3. 1. Biografia
Teresa Pàmies i Bertran va ser una dona que va
néixer a Balaguer el 8 d’octubre de 1919 i va
morir el 13 de març de 2012, a Granada.
Ella va ser una escriptora catalana, filla del
dirigent marxista Tomàs Pàmies.
Va passar la seva infància en un ambient familiar
molt polititzat i amb deu anys, venia pels carrers
la revista de BOC.
Amb setze anys, Teresa ja militava al partit
socialista (JSU) i participava en mítings i actes de
propaganda. Reivindicava amb la pràctica un
paper actiu de les dones a la guerra.
Va viatja als Estats Units per recollir simpaties i
diners per a la causa republicana.
Amb la derrota, la seva família va quedar dividida
i es va exiliar a França, juntament amb el seu
pare, on va viure les penúries de l’exili i dels
camps refugiats.
D’allà va passar a Amèrica, país on va viure uns
quants anys.
Va tornar a Europa i es va establir a Praga, on va
començar a escriure guions per a la ràdio. El 1971
va tornar a Catalunya.
5. Experiència vital
• Els anys treta van ser una dècada decisiva en el moviment
d’igualtat de la dona. Amb l’arribada de la guerra, les dones
van veure potenciat el seu paper: moltes joves llibertàries
anaren a lluitar al front com a milicianes, i d’altres ocuparen
càrrecs en els partits polítics. Teresa Pàmies tenia disset anys
quan va esclatar la guerra, i hi participà activament i amb gran
entusiasme a múltiples iniciatives de propaganda a la
rereguarda i al front. Era la líder de les Joventuts Comunistes i
participà en un míting històric a la Monumental en què
demanava ajuda per a la ciutat de Madrid, assetjada per
l’exèrcit feixista.
• Només tenia estudis primaris, però la guerra la va fer madurar
i va adquirir una formació autodidacta.
5
6. 2. Obra literària
Les obres literàries de Teresa Pàmies eren de gènere narratiu, tot i que també va
escriure assaigs. Va escriure algunes novel·les, narrativa breu.
7. 2.1. Gènere narratiu
Novel·la
Va ploure tot el dia. Barcelona: Edicions 62, 1974.
Si vas a París, papà... (diari de maig, 1968). Barcelona: Nova Terra, 1975.
Amor clandestí. Barcelona: Sagitario, 1977.
Cròniques de nàufrags. Barcelona: Destino, 1977.
Massa tard per a Cèlia. Barcelona: Destino, 1984.
Segrest amb filipina. Barcelona: Destino, 1986.
La primavera de l'àvia. Barcelona: Destino, 1989.
La filla del Gudari. Barcelona: Empúries, 1998.
Narrativa breu
Aventura mexicana del noi Pau Rispa. Barcelona: Pòrtic, 1985.
La vida amb cançó. Barcelona: Empúries, 1999.
Estem en guerra. Escrits 1936-1939. Valls: Cossetània, 2005
8. 8
Narrativa
Testament a Praga. Barcelona: Destino, 1971.
Quan érem capitans. Barcelona: Dopesa, 1974.
Dona de pres. Barcelona: Proa, 1975.
Gent del meu exili. Barcelona: Sagitario, 1975.
Quan érem refugiats. Barcelona: Dopesa, 1975.
Crònica de la vetlla. Barcelona: Selecta, 1975.
Records de guerra i d'exili. Barcelona: Dopesa, 1976.
La reraguarda republicana. Barcelona: Edicions 62, 1977.
Aquell vellet gentil i pulcre. Palma de Mallorca: Moll, 1978.
Maig de les dones. Barcelona: Laia, 1980.
Memòria dels morts. Barcelona: Planeta, 1981.
Opinió de dona. Barcelona: Edicions 62, 1983.
Cartes al fill recluta. Barcelona: Pòrtic, 1984.
Mascles no masclistes. Barcelnoa: Plaza & Janés, 1987.
Coses de la vida a ritme de bolero. Barcelona: Empúries, 1993.
Cròniques de comiat. Barcelona: Empúries, 2000.
Memòries de guerra i d'exili. Barcelona: Proa, 2000.
Els anys de lluita. Barcelona: Columna, 2001.
Carta a la néta sobre el comunisme. Els anys de lluita. Barcelona: Columna, 2001.
L'aventura d'envellir. Barcelona: Empúries, 2002
3x1 [amb Pilar Rahola i Margarita Rivière]. Barcelona: Rosa dels vents, 2003.
Conviure amb la mort. Barcelona: Empúries, 2003.
Informe al difunt. Barcelona: La Campana, 2008.
9. 2.2. Assaig
Crítica literària o assaig
La quotidianitat en la narrativa de Josep Vallverdú. Lleida: Edicions de l'I.E.I.,
1987.
Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Independiente
(1941-1977) Valls: Cossetània, 2007.
10. 2.3. Què acostumava a escriure?
La seva obra és un testimoniatge molt subjectiu, directe i compromès, d'una realitat històrica
des de la perspectiva de les vicissituds vitals íntimes, que s’han creuat sovint amb el fat del
país. Una característica és l'espontaneïtat; una altra, l'autenticitat, el to de verisme de les seves
narracions, també l'absència d'enfarfec a la seva escriptura i encara l'aportació d'un gran
nombre de mots dialectals procedents de la seva comarca, característiques positives, que són al
mateix temps qualitats.
11. 3. “Quan érem capitans”
“Quan érem capitans” són les memòries de Teresa
Pàmies dels anys de la guerra civil, quan amb només 17
anys era dirigent de les JSUC.
El llibre és, per tant, el relat d’una militància política, que
recorre la seva participació en la creació de l’antifeixista
Aliança de la Dona Jove de Catalunya, la seva presència
en el Congrés Mundial de la Joventut per la Pau als
Estats Units...
Però és, al mateix temps, el retrat de la vida a Barcelona
durant la guerra.
14. 5. Fragment d’entrevista
Aquí hi ha el LINK de l’entrevista que hem trobat de Teresa Pàmies. El fragment que posarem és
del minut 3.02 fins al minut 6.32.
