2. El text te una Font secundaria. Aquest vol dir que està escrit per un autor
posterior als fets. Per altra banda ens encontrem davant d’un text literari-
historiogàfic.
Fent una referencia hacia l’autor, encara siga un grup musical qui ha fet la
cançó, es veu especificat el nom del lletrista que es Vicent Torrent ( cantant de
Al Tall), pel qual l’ autor es individual.
En aquest cas es pot dir que te dues finalitats, una es el poder entretenir a la
gent i l’altre es fer comprendre un poc l’historia com és la batalla de Almansa.
Tenint en compte aixó hi ha dos tipus de destinatari, que sòn el seguidors dels
grup i a tot aquell que li agrade l’història.
L’argument principal del text és la Guerra de Succesió. Mentres que com
idees secundaries podem trovar la batalla de Almansa i l’implantació dels
decrets de Nova Planta.
Com ja em dit és una cançó i es situa en plena época de Guerra de Succeció
(Guerra de Successió :La mort de Carles II sense descendencia i la seua
successió per part del det de Lluis XVI de França va desencadenar una temida
unió per part del imperi español i francés. Aixó amenaçava als altres imperis
per el qual van intentar que l’arxiduc Carles d’Haburg accedisca a la succesió.
La guerra va terminar amb la victoria de Carles II motivat pel tractat d’Utrech en
el que s’acordava la renuncia al imperi francés.
En la guerra comenta una batalla molt coneguda per aquesta guerra que va ser
la batalla d’Almansa( Batalla d’Almansa :Va ser una batalla lliurada a la Guerra
de Succesió que es va culminar la victoria per part del rei Felip V a l’any 1713)
Joan Baptista Basset i Ramos fou un militar austriacista. Aquest en l’any 1705
va ser anomenat general del exercit de Carles d’Austria. Aquest va ser el
pretendent al tron de la Monarquia Espanyola durant la Guerra de Successió
Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya, dels regnes
d'Aragó i de València , del Regne de Mallorques i del Regne de Sardenya ,
territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.
D’aquestes terres és va encargar Joan Baptista Basset i Ramos de la seva
internvencio ja que es veien en perrill de perdre els seus furs e instalar els
decrets de nova planta (Va ser una medida la qual va abolir els furs e
intitucions dels Regnes de la Corona d’Aragó. Es van vore afectats Aragó i
Valencia al any 1707 al igual que Mallorca al 1715 y Barcelona al 1716).
Aquesta batalla va ser intervenida per part de maulets, un grup partisà de
valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de
Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Finalment, Felip d'Anjou fou el Rei d'Espanya, rei de Nàpols, rei de Sicília i duc
de Milà.Amb el seu nomenament com a rei d'Espanya a la mort de Carles II va

3. esdevenir el primer rei de la Dinastia Borbó al tron del Regne d'Espanya i va
instaurar el centralisme, a l'estil de l'absolutisme borbònic instaurat a França
Per aquestos motius n’hi ha una frase que diu, ‘ Quan el mal d’Almansa a
tots/es alcança’ . Aquesta frase feta fa referencia a tota la gent que va ser
afectada del nous canvis que va hi haver a Espanya amb la victoria de Felip V.
Per a finalitzar el text, farem una diferenciació dels dos moviments que van
intervindre : Antic Regim i Liberalisme
En l’antic regim podem veure un poder absolut per part de la corona. Aquesta
es veía implicada en una soberanía al igual que per un estat amb un fort poder
del rei el qual era absolut. La seua organització social era estamental
encontrant: el clero,i tercet estat. Podem dir que el sistema economic depenia
del sistema agrari.
En front està el liberalisme que implanta un nou régimen politic basat en altres
pensaments com que l a sobirania no correspon al rei, sinó a la nació, entesa
com una comunitat amb una trajectòria històrica comuna, que parla una llengua
determinada i habita un lloc concret. L’Estat no és un patrimoni de la Corona,
sinó un conjunt d'institucions, creat per garantir els drets dels ciutadans: a la
propietat, llibertat d'opinió, igualtat davant la llibertat d'impremta ...
El rei no està per sobre de la llei, de manera que ha de jurar la constitució (llei
fonamental de l'Estat). Poders: l'executiu, assignat al rei, que l'exerceix a través
del govern i els seus ministres, el legislatiu, exercit per les Corts en
representació de la nació, que voten individualment les propostes de la li, i el
judicial exercit pels jutges, que actuen en els diferents tribunals de justícia.
Ademés de una Supressió dels estaments.