1. U.D. 4 El Fitness Educació Física Batxillerat
Bloc de continguts: Activitat Física i Salut.
Unitat Didàctica 4: EL FITNESS I LA FORÇA
BLOC DE FITNESS
1.- BREU HISTÒRIA.
La condició física és un concepte que s’ha
desenvolupat al llarg de tota la nostra història com a
ésser humans. El desenvolupament d’una bona condició
física responia a diferents objectius segons l’època i
les necessitats de la població. Així trobam objectius
utilitaris (la caça), objectius de defensa (els militars),
objectius esportius (els Jocs Olímpics), objectius
econòmics (els comerciants), etc.
A l’antic imperi romà trobam una frase que encara perdura en els nostres dies i
que resumeix la importància del benestar físic: “Mens sana in corpore sano”. A la
civilització grega, hi havia una necessitat de cercar l’equilibri físic, mental i social que
encara avui s’intenta mantenir (l’activitat física juga un paper molt important en aquest
sentit).
A l’actualitat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és la responsable de
difondre una gran quantitat de programes encaminats a promocionar la salut. Dintre
d’aquest programes l’activitat física juga un paper molt rellevant. Un d’aquests
programes és el de “Salut per a tots” que va sorgir l’any 1978 conjuntament amb
UNICEF.
2.- CONCEPTE.
2.1.- Etimologia.
La paraula fitness prové de l’anglés i les tres primeres lletres de la paraula són
les sigles de freqüència, intensitat i temps (FIT). El sufixe ness és l’encarregat de
sustantivitzar la paraula. Per tot això resulta evident que el control de la càrrega
d’entrenament és molt important al fitness.
Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Baltasar Porcel
2. U.D. 4 El Fitness Educació Física Batxillerat
2.2.- Definició.
La Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola no reculleix la paraula fitness. En la
seva llengua d’origen, l’anglès, la paraula fitness significa l’estat de trobar-se en forma o
tenir una bona salut i una bona condició física.
2.3.- Contextualització.
La realitat és que dintre del fitness podem
trobar diferents activitats com les coreografiades i
les de condicionament físic que el que pretenen és
millorar l’estat de condició física de la persona.
Les classes d’aerobic, el ioga, la tonificació, el
pilates, l’spinning i molts altres continguts que podem
trobar a qualsevol gimnàs, pretenen millorar les
diferents capacitats condicionals (força, resistència,
velocitat i amplitud de moviment). Aquesta millora de
les capacitats es realitza respectant els principis
d’entrenament de freqüència, intensitat i temps.
La millora de la condició física comporta una millora de l’aparença física, que és
l’objectiu primordial del fitness. El nostre cos experimenta unes adaptacions
fisiològiques i morfològiques que permeten a la persona trobarse millor psicològicament i
millorar també les seves relacions socials.
Per tot això, podriem dir que el fitness és aquell conjunt d’activitats motrius
encaminades a millorar l’aparença física i on els paràmetres de freqüència,
intensitat i temps determinen la càrrega de treball.
3.- PER QUÈ EL FITNESS A LA NOSTRA VIDA.
3.1.- Contextualització.
Segons Clarke (1967), la condició física és l’habilitat de realitzar un treball
diari amb vigor i efectivitat, retrasant l’aparició de la fatiga, i realitzant-ho amb
poca despesa energètica i amb l’absència de lesions. Per una altra banda, el Diccionari
de les Ciències de l’Esport defineix condició física (physical fitness amb anglés), com el
benestar integral corporal, mental i social.
Si el fitness té com objectiu millorar la nostra aparença física i una de les
conseqüències de la pràctica d’activitats dirigides (aerobic, ioga, spinning, etc.), és la
millora de la condició física, és evident que la pràctica del fitness millorarà la nostra
condició física. Per tant el fitness, sempre guiat per la mà de professionals, serà
beneficiós per la nostra salut.
3.2.- Tendència actual: del fitness al wellness.
Segons Isidre Sistaré (2008):
1/ L’evidència epidemiològica que relaciona inactivitat física amb incapacitat, morbilitat
i mortalitat és cada dia més evident als països industrialitzats (Blair i col., 1991;
Anderson i col., 1978).
Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Baltasar Porcel
3. U.D. 4 El Fitness Educació Física Batxillerat
2/ D’aquesta manera, el sedentarisme és un
factor de risc estretament relacionat amb el
patiment de nombroses malalties cròniques,
entre d’altres, la hipertensió, l’obesitat, la
diabetis mellitus i diverses patologies del
sistema cardiovascular.
