2. Jean-Baptiste Camille Corot (França 1796-1875)Jean-Baptiste Camille Corot (França 1796-1875)
Església de la TrinitatEsglésia de la Trinitat, 1826-1828, oli sobre tela, 27.3 x 44.7 cm, Musée d'Art, 1826-1828, oli sobre tela, 27.3 x 44.7 cm, Musée d'Art
and d'Historie, Ginebra, Suïssaand d'Historie, Ginebra, Suïssa
ESCOLA DE BARBIZONESCOLA DE BARBIZON
3. Honoré Daumier (França, 1808-1879)Honoré Daumier (França, 1808-1879)
CompartimentCompartiment o el vagóo el vagó de tercera classede tercera classe, 1860, oli sobre tela, The, 1860, oli sobre tela, The
Metropolitan Museum of Art, Nova York, Estats UnitsMetropolitan Museum of Art, Nova York, Estats Units
4. El Saló i l’Acadèmia francesesEl Saló i l’Acadèmia franceses
1863,1863, VenusVenus.. Obra deObra de CabanelCabanel que s’ajustava a lesque s’ajustava a les
normes marcades per l’Acadèmianormes marcades per l’Acadèmia
5. Jean-François Millet. L’Àngelus 1857-1859L’Àngelus 1857-1859 .. Pintura a l'oliPintura a l'oli 66 × 55,566 × 55,5
cmcm.. Museu d'Orsay, ParísMuseu d'Orsay, París
6. Millet,Millet, Les espigadoresLes espigadores, 1857, oli sobre tela, 83 x 102 cm, Museu, 1857, oli sobre tela, 83 x 102 cm, Museu
d’Orsay, París, Françad’Orsay, París, França
9. Courbet,Courbet, Enterrament a OrnansEnterrament a Ornans, 1849-1850, oli sobre tela, 314 x, 1849-1850, oli sobre tela, 314 x
663 cm, Museu d’Orsay, París, França663 cm, Museu d’Orsay, París, França
10. Courbet,Courbet, El taller del pintorEl taller del pintor, 1855, oli sobre tela, 361 x 597, Museu, 1855, oli sobre tela, 361 x 597, Museu
d’Orsay, París, Françad’Orsay, París, França
12. • Edouard ManetEdouard Manet (1832-1883)(1832-1883)
És lÉs ll’antecedent immediat del’antecedent immediat de
l’impressionisme: Manet utilitzava unal’impressionisme: Manet utilitzava una
pinzellada ràpida i empastadapinzellada ràpida i empastada..
Natura morta: fruita i
meló en un
aparador, 1866,
oli sobre tela, 60 x
92 cm,
The National Gallery
of Art,
Washington, DC,
Estats Units
15. Édouard ManetÉdouard Manet,, OlympiaOlympia,, 1863,1863,
Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm, Musée d´Orsay,Oli sobre llenç, 130´5 x 190 cm, Musée d´Orsay,
ParísParís
16. L’academicisme i la inspiració de Manet en els grans mestres és
evident.
TiciàTicià -- Venus d’UrbinoVenus d’Urbino
ManetManet -- OlympiaOlympia
17. Édouard ManetÉdouard Manet,, PífanoPífano,,
1866, oli sobre llenç, 160 x1866, oli sobre llenç, 160 x
98 cm, Musée d´Orsay,98 cm, Musée d´Orsay,
ParísParís
VelázquezVelázquez,, Pablo dePablo de
ValladolidValladolid
20. El impressionistesEl impressionistes
coneixen les teories deconeixen les teories de
Newton sobre laNewton sobre la
descomposició de la llumdescomposició de la llum
llumllum colorcolor
Llei de contrastos simultanis de ChevreulLlei de contrastos simultanis de Chevreul
P = Primaris oP = Primaris o
generadorsgeneradors
S = Secundaris oS = Secundaris o
complementariscomplementaris
Cadascun dels colors secundaris ésCadascun dels colors secundaris és
el complementari del color primariel complementari del color primari
Teoria del colorTeoria del color
TècnicamentTècnicament
aplicaven elsaplicaven els
colors sobre lacolors sobre la
tela, sensetela, sense
barrejar-los a labarrejar-los a la
paleta.paleta.
