1. Tamara Fernández González,
Aida Guillem Espinosa, Judith
Mateu Iglesias, Carles Escutia
Ayuso i Joaquín Candel Fuentes.
2 Bachiller A
2. Romanç de cec
Va ser a la tardor de 1705 que a el país va tornar a obrir les arques per
Altea desembarca Baptista Basset traure al carrer les senyeres contra el
com a general de l’exèrcit de Carles botifler i l'Arxiduc Carles a la porta
el d'Àustria. Entra en la Marina i de Quart aclamaren i ell feu jurament
passeja per pobles i viles i en moltes d’obeir i defendre les lleis. Del dia que
comarques als maulets va distribuint ara esmente guardeu memòria: el 25
armes i donant raons, convencent a d'abril de 1707 que trista batalla va
tots els llauradors que l'Arxiduc somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit
Carles ha promès suspendre tributs i borbó al de l'Àustria va vèncer d'un
gravàmens i tot el país li va plantar colp i sense defenses ocuparen
cara al borbó Felip V. Els reis i comarques senceres. Mal dia va nàixer
governants de tota Europa es posen qui ordenà destruccions i matances. Si
a l'aguait i al plet s'aboquen, que el mal ve d'Almansa amb raó diuen
està en discussió la corona dels que a tots alcança: no es pot oblidar
regnes d'Espanya i els dos aspirants que en la boca del poble ha quedat.
una guerra van a provocar, buscant Després que va sotmetre tot el país i va
aliances amb altres estats dos tractar els hímens amb gran crueltat,
exèrcits preparen, Felip de Borbó i pensà que era l'hora d'augmentar el
Carles d'Àustria, tals són els seus poder de la seua corona i sense
noms. Als pobles van renàixer les tardança promulgà el Decret de Nova
esperances d'arrancar el poder als Planta, pel qual suprimia les lleis i
nobles senyors i en poques setmanes costums de la pràctica antiga i ens va
el camí de València aplanaren; prohibir que parlàrem la llengua d'ací.
maulets i aliats dominaren pobles i Senyors i senyores, de la història us
ciutats; d'una punta a l'altra hem fet el reconte; si voleu seguir, en
els llibres està tot escrit.
Lletra: Vicent Torrent Vicent Torrent: veu, flauta dolça
Miquel Gil: Triangle Ximet S. Caffarena: Flauta travessera
Manolo Miralles: Bandúrria, gra Eliseu Parra: Gra
Enric Esteve: Llaudí Pep Gómez: Llaüt
3. Per a començar anem a analitzar la font d’aquest text.
Es una font secundaria perquè el document esta escrit per un autor
posterior als fets exposats. Els fets daten principis del s. XVIII.
Es un text historiogràfic ja que el document està escrit per un
historiador posteriors als fets, en els que s’aborda un moment
determinat de la història, amb finalitat investigadora o científic. Té
un àmbit literari perquè és una composició poètica.
L’autor d’aquest text es individual, esta
escrit per Vicent torrent. Va nàixer a
València a 1945 és un musicòleg
valencià, més conegut per la seua obra
com a intèrpret de música tradicional
amb el conjunt Al Tall. A banda de la
discografia oficial d' Al Tall, Vicent
Torrent ha editat les obres següents a
títol personal (La música popular; Rosa
perduda).
La finalitat del Romanç del cec és reivindicar els drets que se havien
perdut anteriorment mitjançant la música, la funció és didàctica.
Aquest text va dirigit a tot aquell que escolta aquesta cançó i esta
interessat en la Guerra de Successió, sobretot a la població
valenciana.
La idea principal es la disputa dinàstica entre els candidats de la
Guerra de Successió. Conflicte bèl·lic entre Felip V de Borbó i
l’Arxiduc Carles d’Àustria.
4. Les idees secundaries és la internacionalització del conflicte
successori, els beneficis per als llauradors, la batalla d’Almansa i el
decret de nova Planta.
La font d’aquest text la situem
durant l’Antic Règim però en
concret la Guerra de Successió.
La Guerra de Successió Espanyola
fou un conflicte internacional
que ocorregué en 1701 fins al
1713 a causa de la successió al
tron d’ Espanya a la mort de
Carles I. La resistència que va
oposar Catalunya i Mallorca fou en vano i es va saldar amb la
instauració de la Casa de Borbó en Espanya. Es va produir a la
vegada una guerra civil entre Borbons i austríacs pertanyents als
regnes de Castella i d' Aragó. Els últims resolts no s’extingiren fins la
capitulació de Mallorca ante les forces de Felip V. També, en la
cançó es parla sobre el decret de nova planta i la seua implantació
en la corona d'Aragó.
A continuació diferenciarem els següents termes relacionats amb la
cançó
1. La Guerra de Successió Espanyola va
ser un conflicte bèl·lic internacional per
la successió al tron d'Espanya després
de la mort de Carles II. Va durar des de
l’any 1701 fins a l’any 1713. Aquesta
guerra va tindre lloc a Espanya i va
terminar amb la signatura del Tractat
d’Utrecht a l’any 1713. Finalment, Felip
V fou reconegut com a rei d'Espanya,
però amb la condició de renunciar als
seus drets al tron francès.
