Apunts del tema "La Terra, l'última frontera"

2. TEMA 1: LA TERRA, L'ÚLTIMA FRONTERA
Ciències socials, geografia i història Pàgina 2/9
Primer d'ESO Curs 2015-2016
TEMA 1: LA TERRA, L'ÚLTIMA FRONTERA
QUÈ DESCOBRIREM EN AQUEST TEMA?
- La Terra en l'univers
- L'estructura de la Terra
- La representació de la Terra
1. LA TERRA EN L'UNIVERS
L'espai és on hi ha tots els cossos celestes i les galàxies. La Terra només és un minúscul
element dins de la gran immensitat de l'univers.
La Terra és un planeta del Sistema Solar on el Sol és la seva estrella. Però al mateix
temps, el Sistema Solar està en un dels extrems de la Via Làctia, una de les milers de
galàxies que formen l'Univers.
El Sistema Solar està format per vuit planetes principals, un cinturó d'asteroides i molts
satèl·lits. Els planetes són astres que giren al voltant de Sol i no tenen llum pròpia.
Alguns d'aquests planetes tenen satèl·lits. Els satèl·lits són astres que giren al voltant
d’alguns planetes: la Lluna és el nostre satèl·lit i la seua influència principal ve
reflectida en els eclipsis i la formació de les marees.

3. TEMA 1: LA TERRA, L'ÚLTIMA FRONTERA
Ciències socials, geografia i història Pàgina 3/9
Primer d'ESO Curs 2015-2016
El cinturó d'asteroides divideix el sistema solar en dos parts:
• La primera part hi ha els planetes interiors (Mercuri, Venus, la Terra i Mart) que
estan formats per roques i tenen pocs satèl·lits.
• La segona part hi ha els planetes exteriors (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) que
estan formats per gas i tenen molts satèl·lits.
Finalment, hi ha tres planetes nans que no formen part del Sistema Solar des del 2006
(Ceres, Plutó i Eris), tot i que giren al voltant del Sol, per què tenen un origen diferent
als altres planetes.
Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments. Un moviment sobre ells mateixos
(moviment de rotació) i un moviment al voltant del Sol (moviment de translació).
Aquests moviments tenen una trajectòria que s'anomena òrbita.

4. TEMA 1: LA TERRA, L'ÚLTIMA FRONTERA
Ciències socials, geografia i història Pàgina 4/9
Primer d'ESO Curs 2015-2016
El moviment de translació que fan els planetes al voltant del Sol no són iguals. En
funció de la distància respecte el Sol i el seu moviment, poden anar més ràpids o més
lents. No obstant això, tots tenen una òrbita el·líptica. És a dir, una òrbita gairebé
circular. La Terra tarda en fer l'òrbita un any: 365 dies, 6 hores i 9 minuts i la inclinació
de l’eix de rotació de la Terra és la responsable de la successió de les estacions de
l’any. Durant el recorregut al voltant del Sol, la Terra queda exposada als raigs solars
de diversa manera, i això dóna lloc a les estacions de l’any.
El moviment de rotació de la Terra explica que hi hagi els dies i les nits. La successió
dels dies i de les nits fa que els temperatures de la Terra no siguin extremes i ajuda que
hi hagi vida.
A causa del moviment de rotació de la Terra, es fa de dia primer als llocs situats cap a
l’est. A Espanya es fa de dia abans a les Illes Balears que a Madrid o a Galícia. Com que
el problema de l’horari era comú arreu del món, es va acordar dividir la Terra en 24
fusos horaris. Així, tots els llocs situats en un mateix fus o zona horària tenen la
mateixa hora.

5. TEMA 1: LA TERRA, L'ÚLTIMA FRONTERA
Ciències socials, geografia i història Pàgina 5/9
Primer d'ESO Curs 2015-2016
2. L'ESTRUCTURA DE LA TERRA
La Terra vista des de l’espai presenta un color blavós a causa de l’abundància d’oxigen
que hi ha a l’atmosfera. La Terra no és una esfera perfecta, perquè és lleugerament
aplatada pels pols (geoide) que es divideixen en tres grans zones concèntriques:
• El nucli de la Terra és la part més interna del planeta i representa el 15 % del
volum total. Es divideix en dues capes:
o El nucli intern està en estat sòlid.
o El nucli extern està format per materials fosos.
• Al voltant del nucli trobem el mantell que representa el 84 % del volum de la
Terra. El mantell està format per diferents materials parcialment fosos. Aquests
materials s'anomena magma,
• Capa més externa de la Terra és l'escorça, que no arriba al 1 % del volum de la
Terra i està formada per roques sòlides. L'escorça té una amplada molt desigual
i en alguns llocs pot arribar a una gran profunditat (fossa de les Marianes de
11.022 m.) o pot tenir una gran alçada (Mt. Everes de 8.848 m.).
L'escorça de la Terra està repartida en diverses masses de terra o continents.
Habitualment dividim la Terra en sis continents i cinc oceans:
• Continents: Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i Antàrtida.
• Oceans: Pacífic, Atlàntic, Índic, Glacial Àrtic, Glacial Antàrtic.