Les pinzellades eren soltes (punt, coma,Les pinzellades eren soltes (punt, coma,
esborrany) i a certa distància del llenç elsesborrany) i a certa distància del llenç els
colors es barregen en la retina decolors es barregen en la retina de
l’espectadorl’espectador “trompe l’oeil“trompe l’oeil ”.”.
Pinzellades soltes i lliuresPinzellades soltes i lliures
21. Claude MonetClaude Monet
Auguste RenoirAuguste Renoir
Camille PissarroCamille Pissarro
Paul CézannePaul Cézanne
Edgar DegasEdgar Degas
Berthe Morisot
LaLa històriahistòria de l’Impressionisme comença a París,de l’Impressionisme comença a París,
elel 15 d’abril de 187415 d’abril de 1874 quan una colla dequan una colla de
joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquelljoves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell
any, decidiren, malgrat tot, exposar llursany, decidiren, malgrat tot, exposar llurs
«Société Anonyme des artistes»«Société Anonyme des artistes»
Alfred SisleyAlfred Sisley
23. Claude MonetClaude Monet,,
El pont d’ArgenteuilEl pont d’Argenteuil
Es busca lluminositat i realitatEs busca lluminositat i realitat
canviantcanviant
24. Claude MonetClaude Monet,, Sol naixent, ImpressióSol naixent, Impressió (1872)(1872)
"¡Debí suponerlo!. Acabo de decirme a mí mismo que cuando
estoy impresionado, tiene que haber una impresión.¡Y qué
libertad, qué ligereza de pincel! Un tapiz en estado original está
más elaborado que esta marina".
Louis Leroy
31. El 1908 viatjà a Venècia on
pintà una sèrie de quadres
dels seus edificis, canals,
postes de sol…
32. Water ireses,
1900
A partir de
1890
comprà una
casa a
Giberny, on
feu
instal·lar
un pont
japonès al
jardí,
sobre un
gran
estany ple
de
nenúfars
que pintarà
fins els
seus últims
anys.
39. EEdgardgar DegasDegas
Classe de dançaClasse de dança
11873-1875873-1875
OliOli sobre llençsobre llenç
Musée d´OrsayMusée d´Orsay
ParísParís
40. La desfilada de cavalls davantLa desfilada de cavalls davant
la tribunala tribuna
1866-18681866-1868
Curses deCurses de
cavallscavalls
AA lleess cursescurses,, 18791879
D E G A SD E G A S
47. Mary CassatMary Cassat (1844-(1844-
1926)1926)
AutoretratAutoretrat, 1878, 1878
Mare després del banyMare després del bany, 1880, 1880
Nen a l'habitació blau foscNen a l'habitació blau fosc, 1889, 1889
48. Un diumenge d’estiuUn diumenge d’estiu
a l’illa de la Grande Jattea l’illa de la Grande Jatte,,
1884-861884-86
Bany en AnsiersBany en Ansiers
SEURAT
49. PPaulaul SignacSignac,, Les veles groguesLes veles grogues, 1935, 1935Paul Signac (1863-1935)Paul Signac (1863-1935)
El palau papal en AvignóEl palau papal en Avignó,,
19001900
Factors que afavoreixen la seva aparició a mitjans del segle XIX:
Positivisme filosòfic (Auguste Comte)
Literatura realista; Zola, Dickens....
Problemes socials de la industrialització.
Desencís pels fracassos revolucionaris del 1848 (no temes polítics, sí socials).
Aparició de la fotografia.
En un primer moment, Millet havia pintat dins de la cistella que està a terra a una criatura de pocs mesos i que havia mort, i als dos personatges drets com els compungits pares que la miraven sense consol. Aquesta situació va commocionar molt als que la van veure per primera vegada, i va rebre crítiques de censura, de manera que el pintor va decidir retocar-la i va quedar com la veiem avui.
