Your SlideShare is downloading. ×
MAPA 20. MODELS (14)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

MAPA 20. MODELS (14)

263

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
263
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
16
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. MAPA 20 (14 models) CONSTITUCIÓ 1978, CCAA I VIES ACCÉS AUTONOMIA MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA Illes Balears 2014-15 Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Maria Assumpció Granero Cueves
  • 2. ACTIVITAT PAU: Lectura i o elaboració del mapa autonòmic espanyol amb indicació de la via d’accés a l’autonomia. B3-T5. - La Constitució de 1978. MAPA 20: Mapa autonòmic espanyol amb indicació de la via d’accés a l’autonomia. - L’Estat de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Balears. 6. La Constitució de 1978. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 1v preg. op B (2004, juny). 6. La Constitució de 1978 i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 2v preg. op B (2004, setembre). 6. El procés autonòmic a l’Estat espanyol (1975-1983). L’Estatut de les Illes Balears. 3v preg. op B (2005, juny). 6.- L’Estat de les autonomies a la Constitució de 1978. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 4v preg. op B (2005, setembre). 6.- L'Estat de les autonomies. L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. 5v preg. op B (2006, juny). 6.- L’Espanya de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 6v preg. op B (2006, setembre). 6.- La Constitució de 1978 i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 7v preg. op B (2007, juny). 6.- La Constitució de 1978. L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. 8v preg. op B (2007, setembre). 3. b.- L’Estat de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Balears. 9v preg. op B (2012, juny). 3. b.- L’Estat de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Balears. 10v preg. op B (2012, setembre). 3. b.- El procés autonòmic de les Illes Balears (3,5 punts). 11v preg. op B (2013, juny). 3. b.- Transició i democràcia des de 1975. L’Estat de les autonomies (3 punts). 12v preg. op B (2013, setembre). MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 3. MAPA 20.- CCAA I VIES D’ACCÈS A L’AUTONOMIA (B3-T5) ACTIVITAT PAU: Lectura i/o elaboració del mapa autonòmic espanyol amb indicació de la via d’accés a l’autonomia.
  • 4. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 1)
  • 5. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL INTRODUCCIÓ (partiu d’un resum dels passos donats amb anterioritat) MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) El 16 de desembre de 1976 es ratifica, per referèndum popular, la Llei per a la Reforma Política (LRP), que havia estat aprovada per majoria per les Corts franquistes un mes abans, el 19 de novembre de 1976, a proposta d’Adolfo Suárez, i que posa punt final al règim franquista i dóna pas a les primeres eleccions democràtiques, del 15 de juny de 1977. 19 novembre 1976. Adolfo Suárez aplaudeix als procuradors després d’aprovar la Llei per a la Reforma Política (425 sí, 59 no, 13 abstencions). 16 desembre 1976. LRP és sotmesa a referèndum.
  • 6. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL INTRODUCCIÓ (partiu d’un resum dels passos donats amb anterioritat) MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) Primeres eleccions democràtiques, del 15 de juny de 1977 (més de 200 partits legals, alguns amb escassa militància).
  • 7. Suárez votant en les eleccions generals espanyoles de 1977. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL INTRODUCCIÓ (partiu d’un resum dels passos donats amb anterioritat) Primeres eleccions democràtiques, del 15 de juny de 1977.
  • 8. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL INTRODUCCIÓ (partiu d’un resum dels passos donats amb anterioritat) MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) Primeres eleccions democràtiques, del 15 de juny de 1977, que van donar la victòria a UCD (166); el PSOE segona força política (118); el PCE lluny de les seves expectatives (20); així com li va passar a AP (16); l’extrema esquerra no va aconseguir representació. S’obrí el camí a unes Corts constituents i tot aquest procés culminarà amb l’aprovació per referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució
  • 9. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 10. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 11. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 12. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL INTRODUCCIÓ (partiu d’un resum dels passos donats amb anterioritat) MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) S’obrí el camí a unes Corts constituents i tot aquest procés culminarà amb l’aprovació per referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució
  • 13. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució” en les Corts. GESTACIÓ: En aquest context, l’elaboració d’una Constitució no era la idea inicial de Suárez, però el resultat de les eleccions de juny de 1977, on l’esquerra va aconseguir una bona força parlamentària, va posar en primer pla la necessitat d’abordar un procés constituent. Es va optar per elaborar un text de consens entre les forces parlamentàries, i per fer-ho les Corts van decidir crear una Comissió Constituent del Congrés, la qual designà una Ponència Constitucional integrada per set membres representants de tots els partits polítics amb diputats en les Corts.
  • 14. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució” en les Corts. Aquests set diputats són coneguts com els “pares de la Constitució” (sessió constitutiva 1 agost 1977, 29 sessions entre agost i desembre): 3 d’UCD (Gabriel Cisneros, Miguel Herrero, i José Pedro Pérez-Llorca); 1 de PSOE (Gregorio Peces-Barba); 1 del PCE-PSUC (Jordi Solé Tura); 1 d’AP (Manuel Fraga); i 1 de la Minoria Catalana (Miquel Roca de CIU); amb l’exclusió dels grups basc i mixt. L’absència d’un representant del PNB (per la qüestió dels “drets històrics”) va fer que els nacionalistes bascs no donaren suport a la Constitució.
  • 15. P A R E S CONSTITUCIÓ Característiques
  • 16. Gabriel Cisneros Laborda (UCD, 14/08/1940 – 27//07/2007, tenia 37 anys). Gabriel Cisneros Laborda. Diputat per Sòria, Burgos, Saragossa amb el PP.
