2. index
• percepció visual
• sintaxi de la imatge
les cartolines de hestal
• elements bàsics de la
comunicació visual
• color
• psicologia del color
color favorit
• comunicació visual
3. Percepció visual: Gairebé sempre un spot porta a un estímul a
través de la imatge:
Percepció visual és entendre el que veiem.
Exemple: algú que no hagi vist mai un autobús, - Xocolates Valor = placer
el veurà però no el percebrà perquè no sap - BMW(mà fora) = plaer de conduïr
que veu un bus.
La imatge mental = imatge mpnemònica o
És anomenar allò que sentim/veiem, a través il·lustració mental
dels nostres sentits. Inclòs els colors, els cecs els
reben físicament. Quan més utilitzem o fem servir una imatge,
Exemple: un experiment va denotar que serà mes fàcil rememorar-la amb detall. Per això
persones cegues dins habitacions de colors els la publicitat ens “bombardeja” amb imatges.
afectàvem a l’estat anímic o físic.
Totes les imatges son utilitzades amb finalitats
Cal la memòria (conèixer) per saber i d’identificació i rememoració. Gairebé al mateix
memoritzar allò que percebem. temps, l’observador fa servir imatges i paraules.
Traduït al disseny, amb la mínima expressió,
aprendre a transmetre el missatge que volem. Percepció de la forma: percepció del
contorn (és el 1º identificador), figura i fons.
Percepció: terme que s’aplica a la manera Així identifiquem les formes ja que el contorn és
amb que s’arriba a conèixer el món. O la forma la frontera entre figura i fons, i sempre la figura,
en que s’experimenta la percepció dels objectes destaca sobre el fons.
a través dels sentits, ja que es demostrat que Propietats de la figura:
la desconeixença d’allò que veiem, provoca - Que destaca.
angoixa. - Se l’hi presta mes atenció.
- En la figura es noten els detalls.
Això també influència segons l’entorn i cultura, - Solen donar l’aparença que els colors són
ja que ens ajuden a situar-nos i ens proporcionen més brillants i forts.
informació.
Propietats del fons:
El procés perceptiu visual: fa referència als - Sempre en segon plànol.
objectes. Comença aquest procés en quant - No se’l percep amb claredat.
visualitzem alguna cosa, el contorn és el primer - No es repara tant en els detalls.
que ens ajuda a percebre aquell objecte. - Tendim a oblidar-ho més fàcilment.
- És menys important que la figura.
Cal una labor d’identificació i classificació per - La figura està en el centre de camp visual
poder anomenar un objecte: (generalment).
1.- L’hi donen una forma, ens ajuda el
contorn (límit que separa la figura del D’entrada, el nostre cervell, no distingeix
fons) la figura del fons, és un exercici que fa molt
2.- Tot a base de una experiència ràpidament.
personal(tenim el brillo, a continuació)
Factors físics i fisiològics en la percepció
Imatge mental: a partir de qualsevol dels de la forma:
5 sentits reproduïm amb la ment un record o - La part psicològica influència en els factors
imaginació. físics i fisiològics.
Moltes vegades, una imatge vinguda d’un Aquí està la part complicada de la publicitat
sentit (olor, olfacte,...) va associada a un altre perquè ningú percebem igual el món.
sentit.
4. Factors fisiològics de l’ull:
- La intensitat de la llum (brillantor) és el fet mes
important de tots (condició sinequanum per
poder percebre la resta)
- Ombra’l absolut de visió = distinció entre la
brillantor de dos superfícies.
- Adaptació a la foscor.
- Agudesa visual.
Totes aquestes qualitats disminueixen amb
l’edat.
Factor psicològic:
- Com més simple sigui una forma, més fàcil
es percep (els més fàcils el quadrat i rodona i, a
continuació el rectangle)
- Percebem com a figura continua una forma
de contorn discontinu o constituït per una
estructura de punts.
Si veiem un cercle de punts, visualitzarem
la circumferència i descartarem els punts.
El nostre cap esquematitza la informació visual.
El temps per percebre un figura i forma, depèn
de la seva mida i brillantor.