6. TEMA 1: LA TERRA, L'ÚLTIMA FRONTERA
Ciències socials, geografia i història Pàgina 6/9
Primer d'ESO Curs 2015-2016
3. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA
Antigament, l’elaboració de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir
d’observacions sobre el terreny. Actualment els mapes es fan a partir de fotografies
aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits artificials que orbiten al voltant del planeta.
Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de
la Terra.
Tot i els avenços, la representació de la Terra no és una cosa fàcil, a no sé que sigui
mitjançant un globus terraqüi que representi el planeta de forma esfèrica. Per aquest
motiu, s’ha creat un sistema de localització exacte mitjançant les coordenades
geogràfiques.
Les coordenades geogràfiques són unes línies imaginaries que divideixen la Terra en
paral·lels i meridians. Els paral·lels són línies horitzontals imaginàries paral·leles que
van des de l’Equador (paral·lel 0º i és el més ample) fins als pols i divideixen la Terra en
dos hemisferis: hemisferi nord i hemisferi sud. Altres paral·lels importants són els del
Tròpic de Càncer (hemisferi nord) i Tròpic de Capricorn (hemisferi sud)
Els meridians són línies verticals imaginàries que van de sud a nord on el meridià de
Greenwich (0º) serveix per dividir el planeta en est i oest. El meridians també serveixen
per establir les divisions dels fusos horaris.

7. TEMA 1: LA TERRA, L'ÚLTIMA FRONTERA
Ciències socials, geografia i història Pàgina 7/9
Primer d'ESO Curs 2015-2016
Per a situar exactament un punt de la Terra cal buscar el paral·lel i el meridià que
passen per aquest punt. La latitud és la distància entre qualsevol punt de la superfície
terrestre i l’equador (o paral·lel 0º): pot ser nord o sud. La longitud és la distància
entre qualsevol punt de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0º):
pot ser est o oest.
La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi, però no és possible
disposar d’un globus terraqüi que permeti estudiar detalladament una part de la Terra.
Per a fer-ho, els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en
una superfície plana: els mapes. Els mapes són representacions planes de tota la
superfície de la Terra o d’una part i sempre tenen una escala. L’escala cartogràfica ens
indica quantes vegades s’ha fet més petita una zona geogràfica per representar-la en
un mapa.

8. TEMA 1: LA TERRA, L'ÚLTIMA FRONTERA
Ciències socials, geografia i història Pàgina 8/9
Primer d'ESO Curs 2015-2016
Com que projectar de manera exacta una superfície esfèrica sobre una superfície plana
és impossible, s’han ideat diversos tipus de projeccions cartogràfiques:
• Projecció cilíndrica: els mapes es dibuixen projectant els punts de l’esfera
damunt d’un cilindre.
• Projecció cònica: cada punt de l’esfera terrestre es projecta damunt d’un con
imaginari.
• Projecció plana o zenital: els mapes són el resultat de fer la projecció dels
diferents punts de l’esfera terrestre damunt d’un pla tangent.

9. TEMA 1: LA TERRA, L'ÚLTIMA FRONTERA
Ciències socials, geografia i història Pàgina 9/9
Primer d'ESO Curs 2015-2016
En general, els geògrafs treballen amb diferents tipus de mapes segons que tracten o
que s’especifiquen en ells. Tots els mapes tenen elements informatius i utilitzen
diferents símbols i colors que és recullen a la llegenda.
Els mapes més característics i que podràs treballar al llarg de tota l’ESO són:
• Mapes topogràfics: són mapes que representen aspectes naturals (físics) i
artificials (humans).
• Mapes temàtics: són mapes que donen informació d’una cosa concreta. Poden
ser de molts tipus, però els més comuns són:
o Mapes climàtics: són mapes que donen informació de les precipitacions,
temperatures, tipus de climes, etc.
o Mapes econòmics: són mapes que donen informació sobre
l’agricultura, la pesca, la mineria, la ramaderia, la indústria, el turisme,
etc.
o Mapes de població: són mapes que donen informació de la densitat de
població (quanta gent viu en un lloc i en un espai concret), migracions,
natalitat (naixements), mortalitat, nuclis urbans, etc.
o Mapes físics: són mapes que representen el relleu de la Terra
(muntanyes, valls, rius, llacs, etc.)
o Mapes polítics: són mapes que representen els països, límits polítics
(comunitats autònomes, províncies, etc.) i les capitals o ciutats.
Per llegir un mapa hauràs de tenir en compte el tipus de mapa que és, l’escala
cartogràfica i la llegenda. Però, sobretot, sempre s’ha de contrarestar la informació
amb altres mapes, fotografies i textos per saber molt més.