SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
ARTICLE 4




            Júlia Casanoves
             Isabel del Cerro
               Joan Brusca
SISTEMA PEDAGÒGIC I
    COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Desenvolupar un currículum per competències no
es eficaç a l’educació actual.(mateixos principis
que abans)
S’ha d’ajustar l’educació als alumnes actuals i als
usos culturals i tecnològics (possible amb les
TIC).
Ho podem fer amb visió de sistema, amb
decisions  coherents   i fonamentades en
coneixement científic.
L’ESCOLA NOVA O ESCOLA ACTIVA
         (Ferrière, 1913)

                   Adolphe Ferrière, pedagog i
                   sociolèg, centrat en la psicologia.


                   Ferrière va estudiar escoles de nova
                   pedagogia i va sintetitzar 30 punts


Adolphe Ferrière   Tots aquests punts encara els
 (1879 – 1960)
 Pedagog suís      podem llegir en clau actual.
Globalització i centres d’interés.
            Decroly.
              Crea l’Escola de l’Hermitage.
              Crea els centres d’interés
              que estimulen la inteligència,
              l’afectivitat i la curiositat.
              Els alumnes estan
              organitzats com una
              república escolar.
Decroly
Es copsa la globalitat i
progressivament es van veient les
parts.
Tres pasos en l’aprenentatge:
Observació amb tots els sentits.
Associació amb d’altres fets i situacions.
Expressió o producció de l’infant.


                                       Per Saber-ne més
Desenvolupament i maduració de la primera
  infància a la llar d’infants i al parvulari
            (Montessori, 1907)
                Pretenia potenciar el desenvolupament
               biopsicològic de l'infant.
               Potenciar l'educació sensorial, sobretot
               mitjançant materials naturals
                Considerar el silenci com una activitat
               important
               Gran importància en el material didàctic
               Énfasis en les activitats ben acabades i
               gratificants

                                  Per Saber-ne més
MÈTODE DE PROJECTES
                  (Kilpatrick, 1918)
                      L’aprenentatge s’ha de basar en
                      experiències significatives (on el
                      professor l’acompanya).


                      L’alumne ha de seguir 4 fases:
                      Proposta
                      Planificació
                      Elaboració
William Hear Kilpatrick
     (1871 – 1965)      Avaluació
Pedagog estatunidenc

                      Durant el curs es fa més d’un projecte, així
                      cada cop anirà millor.
Pla Dalton d’individualització i
         contractes. Parkhurst.
Pla d’individualització de l’aprenentatge.
El professor preveu les assignacions segons
l’edat i la capacitat de l’alumne.
No hi ha llibres de text sinó guions didàctics.
El control de la feina en un full de pla de treball
supervisat pel professor.
Hellen Parkhurst
Hi ha molt treball individual per part de l’alumne,
però hi troba reconeixement en el grup a la
posada en comú.
És molt adequat per responsabilitzar als alumnes
de secundària.
La col·laboració entre alumnes creixeria cada dia.
Sistema Winnetka amb programa mínim i
              programa
de desenvolupament (Washburne, 1920)

Tota la classe fa la mateixa activitat
 No tenia en compte la diferència de
nivell mental, aptituds … .
Va dissenyar un doble programa:
Programa        mínim:       contingut
necessari per la vida (molt pautat)
Segon programa: desenvolupament Per saber-ne més:
del talent individual i creatiu Enllaç 1
                                         Enllaç 2
PLA JENA (Petersen, 1924)

Peter Petersen impulsa l’escola
experimental.
Fa grups heterogenis d’edat i/o de nivell.
Grups evolutius , amb dinàmica de grup i
estimulats al canvi.
L’alumnat s’ajuda a la feina individual i en
la de grup.                                    Peter Petersen
Basada en la vida comunitaria.                  (1884 -1952)
                                               Pedagog alemany
Roger Cousinet
Mètode de treball lliure per a grups.
Càrrecs i responsabilitats dels alumnes.
El joc: activitat de desenvolupament i
aprenentatge.
Fórmula: Aprendre a aprendre.
Aprendre amb l’experiència i aplicar         les
tècniques de la cultura.
Integra l’aprendre a conèixer i a fer
amb l’aprendre a ser un mateix i conviure.
Moviment de cooperació educativa.
Després de la guerra mundial “Movimento di
Cooperazione Educativa” (MCE)
Cal un projecte educatiu que transmeti cultura,
valors i que impulsi la creació i la llibertat
d’expressió.
Aprendre és                            descobrir,
investigar,                    resoldre i inventar.
Pedagogia antroposòfica i no autoritària.
   Escoles Waldorf (R. Steiner, 1921)


