2. Introducció
Al llarg de la vida les persones ens fem una
série de preguntes per nosaltres mateixos
respecte la nostre vida i tot lo que ens envolta.
Sobre temes que no arribem a entendre, com
que és el mal, el perquè de la mort, com serà
en nostre futur…
Aquestes preguntes també són grans
qüestions de la filosofia.
4. Les preguntes i els problemes
filosòfics.
Apendre filosofia o apendre a filosofar?
Aquestes preguntes que ens fem al llarg de la
vida, ens fan reflexionar, i d’una manera o altre
“ aprenem filosofia”, aprenem a penar.
La filosofia ens ha d’ensenyar a respondre
devant dels problemes que plantejats al llarg
de la nostre vida.
5. Origen i conseqüències de preguntar.
La filosofia surgeix a partir de la propia vida, a
través dels duptes, sorpresas… que ens tenim
al adonar-nos que allò que creiem saber, era
un error.
Les dues metes de preguntar són:
“Apendre filosofia”, “apendre a pensar”.
6. Preguntes que formen el contingut de la filosofia.
Les preguntes filosofiques, són preguntes molt
radicals, donen lloc a molta polèmica i canvien la
manera de compendre la realitat.
Les preguntes mostren curiositat pel que ens envolta.
Exemple: Quin és l’origen del món? Ha tingut algun
inici?
Les preguntes expressen l’afany per conèixer-se un
mateix: Exemple: Qui sóc? Qui vull arribar a ser?
Aquestes preguntes responen problemes
concrets, com ara la nostre manera de viure i la
nostre forma d’actuar amb nosaltres mateixos i amb
els altres.
7. Classificació de les preguntes filosòfiques.
Es coneixen dos tipus de filosofia:
* Filosofia teòrica: És aquella que planteja
preguntes com:
Què és conèixer? Què és la realitat?
* Filosofia pràctica: És aquella que planteja
preguntes com:
Quin és el sentit de les nostres accions? Quins fins
hem de perseguir?
8. Nous reptes: les preguntes de les étiques
aplicades.
No esperem de la filosofia que ens resolgui els
problemes del dia a dia, sinò que ens ofereixi
uns principis per quan haguem de pendre
decisions.
10. Preguntes de l’activitat filosòfica.
Lo que nosaltres entenem com l’activitat
d’apendre a pensar, va lligada amb el diàleg
filosòfic.
És un diàleg filosòfic si promou el raonament.
Hi han preguntes que ajuden molt a promoure el
raonament com:
* Quines raons tens per dir això?
* Comparat amb què?
* De quina altre forma es pot veure aquest
assumpte?, etc.
Gràcies a aquestes preguntes podem arribar a
entendre molts dels duptes que poguem tindre.
11. Algunes preguntes filosòfiques
La pregunta pel cosmos.
Una ajuda per estudiar l’origen i l’evolució de
l’univers, és la cosmologia, amb l’ajuda de les
explicacions de l’astronomia.
12. L’origen de l’Univers.
Antecedents històrics.
Segons les creencies religioses, segons els pensaments
dels nostres avantpassats, creiem en un origen o en un
altre. Nosaltres els que som Cristians creiem en Déu com
a creador de l’Univers.
Prespectiva actual.
Avui en dia s’ha plantejat que l’Univers havia tingut
origen en un punt de l’espai i el temps, fa
aproximadament 15.000 milions d’anys, aquest fet ha
estat anomenat: “big bang” o “gran explosió”
14. La pregunta pel sentit de l’existència.
*Quin és el nostre lloc en el cosmo? Quin sentit té la
nostre existència?Quin sentit té la meva vida?
El sentit com a finalitat o direcció:
Les accions que realitzem tenen sentit quan les fem
en busca d’una finalitat.
El sentit com a significació:
Per els éssers humans el món és com un gran llibre
ple de significats i sentits.
El sentit com a valor:
Diem que té sentit, allò que val la pena.
15. El sentit, problema o misteri?
* Diem que tenim un problema quan ens
trobem en una situacio que implica dificultat.
* Diem que es un misteri aquelles situacions
que afecten en el que es mes profund.
La pregunta pel sentit apunta al misteri
16. Tres tipus de resposta:
* No hi ha sentit: l’existencia i el mon son absurds.
* Hi ha un sentit immanent: Enten que la mort es
un limit absolut per a la humanitat.
* Hi ha un sentit transcendent: Un sentit que
depassa la mort.
Religio i sentit.
Les religions son amplies i variades pero totes
tenen com a finalitat descobrir i oferir un sentit
ultim per a la vida humana.
17. La pregunta per la mort.
La mort es defineix per relacio amb la vida.
Entenem la mort com el final de la nostre vida,
com el final de les nostres accions vitals.
Segons com nosaltres veiem la vida tenim una
concepcio de la mort o una altre.