3/ La OMS i altres organitzacions estan
propulsant quantitat de programes que
potencien la salut, és a dir, l’estat de trobar-
se bé.
Podem deduïr que les marques i registres són secundaris i el que realment és
important és que la persona pugui realitzar esforços diaris sense grans despeses
energètiques, retrasant l’aparició de la fatiga i prevenint l’aparició de lesions (definició
de condició física).
... PER TOT AIXÒ...
Hem passat del concepte de millorar la nostra aparença física al concepte
de trobar-nos bé.
D’aquesta manera, el Wellness esdevé la recompensa a un estil de vida
saludable.
3.3.- Què és el wellness?
Una vegada contextualitzada la tendència actual, on és més important el concepte
de trobar-se bé per damunt de l’aparença física, podem dir que el wellness completa de
qualque manera el concepte de fitness. Això és degut perquè si bé és cert que el
fitness ajuda a millorar la condició física, el wellness remarca la necessitat de trobar-
se bé per damunt de l’aparença física.
El wellness introdueix terapies antiestrés, massatges, l’ús de l’spa, dietes
personals, etc., que de qualque manera afavoreixen l’equilibri personal mitjançant la cura
del cos.
Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Baltasar Porcel
4. U.D. 4 El Fitness Educació Física Batxillerat
SALUT
ACTIVITAT FÍSICA: WELLNESS:
- Fitness - Hidroterapia
- Esports - Massatges
- Natura - Banys de
- Expressió vapor
corporal, ... - Dietes, ...
Quadre 1: Relació del fitness y del wellness respecte de la salut.
4.- ACTIVITATS DIRIGIDES.
Són activitats físiques guiades per professionals. El seu màxim objectiu és
aconseguir un estat de salut, tant físic com mental, el més òptim possible. Mitjançant
aquestes activitats de fitness desenvolupam la condició física.
Hi ha un gran nombre d’activitats dirigides que podem trobar als gimnasos i
cadasquna d’aquestes té diferents objectius establerts. Per tal d’afavorir el seu
coneixement, a continuació trobareu una taula on agrupam les activitats dirigides en
funció del seu objectiu:
Coreografiades Condicionament físic Cos-ment Altres (material
emprat)
Objectiu: Cerquen Objectiu: Cerquen la Objectiu: Cerquen el Objectiu: Necessiten
l’expressió mitjançant millora de la qualitats benestar mitjançant la un equipament
l’estética del físiques bàsiques. connexió harmònica especial per la seva
moviment. del cos i la ment. realització.
Exemples: aerobic, Exemples: gimnàstica Exemples: Ioga, Tai- Exemples: Step,
batuka, hip-hop, ball sueca, Calistènics, Txi, Stretching, ciclisme indoor, Body
llatí, etc. Tonificació, Circuit Cadenes musculars, Training Systems, T-
d’entrenament Pilates, Gimnàsia Bow, etc.
combinat, GAP, TBC, Postural, etc.
etc.
Taula 1: Activitats dirigides agrupades segons el seu objectiu (Isidre Sistaré, 2008).
Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Baltasar Porcel
5. U.D. 4 El Fitness Educació Física Batxillerat
5. CÀLCUL DEL FITNESS AERÒBIC (proposta de Brian J. Sharkey).
5.1.- Variables del càlcul.
Si volem estimar el nostre nivell de fitness aeròbic (resistència aeròbica), ho
podem fer agafant com a referència la nostra activitat diària regular. Només hem de
multiplicar cadasqun dels valors de les variables de la taula següent i comparar el
resultat amb la taula de valors de l’apartat 5.2.
Puntuació = freqüència x intensitat x temps
PUNTUACIÓ ACTIVITAT DIÀRIA
5 Diària o quasi diària
4 3 a 5 cops per setmana
FREQÜÈNCIA 3 1 a 2 cops per setmana
2 Poques vegades al mes
1 Menys d’un cop al mes
5 Jadeig i transpiració continua
4 Jadeig i transpiració
intermitent (tennis, squash)
INTENSITAT
3 No massa forts (ciclisme)
2 Moderats (softball, volei)
1 Suaus (pesca, passeig)
4 Més de 30 minuts
3 Entre 20 i 30 minuts
TEMPS
2 Entre 10 i 20 minuts
1 Menys de 10 minuts
5.2.- Taula de valors i resultat final.