5. Sintaxi de la imatge: Exercici de semblança:
Teories de la Hestal pernil saborós
barret prestigi
cadira descansar
- Percepció de la forma (figura):
núvol somiar
estiu aclaparament
La captació activa quan fem acte de
ulleres friki
percepció visual, es que captem l’essencial
cabell vent
(els colors podem ajudar a reforçar la forma)
gallina bova
Triar una sèrie d’elements i crear la
arbre ombra
representació mínima essencial.
velocitat càmera
Captem l’essencial prenent de forma
estrès contrarellotge
immediata un esquema global.
amor confiança
L’esquema global és la mínima expressió
sexe parella
possible de la forma. Exemple:
drogues pou
rock&roll desinhibir-se
Comparació: té sentit quan es parteix d’una
base comuna. Exemple: 4 animals es poden
comparar por mida o tipus. Però si afegim un
I es que tot esquema estimulador tendeix a 5ª, com un vaixell, no serà una comparació
ser vist de manera tal que l’estructura resultant, sinó un altre cosa.
sigui la més senzilla.
Els estímuls visuals poden ser colors o la forma
mínima més senzilla.
Simplicitat: tot element disposat
simètricament, són els més fàcils d’entendre i,
per tant, de percebre. Semblança: es un requisit previ per advertir
És millor exagerar la deformació si volem les diferències. Destacar una cosa entre
destacar la figura. d’altres d’iguals.
- Semblança – diferència: La velocitat i la direcció són diferents.
Propietats que enllaçen entre si els elements Separació per continuïtat: dibuixem un arc
visuals com: més una linia per separat com dues peces i no
• Forma continu formant endavant i endarrere.
• Mides
• Color...
Esquelet estructural: l’eix intern sobre el qual
La semblança pot fer que les coses resultin s’aguanta la forma.
invisibles, perquè s’arriba a l’absència
d’estructura. Tenim l’aspecte extern d’una forma (contorn,
línea, ....) i l’intern que es l’esquelet estructural.
Per semblança: una de les qualitats que
creen una associació mental. Si un esquema visual admet dos esquelets
estructurals diferents es podrà percebre com
dos objectes totalment diferents com les
dobles imatges on pot ser un ànec o conill o
una dona gran o jove.
6.
7. Elements bàsics de la comunicació - Punt és la part mínima d’imatge visual i pot
visual: ser expressiva i transmetre’s per si sola.
La substància bàsica del què veiem:
• Punt Dos punts constitueixen l’eina bàsica per
• Línea medir l’espai
• Contorn
• Direcció - La línia és una associació de punts.
• Tò
• Color
• Textura Dos punts són capaços de dirigir la mirada ja
• Dimensió que es connecten.
• Escala La línea és també un punt en moviment.
• Moviment
- Contorn està descrit per la línea. Formes:
Tota imatge visual, està formada per eleccions
i combinacions d’aquests elements. Rodona Triangle Quadrat
Segons la Hestal, qualsevol fet visual, és una
totalitat equilibrada perfectament unida. Sinò
ho entens, no és informació visual. Se l’hi atribueixen significats:
- Quadrat: malaptesa, honestedat, rectitud i
L’artista manipula tots aquests elements per cura.
transmetre una imatge visual però, a més, - Triangle: acció, conflicte, tensió.
segueix l’estètica. - Cercle: infinitud, calidesa i protecció.
Qualsevol fet artístic requereix:
- Direcció d’aquests tres contorns, expressen
• Un part personal/emocional
3 direccions bàsiques:
• Una part visual
• Una part manual (la realització material)
- Quadrat: mou horitzontals i verticals. Denota
benestar per que és equilibri
-Triangle: diagonals. Denota tensió,
desequilibri i es subversió i reivindicatiu
- Cercle: corba. Denota calidesa i repetició
La referència vertical i horitzontal és la més
primària.
Totes aquestes de anotacions de les figures
serveixen per les composicions
- Tò o variacions de llum constitueixen el
medi amb les que distingim les informacions
visuals.
Un excés de llum, priva tant la visió com la
foscor.
El tò és imprescindible per la nostra
supervivència. S’aprecia més volum a l’esfera
esquerra ja que la llum ho incideix directament.
8. El tò és la lluminositat, són les variacions de El color té 3 dimensions:
la llum. Les variacions de llum constitueixen el - Matís: el color mateix (sinònim de color)
medi pel qual distingim la informació visual de Hi ha més de 100 (groc/vermell/ blau)
l’entorn. - Saturació
- Brillantor
El tò té un component biològic i el color un
d’emocional.
