Les roques” 29
3.3. Tecnologia: “Aprofitament dels minerals” 32
3.4. Matemàtiques: “Activitats de càlcul” 37
3.5. Ciències Socials: “La vila de Cardona” 38
3.6. Ciències Socials: “El castell de Cardona” 43
3.7 Ciències Socials: “La col∙legiata de Sant Vicenç” 46
3.8. Visual i Plàstica: “Un cartell sobre Cardona” 48
3.9. Llengua Castellana: “El castillo y los castellanos” 50
3.10. Anglès: “Write a leaflet” 52
3.11. Llengua Catalana: “Converses dins del castell” 53
4. Bibliografia 54
3

4. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
1. INTRODUCCIÓ
Cardona és una de les poblacions catalanes amb més història, ja que durant segles ha tingut un
protagonisme sociopolític de primera línia, que ha deixat un llegat monumental i patrimonial molt
valuós i atractiu.
La vila de Cardona neix sota el castell formant un raval o burg, cap a les darreries del segle X. El
castell desenvolupa una preuada situació estratègica envers la frontera amb l’Al­Andalus, i és
cruïlla de camins entre els Comtats d'Urgell, Cerdanya­Berga i Osona­Barcelona. Aquesta condició
geoestratègica juntament amb el factor econòmic derivat de la riquesa que comporta l'extracció i
comercialització de la sal cap a Europa, convertiran la vila de Cardona i el seu castell en un centre
polític i comercial de primer ordre.
Més endavant, Cardona serà protagonista dels principals fets polítics i militars esdevinguts a
Catalunya dins del conflicte successori per la corona espanyola en contra de Felip V (1700­14).
L’adhesió feta per Cardona a la causa encapçalada per l’arxiduc Carles d’Àustria (Carles III) adopta
la seva màxima expressió amb el setge sofert a la tardor de 1711 per les tropes francoespanyoles
fins a la rendició de Barcelona, l’11 de setembre de 1714. Una setmana després, amb data del 18 de
setembre, la fortalesa obria les seves portes i la plaça d’armes era lliurada a les forces de Felip V.
Cardona havia esdevingut així el darrer baluard de les llibertats catalanes.
En els dos segles següents, els eixos econòmics, socials i polítics de Cardona giravolten a l’entorn
de les activitats derivades de la tradicional explotació de la sal, l’agricultura dels masos del seu
terme fonamentada en el conreu de la vinya i la viticultura, i les manufactures tèxtils dels petits
obradors locals, combinades amb la comandància militar del castell i la seva caserna. Així mateix,
Cardona va experimentar una primera industrialització fonamentada en el tèxtil i les grans fàbriques
de filatures vora el riu.
D’altra banda, la descoberta de les sals potàssiques feta l’any 1912 s’havia de traduir, en les set
dècades següents (1929­1991), en la segona industrialització de Cardona, en el marc d’uns
processos socioeconòmics fonamentats en l’activitat minera, que havien de dur
4

5. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Cardona a duplicar de nou la seva població fins a superar els 8.000 habitants a la dècada de
1960­70, alhora que patir importants transformacions en el seu paisatge i urbanisme fins a
l’actualitat.
Així doncs, aquest Treball de Síntesi pretén que us convertiu en científics, miners, cavallers,
periodistes o artistes... per conèixer de primera mà, a través del treball de camp i la recerca, una
localitat de la nostra comarca plena d’història, de recursos naturals, de patrimoni artístic i de
tradicions.
5

6. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2. MARC ORGANITZATIU: OBJECTIUS, PLANIFICACIÓ,
HORARI, AVALUACIÓ, PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA
DELS CONTINGUTS
2.1. OBJECTIUS GENERALS
Per definició, el Treball de Síntesi està format per un conjunt d’activitats d’ensenyament i
aprenentatge concebudes per comprovar si s’han aconseguit, i fins a quin punt, les capacitats
formulades en els objectius generals establerts en les diferents àrees curriculars. Durant aquesta
tasca, l’alumne haurà de mostrar capacitat d’autonomia en l’organització del seu treball individual, i
també de cooperació i col∙laboració en el treball d’equip.
Capacitats de final d’etapa treballades específicament en aquest Treball de Síntesi:
● Relacionar­se amb altres persones i participar en activitats de grup, adoptant actituds de
flexibilitat, solidaritat, interès i tolerància, superant inhibicions i prejudicis, tot rebutjant
qualsevol tipus de discriminació.
● Analitzar els mecanismes i valors que dirigeixen el funcionament de les societats, de manera
que permetin tenir criteri personal per actuar amb autonomia i iniciativa.
● Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el medi físic, valorar com hi repercuteixen les
activitats.
● Obtenir, seleccionar i tractar informació utilitzant les diverses fonts disponibles, i les
metodologies i instruments tecnològics apropiats, procedint de forma organitzada, autònoma
i crítica.
● Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat.
● Identificar diferents tipus de problemes i elaborar estratègies per solucionar­los, utilitzant
procediments intuïtius, de raonament lògic i d’experimentació.
6

7. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2.2. PLANIFICACIÓ SETMANAL
HORES DIMARTS 7 DIMECRES 8 DIJOUS 9 DIVENDRES
10
DILLUNS
13
DIMARTS
14
8­9 Presentació.
Instruccions
portàtils.
Organització i
planificació del
treball.
GX 8h anada
museu
GY T. grup
GZ T. indivi.
LAB GZ
SORTIDA
A
CARDONA
Treball
individual
Presentar
resums
Cardona.
Treball
grups
EXPOSICIÓ
ORAL del
TREBALL
DE SÍNTESI
9­10 CONFERÈNCIA
“Cardona”
Sala d’actes
GX 9h
MUSEU
GY T. grup
GZ T. indiv.
LAB GY
Treball
individual
Treball
grups
10­10:2
0
PATI PATI PATI
10:20 ­
11:20
GX i GY Treball
individual
GZ anada al
Museu de
Geologia de
Manresa
GX 10:30
esmorza i
torna institut
GY 10:20
anada museu
GZ T.lnd / grup
Treball
individual /
grup.
Treball
grups
11:20 ­
12:20
GX i GY Treball
individual
GZ 11:30
MUSEU
GY 11:30
MUSEU
GX arriba insti
GZ T. Grup
Treball grup Preparar
exposició
oral
12:20 PATI PATI PATI
12:40 ­
13:40
GX i GY Treball
individual/Grup
GZ torna del
museu
GY 13h torna
institut
GX i GZ
Treball grup
Treball de
grup
Revisió i
retorn dels
portàtils.
Preparar
exposició
oral
13:40 ­
14:40
Treball de grup GZ 14h arriba
LAB GX
GX, GY, GZ:
Treball grups.
Presentar
resum
conferència.
Treball grup.
Revisió i
Organització
Revisió i
retorn dels
portàtils.
Preparar
exposició
oral.
7

8. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2.3. GRUPS DE TREBALL I AULES
AULA 14 GX
GRUP 1 GRUP 2 GRUP 3 GRUP 4 GRUP 5
Andrea Barea Laura Font Aleix Salazar Clàudia Martin Alex Martin
Íngrid Alarcon Miguel González Àlex Hernández Irene Fortuny Àlex Soto
Júlia Muñoz Nerea Beleña Arnau Cartoixà Iryna Kohut David Largo
Noemí Traveria Nerea López Dani Martin Isabela Garcia Joel Santana
Paula Muñoz Victòria Corona David Sánchez Noa Simon Lluís Olmedo
Paula Oller Pau Navarro Paula Llorenç Marc Zomeño
AULA 15 GY
GRUP 6 GRUP 7 GRUP 8 GRUP 9 GRUP 10
Aida Cervantes Aroa Ros Carla Serrano Arnau Oliver Cristina Vega
Helena Molina Felipe Megino Clàudia Pich Derek Aguilar Laia Ribalta
Laia Jáuregui Laura Garrié Desirée Vidal Eric Molina Marta Alonso
Llum Bartomeus Laura Moldovar Emma Garcia Jordi Martin Marta Bravo
Sònia Ayala Ling ling Chen Mar Aubets Sebas València Nerea Alonso
Marina Dastis
Soulaiman Al
Helimi Oscar Rodríguez
AULA 16 GZ
GRUP 11 GRUP 12 GRUP 13 GRUP 14 GRUP 15
Aitor Pérez Alèxia Martin Ainhoa Cano Carla Solé Alfons López
Andrea Requena Andrea Martínez Carla López Carla Vidal Anass Chekkouri
Clàudia Martin C Irene Solís Laura Caro Mar Vilar Arnau Díaz
Marina Romero Marta Dzígalo Marc Zamora Margot Martínez Arnau Martínez
Núria Escudero Núria Pérez Mireia Moncin Nil Izquierdo Josué Roca
Pau Muñoz Núria Puerta Toni Delgado Oihane Masplà Manu Pellicer
8

9. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2.4. HORARI DE LES EXPOSICIONS ORALS I RETORN DE NOTES DEL
TREBALL DE SÍNTESI
HORARI DE LES EXPOSICIONS ORALS: DIMARTS 14 JUNY
HORA AULA 14 AULA 15 AULA 16
8:30 Grup 1 Grup 6 Grup 11
9:00 Grup 2 Grup 7 Grup 12
9:30 Grup 3 Grup 8 Grup 13
10:00 Grup 4 Grup 9 Grup 14
10:30 Grup 5 Grup 10 Grup 15
Els grups poden reunir­se 30 minuts abans de l’hora que estan convocats a l’aula 13.
HORARI DE RETORN DE NOTES DEL TREBALL DE SÍNTESI: DIJOUS 16 JUNY
HORA AULA 14 AULA 15 AULA 16
11:15 Grup 1 Grup 6 Grup 11
11:30 Grup 2 Grup 7 Grup 12
11:50 Grup 3 Grup 8 Grup 13
12:10 Grup 4 Grup 9 Grup 14
12:30 Grup 5 Grup 10 Grup 15
9

10. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2.5. ESTRUCTURA I CONTINGUTS DEL TREBALL DE SÍNTESI
El treball s’articula en una part individual i una altra de grup.
TREBALL INDIVIDUAL
Visita a Cardona i Conferència.
1.1­ Xerrades explicatives de la Conferència i de les visites a la muntanya de sal , al
castell i la col∙legiata. ​ Prendre apunts i observar els diferents aspectes de la sal, la mina,
el castell i la col∙legiata.
1.2­ Realització dels esborranys​ dels resums:
Llengua catalana: “Conferència”.
Llengua catalana: “La Muntanya de Sal”.
Llengua castellana: “El Castillo y la Colegiata”.
1.3­ Escriure tres resums​ definitius, d’unes 250 paraules cadascun.
TREBALL EN GRUP. ​Activitats del dossier.
Ciències naturals: “Estudi de la sal”.
Pràctica de laboratori 1. Cristal∙lització de la sal.
Pràctica de laboratori 2. Obtenció d’una estalactita.
Construcció d’un model molecular de sal.
Investigació: les roques evaporítiques.
La formació de la sal a Cardona.
La muntanya de sal.
La minilla
La sal marina
Ús de la sal
Adaptació de les plantes a la sal
La sal i el cos humà
Ciències naturals: “Les roques”. ​Museu ​Valentí Masachs​.
Introducció
Les roques ígnies
Les roques sedimentàries
Les roques metamòrfiques
10

11. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Tecnologia: “L'aprofitament dels minerals”. M​useu​ ​Valentí Masachs
La terra s’esgota
La radioactivitat
Minerals i persones
Aplicacions del materials geològics
Els minerals
Minerals del futur
Aplicacions industrials dels minerals
Estalvi energètic
Matemàtiques: “Activitats de càlcul relacionades amb la Mina Nieves”
Ciències socials: “La vila de Cardona”.
Situació sobre el mapa.
Confecció d’un eix cronològic.
Comentari d’una descripció històrica de la vila de Cardona.
Assenyalar els diversos barris de Cardona.
Descripció de dos habitatges de diferent classe social.
Característiques urbanístiques de carrers medievals.
Elaboració d’enquestes sobre la ramaderia, el comerç, la indústria i el turisme.
Ciències socials: “El castell de Cardona”.
Emplenar​ ​el plànol de la vista general del castell.
Exercici de vocabulari.
Ciències Socials: “La col∙legiata de Sant Vicenç”.
Emplenar​ ​el plànol de la col∙legiata de Sant Vicenç.
Qüestionari sobre la col∙legiata de Sant Vicenç.
Visual i Plàstica: “Realització d’un cartell sobre Cardona i el dossier explicatiu de
l’elaboració”.
Fer una llista de conceptes i elements urbanístics de Cardona.
Realitzar un reportatge fotogràfic
Crear diferents imatges per als projectes de cartell.
Dissenyar el projecte definitiu.
Elaborar un dossier amb tots els projectes.
Llengua castellana: “El castillo y los castellanos”.
Escribe un texto narrativo descriptivo.
Colorea un dibujo esquemático siguiendo un texto.
Llengua anglesa: “Make a leaflet”.
Llengua catalana: “Converses dins del castell”.
11

12. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2.6. PRESENTACIÓ DEL TREBALL
● Treball individual​:
Cada alumne ha de lliurar els ​tres resums ​(conferència, L​lengua Catalana i Llengua Castellana​),
impresos en paper, amb una ​portada​ on ha de constar:
TÍTOL: TREBALL INDIVIDUAL: ​CARDONA I LA MINERIA DE LA SAL​.
DADES PERSONALS: Nom i cognoms, número de grup de TS.
Cal adjuntar els apunts i esborranys a l’annex
● Treball de grup​:
És important que us organitzeu bé com a grup i elaboreu una planificació diària, per saber què fer
en cada moment i no perdre el temps. Possiblement és millor repartir­se de forma individual la
recerca d’informació en diferents mitjans (biblioteca, internet, premsa...), així com la feina de
passar les diferents activitats a l’ordinador, confeccionar taules i plànols... Però cal que tots
participeu en la redacció final de les activitats i conclusions: només així tindreu una visió clara i
global del contingut del treball.
Pautes de realització del dossier:
1. S’haurà de lliurar ordenat en un portafolis (no és obligat enquadernar­lo) ​en fulls DIN
A4 impresos per una sola cara i amb una lletra ben llegible​.
2. La primera pàgina consistirà en una portada, on constaran el nom del alumnes, el nom del
treball, el curs i l’any.
3. En l’encapçalament de cada full hi ha de constar el títol de l’apartat corresponent.
4. Al peu de pàgina hi haurà el número de pàgina corresponent.
5. A l’inici del treball hi haurà un índex de les activitats, amb el número de pàgina
corresponent. Aquest índex es pot realitzar per activitats o bé per temes (economia,
societat...), agrupant les diferents activitats que hi fan referència.
6. Al final hi ha d’haver unes conclusions i/o opinió personal i finalment un apartat amb la
bibliografia i webgrafia.
Abans de lliurar­lo, procureu llegir­lo sencer, d’aquesta manera trobareu aquells aspectes mal
explicats, incoherents o repetits. També heu de ser curosos amb l’ortografia.
12

13. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2.7. EXPOSICIÓ ORAL
Pautes per preparar l’exposició oral:
1. Us heu de fer un esquema previ. Ha de ser un guió ampli que fareu servir per a la preparació i
també durant l’exposició, sempre que perdeu el fil:
● Hi ha d'haver, ordenades, totes les informacions que exposareu, escrites telegràficament
(només han de servir de recordatori).
● Hi podeu incloure algunes dades o informacions que són difícils de retenir a la memòria.
● També hi hauria de constar on comença i on acaba la intervenció de cadascú.
● Aniria bé que féssiu servir bolígrafs de colors diferents perquè de seguida pugueu identificar
què són dades o exemples, canvis de torn, punts que heu de remarcar més, etc.
● Caldrà que al final de l'exposició el lliureu al tribunal.
2.. Què cal tenir en compte a l’hora de fer l’exposició oral?
2.1­ La posada en escena
a) Primer cal presentar­se: explicant quin treball heu fet i quin és el nom de cada membre del grup.
b) L’aspecte físic. No es tracta de la vestimenta (cadascú anirà vestit com li plagui), sinó sobretot
dels gestos i l’actitud.
● Els gestos (de la cara, de les mans i del cos en general) us ajudaran moltíssim a
comunicar­vos. No estigueu massa rígids; moveu les mans amb naturalitat; no poseu una
cara massa seriosa, sinó relaxada i tranquil∙la.
● L’actitud ha de ser de respecte als altres companys i al professorat: no rigueu sense solta ni
volta; no us poseu a mirar per la finestra...
c) La veu. Concretament heu de tenir en compte l’entonació i el ritme.
● L’entonació ha de ser clara i variada. No feu servir un to sempre lineal, massa avorrit. Heu
de fer una entonació natural, com si féssiu una explicació a un amic vostre.
● Pel que fa al ritme i a les pauses són molt importants perquè l’oient no es perdi; heu de saber
captar l’atenció dels oients, tot fent algun comentari graciós o alguna anècdota que us hagi
13

14. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
ocorregut. La vostra seguretat es reforçarà si no parleu massa de pressa i sabeu fer pauses
després de cada apartat o subapartat.
d) El llenguatge:
● Heu de parlar amb la màxima correcció possible. No cal que feu servir paraules rebuscades,
però sobretot eviteu vulgarismes.
● Cal que us expliqueu amb claredat. Us heu d’imaginar que els que teniu davant vostre no
saben res d’allò que els explicareu.
2.2­ Contingut adient de la vostra exposició oral.
Es valorarà com us heu organitzat per fer l’exposició, quines fonts d’informació heu emprat i les
conclusions a què heu arribat.
2.3­ Capacitat de síntesi.
● Heu de centrar­vos en les dades o fets més importants, ometent les informacions que no
siguin rellevants.
● Cal desenvolupar l'activitat teatral “Converses dins del castell”.
● La durada de cada part. Heu de saber controlar el temps, a fi que no us en sobri massa ni, per
contra, hàgiu d’acabar a corre­cuita.
3­ Coneixement de tot el contingut del Treball de Síntesi.
En acabar l’exposició oral, ​qualsevol professor/a del tribunal us farà a cadascun dels membres
del grup una pregunta sobre qualsevol dels apartats del treball.
Resumint, heu de parlar amb ​naturalitat​. Us heu de mostrar segurs de tot allò que dieu. Consulteu
l’esquema quan us calgui, però procureu no llegir tota l’estona.
14

15. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2.8. CRITERIS D’AVALUACIÓ DEL TREBALL
L’avaluació ha de ser contínua, global i ha de poder reflectir el nivell d’autonomia en el treball
personal, així com la capacitat de col∙laboració en el treball de grup. Per valorar les diferents
activitats ens basarem en els objectius del treball explicats anteriorment.
Distribució dels percentatges segons les parts del crèdit​:
Treball individual 10%
Seguiment del treball diari 20%
Treball de grup 50%
Exposició oral 20%
TOTAL: 100%
▪ Treball individual: es valoraran la capacitat de síntesi, la claredat de l’expressió (coherència,
cohesió, ús correcte dels signes de puntuació) i la correcció (lèxica, morfosintàctica,
ortogràfica).
▪ Seguiment del treball diari: és important recollir el màxim d’informació sobre el treball
individual i col∙lectiu durant el procés de desenvolupament del crèdit. Per això el professorat
disposarà d’un full de registre per cada grup de treball, on valorarà els aspectes següents de cada
alumne: participació i interès, autonomia de treball, aportacions i iniciatives, relació personal i
planificació de la feina (aquesta darrera serà una nota global de grup). ​Per superar el Treball
de Síntesi cal aprovar aquest apartat​.
▪ Treball en grup: Es valorarà la bona realització de les activitats així com la bona redacció i
presentació. Les pautes d’avaluació estan detallades al full següent.
▪ Exposició oral: es tindran en compte, de forma individual, els aspectes següents: presentació,
guió, capacitat de síntesi, estructura i expressió.
15

16. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2.9. GRAELLA DE SEGUIMENT DIARI GRUP:
N
O
M
ASPECTES A VALORAR: Interès pel treball en grup, autonomia de
treball, aportacions i iniciatives, relació personal
NOTA
DIÀRIA
MOLT BÉ, BÉ,
REGULAR,
MALAMENT
8­9 9­10 10:20­11:20 11:20­12:20 12’40 –13’40 13:40­14:40
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
Dm
Dc
Dj
Dv
Dll
16

17. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
2.10. FITXA D’AVALUACIÓ DEL TREBALL DE SÍNTESI GRUP:
ASPECTES D’AVALUACIÓ:
Puntu
ació
màxi
ma
1­ 2­ 3­ 4­ 5­ ­6
EXERCICI INDIVIDUAL
Resum i esborrany de la conferència
Resum i esborrany de la “Muntanya de Sal”
Resum i esborrany “El Castillo y la Colegiata”
TOTAL 10
SEGUIMENT DEL TREBALL DIARI
Interès pel treball de grup
Autonomia de treball
Aportacions i iniciatives
Relació personal
TOTAL 20
TREBALL DE GRUP (DOSSIER)
PRESENTACIÓ DEL DOSSIER: índex, estructura,
bibliografia.
10
ACTIVITAT 3.1 “CIÈNCIES NATURALS: ESTUDI DE LA
SAL”
6
● Activitat 3.1.1
● Activitat 3.1.2
● Activitat 3.1.3
● Activitat 3.1.4
● Activitat 3.1.5
● Activitat 3.1.6
● Activitat 3.1.7
ACTIVITAT 3.2 “CIÈNCIES NATURALS: LES ROQUES​” 2
● Activitat 3.2.1 i 3.2.2
● Activitat 3.2.3 i 3.2.4
ACTIVITAT 3.3 “TECNOLOGIA: APROFITAMENT DELS
MATERIALS
5
● Activitat 3.3.1 i 3.3.2
● Activitat 3.3.3 i 3.3.4
● Activitat 3.3.5 i 3.3.6
● Activitat 3.3.7
● Activitat 3.3.8
ACTIVITAT 3.4 “MATEMÀTIQUES: ACTIVITATS DE
CÀLCUL”
5
● Exercici 1
● Exercici 2
● Exercici 3
● Exercici 4
● Exercici 5
● Exercici 6
17

18. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
ACTIVITAT 3.5 “CIÈNCIES SOCIALS: LA VILA DE
CARDONA”
6
● Activitat 3.5.1
● Activitat 3.5.2
● Activitat 3.5.3
● Activitat 3.5.4
● Activitat 3.5.5
● Activitat 3.5.6
● Activitat 3.5.7
ACTIVITAT 3.6 “​EL CASTELL DE CARDONA” 2
● Activitats 3.6.1
● Activitats 3.6.2
ACTIVITAT 3.7 “LA COL∙LEGIATA DE SANT VICENÇ​” 2
● Activitat 3.7.1
● Activitat 3.7.2.
ACTIVITAT 3.8 “VIP: REALITZACIÓ D’UN CARTELL
SOBRE CARDONA​” ​(3p)
3
● Activitat 3.8.1
● Activitat 3.8.2
● Activitat 3.8.3
● Activitat 3.8.4
● Activitat 3.8.5 Dossier final
ACTIVITAT 3.9 “LL. CASTELLANA: EL CASTILLO Y
LOS CASTELLANOS” (3p)
3
● Activitat 3.9.1
● Activitat 3.9.2
ACTIVITAT 3.10 “ANGLÈS: MAKE A LEAFLET (3p) 3
● Activitat 3.10
ACTIVITAT 3.11 “LL. CATALANA: CONVERSES DINS
DEL CASTELL (3p)
3
● Activitat 3.11.1. TEXT TEATRAL
● Activitat 3.11.2. Representació
TOTAL 50
EXPOSICIÓ ORAL
Guió 4
Posada en escena (presentar­se, entonació, expressió) 4
Contingut adient (organització, fonts d’informació,
conclusions)
4
Capacitat de síntesi 4
Coneixement de tot el contingut del crèdit (preguntes) 4
TOTAL 20
Nota final (sobre 100)
Nota final (sobre 10)
Nota final (E, N, B, S, I)
18

19. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3. ACTIVITATS DEL DOSSIER (TREBALL DE GRUP)
3.1­ CIÈNCIES NATURALS: ESTUDI DE LA SAL
3.1.1­ PRÀCTICA DE LABORATORI 1: CRISTAL∙LITZACIÓ DE LA SAL
Si s’evapora aigua que contingui clorur de sodi dissolt, els ions Cl​­
i Na​+
es van col∙locant
ordenadament formant una xarxa cúbica. Els ions Cl​­
i els de Na​+
s’uneixen a causa de la seva
càrrega elèctrica oposada. Cada ió negatiu està unit només als ions positius, i a la inversa.
L’estructura cúbica que formen els ions es reflecteix en la forma dels cristalls, també cúbics.
MATERIAL:
­ Clorur sòdic
­ Aigua destil∙lada
­ Comptagotes
­ Vas de precipitats
­ Microscopi òptic
­ Portaobjectes i cobreobjectes
PROCEDIMENT:
Agafa un vas de precipitats petit i posa­hi uns 10 ml d’aigua destil∙lada.
Afegeix­hi el clorur sòdic fins aconseguir una dissolució saturada (quan no es dissol més i precipita
l’excés de sal).
Agafa amb un comptagotes una gota de la dissolució i col∙loca­la en un portaobjectes molt net.
Col∙loca­hi el cobreobjectes i observa’n els marges al microscopi.
OBSERVACIONS:
Dibuixa els cristalls formats utilitzant els tres objectius del microscopi. Indica en cada cas a quins
augments estàs observant.
19

20. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.2­ PRÀCTICA DE LABORATORI 2: OBTENCIÓ D’UNA ESTALACTITA
1.­Fes un esquema del muntatge que veus i elabora una llista del material utilitzat.
2.­Sabent que els vasos de precipitats contenen una dissolució saturada d’aigua amb sal, explica per
quin mecanisme s’ha format l’estalactita.
3.­Creus que les estalactites de la mina de sal s’han format de la mateixa manera? Raona la
resposta.
20

21. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.3­ CONSTRUCCIÓ D’UN MODEL MOLECULAR DE SAL
Amb el material adient, construïu un model de cristall de clorur de sodi.
3.1.4­ INVESTIGACIÓ: ROQUES EVAPORÍTIQUES
1.­Busqueu informació sobre el procés de formació de les roques evaporítiques.
2.­Feu una llista de totes les roques evaporítiques que es poden trobar a la Península ibèrica.
3.­Situeu els jaciments d’aquestes roques evaporítiques en un mapa.
21

22. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.5­ LA FORMACIÓ DE LA SAL A CARDONA
1. Pinta a l'escala del temps geològic l'època de formació de la sal a Cardona:
2. Col∙loca en els requadres:
3. A l'antic mapa, pinta la zona on es va dipositar més sal:
22

23. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
4. En aquest tall geològic, quin material indica cada lletra?
□ ​sal □ ​sediments continentals □ ​sediments marins
EL DIAPIR
5. Què és el que fa pujar la sal?
□ La calor de l'interior de la terra
□ Els terratrèmols
□ El pes dels sediments que té a la vora
□ Les forces del centre de la terra
6. El diapir segueix pujant. Com és que no
forma una muntanya alta?
□ No ha crescut prou encara
□ La pluja l'ha dissolt
□ Els miners han extret la sal que anava pujant
7. Sobre el dibuix anterior, marca la forma que tindria el diapir de sal si no s'hagués erosionat.
23

24. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.6­ LA MUNTANYA DE SAL
8. Posa a a què correspon cada número:
□ ​Pou MªTeresa
□ ​Muntanya de sal
□ ​Minilla
□ ​Sediments
continentals
□ ​Runam salí
Els colors
9. Mira bé la Muntanya de sal i fixa't en els seus colors. Posa a les caselles els números de l'1 al 4,
començant pels colors més dominants:
​□ ​Marró clar ​□ ​Vermell ​□ ​Rosat ​□​Marró fosc ​□ ​Gris ​□ ​Granat ​□ ​Salmó ​□ ​Blanc
Com definiries el color del conjunt de la Muntanya de Sal? ..............................................
Les xemeneies
10. Suposem que han caigut unes roques al
damunt de la sal.
Sobre aquest mateix dibuix, marca el relleu que
creus que tindrà la muntanya d'aquí a uns anys.
24

25. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Els rasclers
11. Marca amb una X les frases que et semblin correctes:
□ ​La roca és així des de la seva formació
□ ​Els rasclers són produïts per la humitat de l'aire
□ ​Els rasclers són produïts per la pluja
□ ​Els rasclers són produïts pel vent
□ ​Els rasclers només es fan en roques solubles
□ ​Els rasclers es formen en tot tipus de roques
3.1.7­ LA MINILLA
Els plecs
12. Per quina causa creus que els estrats estan plegats?
□ ​La roca és així des de la seva formació
□ ​Es va plegar degut a un terratrèmols
□ ​Són figures formades per la pluja
□ ​S'ha plegat degut al moviment del diapir
Les estalagtites
13. Les estalagtites es formen degut a que…
□ ​Hi ha molta humitat a l'aire
□ ​L'aigua s'evapora i queda la sal
□ ​En aquest lloc fa molt fred
25

26. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
14. A quina banda s'evapora més aigua?
□ ​De cara al vent
□ ​A recer del vent
□ ​A les dues bandes igual
Si es forma una estalagtita en un lloc on fa molt vent,
cap on creixerà? Dibuixa­ho.
3.1.8. SAL MARINA
15. Si s'evapora aigua del mar, les sals es dipositen seguint l'ordre del dibuix.
Contesta:
Quina és la sal més soluble?.......................................
Quina és la menys soluble?.........................................
3.1.9. TIPUS DE SALS I LES SEVES APLICACIONS
16. Posa una X a les aplicacions i els productes que s'obtenen de cada sal:
Adobs
químics
Explosius Plàstic PVC Sal per cuinar i
fer Conserves
Sabó i
lleixiu
Clor
HALITA (NaCl)
SILVINA (KCl)
CARNAL∙LITA
(KMgCl​3​)
26

27. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
17. Quin d'aquests sistemes de conservació d'aliments et sembla més antic?
□ Les llaunes de conserva
□ L'envasat al buit
□ La refrigeració en neveres
□ La salaó (posant­hi sal)
18. La sal és matèria primera per a la fabricació de moltes coses. En trobaràs 5 en aquesta sopa de
lletres:
I P L A S T I C L D
B F T B S N H E C U
L R P V E T A R L A
P E A Y O P U R O E
E B P S N H A T R S
S O E R A I L A E U
C D R I T B A P A R
A A B E L L O A T O
S U I S O L P X E R
Conductivitat
19. Quina de les mostres és conductora de l'electricitat?
□ L'aigua destil∙lada
□ La sal sòlida
□ La dissolució de sal en aigua
3.1.10. L'ADAPTACIÓ DE LES PLANTES A LA SAL
20. Què és una planta halòfita? ________________________________________________
27

28. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.1.11. LA SAL I EL COS HUMÀ
21. Marca a la taula si perdem o guanyem sal en cada activitat:
Guanyem
sal
Perdem
sal
Menjar
Suar
Orinar
Beure
Plorar
Empassar saliva
22. A quins malalts perjudica la sal?
□ Als diabètics
□ Als qui tenen el grip
□ Als qui tenen la pressió baixa (hipotensió)
□ Als qui tenen la pressió alta (hipertensió)
23. En la nostra dieta...
□ Solem menjar la quantitat de sal correcta
□ Solem menjar massa sal
□ Solem menjar poca sal
24. Quan diem que alguna cosa és «la sal de la vida», què volem dir?
□ Si no mengem sal en morim
□ Que ens dóna disgustos
□ Que la sal allarga la vida
□ Que ens fa passar moments amargs
□ Que ens anima a viure
□ Que ens atabala
28

29. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.2. CIÈNCIES NATURALS: LES ROQUES.
VISITA AL MUSEU VALENTÍ MASACHS
Vitrines 20, 21 i 22
ESQUEMA: CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES
Volcàniques
1. Magmàtiques
Plutòniques
Detrítiques
2. Sedimentàries
No detrítiques (fetes per evaporació de l’aigua, com la sal, o per restes
d’éssers vius, com el carbó)
3. Metamòrfiques
3.2.1. INTRODUCCIÓ
­ Defineix el concepte de roca.
­ Creus que totes les roques estan formades per més d’un mineral?
­ En les diferents vitrines veuràs que les roques estan classificades en sedimentàries, ígnies i
metamòrfiques. Relaciona les fotografies de l’esquerra amb el tipus de roca.
29

30. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
1. Roca metamòrfica
2. Roca ígnia
3. ​Roca sedimentària
3.2.2. ​LES ROQUES ÍGNIES​ ​Vitrina 20
­ Quina diferència creus que hi ha entre les roques ígnies plutòniques, les filonianes i les
volcàniques?
­ On creus que es formen les roques ígnies plutòniques? Posa’n un parell d’exemples.
­ Pots identificar entre les roques exposades el ​“marbre” ​de la teva cuina? Creus que està ben
dit? Quin tipus de roca és el marbre?
30

31. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.2.3. ​LES ROQUES SEDIMENTÀRIES​ ​Vitrina 20
­ Escriu les diferències entre un gres, un conglomerat i una bretxa.
­ Identifica la calcària fossilífera, per què creus que s’anomena així?
­ Enumera els diferents tipus de carbó que hi ha. On creus que hi ha la diferència?
3.2.4. ​LES ROQUES METAMÒRFIQUES​ ​Vitrines 21 i 17
­ Quins tipus de metamorfisme hi ha?
­ Enumera un parell de roques que s’hagin format per metamorfisme de contacte i per
metamorfisme regional.
­ Depenent del grau de metamorfisme la lutita es converteix en altres roques. Digues en
quines i en quin grau de metamorfisme ho fan. ​(vegeu la vitrina 17)
31

32. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.3. TECNOLOGIA: APROFITAMENT DELS MINERALS.
VISITA AL MUSEU VALENTÍ MASACHS
3.3.1 LA TERRA S’ESGOTA.​ ​Pòsters.
3.3.1.1 Els recursos naturals
● Què és un recurs natural no renovable?
3.3.1.2 No energètics
● Què són els recursos naturals no energètics? Posa’n dos exemples.
● Què creus que pots fer tu perquè no s’acabin tan ràpid?
3.3.1.3 Energètics
● Digues el nom d’algun mineral que se n’aprofita la seva energia i digues en què.
● Què podem fer per no gastar tants recursos energètics?
● De quines fonts d’energia renovables podem obtenir energia elèctrica?
3.3.2. LA RADIOACTIVITAT. ​Pòsters
● Quina és la matèria primera de l’energia nuclear?
● És un recurs natural energètic o no energètic?
● Quins és el principal problema de l’energia nuclear?
● Quines aplicacions té l’energia nuclear?
32

33. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Positives Negatives
● Quin mineral és el que més radioactivitat emet segons el detector Geiger del mòdul
d’ENRESA?
● Quines són les barreres que millor aïllen de la radioactivitat?
● Dibuixa l'experiment.
3.3.3. MINERALS I PERSONES ​Vitrina 06
3.3.3.1 Minerals a preu de sang
La zona dels ​“Grans Llacs” ​, a l’Àfrica, comprèn una regió on es troben països com la República
Democràtica del Congo, Uganda, Rwanda i Burundi. En aquests països s’explota or, argent, coure,
estany, cobalt, níquel, niobi, tàntal, manganès, zinc, tori i alguns metalls del grup de les “terres
rares” com el ceri, lantani, europi, etc...
● Fixa’t en aquests minerals, tria'n 2 i anomena’n aplicacions:
Mineral Aplicacions Positives Aplicacions Negatives
33

34. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
EL COLTAN ​Vitrina 06
● Quins dos metalls s’extreuen del Coltan?
● En quins aparells en fas servir?
● Què hi podem fer nosaltres per reduir­ne el consum?
EL DIAMANT ​(vegeu també la vitrina 08)
● A part d'utilitzar­se en joieria, per què s’utilitza el diamant: per tallar roques o com a
abrasiu?
3.3.4. APLICACIONS DELS MATERIALS GEOLÒGICS. ​Vitrina 27
3.3.4.1 Introducció als àrids
● Observa les diferents caixes transparents que contenen àrids. Quins tipus d’àrids s’observen?
Anota'n el nom i fes­ne una foto o un dibuix.
● De quins tipus d’explotació s’extreuen?
● Què se’n fa de l’àrid?
3.3.4.2 Usos dels àrids. EL CIMENT
● Digues els materials base per a la fabricació del ciment:
34

35. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.3.4.3 Àrids + ciment
● En què es diferencien el morter i el formigó?
● Posa un exemple d’on aplicaries formigó i un altre d’on aplicaries el morter.
3.3.4.4 El maó
● Amb quins materials es fabrica el maó?
● Quin tipus d’explotació extreu la seva matèria base?
● Explica algunes utilitats del maó.
3.3.5. ELS MINERALS.​ ​Vitrines 24 i 25.
● Defineix el concepte de mineral.
3.3.6. MINERALS DEL FUTUR. ​Vitrina 6, 7, 14 i 37.
● Anoteu alguns dels minerals del futur i l'aplicació que creieu que tindrà més importància per
al nostre futur. Expliqueu per què l'heu triat i busqueu­ne una foto representativa.
35

36. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.3.7. APLICACIONS INDUSTRIALS DELS MINERALS ​Vitrines 07, 09, 11, 13, 14 i 18
● Omple la taula següent:
Mineral Què s’obté? Aplicacions Fotografia
d'un objecte
Bauxita
Calcopirita
Cinabri
Galena
Niquelina
Pirolusita
Talc
Quars
Sofre
Hematites
3.3.8. ESTALVI ENERGÈTIC
● Experimenta, observa, anota i calcula:
Tipus de bombeta Intensitat de
corrent
Potència Energia Consumida
(en 1 hora)
HALÒGENA
BAIX CONSUM
LEDS
A quina conclusió pots arribar?
36

37. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.4. ​MATEMÀTIQUES: ACTIVITATS DE CÀLCUL
A partir de la informació relativa a la ​Mina Nieves​, respon les següents qüestions, indicant tots els
càlculs que siguin necessaris:
1.­ Calcula les tones de material útil (potassa) i les tones de materials de rebuig (halita i argila) que
es van obtenir durant l’explotació de la Mina Nieves.
2.­ Suposant que la densitat dels materials de rebuig és d’1,9 g/cm​3​
, calcula en m​3​
el volum del
runam salí produït.
3.­ Calcula quants minuts trigaven els miners per baixar amb l’ascensor fins a 720m de fondària.
4.­ Calcula la temperatura que hi ha a l’interior de la mina:
a) A 720m de fondària (pou M.Teresa)
b) A 1030m de fondària (fondària màxima)
5.­ La temperatura a l’interior de la mina, en funció de la profunditat, es pot expressar mitjançant la
funció: Tª = (x – 25 ) : 33 + 15
a) Fes una taula de valors on hi consti la Tª a ­100m, ­200m, ……, ­1000m. (indica les
operacions) (Per fer els càlculs, utilitza els valors sense els negatius al davant).
b)Situa les dades en uns eixos de coordenades i uneix els punts.
6.­ L’ascensor per baixar a la mina estava aguantat per un cable d’acer molt gruixut. Imagina 1m
d’aquest cable com si fos un cilindre.
a) Busca quin és el diàmetre del cable, i calcula el volum d’1m de cable.
b) Si la densitat de l’acer és de 7’8 g/cm​3​
, quants quilograms pesa 1m de cable?
c) Si hi havia 800m de cable fins el fons del pou M.Teresa, quan pesava aquest cable?
37

38. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.5. CIÈNCIES SOCIALS: LA VILA DE CARDONA
La planta de card amb arrels i tres flors ha estat l’emblema dels senyors
de Cardona des de l’Edat mitjana.
ACTIVITATS:
Activitat 3.5.1. Situació geogràfica
Situa sobre el mapa de Catalunya la comarca del Bages i les comarques que hi limiten. Al mapa del
Bages (Fig. 2) marca­hi també el recorregut des de Sant Joan fins a Cardona (indica quina distància
quilomètrica hi ha).
38

39. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Activitat 3.5.2.
Llegeix el text següent i fes un eix cronològic dels fets històrics més destacats.
Cardona fins al 1929
A causa del seu valor estratègic i la Muntanya de Sal, l’indret on es troba Cardona ha estat poblat
des de l’època prehistòrica, i des de fa molts segles aquesta vila ha estat una de les més importants
de la comarca, amb edificis ben construïts i carrers força amples, envoltada de muralles i amb el
gran castell on vivien els ducs de Cardona. Aquesta família havia estat la més poderosa de
Catalunya després del rei. La sal no era l’únic recurs, ja que tenia una pagesia dedicada
principalment a la vinya i una activitat artesana cada cop més important, en la qual hi
predominava la producció tèxtil, però també la de cordes, espardenyes, paper, etc.
Diversos fets van tenir repercussions en la vida i la població cardonina:
● A partir de 1590 els ducs de Cardona ja no van viure més al castell, a causa del matrimoni de
l’hereva del duc amb l’hereu de la casa de Medinacelli, de Castella, la qual cosa va fer perdre
importància al castellà i a la vila.
● En la Guerra de Successió, durant la qual Barcelona va caure l’onze de setembre de 1714,
Cardona va resistir el setge fins al dia 18 de setembre. El bàndol vencedor va prendre
represàlies i la població en va patir les conseqüències.
● Durant el segle XIX hi van haver greus enfrontaments bèl∙lics que van afectar greument
Cardona: la Guerra del Francès i les Guerres Carlines. En aquestes últimes l’interès major era
obtenir el control del salí.
● Gràcies a la transformació del tèxtil i el bon moment que vivia la vinya, el 1857 Cardona
arriba als 4660 habitants. Com arreu de Catalunya, la plaga de la fil∙loxera va matar les vinyes
i portà una època de crisi a Cardona. El 1900 el cens va baixar fins a 2855 habitants.
● Durant el primer terç del segle XX, Cardona es va recuperar gràcies al creixement de
l’agricultura, la indústria i el comerç. Aquesta economia diversificada li va permetre
mantenir­se com a tercera població de la comarca, després de Manresa i Sallent.
● El 1929 s’obre la mina de potassa i comença una nova època per a Cardona.
39

40. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Activitat 3.5.3
Francisco de Zamora, funcionari i escriptor castellà, va fer diversos viatges per Catalunya. Va
visitar Cardona el setembre de 1788 i la va descriure així:
“​Las murallas que rodean el pueblo... tienen seis puertas y dos atalayas... bajan desde el
castillo, pero la villa es tan fácil de ganarse como dificultoso el castillo...”
“Las calles, para ser población antigua y en una eminencia, son bastante anchas. Están
empedradas, y alguna excelentemente. Sólo les falta alcantarilla, por lo qual echan todas
las inmundicias a la calle. Pero como ha habido fiestas pública hasta hoy, no se ha
permitido vaciar hasta esta noche; y cuando esto escribíamos se estaba ejecutando esta
operación, con harta incomodidad de nuestras narices.”
Què t’ha cridat l’atenció d’aquesta descripció de Cardona?
Activitat 3.5.4
A partir del plànol de la ciutat que trobaràs seguidament, situa i localitza amb diferents colors els
diversos barris de la ciutat. Cal fer llegenda.
Fes una descripció del plànol de la ciutat. Remarca les diferències entre les parts antigues del
poble i les noves (amplada i forma dels carrers, tipus de cases...)
40

41. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
41

42. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Activitat 3.5.5
A partir del recorregut efectuat a la sortida a Cardona, tria dos edificis de dos barris diferents: un del
casc antic i un altre de modern. Fes­ne el dibuix esquemàtic d’ambdós i a partir d’aquí fes la
descripció de la façana (quants pisos té d’alçada, forma de les obertures de les portes i finestres, el
volum general, materials, amplada,...) i comenta les diferències.
Activitat 3.5.6
També a partir del recorregut, assenyala les característiques urbanístiques d’alguns carrers
medievals:
NOM DEL
CARRER
Ample Estret Recte Tortuós Pla Costerut Fosc Il∙luminat
Activitat 3.5.7
Des del tancament de la mina l’any 1990, el poble de Cardona ha canviat progressivament la seva
activitat econòmica. Cal que esbrineu com han evolucionat els següents sectors econòmics:
● Turisme (visites, millora dels espais d’interès turístic)
● Comerç
● Indústria
● Agricultura i ramaderia (granges de porcs i vedells)
● Serveis (restauració, guies turístiques, allotjaments rurals, hotels)
Per fer­ho caldrà que entrevisteu 4 cardonins/es utilitzant el següent qüestionari i després
que ​elaboreu un text amb les conclusions.
42

43. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.6. CIÈNCIES SOCIALS: EL CASTELL DE CARDONA
3.6.1­ Plànol del castell, vista general ( fitxa de treball)
43

44. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
44

45. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.6.2­ Exercici de vocabulari sobre el castell de Cardona:
Expliqueu de manera correcta i completa les paraules i expressions següents (si cal
podeu consultar enciclopèdies).
PARAULES EXPLICACIONS
BALUARDS
FOSSAT
GARITES
ESPITLLERES
TRONERES
CASAMATA
BATERIES PER
A FUSELLERS
TORRE DE LA
MINYONA
45

46. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.7. CIÈNCIES SOCIALS: LA COL∙LEGIATA DE SANT VICENÇ
3.7.1­ Plànol de la col∙legiata de Sant Vicenç (fitxa de treball)
46

47. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.7.2­ Qüestionari sobre la Col∙legiata de Sant Vicenç
47

48. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.8. VISUAL I PLÀSTICA: REALITZACIÓ D'UN CARTELL SOBRE
CARDONA
Crea un cartell a partir de les activitats que et proposem.
3.8.1. Fes una llista de conceptes i d'elements urbanístics, arquitectònics o
paisatgístics que expliquin o representin aquesta localitat:
En la llista dels conceptes hi has d'escriure tot allò que la defineixi millor, tant pel que fa a aspectes
generals (agrícola, empresarial, turística, etc.) com pel que fa a aspectes concrets (fires i festes
locals, comunicació, serveis, etc.).
En la llista d'elements urbanístics, arquitectònics o paisatgístics hi has d'anotar aquells característics
del municipi: una església, un edifici singular, un pont, etc.
3.8.2. Realitza un reportatge fotogràfic:
Fes fotografies basant­te en els conceptes i els elements urbanístics i arquitectònics de la llista
anterior.
Hauràs de disposar d'unes 10 fotografies que seran la base per fer els diferents projectes de cartell.
Tria l'enquadrament, el punt de vista i les angulacions de càmera que millor representin el que vols
explicar.
3.8.3. Crea diferents imatges per als projectes de cartell:
3.8.3.1. Proposta fotogràfica
A partir de les fotografies del reportatge fes aquestes activitats:
a) Fotografia manipulada
Tria una fotografia i tracta de manipular­la: pinta­la amb llapis de colors, retoladors o guix molt
diluït, ratlla­la o escaneja­la i manipula­la infogràficament.
b) Fotocòpia sobre papers de colors
Selecciona una fotografia i fes fotocòpies sobre papers de colors. Retalla les còpies que has fet i
munta­les utilitzant els retalls dels diferents colors.
48

49. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
c) Fotomuntatge
Fes fotomuntatges amb les fotografies del reportatge i fotografies tretes de revistes, etc. El
fotomuntatge pot tenir un caràcter de denúncia, de crítica o pot ser fantàstic, oníric, etc.
3.8.3.2. Proposta tipogràfica
Fes un projecte de cartell a partir de les lletres que formen el nom de la localitat, és possible
incloure­hi també un eslògan. Pots utilitzar tipografies de l'ordinador, lletres tretes de revistes o
dibuixar­les tu mateix.
Per aplicar el text sobre la imatge pots fer­ho de diferents maneres: pots imprimir o treballar sobre
un paper i retallar­lo o fer­ho sobre un acetat transparent i muntar­lo sobre la imatge.
3.8.3.3 Proposta personal
Realitza un projecte de cartell a partir d'una proposta personal. Utilitza qualsevol tècnica o recurs
que consideris convenient i que sigui diferent de les activitats anteriors. Per fer aquesta activitat pots
jugar amb formes geomètriques, orgàniques, textures, xarxes o fer una relectura d'algun cartell o
obra d'art que t'agradi.
3.8.4. Dissenya el projecte definitiu.
Projecta un cartell anunciador d'algun esdeveniment que tindrà lloc a Cardona. Combina text i
imatge gràfica de manera original, emprant les propostes anteriors i fent servir tots els recursos
plàstics que siguin necessaris perquè el missatge sigui clar i senzill. Utilitza fulls DIN A4 per fer
esbossos i realitza la composició definitiva en una cartolina DIN A3.
3.8.5. Elabora un dossier amb tots els projectes que has fet.
49

50. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.9. LLENGUA CASTELLANA: EL CASTILLO Y LOS CASTELLANOS.
El adjetivo “castellano” procede de la palabra “castillo”. Los castellanos eran así llamados por
ocupar una zona (a finales del primer milenio) en la cual abundaban los castillos. Éstos eran
necesarios para protegerse de los ejércitos musulmanes, ya que se trataba de un territorio fronterizo.
De cómo se vivía en los castillos en aquélla época tenemos información a partir de los textos, las
pinturas, los grabados...
En la ilustración siguiente, extraída de un manuscrito medieval, se representa una escena festiva
dentro de un castillo: un juglar toca una vihuela, instrumento antecesor de la viola y el violín, y los
caballeros, damas y el rey mismo danzan al son de la música.
Activitat 3.9.1
En diez líneas narrad y describid la escena y los personajes que se representan en la
ilustración anterior. El texto debe tener un narrador interno, en 1ª persona.
En la sociedad medieval el poder de la fuerza era tanto o más importante que el poder de la riqueza.
Fue aquélla una época muy inestable en la historia de Europa, en la que la clase social de los
guerreros era la dominante, puesto que ellos defendían el territorio y ocupaban los territorios de sus
vecinos. La sociedad se organizaba por la necesidad que tenían unos de que los otros los
defendieran o les ayudaran a defender la tierra.
50

51. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
Ahora te proponemos un ejercicio al revés del primero que habéis hecho: deberéis pintar las ropas
del personaje del dibujo que tenéis a continuación siguiendo lo que se dice en el texto siguiente.
Leed el siguiente fragmento del “Poema de Mio Cid” y realizad el ejercicio que hay a continuación.
“[...] en calzas de muy buen paño sus dos piernas las metió,
se pone encima zapatos que tienen mucha labor.
Camisa de hilo se viste, tan blanca era como el sol,
de buen oro y buena plata todas las presillas son,
muy bien se le ajusta al puño, porque él así lo encargó.
Rico brial de brocado encima se colocó,
de sus labores de oro bien relucía el fulgor
y luego una piel bermeja, doradas sus franjas son,
que siempre llevaba puesta Mío Cid el Campeador.
Los cabellos con un lienzo de hilo fino se cubrió,
tejido estaba con oro, hecho con mucho primor,
así quiere defenderse el pelo el Cid campeador;
larga tenía la barba, se la ató con un cordón,
para que nadie lo ofenda tomaba esa precaución.
Cubierto va con un manto que era de mucho valor,
a todos los que lo vean les causará admiración.”
Activitat 3.9.2
A partir de la lectura del texto anterior, añadid y pintad el vestuario de la figura que tenéis a
continuación.
51

52. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.10. ANGLÈS: MAKE A LEAFLET ABOUT CARDONA
In groups create a leaflet,trying to promote Cardona as a tourist attraction.
You should include 4 photos as a minimum and 8 as a maximum. Write a comment below each
photo.
Remember to include a photo and the title on the cover.
Enjoy your work!
52

53. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
3.11. LLENGUA CATALANA: CONVERSES DINS DEL CASTELL
Escriu un text teatral de 3 pàgines (lletra ARIAL 12, interlineat 1,5).
Cada grup ha d’escollir un dels personatges que habitaven o podien tenir alguna relació amb el
castell de Cardona durant l’època medieval. Si busqueu informació a la xarxa, trobareu tot tipus de
personatges: reis, comtes, ducs, cavallers, donzelles, joglars, ....
Un cop seleccionat el/s personatges/s , heu de preparar un petit fragment ​per representar el dia de
l’exposició oral​. Heu de ser els i les protagonistes del castell, poseu­vos una roba o algun objecte
que estigui d’acord amb el vostre personatge i feu córrer la vostra imaginació. I, sobretot,
interpreteu tan bé com sapigueu.
Com a exemple, aquí teniu algunes idees:
● Unes donzelles que mantenen una conversa en una habitació del castell ...
● El trobador Guillem de Berguedà escriu un poema d’amor a una dama o ....
● Uns joglars interpreten unes cançons i jocs per divertir la classe aristocràtica ...
● La filla del duc s’enamora d’un àrab (llegenda de la Torre de la Minyona) ...
● Un cavaller entrega una lletra de batalla a un altre per disputar un combat a ultrança ...
A partir d’aquestes propostes, inventeu i jugueu a ser actors per un dia amb l’única condició que els
diàlegs i fragments siguin versemblants.
Podeu acompanyar el text amb una música medieval i un powerpoint d’imatges que ajudin a
donar l’ambientació adequada (com a decorat, per exemple) a l’escena que interpretareu.
Duració aproximada: 3 minuts.
53

54. TREBALL DE SÍNTESI: ​Cardona i la mineria de sal 2n ESO
4­ BIBLIOGRAFIA
­ BRAVO DUEÑAS, MIGUEL: ​Mina de Cardona (1929­1989)​. Diputació de Barcelona.
­ Centre excursionista de la comarca de Bages: ​El Bages​. Ed. Montblanc.
­ Associació de Mestres Rosa Sensat: Nova ​Enciclopèdia catalana de l’estudiant:
L’Univers i la terra​. Ed. Carroggio.
­ Folch i Guillen, Ramon i altres: ​Història Natural dels Països Catalans. Recursos
geològics i sól​. Ed. Enciclopèdia Catalana.
­ Diputació de Barcelona: ​La ciutat de la sal: Pla especial de protecció i millora de la
muntanya de sal de Cardona i de la vall salina.
­ Riquer/ Comas/ Molas: ​Història de la literatura catalana. Vol. I​. Editorial Ariel.
­ Diversos: ​Gran Enciclopèdia Comarcal Catalana. El Bages. El Berguedà.​ Ed.
Enciclopèdia Catalana.
­ Món de Sal­Cardona​, Camp d’Aprenentatge del Bages.
­ Llibres de text​ de les diverses àrees.
54