Després d’haver calculat la puntuació en la taula anterior, ara podem veure quin
és el nostre nivell de fitness aeròbic en funció del resultat obtingut. Així per una
persona que fa 4 vegades esport per setmana (freqüència = 4), d’un esport intermitent
(intensitat = 4) i més de 30 minuts diaris (temps = 4), la seva puntuació és:
P = F x I x T = 4 x 4 x 4 = 64
PUNTUACIÓ AVALUACIÓ CATEGORIA DE FITNESS(*)
100 Ritme de vida molt actiu Alta
80 a 100 Actiu i saludable Molt bona
40 a 60 Aceptable Bona
20 a 40 No massa bó Baixa
Menys de 20 Sedentari Molt baixa
(*) L’índex de puntuació guarda correlació amb el fitness aeròbic.
Si comparam el resultat obtingut (64) amb la taula de valors d’adalt, veim que 64
és un resultat una mica més d’acceptable (categoria de fitness = bona).
Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Baltasar Porcel
6. U.D. 4 El Fitness Educació Física Batxillerat
BLOC DE FORÇA
1.- LA FORÇA.
1.1.- Contextualització.
La força posseeix una important funció en l’aspecte
motriu de la vida humana; tant en la nostra vida quotidiana com
en qualsevol activitat esportiva, no obstant, el seu manteniment i
foment estan poc elaborats en la pràctica. L’estat de l’esportista
d’oci i d’elit depèn en gran mesura de qualitats com la força i la
velocitat. També la falta de força influeix negativament en la
resta de factors de la condició física, ja què aquests depenen
en major o menor grau de la força. Per això, s’ha de rompre amb
el perjudici existent respecte a l’entrenament de la força.
1.2.- Definició.
Definició : Es la capacitat de superar o contrarestar una resistència mitjançant
l’activitat muscular. El seu desenvolupament equilibrat ens permetrà realitzar un
treball físic amb energia retardant l’aparició de la fatiga i evitant lesions.
2. MANIFESTACIÓ I CLASSIFICACIÓ DE LA FORÇA.
La força és una qualitat física bàsica juntament amb l’amplitud de moviment,
resistència i velocitat. Està relacionada amb el sistema nerviós, sistema cardiovascular,
respiratori i el sistema muscular. Els músculs són els responsables dels nostres
moviments, protegeixen les nostres articulacions i òrgans interns i fan que puguem
adoptar qualsevol posició corporal.
El treball muscular es defineix com una contracció de les fibres musculars;
aquestes es poden acurçar, arrossegant els ossos i produint el moviment.
Entenem com FORÇA DE BASE a l’activitat efectiva del múscul. Farem una
aproximació a diferents formes de classificació de la força: en funció del tipus de
contracció muscular i de la manifestació en la pràctica esportiva.
a) en funció del tipus de contracció muscular:
1/ Contracció isotònica concèntrica: Hi ha modificació de la longitud de les fibres
musculars. Aquestes s’acurcen provocant el moviment. Hi ha una acceleració i un treball
positiu.
Exemple: Quan fem flexions, els nostres tríceps s’acurcen provocant el moviment de
extensió del braços i aixecant el tronc i cames que se separen del terra.
Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Baltasar Porcel
7. U.D. 4 El Fitness Educació Física Batxillerat
2/ Contracció isomètrica:Se modifica la tensió del múscul sense canviar de longitud. Hi
ha un treball de força equilibrat. No hi ha moviment.
Exemple:Mantenir la posició del cos quant tenim els braços estirats i la nostra esquena i
cames estan estirades i rectes. Intentam no modificar la posició del nostre cos.
3/ Contracció isotònica excèntrica:Realitzam un treball muscular de frenat. Intervé la
força de la gravetat o una força externa que ens tracciona. Intentam que el nostre cos
estigui en equilibri evitant lesions.
Exemple: Desprès d´haver-hi estesos els braços en una flexió , alhora toca
baixar,controlant muscularment aquesta baixada amb els mateixos tríceps per no dar-
nos de cara en el terra i fer-nos mal.
4/ Contracció auxotònica: és una forma mixta; modifica tant la tensió com la longitud
del múscul, amb predomini dinàmic (= moviment) o estàtic (= mantenir la posició).
b) en funció de la manifestació en la pràctica esportiva:
1/ Força màxima:Es refereix a la desenvolupada en
una acció que requereix la màxima actuació del
sistema neuromuscular per vèncer una resistència.
2/ Força explosiva: La capacitat que posseeix un
múscul de vèncer una resistència el més ràpidament
possible en el menor temps possible. Exemples: Salts,
llançaments, sortides de velocitat, etc.
3/ Força- resistència:La capacitat que té el múscul
de mantenir la força el màxim temps possible o
repetir-la moltes vegades. Exemples:Corredor de
fons, nedador de llargues distàncies, etc.