Utilitzem 13 graus com a diferència de to del
blanc a negre (i viceversa).
El cercle cromàtic el composen 12 matisos
(primaris, secundaris i terciaris) que combinats
- El tò
donen fins a 100 matisos.
- Dimensions
• Primaris: groc, vermell i blau
- Crear llums i ombres
• Secundaris: verd, taronja y púrpura
La informació ens arriba pet tò i no el color, • Terciaris: els adjacents
sinó no percebríem les imatges d’una pel·lícula
en b/n. Asociacions dels primaris:
El valor tonal és una manera de descriure la - El groc: el més proper a la llum i la calor
llum. - El vermell: el més actiu i emocional
- El blau: el més passiu i suau
Groc i vermell: tendeixen a expandir-se
Blau: a contraure’s
Posats de costat a una composició:
- El groc + vermell: s’activa
- El groc + blau: es suavitzatt
- El color es relaciona amb l’activitat
emocional.
Per això el color és un gran comunicador
visual i és una de les experiències visuals més
penetrants que compartim tothom (tenim en
comú).
Compartim els significats associatius
(mar=blau ) i simbòlics (blau=calma)
9. Saturació:
L’element que fa referència a la puresa d’un
color respecte al gris. El color saturat és simple,
sense complicació i èxplicit. A mida que perd
saturació es torna subtil (vermell granatós,
vermell fosc, ...)
Els colors menys saturats són més neutres, més
tranquilitzadors i subtils.
Con més intensa o saturada és la combinació
d’un objecte, més es carrega d’expressió i
emoció.
Brillantor:
És una dimensió acromàtica que es refereix al
valor de les gradacions tonals que van de la
llum a la foscor.
Va del blanc al negre, és a dir, amb més o
menys llum.
Pot servir per expressar i resaltar una informació.
Reforça una imatge/impacte visual.
10. Psicologia del color: També el color de la noblesa i el rics, a més
del clero. Carlomagno va fer la catedral i el
Palau de color vermell.
Vermell
Excepte a la actualitat i, sobretot a Europa,
Hi ha 105 tonalitats. És el primer color que es
els homes sempre es pintaven, sobretot de
va denominar amb un nom a més de ser el
vermell.
primer que veu el ull humà.
El “sol” major vermell
Un 12% de la població, té com a favorit el
vermell i agrada tant a dones com homes.
Mart és el deu de la guerra i el vermell la
Però agrada menys a gent menor de 25 anys,
representació d’agressivitat i dels Aries.
contràriament al que es pensa que agrada als
joves.
Els nens associen el vermell al dolç, com
caramels o el ketchup. En canvi pinten molt
poc en vermell (fan servir més blaus, grocs i
negres). Tampoc els hi agrada en el vestir.
El vermell representa el foc i la sang (això es
universal)
Pot descriure l’amor i l’odi (oposats) qualsevol
passió. S’ accentua més amb negre.
‘Prohibit’ és en vermell. Color immoral (de
Dona vigorositat i s’expandeix. La imatge del
la prostitució) a l’època més moderna. La
diví.
femme-fatale de finals del S.XIX era pèl-roja.
S’associava amb la sang, per això antigament
Color del dinamisme, la revolució i llibertat
es submergien els nonats en sang d’un animal
política i social. Color dels artistes (època
sacrificat por donar energia.
paleolítica) i el color més fet servir en publicitat.
El foc el constitueix: vermell, taronja i groc i és
associat a la purificació.
vermell color masculí blau color femení
Jesucrist vestia vermell Verge maria blau
Color de l’alegria i el reforç és amb el verd i
l’or, sinònim de felicitat.
Amb violeta i rosa, el color del sexe.
Fet servir contra el mal d’ull (exp: la caputxeta
vermella).
11. Blau Groc
Color preferit, simpatia i harmonia a més de Preferit per 6% de la gent i agrada més als
fidelitat tot i ser distant i fred. grans que als joves. Hi ha 115 tons de groc.
Color femení i de les virtuts espirituals. És el Mostassa, mimosa, rovell, mantega,
color que més afavoreix en el vestir i dona més margarina, plàtan, nicotina, ocre, or, ros
confiança i credibilitat, hi ha 111 tons de blau. oxigenat, pilota de tenis,....
