2. INTRODUCCIÓ
•Els vestits grecs i romans eren molt
senzills.
•Eren grans retalls de tela que s’adaptaven
al cos amb fíbules.
3. TELES MÉS UTILITZADES
• La llana a l’hivern.
• El lli a l’estiu.
• Es coneixia la seda importada d’Orient
• S’utilitzaven les pells.
4. ELS COLORS
Depenia de l’ús que se’n feia del gust i
les possibilitats econòmiques de l’usuari
Classes pobres Classes benestants
Predominaven els Utilitzaven la llana i
colors foscos i el lli de colors clars
terrosos per o colors vius.
dissimular la brutícia.
5. VESTITS GRECS
Es caracteritzen per no tenir una forma
pròpia.
Consistien en rectangles de tela de
grandària variable que s’enrollatven o
penjaven del cos sense tallat la tela.
Hi havia una gran varietat en la forma de
posar-se les peces.
6. • QUITÓ:
Peça per a homes i
dones (Pèplum), feta
de lli o llana. Consistia
en un tros de tela
rectangular, que podia
ser d’una peça o cosit
Quitó subjectat amb fíbules.
per un lateral, que es
subjectava amb fíbules
a l’espatlla. Normalment
era curt, però els alts
personatges de la
política i de la religió el
portaven llargs fins els
peus. Quitó cosit.
7. • HIMATION :
Era una peça llarga de
forma semicircular. La
seva col·locació era
molt variada, encara
que pràcticament
sempre deixava lliure
l’espatlla dreta del
tors. Servia per
abrigar-se.
Quitó Himation
8. • EXOMIS:
S’anomenava així quan
el quitó només es
subjectava a una de les
espatlles i deixava
l’altra al descobert.
El solien portar els
esclaus, artesans i els
soldats.
9. • PÈPLUM O PEPLO:
Peça de vestir
femenina, que
consistia en una
peça rectangular
subjecta per fíbules
i que arribava fins
als peus. Podia ser
jònica o dòrica.
11. VESTITS ROMANS
El vestit més habitual per a homes i dones era
la túnica. Estava formada per dues peces de
llana cosides i cenyides per un cinturó.
La túnica dels homes arribava a l’altura del
genoll i una mica més llarga per la part del
darrere.
Les dones la duien fins els talons.
12. TOGA
• La toga servia per distingir els ciutadans
romans dels estrangers i també entre
els mateixos romans perquè tenien unes
característiques i un nom diferent
segons l’adorn que portaven.
13. TIPUS DE TOGA
• Toga Virilis : Era la toga
normal. Solia ser de llana i de
color crema clar.
Toga praetexta: amb una
franja de color porpra, amb un
ample diferent depenent de la
dignitat del ciutadà. La duien
els magistrats i també els
nens menors de 16 anys:
1. Túnica que portava un
cavaller.
2. Túnica que portava un
senador.
3. Túnica que portava un
magistrat en exercici.
14. • La Toga Palmata o Toga Triumphalis :
De color porpra i decorada amb or.
La lluïen els generals en les
desfilades de triomf.
• La Toga Trabea del Pontifex
Maximus con franges color vermell
molt viu i porpra.
• Toga pulla: de color marró, gris o
negre, que era pròpia de dol.
• Toga candida: blanquejada amb pols
de guix perquè fos totalment blanca.
Era característica dels candidats a
les magistratures durant les
eleccions.
Toga trabea: de diferents colors, amb franges de color porpra, que duien
els àugurs, sacerdots encarregats de predir el futurs.
15.
16. DONES ROMANES
• STOLA: es duia a sobre
de la túnica. Era un
vestit llarg fins els peus
cenyit per un cinturó.
Túnica
• PALLA: mantell
semblant a l’himation
grec que utilitzaven Stola
quan passejaven en
públic, normalment
cobrint-se el cap.
Palla
18. Fíbules: sivelles o agulles que servien per
subjectar els vestits a les espatlles.
Pells: vestits propis dels pastors que a
l’imperi romà va passar a ser objecte de
luxe.