                              Reafirma principis de llibertat, igualtat i
                              fraternitat.
                              Principis pedagògics de l'escola activa
                              Fomentació de la lliure creativitat de
                              l'infant.
                              Gran pes de la ciència la religió i l'art
     Imatge de Waldorfshirt
                              Orientació naturalista
                              Oposició a les tecnologies
Per Saber-ne més
Tècniques de l’escola Moderna amb la
    impremta (C.Freinet i CEL/ICEM, 1927 -1980)

Freinet, mestre, organitza l’aula en taules
de treball (treball individual i col·lectiu)
Els alumnes fan un llibret de la vida (ho
veuran altres escoles)
Fa entrar a l’escola gran quantitat
d’instruments i tècniques (impremta, ràdio,
foto…)                                         Célestin Freinet

Escola del poble que formi a tots els           (1896 – 1966)
                                               Pedagog francès
ciutadans.
L’escola com a investigació.
Orientacions especifiques de la pedagogia del
moviment:
Educació en el mètode científic: observació, classificació,
experimentació, hipòtesis, verificació, documentació.
Jocs de simulació de la vida real; assumptes socials,
econòmics, ètnics… fomentar el diàleg com a
procediment social.
Màxima creativitat expressiva.
La ciutat educadora
(Comissió UNESCO amb E. Faure, 1972)

                                           Tots els recursos de la
                                           ciutat (instal·lacions,
                                           activitats...) i totes les
                                           persones poden ajudar
                                           els infants
                                           Intenció i compromís
                                           de la ciutat per educar
Vídeo il·lustratiu: Cambrils, la ciutat educadora
Bibliografia
http://www.centrowaldorf.com/introduccion.htm (04-04-2012)
De Google academico. Centro de Referencia Educacional (1999):
Pedagogía Waldorf
Escola Decrloy de Barcelona. Vista 05-04-2012
http://www.decroly.org/
Vikipedia. Historia i vida de Ovide Decroly. Vista 05-04-2012
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovide_Decroly
Petita bibliografia de Hellen Parkhurst. Vista 05-04-2012
http://www.urv.cat/any_dones_ciencies/dones_i_ciencies/dones_educa
Blogspot del mètode Cousinet. Vista 05-04-2012
http://metodocousinet.blogspot.com.es/
Bibliografia
Revista Movimento di Cooperazione Educativa. Traduida al català.
Vista 05-04-2012
http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=it&tl=ca&u=http%3A%2F%
http://www.youtube.com/watch?v=OT1gO_Y_8Yk Vist 06-04-12
http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_montessori.htm#
Vista 06-04-12
http://www.winnetka36.org/washburne Vista 06-04-12
http://www.rootsweb.ancestry.com/~orlane/history/histbio3.htm
   Vista 06-04-12

More Related Content

What's hot (12)

Ovide Decroly
Ovide DecrolyOvide Decroly
Ovide Decroly
 
Unitat didactica Versió llarga
Unitat didactica Versió llargaUnitat didactica Versió llarga
Unitat didactica Versió llarga
 
Unitat didàctica art i surrealisme
Unitat didàctica art i surrealismeUnitat didàctica art i surrealisme
Unitat didàctica art i surrealisme
 
Centres d'interès
Centres d'interèsCentres d'interès
Centres d'interès
 
Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatge
 
SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES
SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUESSISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES
SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES
 
Pp edu
Pp eduPp edu
Pp edu
 
Tareas plàstica 3a part (modelatge)
Tareas plàstica 3a part (modelatge)Tareas plàstica 3a part (modelatge)
Tareas plàstica 3a part (modelatge)
 
Unitat didàctica: El cos humà
Unitat didàctica: El cos humàUnitat didàctica: El cos humà
Unitat didàctica: El cos humà
 
1752_m12_eaf5_presentacio_g1
1752_m12_eaf5_presentacio_g11752_m12_eaf5_presentacio_g1
1752_m12_eaf5_presentacio_g1
 
2016 - Blanquerna. comunicació neus capdevila 1
2016 - Blanquerna. comunicació neus capdevila 12016 - Blanquerna. comunicació neus capdevila 1
2016 - Blanquerna. comunicació neus capdevila 1
 
Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12Reunió pares novembre'12
Reunió pares novembre'12
 