Els hi agrada al 46% del homes i 44% de les És el color més contradictori i el
dones. Només un 1% dels homes no li agrada que menys agrada als homes.
el blau i un 2% a les dones. Relacionat amb experiències
relacionades amb el Sol, com a
El blau no es fa servir pel menjar. Color de la Egipte.
puresa, per això les etiquetes blaves per l’aigua
transparent. El color més inestable (de
seguida que afegeixes un color,
No hi ha sentiment negatiu on predomini el per poc que sigui, es desvirtua en
blau. Associat a simpatia, amistat i confiança. un altre color).
El “si” vemol és blau
El pot influir més qualsevol color veí.
El gust pel blau indica estrés i tensió emocional.
L’estrés emocional s’activa a través de la por, Amb el blanc és molt
la ira, la depresió i l’agresió. El treballar amb radiant i amb negre cridaner
el blau crearà un estat emocional de pau i (acompanyat).
quietut que l’hi permetrà observar aquests.
Color de l’optimisme i de
El blau espiritual és el color de la pau i la l’enveja. Un color contradictori.
devoció.
La ràbia/fúria i la mentida, de l’enteniment
L’oposat és el taronja a les arts plàstiques i és però també dels traïdors, menyspreables.
complementari al groc a la llum. Ja que per a
formar groc es necesita mesclar vermell i verd De la amabilitat i diversió
al 100% d’intensidad i res de blau.
El “re” major és de color groc
El color blau és el símbol de la profunditat. (un tò agut, com més alegre)
Inmaterial i fred, suscita una predisposició
favorable. Perquè el groc sigui amable ha d’anar al
costat del taronja i vermell.
És el color del cel sense nubols, sense
amenaçes, on volen les aus amb llibertat. De El color que més prefereixen els artistes. Per
l’aigua cristalina, font de vida per animals i exemple: Van Gogh pintava amb molt groc.
plantes, de la Terra, el planeta blau. Un excés de sol (groc) produeix desequilibris
mentals.
Color de la il·luminació mental. S’associa al
color de la ciència per aportar idees.
Color de l’or, i tot allò davant que té una
categoria divina.
Color de la maduresa i l’amor sexual i el més
freqüent de les flors.
12. Color del perfum, comporta tot un aire de Verd
luxe (també dels diners).
A mida que es fan grans els homes, els hi
Gira-sol simbolitza la passió cega (Van Gogh agrada el verd. Només un 16% de la població
en pintava molt) l’hi agrada fins els 25 anys, desprès augmenta
el %. Hi ha 100 tons de verd.
Verd pistatxo, ampoller, verd kiwi, verd
esmaragda, caqui, ...
Ideal/ vida ecologista, l’antítesis a una
societat tecnològica.
S’associa a la vida i la salut, a valors com
Perquè el groc tingui connotació negativa ha l’esport, dinamisme,...
d’anar acompanyat del verd.
Com fa referència al cadut, passat,... parla
El groc, provoca irritabilitat (algunes persones de la vida. Una cosa nova (immadura)
vilioses, de mala baba)
El “fa” major verd
L’escriptura de negre sobre groc és la que
més es veu (sobretot de lluny) Una alimentació a base de verds, comporta
salut, a més de la primavera i l’amor. Color de
Senyalitzava les prostitutes (fins al S.XV havien les coses fresques. Perfums més lleugers, els
de anar amb un mocador al cap i/o els cordons verds.
grocs) a les mares solteres (havien de dur barret
groc) i als jueus. Els impagats portàven cosida Degut a la seva immaduresa, denota l’amor
una cinta groga. incipient (els trobadors feien servir el verd com
a referència a l’amor adolescent) ja que les
noies es vestien de verd per
senyalitzar que eren solteres.
Els deus romans (Venus) és de
color verd i correspon a Taure i
Balança.
Color del verí i preferit de
Napoleó, color burgés, color dels
indecisos i tranquil·litzador.
13. Negre Blanc
Hi ha 50 tons de negre. Agrada a un 10% Hi ha 67 tonalitats de blanc. Neu, marfil, ivori,
de la població. Quan més gran et fas, menys llet,...
agrada.
Color femení, de la innocència. El lliri blanc
Color de la negació, canvia l’amor per l’odi, s’associa a la innocència de la verge Maria.
amb el groc, culpa, i amb el violeta, misteri i
introvertit. Color del bé i dels esperits. Color més fet servir
per els artistes. Color de la perfecció.