  • 17. P R I M E R PARLAMENT
  • 18. Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD, 18/06/1940, tenia 37 anys, 2014 en té 74). Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, diputat per UCD, AP, PP, abandona militància en 2004.
  • 19. P R I M E R PARLAMENT
  • 20. Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, diputat per UCD, AP, PP, abandona militància en 2004.
  • 21. José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (UCD, 30/11/1940, tenia 37 anys, 2014 en té 74). José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo. Diputat d’UCD (1977-1982), abandona política quan s’ensorra UCD.
  • 22. Gregorio Peces-Barba Martínez (PSOE, 13/01/1938 – 24/07/2012, tenia 39 anys). Gregorio Peces-Barba Martínez (PSOE). President del Congrés dels Diputats i Rector de la Universitat Carles III.
  • 23. Gregorio Peces-Barba Martínez (PSOE). President del Congrés dels Diputats i Rector de la Universitat Carles III.
  • 24. Jordi Solé Tura (PCE-PSUC, 23/05/1940 – 04/12/2009, tenia 37 anys). Jordi Solé Tura. Diputat per Barcelona i Ministre de Cultura amb Felipe González.
  • 25. Jordi Solé Tura (PCE-PSUC, 23/05/1940 – 04/12/2009, tenia 37 anys, va morir al 79 anys). Diputat per Barcelona i Ministre de Cultura amb Felipe González.
  • 26. Manuel Fraga Iribarne (AP, 23/11/1922 – 15/01/2012, tenia 55 anys). Manuel Fraga Iribarne (AP, 23/11/1922 – 15/01/2012, tenia 55 anys).
  • 27. Miquel Roca i Juvent (CIU, en representació de la minoria catalana i del PNB, 20/04/1940, tenia 37 anys, 2004 en té 74). Miquel Roca i Juvent (CIU, actual advocat de la infanta Cristina).
  • 28. Miquel Roca i Juvent (CIU, en representació de la minoria catalana i del PNB, 20/04/1940, tenia 37 anys, 2004 en té 74). Actual advocat de la infanta Cristina de Borbó.
  • 29. Manuel Fraga Iribarne (AP, PP) José Pedro Pérez- Llorca Rodrigo (UCD) Gregorio Peces-Barba Martínez (PSOE) Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD) Miquel Roca i Juvent (CIU)
  • 30. Gabriel Cisneros Laborda (UCD) Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD) José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (UCD) Gregorio Peces-Barba Martínez (PSOE) Jordi Solé Tura (PCE-PSUC) Miquel Roca i Juvent (CIU) Manuel Fraga Iribarne (AP, PP)
  • 31. Gabriel Cisneros Laborda (UCD) Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD) José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (UCD) Gregorio Peces-Barba Martínez (PSOE) Jordi Solé Tura (PCE-PSUC) Manuel Fraga Iribarne (AP, PP) Miquel Roca i Juvent (CIU)
  • 32. PARES DE LA CONSTITUCIÓ
  • 33. Gabriel Cisneros Laborda (UCD) José Pedro Pérez- Llorca Rodrigo. (UCD) Gregorio Peces- Barba Martínez (PSOE) Jordi Solé Tura (PCE- PSUC) Manuel Fraga Iribarne (AP, PP) Miquel Roca i Juvent (CIU) Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD) Miquel Roca i Juvent (CIU) Gabriel Cisneros Laborda (UCD) José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (UCD) Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD) Gregorio Peces-Barba Martínez (PSOE) Jordi Solé Tura (PCE-PSUC) Manuel Fraga Iribarne (AP, PP)
  • 34. P A R E S CONSTITUCIÓ
  • 35. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució” en les Corts. Durant l’any 1978 el parlament acaba la redacció del projecte constitucional. La paraula més utilitzada durant el procés de redacció de la Constitució fou “CONSENS”. Es tractava d’evitar la trista tradició espanyola de “constitucions de partit”, que havien jalonat especialment el segle XIX.
  • 36. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució” en les Corts. Per arribar al “CONSENS” (cosa que en principi és una virtut), tot els partits van haver de fer moltes concessions: els d’esquerres, renunciant als seu republicanisme; els de dretes, acceptant el poder autònom de les regions i nacionalitats i la cooficialitat de les llengües no castellanes, encara que s’especifica que “les forces armades són garants de la unitat de la nació”. Aquelles qüestions que suscitaven majors diferències foren redactades de tal forma que poguessin ser acceptades per les diverses forces polítiques (causa de l’ambigüitat d’alguns articles, que creen problemes a l’hora de la interpretació i que pot arribar a ser un defecte).
  • 37. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució” en les Corts. El resultat va ser el text constitucional de 1978 que donà lloc a un sistema democràtic, que es pot homologar amb les altres democràcies occidentals.
  • 38. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.1.- La Comissió Constitucional i els “pares de la Constitució” en les Corts. Els punts més complexos foren varis: 1.- Prefectura de l’Estat: mantenir la monarquia fins que s’estabilitzés el sistema democràtic. 2.- Autonomies: els diputats d’esquerres volien federalisme, els de dretes centralisme per por a la desintegració d’Espanya, al final es va votar les autonomies, proposta defensada per la UCD. 3.- Estat aconfessional: es reconeix la influència històrica de l’Església catòlica. 4.- Abolició de la pena de mort. 5.- Legalització de l’avortament.
  • 39. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978 A.- Parts de la Constitució de 1978 Seguint la línia de les constitucions modernes, la Constitució Espanyola de 1978 s’estructura en dues parts clarament diferenciades, pel que fa al seu contingut: la part dogmàtica i la part orgànica.