Viewers also liked

Celestine Freinet1
Celestine Freinet1Celestine Freinet1
Celestine Freinet1
guest1078f6c
 
Impacto de las aulas virtuales en la educacíon
Impacto de las aulas virtuales en la educacíonImpacto de las aulas virtuales en la educacíon
Impacto de las aulas virtuales en la educacíon
hellenlisethrivasyzquierdo
 
López Martín.- Método Dalton
López Martín.- Método DaltonLópez Martín.- Método Dalton
López Martín.- Método Dalton
López Martín
 
Presentacion de informatica de Hellen Keller
Presentacion de informatica de Hellen KellerPresentacion de informatica de Hellen Keller
Presentacion de informatica de Hellen Keller
kristethen
 
INFLUENCIAS PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI
INFLUENCIAS PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORIINFLUENCIAS PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI
INFLUENCIAS PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI
zukcampoverde
 
Maria montesori 2
Maria montesori 2Maria montesori 2
Maria montesori 2
Alan Guzman
 

Viewers also liked (19)

Celestine Freinet1
Celestine Freinet1Celestine Freinet1
Celestine Freinet1
 
Impacto de las aulas virtuales en la educacíon
Impacto de las aulas virtuales en la educacíonImpacto de las aulas virtuales en la educacíon
Impacto de las aulas virtuales en la educacíon
 
López Martín.- Método Dalton
López Martín.- Método DaltonLópez Martín.- Método Dalton
López Martín.- Método Dalton
 
Plan dalton
Plan daltonPlan dalton
Plan dalton
 
Presentacion de informatica de Hellen Keller
Presentacion de informatica de Hellen KellerPresentacion de informatica de Hellen Keller
Presentacion de informatica de Hellen Keller
 
Maria montesori nuevo
Maria montesori nuevoMaria montesori nuevo
Maria montesori nuevo
 
Celestin freinet educacion natural
Celestin freinet educacion naturalCelestin freinet educacion natural
Celestin freinet educacion natural
 
juan amos comenio
juan amos comeniojuan amos comenio
juan amos comenio
 
Webquest Escuela Nueva, Plan Dalton
Webquest Escuela Nueva, Plan DaltonWebquest Escuela Nueva, Plan Dalton
Webquest Escuela Nueva, Plan Dalton
 
Filosofia De La Educacion
Filosofia De La EducacionFilosofia De La Educacion
Filosofia De La Educacion
 
CORRIENTES PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI, FRIEDRICH FROEBEL Y JOHANN FRIEDRI...
CORRIENTES PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI, FRIEDRICH FROEBEL Y JOHANN FRIEDRI...CORRIENTES PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI, FRIEDRICH FROEBEL Y JOHANN FRIEDRI...
CORRIENTES PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI, FRIEDRICH FROEBEL Y JOHANN FRIEDRI...
 
INFLUENCIAS PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI
INFLUENCIAS PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORIINFLUENCIAS PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI
INFLUENCIAS PEDAGOGICAS DE MARIA MONTESORI
 
Plan dalton
Plan daltonPlan dalton
Plan dalton
 
Maria montesori 2
Maria montesori 2Maria montesori 2
Maria montesori 2
 
Maria Montesori
Maria Montesori Maria Montesori
Maria Montesori
 
Método Waldorf
Método WaldorfMétodo Waldorf
Método Waldorf
 
El método Waldorf
El método WaldorfEl método Waldorf
El método Waldorf
 
JUAN AMOS COMENIO
JUAN AMOS COMENIOJUAN AMOS COMENIO
JUAN AMOS COMENIO
 
Celestine freinet
Celestine freinetCelestine freinet
Celestine freinet
 

Similar to Història de la pedagogia

Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4
lamian
 
Xerrada Què Construim?, per Eliseu Ribes
Xerrada Què Construim?, per Eliseu RibesXerrada Què Construim?, per Eliseu Ribes
Xerrada Què Construim?, per Eliseu Ribes
emmsantboi
 
Educació infantil EPV
Educació infantil EPVEducació infantil EPV
Educació infantil EPV
davidmacias75
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xema
efsauba
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Edualter
 
power point artículo Teixidó
power point artículo Teixidópower point artículo Teixidó
power point artículo Teixidó
marinasolsona
 
Sistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiquesSistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiques
Mery Punzano
 

Similar to Història de la pedagogia (20)

Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4
 
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses PaïsesEl nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
 
