Comentari PAU de "L'enterrament del senyor d'Orgaz" de El Greco.

1. El Greco:
L’enterrament
del senyor
d’Orgaz.

2. Fitxa tècnica
 Títol: L’enterrament del senyor







d’Orgaz.
Autor: El Greco(Càndia, Creta,
1541 – Toledo, 1614).
Cronologia : 1588.
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions: 4,80 x 3,60 m.
Estil: manierista.
Tema: religiós.
Localització: església de Santo
Tomé (Toledo).

3. Obres del mateix
autor:
Martiri de sant Maurici i la legió tebana
(1582).

4. El cavaller de la mà al pit (15781580)

5. Vista de Toledo (1603-1607).

6. Biografia de l’autor
 Domínikos Theotokópolus, que a Espanya
va ser anomenat El Greco, va rebre una
formació pictòrica lligada a la tradició
bizantina. A la darreria de la dècada de
1560 es va traslladar a Venècia i
posteriorment a Roma, on va estar en
contacte amb el cercle erudit del cardenal
Alessandro Farnese.
 Cap al 1577 es va instal·lar a Toledo, ciutat on va acudir
després de rebre l’important encàrrec de fer el retaule de
l'església de Santo Domingo el Antiguo, que li va proporcionar
Diego de Castilla, degà del capítol de la catedral. A la ciutat
manxega va desenvolupar les seves millors obres i va destacar
en la temàtica religiosa i en el retrat.
Retaule de Santode Giulio Clovio (1571-1572). (La Trinitat).
Retrat Domingo el Antiguo i detall

7. Descripció formal
isocefàlia
 Al quadre s’hi diferencien dues parts: la terra i el cel. No
obstant això, entre les dues hi ha nexes d’unió, com la creu de
l’esquerra del rector de Santo Tomé, la mirada del sacerdot al
cel i l'àngel que porta l’{nima del difunt, el centre.
 A la meitat terrenal, els personatges estan organitzats a
manera de fris, tancat als extrems per les figures del frare
franciscà i el rector. En primer terme s’hi representa
l’enterrament, assenyalat pel nen Jorge Manuel –fill del pintorque sosté un gran ciri encès. Els personatges secundaris que
assisteixen a l’acte s’arrengleren en columnes utilitzant la
perspectiva escalonada o isocefàlia (superposició de caps)
amb la voluntat de donar una sensació més gran de
profunditat.
el fill del pintor
enterrament

8.  A la meitat divina, la composició dibuixa un rombe els vèrtexs
del qual són les figures de Jesús, la Verge, l’{ngel i sant Joan
Baptista
 Les diferències entre aquestes dues parts són visibles també
en la representació dels personatges. A la terra, les figures són
tractades amb un realisme exquisit, i s’hi pot contemplar una
galeria extraordinària de personatges il·lustres de l’època. Al
cel, en canvi, les figures es mostren lànguides i estilitzades, tal
com correspon a l’espai sobrenatural que ocupen.
 Finalment, cal assenyalar la magnífica execució pictòrica del
conjunt, en el qual destaquen la brillantor dels materials de
l’armadura i el tractament delicat de les teles i els vestits, que
es pot apreciar sobretot en el roquet blanc del sacerdot.

9. Temàtica
 El senyor d’Orgaz –Toledo no va ser comtat fins el segle XVI- va
aconseguir que la reina Maria de Molina cedís l’alc{sser reial a
l’orde de sant Agustí i que l'església es consagres a sant Esteve.
Segons la llegenda, quan va morir l’any 1323, sant Agustí –amb la
mitra de bisbe i sant Esteve –amb una túnica en la qual es
representa el seu martiri- van baixar del cel per enterrar-lo amb
les seves pròpies mans.
 Sobre aquesta escena terrenal, El Greco reprodueix la Glòria
celestial, en la qual Jesús i Maria reben sant Joan Baptista, que
intercedeix pel difunt senyor d’Orgaz perquè sigui acceptat al
Regne del Cel. A la seva esquerra hi ha una multitud de sants
disposats en successió jeràrquica, i a la seva dreta, darrere la
Mare de Déu, hi ha sant Pere amb les claus. A l’extrem inferior,
s’hi representen els personatges de l’Antic Testament: David,
Moisés i Noé, amb l’arpa, les taules de la llei i l’arca
respectivament.

10. Models i influències
 La formació bizantina d’El Greco és evident en el misticisme
que desprenen alguns dels seus personatges. A això, el pintor
cretenc hi afegeix el dinamisme compositiu, el cànon allargat
de les figures de Miquel Àngel i el ric cromatisme venecià de
Ticià i Il Tintoretto, sense oblidar els gravats de Dürer.
 El pintor de Creta va portar l’estètica manierista fins a les
últimes conseqüències, però la seva obra va tenir una influència
escassa després de la seva mort a causa del canvi de gust
barroc. El seu mèrit no va ser reconegut fins al segle XIX, i es va
consolidar amb l’arribada de l’Expressionisme, al segle XX.
 Des del punt de vista compositiu, la part inferior de l’obra ha
estat utilitzada com a referent per la historiadora de l’art Linda
Nochlin en analitzar L’enterrament a Ornans de Coubert,
malgrat que en aquesta obra l’autor incideix en la realitat
quotidiana i obvia qualsevol referència al(1850-1851)
Courbet: L’enterrament d’Ornans món celestial.
Baptisme de Crist (1568)