La representació de la terra

1. La representació de la Terra
La Cartografia
Per Antonio Suau Forés
Professor del CEPA Joan Mir i Mir
Cur 2010-11

3. La Cartografia
• La Cartografia és la ciència que estudia la
representació de la Terra
• Hi ha varies formes de representar la Terra:
el mapa, el globus terraqui......

4. El mapa
• Mapa: representació de la Terra sobre un
pla
• Deformació: al representar una superficie
corva en un pla es produeix una deformació.

5. Qui fa els mapes?
• El mapes els fan els
cartògraf.
• Abans, amb el
teodolit, anaven
assenyalant punts,
distàncies i angles.
• Desprès, a l’oficina,
convertíen aquest
punts en mapes

6. FENT MAPES

7. Triangulant
• Per poder fer els
primers mapamundi es
va tenir que fer una
triangulació general
del territori. Amb
aquesta es va crear una
red general de punts
geogràfics ben
calculats, que servirien
desprès per a fer
triangulacions menors

8. El teodolit
• Es l’aparell de treballs
de camp del
cartògrafs.
• Abans eren óptics.
Avui dia funcionen per
làser i agafen les dades
de distància i angle
automàticament.

9. El treball de sala
• Amb totes les dades
recollides, el cartògraf
els transforma en un
mapa.
• Per fer-los, aprofita
tots els coneixement
que té sobre com
evitar les
deformacions i donar-
li “relleu”.

11. Modernes sistemes de treball
• Avui dia, gracies als satèl·lits i la fotografia aèrea s’ha
facilitat la realització dels mapes. El treball de camp ha
quedat reduït a la recollida de dades concretes.

12. La fotografia aèrea

13. Projeccions
• Per evitar en lo posible, les
deformacions al mapa, els
cartògrafs emplean diferents
tipus de formes que anomenem
projeccions. Les més senzilles
són: la cilíndrica, la cònica i
la acimutal
• A partir d’aquetes hi ha
diferents varietats. Nosaltres
hem de coneixer les més
empleades: la de Mercator,
Peters i Robinson

14. Projecció cilíndrica
• S’emplea per
representar les latituds
eqüatorials
• La deformació es fa
més gran a mesura que
ens allunyem de la
línea de contacte, en
aquest cas, l’equador

15. Projecció cònica
•Se emplea per repre-
sentar les latitud
intermitjes.
•La deformació és doble:
– S’amplia quant més lluny
de la línea de contacte
– Es redueix quant més a
prop del pol.

16. Projecció azimutal
• L’ùnic punt de
contacte és el pol.
• A mesura que ens
allunyem, deformació

17. Projecció de Mercator
• Mercator, al segle
XVI, presentà un
planisferi on la
visió de l’hemisferi
Nord,Amèrica del
Nord i Europa es
representaven amb
unes dimensions
més gransrespecte
les de l’hemisferi
Sud.

18. Projecció de Peters
Peters, a l’any 1974, va
publicar un planisferi on es
respectaven les dimensions
reals dels continents però
els contorns i formes dels
continents no quedaven
prou definides

19. Projecció de Peters (II)

20. Projecció de Robinson
• Robinson ha estat
qui ha trobat una
solució intermèdia
aconseguint una
representació
bastant fidel pel
que fa a les formes
i a les dimensions.

21. Altres exemples de representacions

23. LES ESCALES
• Escala: es la quantitat de vegades que
hem reduït el territori a representar per
que capigue al papel on el representem
• Hi ha dos tipus d’escala: la gràfica i la
numèrica.
– L’escala gràfica és una línia recta
dividida en segments equivalents en la
realitat als quilòmetres que indica.
– L’escala numèrica s’expressa
mitjançant una proporció. Per exemple,
l’escala 1: 500.000 significa que 1 cm
del mapa correspon en la realitat a
500.000 cm, és a dir, a 5 kms.

24. Evolució dels mapes I
La Tábula Rogeliana es un dels mapes més antics. Mostra les
diferents calçades romanes i les distàncies recorregudes

25. Evolució dels mapes II
• Prompte els mapes van
agafar molta importancia
per raons militars. La
necesitat de reflectir el
relleu va portar a provar
diferents formes. En
aquest cas, del s. XIX,
mitjançant ratlles s’intenta
reflectir el relleu
(Mapa de la batalla de
cardedeu, Guerra de la
Independència Española)

26. EVOLUCIÓ DELS MAPES III
• Més endavant, la
tècnica va millorar
amb ombres

27. Evolució dels mapes (IV)
• Però la forma més
habitual de reflectir el
relleu son les corves de
nivell. Aquestes són
isolínies (linies que
uneixen punts d’igual
valor) que uneixen
punts de igual altitud.
• De vegades, s’empleen
tintes ipsomètriques
per resaltar més la
variació de altitud.

28. Tipus de mapes
Per la informació que donen els mapes poden
ser: Mapés físics, mapes polítics i mapes
temàtics.

29. Mapes físics
• Son aquells que
representen el relleu.
Ja hem vist com han
evolucionat el sistema.
A la esquerra tenim un
mapa de la CCAA
Valenciana, mut, amb
el relleu representat
amb corves de nivell i
tinets ipsomètriques.

30. Mapes polítics
• Son els que es mostren
les fronteres i límits
d’un territori.

31. Mapes temàtics
• Són aquells que ens
donen una informació
molt concreta sobre un
tema determinat. A la
esquerra tenim un
mapa turístic, un mapa
que indica una ruta de
trekking, etc

32. LES
COORDENADES
GEOGRÀFIQUES
• Les coordenades
geogràfiques són un
sistema de
localització que hem
creat a partir de
línees imaginaries.
• Les linees
imaginaries són els
paral·lels i els
meridians
• A partir d’aquestes
linees, podem
localitzar un punt al
planeta, com si
juguesim als
vaixells, definint-les
amb la latitud i la
longitud.

33. PARAL·LELS
• Els paral·lels són línies
imaginàries paral·leles que
seccionen horitzontalment el
globus terraqüi.
• El paral·lel més gran que divideix
el globus en dos hemisferis és
l’equador, que divideix la Terra
en dos Hemisferis (nord i sud)
• Hi ha 90 paral·lels a l
• Hi ha altres paral·lels que reben
un nom especial: el tròpic de
Càncer, el tròpic de Capricorn, el
cercle polar àrtic i el cercle polar
antàrtic.

34. MERIDIANS
• Els meridians són línies
imaginàries que es
distribueixen verticalment en
el globus (van de pol a pol) i
que passen pels pols.
• El meridià que es pren com a
referència és el meridià 0º o
meridià Greenwich, que és el
nom de la població anglesa per
on passa.
• Hi ha 180 meridians a l’est del
meridiá 0º i altres 180 a l’oest

35. LATITUD I LONGITUD
• La latitud és la distància angular des de qualsevol punt de la Terra a l’equador.
Es mesura amb graus, si està per damunt de l’equador seran graus al Nord i si
estan per sota de l’equador seran graus al Sud
• La longitud és la distància angular des de qualsevol punt del globus terraqüi al
meridià Greenwich. Es mesura en graus, si està a l’esquerra del meridià
Greenwich seran graus a l’Oest i si està per la dreta seran graus a l’Est