Pràctica 1
Pràctica 1Pràctica 1
Pràctica 1
 
Pràctica 1
Pràctica 1Pràctica 1
Pràctica 1
 
Xerrada Què Construim?, per Eliseu Ribes
Xerrada Què Construim?, per Eliseu RibesXerrada Què Construim?, per Eliseu Ribes
Xerrada Què Construim?, per Eliseu Ribes
 
Educació infantil EPV
Educació infantil EPVEducació infantil EPV
Educació infantil EPV
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xema
 
Jornades educació alzira
Jornades educació alziraJornades educació alzira
Jornades educació alzira
 
Projecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixa
Projecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixaProjecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixa
Projecte telemàtic de ciències. el roure gros. Mini-CosmoCaixa
 
Expressió corporal UDL
Expressió corporal UDLExpressió corporal UDL
Expressió corporal UDL
 
Power comunicacio aps
Power comunicacio apsPower comunicacio aps
Power comunicacio aps
 
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
Competències bàsiques, Educació per a la Ciutadania (EpD-Pau-DDHH) i Curricul...
 
Eivissa Aa 1
Eivissa Aa 1Eivissa Aa 1
Eivissa Aa 1
 
IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16IM creativitat i motivació 16
IM creativitat i motivació 16
 
Educar en la diversitat
Educar en la diversitatEducar en la diversitat
Educar en la diversitat
 
power point artículo Teixidó
power point artículo Teixidópower point artículo Teixidó
power point artículo Teixidó
 
Noves Cultures Professionals
Noves Cultures ProfessionalsNoves Cultures Professionals
Noves Cultures Professionals
 
Treball Per Projectes
Treball Per ProjectesTreball Per Projectes
Treball Per Projectes
 
Sistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiquesSistema pedagògic i competències bàsiques
Sistema pedagògic i competències bàsiques
 
Projecte cinema implementacio_producte_final
Projecte cinema implementacio_producte_finalProjecte cinema implementacio_producte_final
Projecte cinema implementacio_producte_final
 