  • 40. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De la Corona» (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 41. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978 A.- Parts de la Constitució de 1978 La Redacció del preàmbul era considerada un honor i una habilitat literària, la persona elegida per a redactar-lo va ser Enrique Tierno Galván.
  • 42. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978 A.- Parts de la Constitució de 1978 La Redacció del preàmbul era considerada un honor i una habilitat literària, la persona elegida per a redactar-lo va ser Enrique Tierno Galván.
  • 43. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978 A.- Parts de la Constitució de 1978 La Constitució està en la part més alta de la jerarquia normativa (no n’hi ha llei per damunt de la Constitució = CARTA MAGNA); és molt extensa amb 169 articles, distribuïts, després del preàmbul i el títol preliminar, en X Títols, a més conté 9 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 final; és molt rígida, hi ha una part que no es pot canviar res i en el cas que es fes un canvi s’hauria d’elaborar una nova constitució, però hi ha una part que si pot sofrir canvis, però necessita de l’aprovació de 2/3 parts del Parlament.
  • 44. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978 B.- Contingut de la Constitució de 1978 El TÍTOL PRELIMINAR (art. 1 a 9) conté els principis fonamentals de la Constitució: - La Constitució de 1978 defineix Espanya com un “Estat social i democràtic de dret”, organitzat com una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA (Títol preliminar, Joan Carles I, hereu legítim dels drets dinàstics d’Alfons XIII, traspassats per l’abdicació de don Joan, en maig 1977), monarquia moderada i arbitral. Referent a la Corona estableix que el Rei és el Cap de l’Estat i fixa les seves funcions, atribucions i prerrogatives, no té responsabilitats polítiques concretes ni extenses. El seu poder és formal. La corona té, bàsicament, funcions representatives, i l’exèrcit resta sotmès al poder civil, però garant de la unitat de la nació.
  • 45. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De la Corona» (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 46. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978 B.- Contingut de la Constitució de 1978 - La SEPARACIÓ DE PODERS (dues cambres legislatives i govern) i la SOBIRANIA NACIONAL, que resideix en el poble, són el nucli essencial (Títol preliminar). Del poble espanyol emanen tots el poders de l’Estat. Organització dels poders: - PODER LEGISLATIU (bicameral). Corts formades per dues Cambres: Congrés de Diputats i Senat. Ambdues són elegides per sufragi universal i exerceixen el poder legislatiu. Existeix la possibilitat de referèndum popular de caràcter consultiu i no decisiu.
  • 47. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978 B.- Contingut de la Constitució de 1978. Organització dels poders: - PODER LEGISLATIU (bicameral). Corts formades per dues Cambres: Congrés de Diputats i Senat. Ambdues són elegides per sufragi universal i exerceixen el poder legislatiu. Existeix la possibilitat de referèndum popular de caràcter consultiu i no decisiu. - PODER EXECUTIU. El Govern, que dirigeix la política interior i exterior d’Espanya. També té potestat legislativa ja que pot presentar projectes de lleis a les Corts i desenvolupa els reglaments de les lleis aprovades. El president del Govern és investit (elegit) pel poder legislatiu. - PODER JUDICIAL. Els jutges i magistrats exerceixen el poder judicial. Es crea el Tribunal Constitucional amb la funció de vetllar per la Constitució (evitar qualsevol violació de la Constitució i vigilar que les normes inferiors siguin legals i que no contradiguin el text constitucional). És també el màxim òrgan encarregat de protegir els drets i llibertats fonamentals.
  • 48. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De la Corona» (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 49. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978 B.- Contingut de la Constitució de 1978 - Estableix el caràcter no confessional de l’Estat, és a dir, no hi ha religió oficial (encara que es fa menció expressa de l’Església catòlica). - El TÍTOL I (art. 10 al 55, part dogmàtica) és el més extens de la Constitució i conté declaracions de drets i deures, i llibertats públiques (civils i polítiques) molt completes. Drets individuals:  Dret a la vida, a la integritat física, la llibertat ideològica, religiosa i de culte, a la llibertat d’expressió, a l’educació, etc.  S’aboleix la pena de mort. - El TÍTOL I també inclou un extens capítol de drets socials. Drets socials o col·lectius:  Protecció a la família, disposar d’una vivenda digna, gaudir del medi ambient, dret al treball, a la protecció de la salut (sanitat i educació), etc.  Valors de llibertat, justícia i igualtat.  Distribució justa de la riquesa.  Dret a participar en la vida política.  Pluralisme polític. La Constitució estableix els principis rectors de la política econòmica:  Defineix el marc productiu com una “economia social de mercat”, garantint, a la vegada...:  El sistema capitalista.  Dret a la propietat.  Llibertat de circulació de mercaderies.  I l’estat del benestar.
  • 50. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De la Corona» (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 51. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978 B.- Contingut de la Constitució de 1978. MAPA 20 (aquí la introducció). - L’ARTICLE II (Títol preliminar) consagra el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions (gran novetat de la Constitució a l’article II, que va servir per avançar en el procés de descentralització política i administrativa). La Constitució també estableix el principi de solidaritat i l’equilibri econòmic entre les distintes regions del territori espanyol. Paral·lelament, reconeix com a llengües oficials el castellà i les altres llengües espanyoles a les comunitats autònomes corresponents (art. 3). L’article 4 fa al·lusió a la bandera d’Espanya i els estendards propis de les autonomies.
