Your SlideShare is downloading. ×
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Teresa Pàmies
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Teresa Pàmies

24

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
24
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. TERESA PÀMIES - Alex Maruri - Carla Rojals - Laia Rossell - Ariadna Miret
  • 2. ÍNDEX 1. Biografia ............................................................ pàg. 3 1.1. Experiència vital 2. Obra literària .................................................... pàg. 5 2.1. Gènere narratiu 2.2. Assaig 2.3. Què acostumava a escriure? 3. “Quan érem capitans” ....................................... pàg. 4. Lectura oral ........................................................ pàg. 5. Fragment d’entrevista ....................................... pàg.
  • 3. 1. Biografia Teresa Pàmies i Bertran va ser una dona que va néixer a Balaguer el 8 d’octubre de 1919 i va morir el 13 de març de 2012, a Granada. Ella va ser una escriptora catalana, filla del dirigent marxista Tomàs Pàmies. Va passar la seva infància en un ambient familiar molt polititzat i amb deu anys, venia pels carrers la revista de BOC. Amb setze anys, Teresa ja militava al partit socialista (JSU) i participava en mítings i actes de propaganda. Reivindicava amb la pràctica un paper actiu de les dones a la guerra. Va viatja als Estats Units per recollir simpaties i diners per a la causa republicana. Amb la derrota, la seva família va quedar dividida i es va exiliar a França, juntament amb el seu pare, on va viure les penúries de l’exili i dels camps refugiats. D’allà va passar a Amèrica, país on va viure uns quants anys. Va tornar a Europa i es va establir a Praga, on va començar a escriure guions per a la ràdio. El 1971 va tornar a Catalunya.
  • 4. 1.1. Experiència vital
  • 5. Experiència vital • Els anys treta van ser una dècada decisiva en el moviment d’igualtat de la dona. Amb l’arribada de la guerra, les dones van veure potenciat el seu paper: moltes joves llibertàries anaren a lluitar al front com a milicianes, i d’altres ocuparen càrrecs en els partits polítics. Teresa Pàmies tenia disset anys quan va esclatar la guerra, i hi participà activament i amb gran entusiasme a múltiples iniciatives de propaganda a la rereguarda i al front. Era la líder de les Joventuts Comunistes i participà en un míting històric a la Monumental en què demanava ajuda per a la ciutat de Madrid, assetjada per l’exèrcit feixista. • Només tenia estudis primaris, però la guerra la va fer madurar i va adquirir una formació autodidacta. 5
  • 6. 2. Obra literària Les obres literàries de Teresa Pàmies eren de gènere narratiu, tot i que també va escriure assaigs. Va escriure algunes novel·les, narrativa breu.
  • 7. 2.1. Gènere narratiu Novel·la Va ploure tot el dia. Barcelona: Edicions 62, 1974. Si vas a París, papà... (diari de maig, 1968). Barcelona: Nova Terra, 1975. Amor clandestí. Barcelona: Sagitario, 1977. Cròniques de nàufrags. Barcelona: Destino, 1977. Massa tard per a Cèlia. Barcelona: Destino, 1984. Segrest amb filipina. Barcelona: Destino, 1986. La primavera de l'àvia. Barcelona: Destino, 1989. La filla del Gudari. Barcelona: Empúries, 1998. Narrativa breu Aventura mexicana del noi Pau Rispa. Barcelona: Pòrtic, 1985. La vida amb cançó. Barcelona: Empúries, 1999. Estem en guerra. Escrits 1936-1939. Valls: Cossetània, 2005
  • 8. 8 Narrativa Testament a Praga. Barcelona: Destino, 1971. Quan érem capitans. Barcelona: Dopesa, 1974. Dona de pres. Barcelona: Proa, 1975. Gent del meu exili. Barcelona: Sagitario, 1975. Quan érem refugiats. Barcelona: Dopesa, 1975. Crònica de la vetlla. Barcelona: Selecta, 1975. Records de guerra i d'exili. Barcelona: Dopesa, 1976. La reraguarda republicana. Barcelona: Edicions 62, 1977. Aquell vellet gentil i pulcre. Palma de Mallorca: Moll, 1978. Maig de les dones. Barcelona: Laia, 1980. Memòria dels morts. Barcelona: Planeta, 1981. Opinió de dona. Barcelona: Edicions 62, 1983. Cartes al fill recluta. Barcelona: Pòrtic, 1984. Mascles no masclistes. Barcelnoa: Plaza & Janés, 1987. Coses de la vida a ritme de bolero. Barcelona: Empúries, 1993. Cròniques de comiat. Barcelona: Empúries, 2000. Memòries de guerra i d'exili. Barcelona: Proa, 2000. Els anys de lluita. Barcelona: Columna, 2001. Carta a la néta sobre el comunisme. Els anys de lluita. Barcelona: Columna, 2001. L'aventura d'envellir. Barcelona: Empúries, 2002 3x1 [amb Pilar Rahola i Margarita Rivière]. Barcelona: Rosa dels vents, 2003. Conviure amb la mort. Barcelona: Empúries, 2003. Informe al difunt. Barcelona: La Campana, 2008.
  • 9. 2.2. Assaig Crítica literària o assaig La quotidianitat en la narrativa de Josep Vallverdú. Lleida: Edicions de l'I.E.I., 1987. Ràdio Pirenaica, emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977) Valls: Cossetània, 2007.
  • 10. 2.3. Què acostumava a escriure? La seva obra és un testimoniatge molt subjectiu, directe i compromès, d'una realitat històrica des de la perspectiva de les vicissituds vitals íntimes, que s’han creuat sovint amb el fat del país. Una característica és l'espontaneïtat; una altra, l'autenticitat, el to de verisme de les seves narracions, també l'absència d'enfarfec a la seva escriptura i encara l'aportació d'un gran nombre de mots dialectals procedents de la seva comarca, característiques positives, que són al mateix temps qualitats.
  • 11. 3. “Quan érem capitans” “Quan érem capitans” són les memòries de Teresa Pàmies dels anys de la guerra civil, quan amb només 17 anys era dirigent de les JSUC. El llibre és, per tant, el relat d’una militància política, que recorre la seva participació en la creació de l’antifeixista Aliança de la Dona Jove de Catalunya, la seva presència en el Congrés Mundial de la Joventut per la Pau als Estats Units... Però és, al mateix temps, el retrat de la vida a Barcelona durant la guerra.
  • 12. 4. Lectura oral érem
  • 13. 5. Fragment d’entrevista Aquí hi ha el LINK de l’entrevista que hem trobat de Teresa Pàmies. El fragment que posarem és del minut 3.02 fins al minut 6.32.
  • 14. Gràcies per la vostra atenció 15

×