La vida i la mort son dos conceptes que d’una
manera o una altre van lligats.
18. Siete almas. Película dirigida per Gabriele Muccino.
Siete almas es la historia de suspense d’un home amb
un inquietant secret que decideix, canviar dràsticament
la vida de set complets desconeguts. Una vegada que el
plan està en marxa, res pot alterar-lo. O això és el que
ell pensa. Però el que mai va esperar, era enamorar-se
d’un d’aquells extranys, i que fos ella qui comenci a
cambiar-lo a ell.
La película planteja qüestions sobre la vida i la mort, la
culpa i el perdo, els extranys i l’amistat, l’amor y busca la
conexió entre aquells llaços que uneixen el desti de la
gent d’una manera sorprenent.
Crec que és una película molt completa ja que tracta
molts temes, entre ells, “La mort”.
20. La mort com a fenomen huma.
Parlem de mort quan acava la vida humana.
Els essers vius som els unics essers concients
de que estem vius, per lo tant nomes nosaltres
som consients de que em de morir.
Parlem de la filosofia com una preparacio de la
mort.
21. Sentit de la mort i transcendencia.
Segons com nosaltres entenguem l’esser huma, la
significacio de la mort que tinguem sera diferent.
En trobem dos tipus:
* Monisme: posicio filosofica que defensa que no
hi ha composicio en la realitat humana.
Tambe el monisme materialista que nega la
possibilitat de qualsevol dimensio ni material per
a l’existencia humana.
* Dualisme: Constituit per dos tipus de realitat.
Una material, el cos; i l’altre espiritual, l’anima.
22. La pregunta pel mal
Els filosofs a part de entendre la justificacio de
l’existencia del mal en un mon el principi del
qual es Deu, tambe miren d’entendre que Deu
pot ser l’unica possibilitat del triomf devant del
mal.
23. Tipus de mal.
* Metafisic : s’identifica amb la finitud de les
coses.
* Fisic: prove del funcionament de les lleis
naturals.
* Moral: te la seva arrel en un ultim termini en la
llibertat dels essers humans per elegir entre
diferents tipus d’accio.
24. El mal com a injusticia.
Sovint ens preguntem lo absurd que es que les
persones justes pateixin el mal moral o fisic.
Entenem el mal dels malvats pero no el dels
justos.
25. La pregunta per la ciencia.
Abans del segle XX ja existeixen reflexions
sobre el coneixement cientific, pero es a partir
d’aquest segle quan es comença a pensar amb
mes interes sobre els problemes que giren
entorn d’auqes coneixement, el cientific.
26. Diferents concepcions de la ciencia.
Podem entendre la ciencia com un coneixement
objectiu, cert i fiable que pot ser comprovat, o
com un coneixement bassat en la magia, mites…
el qual no es pot comprovar.
“La filosofia de la ciencia sense la historia de la
ciencia, es buida; la historia de la ciencia sense la
filosofia de la ciencia es cega.
27. Condicionament de la ciencia.
Epistemologics:
*El primer condicionament afirma que la ciencia es
un coneixement fal·lible.
*El segons es refereix al condicionament evolutiu, la
nostre propia racionalitat es producte d’un
desenvolupament evolutiu que pot haver estat
diferent.
Tecnologics:
La tecnologia condiciona la ciencia tan per
possibilitar-la com per limitar-la.
28. Economics i politics:
Al ser cada vegada la tecnologia, pot endarrerir el
progres cientific.
D’altre banda hi han interessos espuris,
dependencia del poder economic.
29. La pregunta per la utopia.
Quan parlem d’utopia ens referim allo que es
dessitjable pero inassolible.
30. Caracteristiques basiques de la utopia.
• Origen: Neix del rebuig de les condicions socials.
• Fonamentacio: Determinades concepcions de la
naturalesa humana i del be comu.
• Funcio: Funcio critica.
• Objectiu: Idear construccions per a una societat
perfecta.
• Metodologia: Ampliar la realitat.
• Carácter global: Descripcions detallades de com
funcionaran aquests ideals en cas que es realitzin.
31. Critiques al pensament utopic.
Des del pla teoric:
* La impossibilitat de la seva realitzacio.
* La condemna al totalitarisme.
Des del nivell dels esdeveniments:
* La utopia de la ciencia i la tecnologia.
* Els intents de realitzar una societat igualotaria.
* L’ideologia del mercat.
* La utopia informacional gestada des dels mitjans
de comunicacio.
32. La idea d’una societat justa.
Actualment el model d’una societat justa ha de
tenir certs aspectes basics:
*Un nucli etic universal: Llibertat, igualtat i
solidaritat, drets humans, respecte amb el medi
ambient i una actitud de dialeg.
*El contingut utopic: L’organitzacio de la vida.
*Ser utopic es ser realista.