  • 52. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De la Corona» (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 53. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 2)
  • 54. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) B.- Contingut de la Constitució de 1978. MAPA 20 (aquí la introducció). Constitució política progressista i democràtica, però no va poder evitar certa ambigüitat, fruit del consens, que permetia que el seu desenvolupament normatiu fos assumit tant per l’esquerra com per la dreta democràtica. 14.4.2.- Característiques de la Constitució de 1978
  • 55. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.3.- Història de la Constitució A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions Resolts els primers problemes (el text inicial va rebre 3.100 esmenes), fou redactat un segon projecte per una comissió mixta Congrés i Senat i, després del seu debat, el text constitucional definitiu fou aprovat per les Corts Generals en sessions plenàries del Congrés de Diputats i del Senat. En el Congrés dels Diputats per la majoria dels diputats, el 31 d’octubre de 1978, amb 316 vots a favor, 6 en contra i 3 abstencions).
  • 56. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.3.- Història de la Constitució A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions Finalment, la Constitució va ser presentada als ciutadans i fou sotmesa a referèndum popular, el 6 de desembre de 1978. Des de llavors dia 6 és festa nacional (dia de la Constitució). Els grans partits en el Parlament demanaven el sí a l’electorat; el PNB i altres grups nacionalistes, junt amb els partits a l’esquerra del PCE, propugnaven l’abstenció; mentre l’extrema-dreta fa campanya pel vot negatiu. Amb un 79% de participació, la consulta va donar una majoria àmplia: els vots favorables arriben al 88,84% i els negatius al 8%, cosa que va donar validesa a una Constitució, que s’ha mantingut vigent fins ara. Ratificada pel poble, fou sancionada pel rei el dia 27 de desembre i, posteriorment, promulgada (publicada en el BOE el 29 de desembre, es va evitar fer-ho el dia 28, Sants Innocents).
  • 57. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.3.- Història de la Constitució A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions És la setena constitució espanyola, però la primera fruit del consens i no de la implantació del grup dominant. Constitueix un fet únic en la història del constitucionalisme espanyol, per primera vegada en la història pot dir-se que és una norma fonamental acceptada per la immensa majoria, que va primar l’esperit de col·laboració i consens, per elaborar una norma que regiria la convivència de la societat espanyola.
  • 58. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.3.- Història de la Constitució A.- Tramitació, aprovació, referèndum, noves eleccions NOTA ACLARIDORA. En el substrat de la Constitució de 1978 existeix una notable influència del constitucionalisme espanyol, és a dir, influència d’altres constitucions anteriors. CONSTITUCIONS: 1) 1812 (Cort Cadis). 2) 1837 (Constitució progressista, regència de Maria Cristina, 1833-1840, minoria d’edat d’Isabel II, Calatrava, Mendizábal). 3) 1845 (Constitució moderada durant el regant d’Isabel II, primera etapa dècada moderada, 1844-1854). 4) 1869 (Sexenni revolucionari, 1868-1875, Gloriosa). 5) 1876 (Restauració d’Alfons XII, 1875-1885). 6) 1931 (II República, 1831-1836, bienni reformista o socialazañista). 7) 1978 (Transició democràtica, 1975-1982). Hi va haver, com sabeu, altres projectes de constitució que no es varen arribar a promulgar o bé que són constitucions atorgades com l’Estatut de Baiona (1808), l’Estatut Reial (1834) de Martínez de la Rosa, la “non nata” de 1856 durant el bienni progressista d’Isabel, o el projecte de constitució federal de la I República (1873).
  • 59. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.3.- Història de la Constitució DOCUMENT 1.- CONSTITUCIÓ 1978. Art 13.2. del Títol I. “Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales.” B.- Reformes de la Constitució La Constitució de 1978 ha estat modificada dues vegades: PRIMERA REFORMA CONSTITUCIONAL. Amb la creació de la Unión Europea, les Corts Generals reformaren l’article 13.2, Títol I, per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió, resident a Espanya, tingui dret a vot (electors i elegibles) a les eleccions municipals, d’acord amb les exigències del Tractat de Maastricht o Tractat de la Unió Europea (TUE, signat en Maastricht el 7 de febrer de 1992, i que entrà en vigor l’1 de novembre de 1993). La reforma entrà en vigor el 28 d’agost 1992. En concret, va consistir en afegir el incís “y pasivo” en l’article 13.2.
  • 60. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De la Corona» (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 61. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.3.- Història de la Constitució B.- Reformes de la Constitució La Constitució de 1978 ha estat modificada dues vegades:. Com el PSOE i PP tenien, conjuntament, més del 90% de diputats i senadors, i en tractar-se d’una reforma pel procés ordinari, no fou necessari un referèndum, tampoc va ser sol·licitat per un 10% dels representants d’ambdues cambres, dins del termini previst. Però la reforma no ha estat exempta de problemes, perquè la resta dels partits de la cambra es queixen de què no han estat cridats a consulta, ni a negociació i van acusar als gran partits de rompre el procés constituent i el consens constitucional respectat fins aleshores. La SEGONA REFORMA CONSTITUCIONAL és de 23 d’agost de 2011 i va consistir en substituir íntegrament l’article 135 (DOCUMENT 2), introduint en el text el concepte: “estabilidad presupuestaria”, a la vegada que s’introdueix la prioritat absoluta del pagament del deute i els seus interessos. El motiu està clar, la nova i actual crisi econòmica. A proposta del president del govern, José Luís Rodríguez Zapatero, va contar amb el suport de PP i PSOE i també d’UPN (Unión del Pueblo Navarro).