Un consell de guerra el va condemnar a 6 mesos de presó i a pagar 300.000 francs. Després d'aquests 6 mesos va escapar a Suïssa (1873) per a evitar que l'estat l'obligués a pagar la multa. Va morir a La Tour du Peilz, localitat pròxima a Vevey, víctima d'una cirrosi produïda pel seu consum abusiu d'alcohol. Va influenciar a pintors catalans com Ramon Martí Alsina.[1]
Gustave CourbetL'Origine du mondeEl 26 de junio de 1995 se exponía por primera vez, en el Musée d'Orsay de París, L'origine du monde (El origen del mundo), una tela de Gustave Courbet pintada entre 1865 y 1866 y que llevaba 130 años oculta, sólo accesible a la mirada de sus sucesivos compradores. (El origen del mundo)1866Óleo sobre lienzoh. 0,46 m; a. 0,55 mParís, Museo de Orsay(c) R.M.N.
El Salon des Refusés, (Salón de los Rechazados) es, en términos generales, una exposición de las obras rechazadas por el jurado del Salón de París oficial, aunque el término se usa normalmente para referirse al concreto Salon des Refusés de 1863.
En los años 1830, las galerías de arte de París ya montaban exposiciones privadas a pequeña escala de las obras rechazadas por los jurados del Salón. El evento clamoroso de 1863 fue de hecho patrocinado por el gobierno francés. Ese año, los artistas protestaron porque el jurado del Salón había rechazado más de 3.000 obras, mucho más de lo normal. "Deseando que el público juzgue la legitimidad de estas quejas", dijo una nota oficial, el emperador Napoleón III decretó que los artistas rechazados podían exponer sus obras en un anexo al Salón oficial. Muchos críticos, y el público, ridiculizaron a los rechazados (refusés), que incluían pinturas tan famosas como el Desayuno sobre la hierba de Édouard Manet Esta pintura puede interpretarse como una versión moderna del Concierto campestre (1508-1509) del pintor renacentista Tiziano (aunque la obra se atribuyera anteriormente a Giorgione).2 El escándalo que causaba una mujer desnuda desayunando despreocupadamente con dos hombres completamente vestidos, lo que ofendía a la moralidad de la época, se acentuaba por el hecho de que las figuras eran reconocibles. El cuadro representa un almuerzo en un bosque, cerca de Argenteuil, donde discurre el Sena. La mujer desnuda, la modelo de Manet, Victorine Meurent, Los dos hombres son el hermano de Manet, Gustave y su futuro cuñado, el escultor holandés Ferdinand Leenhoff. En el fondo, una mujer ligeramente vestida vadea una corriente. Demasiado grande en comparación con las figuras del primer plano, ella parece flotar. La desproporción entre la mujer del fondo y la barca a la derecha se consideraba una impericia de parte del pintor: en realidad, los mórbidos contrastes cromáticos y la utilización de la perspectiva aérea en clave moderna inscriben esta obra entre las obras maestras del siglo XIX. El fondo pintado toscamente carece de profundidad, dando al espectador la impresión de que la escena no tiene lugar en el exterior, sino en un estudio. Esta impresión se refuerza por el uso de una intensa luz «fotográfica», que casi no deja sombras: de hecho, la iluminación de la escena es inconsistente y nada natural. El hombre a la derecha luce un sombrero plano con una borla, de la clase que normalmente se usa en los interiores. A pesar de su tema mundano, Manet deliberadamente eligió un formato de lienzo grande, normalmente reservado para los grandes temas.
2bat
omo consecuencia, la yuxtaposición de colores complementarios dará un aspecto más brillante al conjunto; por ejemplo, yuxtaponiendo verde (formado por la mezcla del azul y amarillo) y rojo (el tercer primario no presente en mezcla que origina el verde). Mientras que al poner colores no complementarios juntos dará como resultado un conjunto «contaminado», como sucede, por ejemplo, al poner juntos amarillo y verde, el amarillo recibe un matiz violeta (su complementario).