1. UNITAT 1. LA REPRESENTACIÓ DEL TERRITORI.
1. La representació cartogràfica.
2. El mapa topogràfic.
2. 1. La representació cartogràfica.
Projeccions
cartogràfiques:
Forma geoide de la terra:
cilíndrica, cònica i
azimutal.
Noves cartografies:
teledetecció, GPS, SIG…
3. Les projeccions polars
Aquest tipus de projecció
s'anomena també azimutal, o plana.
Ja que un pla imaginari és el que
toca la superfície del planeta.
Aquest tipus de projecció se sol fer
sobre els pols i donen una imatge
com si un observador veiés la Terra
des de la vertical del pol.
Representen habitualment les zones
polars o mostren un hemisferi
complet.
4. Les projeccions còniques
Les projeccions còniques es fan sobre un con
que està en contacte amb un paral·lel de
latituds mitjanes. La imatge que s'obté és la
d'un observador que veu la Terra des de la
vertical de les latituds mitjanes.
Aquesta projecció fou ideada pel matemàtic
alemany Lambert a finals del segle XVIII. Els
meridians són línies rectes en forma radial i els
paral·lels són arcs concèntrics que van
augmentant cap a l'Equador. Aquesta projecció
es adequada per representar les zones
temperades ja que hi ha una distorsió
insignificant.
5. Les projeccions cilíndriques. 1
Les projeccions cilíndriques se solen fer a l'equador sobre un cilindre que fa la volta
a tota la Terra. La imatge que s'obté és la d'un observador que veu la Terra situada
en la vertical de l'equador.
Aquesta projecció representa bé la zona entre l'equador i els tròpics i després
amplia la seva distorsió.
La projecció de Mercator té la característica bàsica que els meridians i paral·lels
són línies rectes que es creuen perpendicularment. Els mapes són conformes, és a
dir, la forma dels continents és real, però quan és apropem als pols, la superfície
augmenta de forma exagerada. Com exemple podem comparar Escandinàvia (1,1
Milions de km2) i l'Índia ( 3,3 Mill de Km2).És la imatge clàssica que tenim del nostre
planeta.
6. Les projeccions cilíndriques. 2
La projecció de Peters feta al 1974, trenca amb la visió eurocèntrica dels mapes
i ofereix una igualtat de superfícies en tot el planeta. Aquesta imatge ens
sorprèn ja que els continents de l'hemisferi Sud apareixen més allargats.
Aquesta projecció és la que presenta les dimensions més apropades a la realitat.
9. 2. Elements dels mapes.
Escala:
Escala territorial: mapamundi, continental, regional i
local.
Escala numèrica: en cm.
1:100.000
Escala gràfica: proporció visual.
.
10. La llegenda
La llegenda d'un mapa són tots els símbols convencionals que surten al mapa
com poden ser un riu, una carretera, una edificació, un embassament, límits
de comarca o municipals, colors que ens expressen l’alçada o la profunditat,
etc.
11. 2. El mapa topogràfic.
► Representen el relleu detallat d ’una zona i
recullen elements planimètrics, altimètrics
i toponímics.
Planimètrics: Elements naturals i elements humans.
Altimètrics: representació del relleu mitjançant les
isohipses i les tintes hipsomètriques o
batimètriques.
Toponímics: Noms que apareixen al mapa.
► http://www.icc.cat/vissir/
►
13. Segons la llegenda:
QUALITATIU: La informació no està jerarquitzada, només en
mostra la localització.
QUANTITATIU: La informació està jerarquitzada segons un
ordre de quantitat.
MIXT: Conté elements qualitatius i quantitatius alhora, o bé
dues tipologies diferents de mapes quantitatius.
Segons la representació de la informació:
Corocromàtic
Coropletes
Anamòrfic
Símbols puntuals (quantitatius o qualitatius)
Isopletes
14.
15.
16. Cal especificar la data en que s'ha elaborat la font, i també les
dates representades al mapa.
Si és possible, explicar la relació entre la informació i la
tipologia de mapa emprada.
PER TANT ET CAL RECORDAR QUE,
EN ANALITZAR UN MAPA, ET CALDRÀ INDICAR:
1. ESCALA
2. TIPOLOGIA
3. DATA DE LA FONT
4. INFORMACIÓ QUE REPRESENTA
5. BREU EXPLICACIÓ DE LA INFORMACIÓ