  • 62. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De la Corona» (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 63. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.3.- Història de la Constitució B.- Reformes de la Constitució DOCUMENT 2.- CONSTITUCIÓ 1978. Nova redacció Art 135. “1. Todas las Administraciones Públicas adecuarán sus actuaciones al principio de estabilidad presupuestaria. 2. El Estado y las Comunidades Autónomas no podrán incurrir en un déficit estructural que supere los márgenes establecidos, en su caso, por la Unión Europea para sus Estados Miembros. Una Ley Orgánica fijará el déficit estructural máximo permitido al Estado y a las Comunidades Autónomas, en relación con su producto interior bruto. Las Entidades Locales deberán presentar equilibrio presupuestario. 3. El Estado y las Comunidades Autónomas habrán de estar autorizados por Ley para emitir deuda pública o contraer crédito. Los créditos para satisfacer los intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se entenderán siempre incluidos en el estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará de prioridad absoluta. Estos créditos no podrán ser objeto de enmienda o modificación, mientras se ajusten a las condiciones de la Ley de emisión. El volumen de deuda pública del conjunto de las Administraciones Públicas en relación al producto interior bruto del Estado no podrá superar el valor de referencia establecido en el Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea. 4. Los límites de déficit estructural y de volumen de deuda pública sólo podrán superarse en caso de catástrofes naturales, recesión económica o situaciones de emergencia extraordinaria que escapen al control del Estado y perjudiquen considerablemente la situación financiera o la sostenibilidad económica o social del Estado, apreciadas por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso de los Diputados. 5. Una Ley Orgánica desarrollará los principios a que se refiere este artículo, así como la participación, en los procedimientos respectivos, de los órganos de coordinación institucional entre las Administraciones Públicas en materia de política fiscal y financiera. En todo caso, regulará: a) La distribución de los límites de déficit y de deuda entre las distintas Administraciones Públicas, los supuestos excepcionales de superación de los mismos y la forma y plazo de corrección de las desviaciones que sobre uno y otro pudieran producirse. b) La metodología y el procedimiento para el cálculo del déficit estructural. c) La responsabilidad de cada Administración Pública en caso de incumplimiento de los objetivos de estabilidad presupuestaria. 6. Las Comunidades Autónomas, de acuerdo con sus respectivos Estatutos y dentro de los límites a que se refiere este artículo, adoptarán las disposiciones que procedan para la aplicación efectiva del principio de estabilidad en sus normas y decisiones presupuestarias.” Nuevo artículo 135 de la Constitución española.
  • 64. 14.4.- LA CONSTITUCIÓ DE 1978. GESTACIÓ DEL PROCÉS CONSTITUCIONAL MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.4.3.- Història de la Constitució B.- Reformes de la Constitució
  • 65. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 66. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic La construcció d’un Estat no centralista, a partir del TÍTOL VIII de la Constitució de 1978, és un dels fets més importants de la història d’Espanya a partir del procés constitucional, tot i que ja s’havia començat a fer des de les eleccions de 1977.
  • 67. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De la Corona» (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 68. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 3)
  • 69. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic La qüestió autonòmica va estar molt present durant la transició democràtica. Al País Basc la reivindicació autonòmica es mescla amb la demanda d’amnistia política pels presos d’ETA, encara considerats popularment com lluitadors per la llibertat. Les Corts votaren a l’octubre de 1977 la darrera amnistia, que va posar punt final a la repressió franquista. El mateix 1977, a Catalunya més d’un milió i mig de persones (la major manifestació pacífica vista fins llavors) exigeixen l’autonomia en la Diada de l’Onze de Setembre. Imatge de la manifestació de l’11 de setembre de 1976 a Sant Boi .
  • 70. 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic
  • 71. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic Des dels Decrets de Nova Planta de Felip V, Espanya tenia una estructura centralitzada, però l’any 1978 la Constitució va implementar una fórmula a mig camí entre l’estat centralitzat i l’estat federal: és l’ESTAT DE LES AUTONOMIES. Per tant, la Constitució actual és autonomista des del punt de vista de l’estructuració de l’Estat. Però, el camí cap a l’ESTAT de les AUTONOMIES va tenir dues etapes diferenciades:  PRIMERA ETAPA: la de les PREAUTONOMIES (anterior a l’aprovació de la Constitució del 1978), és a dir, la concessió d’una autonomia provisional a les regions que la sol·licitessin, mitjançant els seus representants parlamentaris.  SEGONA ETAPA: a partir del moment en què la CONSTITUCIÓ REGULA definitivament el RÈGIM AUTONÒMIC.
  • 72. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 4)
  • 73. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic A.- El període preautonòmic Es va iniciar poc després de la mort de Franco. Davant el desig d’autogovern dels bascos i catalans i, en menor mesura dels gallecs, manifestat de forma espectacular l’onze de setembre, quan milió i mig de catalans es manifestaren per l’autonomia (el mateix 1977), el govern de la UCD d’Adolfo Suárez inicia el procés preautonòmic abans de l’aprovació de la Constitució i va optar per impulsar la generalització del principi d’autonomia regional, el que col·loquialment es va denominar “cafè per a tots”. De manera provisional les regions van anar negociant transferències, gràcies a l’impuls de l’assemblea de parlamentaris que es va constituir en moltes regions espanyoles. Les preautonomies es van estendre entre els anys 1977 i 1978.
  • 74. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic A.- El període preautonòmic Generalització del principi d’autonomia regional, “cafè per a tots”, entre 1977 i 1978.
  • 75. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 5)
  • 76. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic A.- El període preautonòmic Generalització del principi d’autonomia regional, “cafè per a tots”, entre 1977 i 1978.
  • 77. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 6)
  • 78. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic A.- El període preautonòmic La primera autonomia concedida, i de manera peculiar, va ser la catalana. Va intervenir en la seva gestació el vell polític republicà Josep Tarradellas, president de la Generalitat a l’exili, perquè contava amb un gran prestigi entre les forces i personalitats polítiques de Catalunya, i amb qui el govern Suàrez va iniciar negociacions. El 29 de setembre de 1977 es restablia la Generalitat de Catalunya, i el 23 d’octubre Josep Tarradellas n’era anomenat president.
