1. Romanç de cec
Treball de : Victor Julian
Dario Berna
Sergio Gijon
Alex Lopez
Damian

2. El text te una Font secundaria. Aquest vol dir que està escrit per un autor posterior als fets. Per
altra banda ens encontrem davant d’un text literari-historiogàfic.
Fent una referencia hacia l’autor, encara siga un grup musical qui ha fet la cançó, es veu
especificat el nom del lletrista que es Vicent Torrent ( cantant de Al Tall), pel qual l’ autor es
individual.
En aquest cas es pot dir que te dues finalitats, una es el poder entretenir a la gent i l’altre es fer
comprendre un poc l’historia com és la batalla de Almansa. Tenint en compte aixó hi ha dos
tipus de destinatari, que sòn el seguidors dels grup i a tot aquell que li agrade l’història.
L’argument principal del text és la Guerra de Succesió. Mentres que com idees secundaries
podem trovar la batalla de Almansa i l’implantació dels decrets de Nova Planta.
Com ja em dit és una cançó i es situa en plena época de Guerra de Succeció (Guerra de
Successió :La mort de Carles II sense descendencia i la seua successió per part del det de
Lluis XVI de França va desencadenar una temida unió per part del imperi español i francés.
Aixó amenaçava als altres imperis per el qual van intentar que l’arxiduc Carles d’Haburg
accedisca a la succesió. La guerra va terminar amb la victoria de Carles II motivat pel tractat
d’Utrech en el que s’acordava la renuncia al imperi francés.
En la guerra comenta una batalla molt coneguda per aquesta guerra que va ser la batalla
d’Almansa( Batalla d’Almansa :Va ser una batalla lliurada a la Guerra de Succesió que es va
culminar la victoria per part del rei Felip V a l’any 1713)
Joan Baptista Basset i Ramos fou un militar austriacista. Aquest en l’any 1705 va ser anomenat
general del exercit de Carles d’Austria. Aquest va ser el pretendent al tron de la Monarquia
Espanyola durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de
Catalunya, dels regnes d'Aragó i de València , del Regne de Mallorques i del Regne de
Sardenya , territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.
D’aquestes terres és va encargar Joan Baptista Basset i Ramos de la seva internvencio ja que
es veien en perrill de perdre els seus furs e instalar els decrets de nova planta (Va ser una
medida la qual va abolir els furs e intitucions dels Regnes de la Corona d’Aragó. Es van vore
afectats Aragó i Valencia al any 1707 al igual que Mallorca al 1715 y Barcelona al 1716).
Aquesta batalla va ser intervenida per part de maulets, un grup partisà de valencians que
donava suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers,
partidaris de Felip V de Borbó.
Finalment, Felip d'Anjou fou el Rei d'Espanya, rei de Nàpols, rei de Sicília i duc de Milà.Amb el
seu nomenament com a rei d'Espanya a la mort de Carles II va esdevenir el primer rei de la
Dinastia Borbó al tron del Regne d'Espanya i va instaurar el centralisme, a l'estil de
l'absolutisme borbònic instaurat a França

3. Per aquestos motius n’hi ha una frase que diu, ‘ Quan el mal d’Almansa a tots/es alcança’ .
Aquesta frase feta fa referencia a tota la gent que va ser afectada del nous canvis que va hi
haver a Espanya amb la victoria de Felip V.
Per a finalitzar el text, farem una diferenciació dels dos moviments que van intervindre : Antic
Regim i Liberalisme
En l’antic regim podem veure un poder absolut per part de la corona. Aquesta es veía implicada
en una soberanía al igual que per un estat amb un fort poder del rei el qual era absolut. La seua
organització social era estamental encontrant: el clero,i tercet estat. Podem dir que el sistema
economic depenia del sistema agrari.
En front està el liberalisme que implanta un nou régimen politic basat en altres pensaments
com que l a sobirania no correspon al rei, sinó a la nació, entesa com una comunitat amb una
trajectòria històrica comuna, que parla una llengua determinada i habita un lloc concret. L’Estat
no és un patrimoni de la Corona, sinó un conjunt d'institucions, creat per garantir els drets dels
ciutadans: a la propietat, llibertat d'opinió, igualtat davant la llibertat d'impremta ...
El rei no està per sobre de la llei, de manera que ha de jurar la constitució (llei fonamental de
l'Estat). Poders: l'executiu, assignat al rei, que l'exerceix a través del govern i els seus
ministres, el legislatiu, exercit per les Corts en representació de la nació, que voten
individualment les propostes de la li, i el judicial exercit pels jutges, que actuen en els diferents
tribunals de justícia. Ademés de una Supressió dels estaments.