2. Veure i percebre Veiemgràcies als ulls però la veritable percepció es produeix al cervell que és amb el que analitzem les característiques dels objectes: forma, grandària, color... La percepció és un procés cognitiu pel que som capaços d’elaborar, interpretar, analitzar i integrar una sensació que capten els nostres sentits. La percepció tracta de simplificar els estímuls que reb.
3. Processos perceptius La ment configura els elements que arriben a ella a través de certes lleis de la percepció o de la memòria. L’escola de la Gestalt va estar formada per psicòlegs i investigà sobre la percepció i la visió. Un dels seus principis fonamentals era que “el tot és més que la suma de les seves parts” i també la llei de la pregnància.
4. Lleis perceptives Principi de tancament: tendim a agrupar amb base a figures tancades o completes en comptes de fer-ho amb figures obertes i incompletes. Veiem un triangle, tot i que no hi és perquè tanquem la forma.
5. Lleis perceptives Principi de semblança: la nostra ment agrupa els elements semblants en una entitat. La semblança depèn de la mida, forma, color i altres aspectes visuals. Veiem files d’estrelles i files de quadrats alternades, no els veiem per separat.
6. Lleis perceptives Principi de proximitat: L’agrupament d’elements parcial o seqüencial per la nostra ment està basat en la distància. Veiem cinc parells de línies i no deu línies separades.
7. Lleis perceptives Principi de simplicitat o bona figura (pregnanz) pregnància: L’individu organitza els seus camps perceptuals amb trets simples i regulats i tendeix a veure “formes o figures bones i simples”. Percebre una W sobre una M és més complex que un rombe entre dues línies verticals.
8. Lleis perceptives Principi de relació entre figura i fons: estableix el fet de que el cervell no pot interpretar un objecte com a figura o fons al mateix temps. Figura és l’objecte que percebem. Fons es refereix al context o espais al voltant de l’objecte. En aquest cas fem l’esforç de veure un element com a figura o com a fons perquè no hi ha cap determinat.
9. Lleis perceptives El tot és més que la suma de les parts. Els elements o formes considerats en grup ens donen més informació perquè formen una unitat conjunta. Si mirem una sola taca no ens dona informació però veure el conjunt sí.
15. Il·lusions òptiques Il·lusió de Ponzo Aquesta il·lusió es produeix quan part de la informació que rebem es percep en termes de perspectiva lineal i fa que la percepció de dos objectes que són idèntics semblin diferents.
16. Il·lusions òptiques Il·lusió de Ebbinghaus o cercles Titchener: És una il·lusió òptica que altera la percepció de les dimensions relatives. Quin cercle central és més gran?
22. La comunicació visual Comunicació: procés que té com a finalitat transmetre de forma intencionada un missatge d’una persona a una altra. Per intercanviar informació, les persones utilitzem el llenguatge. Missatges que transmeten idees.
23. La comunicació visual Llenguatge = sistema de comunicació que utilitza signes. El llenguatge visual utilitza com a signes les imatges. El llenguatge visual té molt valor comunicatiu.
24. Factors característics de la comunicació: Llenguatge utilitzat i elements. Signes propis i significats. Finalitat comunicativa. Emissor Receptor Codi Missatge Canal Característiques de la comunicació visual
26. Finalitats del llenguatge visual Basat en la intenció comunicativa, una imatge pot tenir: Funció informativa. Funció expressiva. Funció estètica. Funció exhortativa.
27.
28. Sintaxi visual Quan observem o creem una imatge combinem elements de la sintaxi visual com la forma, el color, la grandària i la textura. La forma és l’aparença dels objectes, la que permet diferenciar-los. Per descriure una forma podem fer referència a figures geomètriques bàsiques (un edifici té forma de prisma, una taronja d’esfera, un braç de cilindre...). Les formes poden ser planes (bidimensionals) o amb volum (tridimensionals).
31. Sintaxi visual El color és una sensació produïda per la llum quan es reflecteix en la superfície dels objectes i arriba als nostres ulls. El color ens transmet sobre tot emocions i estats d’ànim.
37. Graus d’iconicitat El grau d’iconicitat és el grau de semblança entre la imatge i la realitat que representa. Una imatge icònica s’assembla a la realitat i una no icònica és més abstracta.
38.
39. Mitjans de creació d’imatges Per crear imatges s’utilitzen diferents mitjans expressius. Cadascun necessita materials, tècniques i procediments específics per transmetre el missatge desitjat.
40. Mitjans clàssics bidimensionals Dibuix: plasmació d'una idea amb línies i traços sobre paper. Materials: el llapis, carbó, ploma… Pintura: Tècnica en què es plasmen formes sobre un pla. Materials clàssics: oli, aquarel·la, tremp, ceres... Gravat: Conjunt de tècniques que creen imatges a partir de talls sobre una matriu que s’estampa sobre paper.
44. Mitjans clàssics tridimensionals Escultura: Art de tallar, modelar....partint de materials tridimensionals. Materials clàssics: fusta, pedra, ferro... Arquitectura: Art de projectar i construir edificis.
47. Mitjans tecnològics Fotografia: Tradicionalment és la captació d’imatges amb un aparell amb material fotosensible, avui sobre suport digital. Cinema: Successió d’imatges a molta velocitat provocant la sensació de moviment. Televisió: Producció d’imatges electrònicament activant punts lluminosos d’una pantalla (blau, vermell i verd). Disseny i publicitat: Creació d’imatges relacionades amb l’indústria, els mitjans de comunicació i venda.