  • 79. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic A.- El període preautonòmic
  • 80. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic A.- El període preautonòmic El cas basc presentava altres qüestions a abordar: existència d’una organització terrorista (ETA), presència d’un fort partit nacionalista històric (PNB), i la qüestió de Navarra, perquè incloure-la en una àmplia comunitat autònoma basca presentava un marcat rebuig. Les negociacions començaren entre el govern i l’assemblea de parlamentaris bascos, no es van voler afegir els navarresos, que pertanyien majoritàriament a la UCD. La preautonomia basca es va materialitzar en el Consell General Basc, aprovat el 6 de gener de 1978, com a règim preautònomic per a la regió d’Euskadi. Navarra seguiria en paral·lel el seu propi camí cap a l’autonomia. A principi de 1978, Catalunya i País Basc eren règims preautonòmics.
  • 81. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic A.- El període preautonòmic L’altre cas urgent era el gallec, on es va implantar l’autonomia amb la creació de la Xunta de Galícia provisional (març 1978).
  • 82. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic A.- El període preautonòmic Mentre s’elaborava la Constitució de 1978, la resta de regions comencen a definir-se per l’autonomia. Així, entre abril i octubre de 1978, es crearen per decret llei organismes de govern preautonòmics, que van rebre certes competències, però no tenien capacitat legislativa, i es va formar un mapa de 14 preautonomies, que va coincidir casi amb l’actual: Catalunya, País Basc, Galícia, Navarra, Astúries, Castella i Lleó, Aragó, Castella La Manxa, País Valencià, Extremadura, Andalusia, Múrcia, Balears i Canàries. Les excepcions eren La Rioja i Cantàbria, que estaven integrades dintre Castella i Lleó, i Madrid, que tenia l’opció d’incorporar-se a Castella-la-Manxa o formar una comunitat en solitari. Així, és va prefigurar el futur constitucional de l’estructura territorial de l’Estat espanyol.
  • 83. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 7)
  • 84. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 S’inicia després de la promulgació de la Constitució de 1978, que va regular els tràmits legals per arribar a l’ESTAT DE LES AUTONOMIES. Un cop determinat el sistema per la Constitució, es va fixar la nova territorialització de l’Estat, i es va concretar, amb algunes excepcions, el mapa preautonòmic d’Espanya. Des del govern el responsable màxim d’aquest procés va ser el ministre per a les Regions, Manuel Clavero Arévalo. Manuel Clavero Arévalo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de Sevilla.
  • 85. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 L’ARTICLE II del TÍTOL PRELIMINAR de la Constitució consagra el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions (gran novetat de la Constitució, que va servir per avançar en el procés de descentralització política i administrativa). Paral·lelament, la Constitució reconeix com a llengües oficials el castellà i les altres llengües espanyoles a les respectives comunitats autònomes (art. 3). L’article 4 fa al·lusió a la bandera d’Espanya i els estendards propis de les autonomies.
  • 86. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De » (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 87. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 3)
  • 88. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 El TÍTOL VIII de la Constitució de 1978 tractà d’abordar un dels problemes històrics del nostre país: conjugar o fer compatible la indissoluble unitat de la nació amb el reconeixement de la diversitat i la garantia del dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren, així com la solidaritat i l’equilibri econòmic entre totes.
  • 89. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 8)
  • 90. DOGMÀTICA ORGÀNICA  Preàmbul.  Títol preliminar (art. 1 a 9).  Títol I, “Dels drets i deures fonamentals” (art. 10 a 55).  Títol II, «De » (art. 56 a 65).  Títol III, «De les Corts Generals» (art. 65 a 96).  Títol IV, «Del Govern i de l’Administració» (art. 96 a 107).  Títol V, «De les relacions entre el Govern i les Corts Generales» (art. 107 a 116).  Títol VI, «Del poder judicial» (art. 116 a 127).  Títol VII, «Economia i Hisenda» (art. 127 a 136).  Títol VIII, «De l’organització territorial de l’Estat» (art. 136 a 158).  Títol IX, «Del Tribunal Constitucional» (art. 158 a 165).  Títol X, «De la reforma constitucional» (art. 165 a 169).  Declaració principis bàsics societat.  Drets i deures fonamentals i regulació del seu exercici.  Principis de política social i econòmica.  Garantia de drets i de la seva suspensió i institució de la figura del defensor del poble.  Estat aconfessional.  Autogovern de les nacionalitats (art. 2, ambigüitat en la redacció).  La corona es merament representativa.  Les Corts Generals integrades per dues cambres: Senat i Congrés.  Divisió de poders: executiu, govern dirigit per un president elegit pels diputats i que incorpora el poders principals.  Economia i finances.  Organització territorial de l’Estat.  Tribunal Constitucional. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4)
  • 91. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 D’aquest manera, aquest article VIII regula la descentralització de certs poders de l’Estat i estableix la possibilitat de què, aquells territoris (totes les regions o altres agrupacions provincials i no tan sols les nacionalitats anomenades històriques) que ho desitjaren i que complissin una sèrie de requisits, es poguessin constituir en comunitats autònomes. Dins elles s’havien de formar òrgans legislatius (parlaments autònoms propis), elegits per sufragi universal, i òrgans executius (governs autònoms) per gestionar la sèrie de competències que rebia de l’Estat central.
