2. És possible que sigui l’art escultòric el que experimenta una revolució més radical en el s. XX. Les seves tendències evolucionen seguint un camí paral·lel al de la pintura i, en bastants casos, els pintores cultiven també l’escultura. Per una banda, es troben canvis radicals en la temàtica: la figura humana perd la seva omnipresència per deixar pas a les formes geomètriques. D’altra banda, sorgeix una certa propensió al patetisme que converteix el llenguatge escultòric en un altre medi d’expressió de l’angoixa de la persona contemporània.