3.- ANATOMIA.
Zona 1.- pelvis i cuixes. (gluti, psoas-iliac,
quàdriceps femoral, isquiosurals, adductors)
Zona 2.- cames. (bessons, peroné, tibial
anterior)
Zona 3.- tronc. (extensor esquena, recte
anterior abdomen, obliqües)
Zona 4.- cintura escapular. (pectoral, deltoides,
trapezi, dorsal)
Zona 5.- braços. (bíceps braquial, tríceps
braquial, flexors i extensor del metacarp)
Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Baltasar Porcel
8. U.D. 4 El Fitness Educació Física Batxillerat
4.- TIPUS I MÉTODES D’ENTRENAMENT DE LA FORÇA.
Abans de començar un programa d’entrenament de la força hem de donar-nos
compte en quina etapa evolutiva es troba el nostre organisme. Es fa evident que en la
etapa escolar la finalitat de l’entrenament general de la força és una potenciació
genèrica i global de la musculatura, incidint sobre els grans grups musculars tant els
posturals, responsables del equilibri del nostre cos, com els fàsics principals
protagonistes del moviment.
Cercarem sobre tot un treball de la força-resistència, emprarem bàsicament el
nostre cos com la resistència a vèncer i ens fixarem en la nostra qualitat del moviment
(com es fà, per exemple, unes abdominals correctament) abans que en la quantitat
d’aquest.
En tot sistema d’entrenament hem de tenir en compta les següents variables:
• La càrrega de treball.
- Aspecte quantitatiu. Representa el volum i podrà venir definit per
el temps de treball, el número de repeticions,o les sèries que es fan (
cada sèrie de treball engloba un número de repeticions determinat).
- Aspecte qualitatiu. Representa l´intensitat. Es la relació que
existeix entre el ritme i el tipus de resistència que hem de vèncer o
mantenir.
• La recuperació. És el temps que necessitam de descans per afrontar el
següent esforç.
4.1.- Metodologia de l’entrenament de la força.
Força màxima Força velocitat Força resistència Variables del
entrenament
75-100% 75-50% 50% intensitat
1-3 5-10 12-30 repeticions
2-3 3-4 2-5 series
completa completa variable recuperacions
Taula 2: Relació dels diferents paràmetres d’entrenament respecte del tipus de força.
Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Baltasar Porcel
9. U.D. 4 El Fitness Educació Física Batxillerat
4.2.- Protocol del treball de força.
1. Definim el tipus de resistència amb el que hem de treballar:
• El propi pes corporal. Realitzam exercicis gimnàstics com flexions en
diferents angulacions, abdominals, etc.
• Utilitzam tot tipus de resistències addicionals com pilotes medicinals,
gomes, peses,màquines, etc.
2. Organitzam la intensitat, les repeticions,les sèries i les recuperacions formant
diversos sistemes d’entrenament de la força:
Mitjans per treballar la força.
• Treball en circuit.
• Multisalts.
• Multillançaments.
• Jocs de lluita.
• Body building
• Treball amb exercicis gimnàstics.
• etc.
5.- AVANTATGES DEL TREBALL DE FORÇA.
A continuació trobareu una serie d’avantatges provinents del treball de la
força:
• Millora del tó muscular, el que externament es pot traduir en una musculatura
ben definida i estilitzada; evitant les voluminoses mases carnoses com les zones
corporals hipotòniques e inclús flàcides.
• Desenvolupament de la masa muscular.
• Disminució del greix, sobretot si treballam la força-resistència.
• Augment del número de capil·lars; això significa que el múscul estarà millor irrigat,
i suposarà un major aport energètic i una millora del sistema d’eliminació de
residus.
• En les articulacions augmentarà el grossor del cartílag articular i dels lligaments
per el que s’augmentarà les possibilitats d´amortiguació.
• La persona serà capaç de contraure la seva musculatura con major velocitat
(potencia), major força (mourà càrregues majors) i tindrà menor gastament
energètic (força-resistència).
• Millora de la coordinació entre diferents músculs.
• Si posam atenció al treball dels músculs posturals com les abdominals, la
musculatura de l´esquena i els glutis aconseguirem un equilibri muscular que ens
evitarà els dolors d´esquena i altres tipus de lesions.
• En el treball de força no ens hem d’oblidar de treballar la flexibilitat com una
forma de compensar la tensió i la tonicitat creada per l’entrenament efectuat.
Amb aquest treball intentam que la musculatura s’elongui i retorni a la seva
posició.
Document elaborat per Pedro Zierof Mínguez – IES Baltasar Porcel