  • 92. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 9)
  • 93. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 10)
  • 94. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 Però va continuar vigent la divisió provincial. Cadascuna d’aquestes autonomies es regiria per un Estatut d’autonomia, estatuts que recollirien les competències que assumien i havien de ser aprovats per les Corts Generales.
  • 95. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 11)
  • 96. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 Però la Constitució no va crear un mapa de les comunitats autònomes, sinó que va deixar a les preautonomies el dret a constituir-se en comunitats autònomes, indicant les condicions i el procés que s’havia de seguir. Les condicions permetien constituir- se en comunitat autònoma a  les províncies limítrofes amb característiques històriques, culturals o econòmiques comunes;  als territoris insulars;  i a les províncies amb entitat regional històrica.
  • 97. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 12)
  • 98. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 La Carta Magna de 1978 estableix el procés per a l’accés a l’autonomia mitjançant dues vies, donat que els poders autonòmics podien rebre les competències amb diferent grau i, també, a un ritme diferent:  L’article 151.  L’article 143.
  • 99. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 L’article 151 permetia adquirir de forma immediata el major sostre de competències. Es coneixia com el procediment més ràpid i més complet de transferències. Per aquest camí podien accedir directament les nacionalitats històriques (Catalunya, Galícia i el País Basc) i, fins i tot, altres si complien unes determinades i difícils condicions de pronunciament de les entitats locals i si, a més, la decisió era ratificada per un referèndum. Aquest va ser el cas d’Andalusia, que el 28 de febrer de 1980 va decidir per referèndum la construcció de la seva autonomia per la via de l’article 151.
  • 100. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 L’article 143 només traspassava de forma immediata certes competències i exigia un període de cinc anys per a poder ampliar-les progressivament. Era la via lenta i no necessitava referèndum. Aquesta és la que adoptaren la majoria de les regions, llevat de Navarra, ja que la Constitució havia previst per aquesta comunitat un mecanisme especial, que partint del seu peculiar sistema foral, esdevindria Comunitat Foral.
  • 101. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 1)
  • 102. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 Les comunitats que varen aprofitar l’article 151 varen ser Catalunya, el País Basc i Galícia, però es van acollir a la disposició transitòria segona establerta per la Constitució. Aquesta permetia a les regions que en el passat haguessin plebiscitat afirmativament estatuts d’autonomia i que tinguessin, en el moment d’aprovar-se la Constitució, un règim provisional d’autonomia, accedir a l’autonomia només mitjançant l’acord per majoria absoluta dels seus òrgans preautonòmics. Andalusia va accedir per la via normal de l’article 151. Exigia que la iniciativa autonòmica partís de l’acord de totes les diputacions provincials o òrgans interinsulars interessats, i de les tres quartes parts dels ajuntaments representatius almenys del 50% de la població. A més, l’acord s’havia de ratificar en referèndum (28 febrer 1980). Navarra va optar per l’“Amillorament del Fur”, per qual afegia a les atribucions úniques, que ja posseïa, les competències concedides per la via de l’article 151.
  • 103. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 La resta de les comunitats van accedir a l’autonomia per la via de l’article 143. Exigia que la iniciativa autonòmica partís de l’acord de totes les diputacions provincials o òrgans interinsulars interessats i dels dos terços dels ajuntaments representatius almenys del 50% de la població, sense necessitat de referèndum. Algunes es van acollir a la disposició primera de la Constitució, que permetia substituir la iniciativa de les diputacions per l’acord per majoria absoluta dels seus òrgans preautonòmics. Ceuta i Melilla van rebre el rang de municipis autònoms i, a diferència de les comunitats, no tenen capacitat legislativa.
  • 104. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.1.- El procés de construcció de l’Estat autonòmic B.- El període autonòmic amb la Constitució de 1978 Aprovada la Constitució, es van constituir en el període 1979-1983 les actuals CCAA i Espanya queda conformada per 17 Comunitats i dues Ciutats Autònomes (Ceuta i Melilla constituïdes en 1995). Cada una d’aquestes comunitats posseeixen una assemblea legislativa, elegida per sufragi universal (parlaments autònoms) i òrgans executius (governs autònoms propis).
  • 105. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències La peculiaritat jurídica del règim autonòmic espanyol es va donar mitjançant l’aprovació dels Estatuts d’autonomia, compendi de normes que recullen les competències que assumien les comunitats autònomes i el òrgans o institucions de què es dotaven per al seu funcionament. Els estatuts també van ser objecte de consens entre les diferents forces polítiques de cada CA, i posteriorment varen ser aprovats com a Llei orgànica per les Corts Generals, després de la seva ratificació en referèndum a les respectives comunitats, inclòs en la via de l’article 151 (nacionalitats històriques i Andalusia).
  • 106. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 13)
  • 107. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències Els primers estatuts promulgats van ser els de Catalunya i del País Basc (18/XII/1979, observeu el mapa). L’any 1981 es van aprovar els estatuts de Galícia (6/IV) i d’Andalusia, Cantàbria i Principat d’Astúries (30/XII) i, posteriorment, entre 1982 i 1983, els de la resta de comunitats autònomes.
  • 108. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 14)
  • 109. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències Els primers estatuts promulgats van ser els de Catalunya i del País Basc (18/XII/1979, observeu el mapa). L’any 1981 es van aprovar els estatuts de Galícia (6/IV) i d’Andalusia, Cantàbria i Principat d’Astúries (30/XII) i, posteriorment, entre 1982 i 1983, els de la resta de comunitats autònomes.