Història de la pedagogia

  • 1. ARTICLE 4 Júlia Casanoves Isabel del Cerro Joan Brusca
  • 2. SISTEMA PEDAGÒGIC I COMPETÈNCIES BÀSIQUES Desenvolupar un currículum per competències no es eficaç a l’educació actual.(mateixos principis que abans) S’ha d’ajustar l’educació als alumnes actuals i als usos culturals i tecnològics (possible amb les TIC). Ho podem fer amb visió de sistema, amb decisions coherents i fonamentades en coneixement científic.
  • 3. L’ESCOLA NOVA O ESCOLA ACTIVA (Ferrière, 1913) Adolphe Ferrière, pedagog i sociolèg, centrat en la psicologia. Ferrière va estudiar escoles de nova pedagogia i va sintetitzar 30 punts Adolphe Ferrière Tots aquests punts encara els (1879 – 1960) Pedagog suís podem llegir en clau actual.
  • 4. Globalització i centres d’interés. Decroly. Crea l’Escola de l’Hermitage. Crea els centres d’interés que estimulen la inteligència, l’afectivitat i la curiositat. Els alumnes estan organitzats com una república escolar.
  • 5. Decroly Es copsa la globalitat i progressivament es van veient les parts. Tres pasos en l’aprenentatge: Observació amb tots els sentits. Associació amb d’altres fets i situacions. Expressió o producció de l’infant. Per Saber-ne més
  • 6. Desenvolupament i maduració de la primera infància a la llar d’infants i al parvulari (Montessori, 1907) Pretenia potenciar el desenvolupament biopsicològic de l'infant. Potenciar l'educació sensorial, sobretot mitjançant materials naturals Considerar el silenci com una activitat important Gran importància en el material didàctic Énfasis en les activitats ben acabades i gratificants Per Saber-ne més
  • 7. MÈTODE DE PROJECTES (Kilpatrick, 1918) L’aprenentatge s’ha de basar en experiències significatives (on el professor l’acompanya). L’alumne ha de seguir 4 fases: Proposta Planificació Elaboració William Hear Kilpatrick (1871 – 1965) Avaluació Pedagog estatunidenc Durant el curs es fa més d’un projecte, així cada cop anirà millor.
  • 8. Pla Dalton d’individualització i contractes. Parkhurst. Pla d’individualització de l’aprenentatge. El professor preveu les assignacions segons l’edat i la capacitat de l’alumne. No hi ha llibres de text sinó guions didàctics. El control de la feina en un full de pla de treball supervisat pel professor.
  • 9. Hellen Parkhurst Hi ha molt treball individual per part de l’alumne, però hi troba reconeixement en el grup a la posada en comú. És molt adequat per responsabilitzar als alumnes de secundària. La col·laboració entre alumnes creixeria cada dia.
  • 10. Sistema Winnetka amb programa mínim i programa de desenvolupament (Washburne, 1920) Tota la classe fa la mateixa activitat No tenia en compte la diferència de nivell mental, aptituds … . Va dissenyar un doble programa: Programa mínim: contingut necessari per la vida (molt pautat) Segon programa: desenvolupament Per saber-ne més: del talent individual i creatiu Enllaç 1 Enllaç 2
  • 11. PLA JENA (Petersen, 1924) Peter Petersen impulsa l’escola experimental. Fa grups heterogenis d’edat i/o de nivell. Grups evolutius , amb dinàmica de grup i estimulats al canvi. L’alumnat s’ajuda a la feina individual i en la de grup. Peter Petersen Basada en la vida comunitaria. (1884 -1952) Pedagog alemany
  • 12. Roger Cousinet Mètode de treball lliure per a grups. Càrrecs i responsabilitats dels alumnes. El joc: activitat de desenvolupament i aprenentatge. Fórmula: Aprendre a aprendre. Aprendre amb l’experiència i aplicar les tècniques de la cultura. Integra l’aprendre a conèixer i a fer amb l’aprendre a ser un mateix i conviure.
  • 13. Moviment de cooperació educativa. Després de la guerra mundial “Movimento di Cooperazione Educativa” (MCE) Cal un projecte educatiu que transmeti cultura, valors i que impulsi la creació i la llibertat d’expressió. Aprendre és descobrir, investigar, resoldre i inventar.
  • 14. Pedagogia antroposòfica i no autoritària. Escoles Waldorf (R. Steiner, 1921) Reafirma principis de llibertat, igualtat i fraternitat. Principis pedagògics de l'escola activa Fomentació de la lliure creativitat de l'infant. Gran pes de la ciència la religió i l'art Imatge de Waldorfshirt Orientació naturalista Oposició a les tecnologies Per Saber-ne més
  • 15. Tècniques de l’escola Moderna amb la impremta (C.Freinet i CEL/ICEM, 1927 -1980) Freinet, mestre, organitza l’aula en taules de treball (treball individual i col·lectiu) Els alumnes fan un llibret de la vida (ho veuran altres escoles) Fa entrar a l’escola gran quantitat d’instruments i tècniques (impremta, ràdio, foto…) Célestin Freinet Escola del poble que formi a tots els (1896 – 1966) Pedagog francès ciutadans.
  • 16. L’escola com a investigació. Orientacions especifiques de la pedagogia del moviment: Educació en el mètode científic: observació, classificació, experimentació, hipòtesis, verificació, documentació. Jocs de simulació de la vida real; assumptes socials, econòmics, ètnics… fomentar el diàleg com a procediment social. Màxima creativitat expressiva.
  • 17. La ciutat educadora (Comissió UNESCO amb E. Faure, 1972) Tots els recursos de la ciutat (instal·lacions, activitats...) i totes les persones poden ajudar els infants Intenció i compromís de la ciutat per educar Vídeo il·lustratiu: Cambrils, la ciutat educadora
  • 18. Bibliografia http://www.centrowaldorf.com/introduccion.htm (04-04-2012) De Google academico. Centro de Referencia Educacional (1999): Pedagogía Waldorf Escola Decrloy de Barcelona. Vista 05-04-2012 http://www.decroly.org/ Vikipedia. Historia i vida de Ovide Decroly. Vista 05-04-2012 http://ca.wikipedia.org/wiki/Ovide_Decroly Petita bibliografia de Hellen Parkhurst. Vista 05-04-2012 http://www.urv.cat/any_dones_ciencies/dones_i_ciencies/dones_educa Blogspot del mètode Cousinet. Vista 05-04-2012 http://metodocousinet.blogspot.com.es/
  • 19. Bibliografia Revista Movimento di Cooperazione Educativa. Traduida al català. Vista 05-04-2012 http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=it&tl=ca&u=http%3A%2F% http://www.youtube.com/watch?v=OT1gO_Y_8Yk Vist 06-04-12 http://www.uhu.es/cine.educacion/figuraspedagogia/0_montessori.htm# Vista 06-04-12 http://www.winnetka36.org/washburne Vista 06-04-12 http://www.rootsweb.ancestry.com/~orlane/history/histbio3.htm Vista 06-04-12