2. Temes de la confèrencia
• Antiga roma
• Com es vestien?
• Com eren els teixits?
• Que menjaven?
• Com eren les cases?
• L’agricultura
• ARTESANIA
• El comerç
3. Antiga roma
• L'antiga Roma va ser una civilització que va
sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del
segle IX aC. L'imperi Roma va decaure i la part
occidental es va disgregar en un seguit de
regnes independents durant el segle V.
4. Com es vestien?
Les dones Els homes
• La dona ibèrica anava • Els homes anaven vestits
vestida amb túniques amb túniques curtes
llargues de lli o llana rivetejades er un fil
decorades amb decoratiu, o túniques
sanefespintades o teixits llargues cobertes amb un
amb fil de color, i a vegades mantell llarg agafat per
portava un davantal sobre mitjà d’una agulla de pit o
del vestit principal. Aquest fíbula. El calçat era
solia arribar als genolls i fins divers, podien dur botes de
i tot als peus. cuir combinades amb
gamberes.
5. Com eren els teixits?
• Els teixits ibèrics són molt sovint esmentats en les
fonts escrites i iconogràfiques, la qual cosa ens
indica que devia ser una producció molt
important. Entre tota la producció, en destaquen
els vestits de lli i les capes de llana, també
anomenades sagum pels romans.
• Els teixits podien ser de dos tipus: de matèries
animals, com ara la llana, obé de matéries
vegetals, com ara el lli o l’espart.
6. Que menjaven?
• Els romans menjaven tres o quatre vegades al dia:
l'esmorzar (ientaculum), el dinar (prandium), el berenar
(merenda) i el sopar (cena). L'àpat principal era el sopar, fet
en família, el qual tenia lloc a l'acabament de la jornada. En
un primer moment se sopava a l'atri, però més endavant
s'utilitzà una habitació dedicada expressament a aquesta
activitat (cenaculum). Quan va arrelar el costum de menjar
recolzats en divans, el sopar es portava a terme al triclini.
Coneixem alguns menús de sopars per la literatura de
l'època. Horaci, en una de les seves Sàtires, presenta
Ofelius, pagès honrat, explicant com els dies de feina menja
verdures i cuixa de porc i els dies en què té convidats, per
contra, fa servir uns aliments més destriats i selectes.
7. Com eren les cases?
• La casa senyorial romana, la domus, és un espai
íntim i aïllat de l'exterior. Les obertures que
donen al carrer són mínimes, sovint reduïdes a la
porta d'entrada. L'atrium és el cor de l'habitatge.
És un pati semicobert, des del qual s'accedeix a
les diferents cambres situades al seu entorn. A
través de l'atrium la llum, matisada, arriba a les
cambres. Un petit estany que recull les aigües
pluvials amenitza i centralitza l'espai..
8. L’AGRICULTURA
Durant el període ibèric, l'explotació de la terra va sofrir canvis
força importants. Al
conreu tradicional de cereals i llegums s'hi vàren afegir els
mills (utilitzats per a la
fabricació de teixits), l'alfast i la civada. Gràcies a les restes de
llavors, pòl·lens i els
carbons recollits en els jaciments ibèric podem saber que es
conreava a la trilogia mediterrània(cereals, vinya i
olivera), bàsicament.
9. ARTESANIA
• Els objectes que s'han conservat demostren la gran
capacitat dels artesans en l'elaboració de tota classe
d'utensilis, tant de cuir, teixit i fusta com de metall i
vidre. En algunes regions, la ceràmica era una
indústria a gran escala: per exemple les àmfores per
vi. Altres oficis es van desenvolupar a una escala
menor, exercits per artesans en els seus tallers propis
a les ciutats, com Pompeya. En aquell temps, l'ofici
s'adquiria mitjançant un llarg aprenentatge
consistent en observar amb atenció com treballaven
els qui tenien experiència i pràctica. Els fills aprenien
dels seus pares, i els esclaus, dels seus amos.
10. El comerç
• El comerç va ser molt important en la societat ibèrica i va
transformar-la considerablement. Les seves rutes comercials i
els seus mecanismes de distribució es desconeixen, però, se
sap que utilitzaven les vies naturals (camins, rius, ports)
perque gairebé totes les colònies fenícies i gregues van ser
fundades en ports naturals i molt a prop dels estuaris dels
rius.El comerç era controlat per les diverses estructures de
poder (aristocràcia, grups gentilicis dominants). Aquestes eren
les que organitzaven l’obtenció d’excedents de producció que
eren destinats als intercanvis, també controlaven les rutes de
comunicació, protegien els mercaders i els seus productes a
les àrees de mercat i redistribuien les mercaderies entre els
membres del poblat.