  • 110. MAPA 20.- CCAA I VIES ACCÉS A AUTONOMIA (model 1)
  • 111. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències La concessió de l’autonomia es va allargar molt en el temps i la transferència de competències fou encara més lenta. Entre el 18 de desembre de 1979 (primers Estatuts d’autonomia promulgats els de Catalunya i País Basc, i després a Galícia i Andalusia) i el 25 de febrer de 1983 (estatuts de Castella i Lleó, Extremadura, Madrid i Balears), totes les regions es varen constituir en CCAA.
  • 112. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències No serà fins 1983, coincidint amb les segones eleccions municipals, que s’elegeixin els restants parlaments autònoms. Finalment, l’any 1995 (13/III), es van regular règims autonòmics per a les ciutats de Ceuta i Melilla.
  • 113. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències RESULTAT: es va posar fi a l’Estat centralista (la Constitució de 1978 romp amb la tradició centralista iniciada en 1700 per Felip V) i va començar un procés, no sempre senzill, de transferències de competències per a la construcció de l’Estat de les Autonomies.
  • 114. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències A partir d’aquí i els anys següents es va viure un procés de reforma dels diferents estatuts autonòmics de les CCAA, no sempre sense polèmica: el primer que es va proposar a les Corts Generals, el basc, no va ser acceptat; en altres casos, com el català, després d’haver estat acceptat, va tenir vàries impugnacions i ha passat a mans del Tribunal Constitucional, per a decidir la constitucionalitat o no d’alguns dels seus articles (cal recordar la recusació del magistrat Pérez Tremp).
  • 115. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències Han estat acceptades les reformes dels estatuts de la Comunitat Valenciana, de les Illes Balears (que va entrar en vigor el dia 1 de març de 2007) i d’Andalusia.
  • 116. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.2.- Organització Estat autonòmic: Estatuts d’autonomia, òrgan de govern i competències Durant 20 anys, l’Estat va anar transferint competències a les CCAA. Dues de les darreres matèries transferides han estat Sanitat i Educació. Avui dia, cada CCAA pot legislar en qüestions sanitàries i educatives, sempre atenent a la normativa de rang superior, de manera diferent a la resta de CCAA. Estat de les Autonomies que, avui en dia, és tema de discussió entre les forces polítiques davant la crisi econòmica actual (acompliment o no del dèficit pressupostari permès).
  • 117. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.3.- Estatut d’autonomia de les Illes Balears Balears va anar pel camí de l’article 143. Dia 28 de juliol de 1978 es va constituir, al Castell de Bellver, el Consell General Interinsular, que era una institució preautonòmica formada 15 membres: 10 de la UCD, 4 del PSOE i 1 d’AP. Més tard, en les eleccions d’abril del 79 es votava, també, als que havien de formar part del Consell Interinsular, 12 per Mallorca, 6 per Menorca i 6 per Eivissa i Formentera. Aquest nou Consell va ser el que va redactar l’Estatut d’autonomia. L’Estatut va ser aprovat el 25 de febrer de 1983 i les Illes Balears començaren a comptar amb un estatut autonòmic.
  • 118. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.3.- Estatut d’autonomia de les Illes Balears Característiques: - Article 1: Fixà la llengua catalana com a pròpia de les IB i la catalana i castellana com oficials. - Article 2: En aquest es recollien les competències, per exemple: ordenació del territori, obres públiques… - Article 3: Sobre les institucions de la CAIB, primer de tot hi ha un Parlamant que legisla, sobretot en allò que es tenen competències. Hi ha un president amb el poder executiu que ha de ser membre del Parlament i que tria als membres del seu govern. També tenim Consells Insulars, és a dir, un parlament per cada Illa (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera), que tenen parlament propi i, a la vegada, formen part del parlament autonòmic de les IB. A més, a cada illa hi ha un govern insular.
  • 119. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.3.- Estatut d’autonomia de les Illes Balears Actualment està vigent, des de l’1 de març de 2007 (dia de les Illes Balears), la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (REAIB) («BOE» núm. 52, d’1 de març de 2007; correcció d’errades en «BOE» núm. 77, de 30 de març).
  • 120. MAPA 20.- CCAA I VIA D’ACCÉS AUTONOMIA (B3-T4) 14.5.- L’ESTAT DE LES AUTONOMIES 14.5.4.- Presidents de les Illes Balears Actualment està vigent, des de l’1 de març de 2007 (dia de les Illes Balears), la Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (REAIB) («BOE» núm. 52, d’1 de març de 2007; correcció d’errades en «BOE» núm. 77, de 30 de març). Preautonomia  Jeroni Albertí Picornell (UCD, 1979-82).  Francesc Tutzó Bennàsser (UCD, 1982-83). Autonomia  Gabriel Cañellas Fons (AP/PP, 1983-1995).  Cristòfol Soler Cladera (PP, 1995-1996).  Jaume Matas Palou (PP, 1996-1999).  Francesc Antich i Oliver (PSIB-PSOE, 1999-2003).  Jaume Matas Palou (PP, 2003-2007).  Francesc Antich i Oliver (PSIB-PSOE, 2007-2011).  José Ramón Bauzà Díaz (PP, des de 2011).
  • 121. Francesc Tutzó Bennàsser (UCD, 1982-83). Gabriel Cañellas Fons (AP/PP, 1983-1995). Jaume Matas Palou (PP, 2003-2007). Francesc Antich i Oliver (PSIB-PSOE, 1999-2003). Cristòfol Soler Cladera (PP, 1995-1996). José Ramón Bauzà Díaz (PP, des de 2011). Jeroni Albertí Picornell (UCD, 1979-82).
  • 122. Mapa de les províncies i regions de 1833 CURIOSITAT
  • 123. CURIOSITAT
  • 124. 4

×