5. 2. la Batalla d'Almansa, fou la
batalla que es va produir durant
el conflicte internacional de la
Guerra de Successió Espanyola el
25 abril 1707 a Almansa, en la
que les tropes de Felip V
derroten les tropes de l'arxiduc
Carles d'Àustria. La batalla no va
ser decisiva per la fi del conflicte
internacional, però sí va obrir les
portes cap al Regne de València.
Com a conseqüència d'aquesta
batalla, el Regne de València va ser ocupat per les tropes
borbòniques (amb molta resistència austriacista) encara que els
furs van quedar abolits, juntament amb els d'Aragó, després de la
publicació dels Decrets de Nova Planta.
A continuació una Redacció del Romanç de cec
Un dels personatges importants que apareix anomenat en el
romanç de cec es Felip V. Felip d’Anjour o també anomenat Felip V
va nàixer al 1683 en França. A la mort de Carles II, que va morir
sense descendència, va anomenar a Felip d’Anjour com hereu amb
la condició de que els territoris del regne d’ Espanya estigueren
units amb els de França. Però, alguns aliats de la corona espanyola
no estigué d’acord amb això i l’Arxiduc Carles d’Àustria va disputar-li
la corona a Felip II i això va provocar la guerra de Successió
d’Espanya.
Un altre personatge important es l’Arxiduc Carles d’Àustria , que es
va posar en contra de la coronació de Felip V, es va presentar per a
ser rei. Els altres països aliats recolzaven que l’Arxiduc Carles
d’Àustria fora el nomenat rei, i també tenia l’acceptació de la Regne
d’Aragó i el Regne de Valencia.
6. Joan Baptista Basset i Ramos , va néixer a Alboraia l’any 1654.
Militar valencià al 1705, durant la Guerra de Successió, comandant
un reduït grup de forces aliades aconseguí incrementar les seues
tropes amb voluntaris, que s’anomenarien maulets.
La paraula maulet prové del mot àrab maula, que vol dir “esclau”.
Els maulets eren els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la
guerra de Successió espanyola. Foren grups de camperols,
llauradors, artesans i treballadors, no components de la noblesa,
que varen lluitar per la causa de la terra i del rei Carles, en contra
dels (botiflers), nobles i partidaris del Borbó Felip.
Per altra banda, hi havien uns altres partidaris eren els botiflers,
estaven a favor de Felip d’Anjour. Eren la noblesa terratinent i
l’aristocràcia, persones enriquides, part de la població de Castellà i
Navarra.
Desprès de ser proclamat rei Felip
V, el rei va imposar un decret per
a la corona d’Aragó i Catalunya en
el que s’imposà implantació de
l’absolutisme monàrquic, cosa
que comportava l’anul·lació de les
llibertats que mantenien fins al
moment
Es va prohibir el valencià i el català en el regne de Valencia i
Catalunya, i varen haver altres canvis com en la Hisenda.
També, es va abolir el decret que hi havia i es va canviar per un
altre. Felip va imposar un capità que, amb altres persones se’n
carregaven dels òrgans judicials, en tots els pobles i ciutats.
En la part que s’encarregava del òrgan fiscal, varen imposar per a
tots els pobles i ciutats que devien pagar un impost únic que no
distingia de la classe social a la que pertanyien.
7. Per altra banda, en l’àmbit legislatiu, varen imposar lleis que
prohibien el parlar valencià o català i imposaren el castellà en tots
els territoris valencians.
En la batalla que es produí en Almansa en el 1707 es varen
enfrontar les tropes de Carles d’ Àustria amb les de Felip V, en la
que el vencedor va ser Felip V. Al perdre la batalla, les tropes del
Borbó va anar ocupant territoris valencians . Quan varen ocupar
tots els territoris, es van fer els Decrets de Nova Planta que significà
l’abolició de la cultura valenciana i de llevar les lleis que en aquell
moment hi havia.
En la valoració aquesta lletra de cançó (romanç) és un resum
històric de la Nostra historia on ens
explica la situación que vàrem viure.
Ens explica els fets històrics. En
l’Antic Règim concentraven tots els
poders de l’Estat en les seues mans
que son el executiu, legislatiu i
judicial. La monarquia estava basada
en la teoria de l’origen diví. La
societat es dividia en estaments amb
diferent situación: La noblesa i el
clergat on estaven els privilegiats i els
no privilegiats. Nomes hi havia
institucions consultives ‘’Les Corts’’.
La burguesía no podia participar en la
política. Va aparèixer el Liberalisme a traves de les revolucions
burgueses. La sobirana esta representada pel Parlament, tots els
ciutadans son iguals. S’estableix la divisió de poders. El nou sistema
va posar fi a la societat estamental de l’Antic Règim. El model
econòmic del liberalisme es el capitalisme on el principal teòric fou
Adam Smith. Avanços molt importants, pero hi ha que aconseguir
encara nous drets per aplegar a la societat actual.