Ajuda a donar forma, volum i profunditat. De
la veritat i l’honestedat i amb el blau, màxima
expressió de la espiritualitat (el xai blanc, àngels
amb ales blanques).
S’associa a la neteja i l’higiene. Valors positius
sempre.
El “do” menor negre
Color de la mala sort i l’elegància. Il·legalitat i
anarquia. Preferit dels dissenyadors.
El “do” major blanc.
És el color de la flema (flemàtics) segons els
grecs, aquells que no reaccionen, tot els hi és
indiferent.
Dol als països asiàtics, lligat amb l’espiritualitat
ja que és intangible, incommensurable. Buit i
lleuger, minimalista.
Menjar com els làctics, pans,...Utensilis com
paper de cuina, cola, cremes, sabons,...
A partir dels Medichi
es va posar de moda
casar-se de blanc, fins
als nostres dies. Signe de
luxe, perquè el blanc no
s’aprofitava més que per
aquest dia. Anteriorment
es vestia de negre per
reaprofitar els vestits.
14. Taronja Rosa
Hi ha 45 tons. El color de la diversió i el budisme. Hi ha 50 tons. Xiclet, clavell, fresa, malva,...
Exòtic i cridaner. Taronja carbassa, mandarina, Un 20% dels homes menors de 25 anys odien
butà, pastanaga, safrà,... aquet color. Agrada poc però més a les dones
que als homes. S’associa el cursi amb el rosa i
Color del cridaner i la mala publicitat (com a les nenes.
a suport de color taronja). També s’associa
al barat perquè al principi els plàstics eren Color de l’encant i la cortesia. Totes les
taronges i molt asequibles. qualitats del rosa és consideren femenines com
l’amabilitat, dèbil o delicat i l’encant.
Color del perill (armilles salvavides, platges,..)
Marró
Violeta
Hi ha 95 tons (agrada més als homes 22% que
Hi ha 41 tons de violeta. Blau violàcia,
les dones 17%). Quan mes gran et fas, menys
albergínia, pruna, mora, lavanda, lila, malva,
agrada .
morat eclesiàstic, violeta pastís, vermell
burdeos,...
S’utilitza més a moda: llana, cuir,...de materials
naturals. Al igual que la fusta, sempre molt
Color feminista i el púrpura
present a les nostres vides.
Del poder i la teologia, la màgia i moviment
El més allunyat de la passió i el més marcit/
gay. Color dels sentiments ambivalents.
decadència (tardor). Color acollidor (càlid).
Més gents que no l’hi agrada que els que sí.
De l’ho lleig i l’antipàtic: s’associa a brutícia i
12% de les dones. Amb el vermell és sexy.
excrements.
Color de la penitencia. Color de la vanitat i
dels Geminis. Sexualitat pecaminosa junt amb
el vermell i de l’ho frívol.
15. Es un color elegant. Tot i així no agrada gaire, Plata
cosa estranya perquè te valors positius.
Al 1% dels homes i 0% dones l’hi agraden. 20
Color de la mandra i la neciesa. tonalitats de plata.
Vermell + verd= marró Color de la velocitat (però sempre queda
Blau + taronja= marró segon), diners i la lluna. L’últim color que és
i qualsevol color amb el negre= marró pensa. Es trova però no tant, es fa servir en
joies, com luxe.
És antiquat i del que no vol destacar. Dels
amants secrets. La plata és el valor més real dels diners. Del
signe Càncer.
Estar moreno sempre havia estat signe de
pobresa fins que al S. XX, Coco Chanel el va Simbolitza distancia i es fred (com la lluna).
posar de moda (anys 20) quan sortia amb el
príncep de Gales i en unes vacances en vaixell, Color més personal i elegant que el daurat.
es va posar morena i, per tant, de moda.
Es modern, els vestits estan fets de fil de
Al+plata o Al+oro; però sempre d’al·lumini.
Or
Hi ha 19 tonalitats. Al 1% les dones i 0% dels
homes, l’hi agraden. Color de la felicitat
(perquè s’associa a la riquesa).
El color dels diners, riquesa, luxe (com
freixenet, j’adore de Dior). És cobdiciós i
hortera. Relacionat amb la deïtat i l’altre mòn
(egipcis “Amón Ra”, grecs, la corona dels
nostres sants).
Al ser un metall mal·leable de poca utilitat, es
feia servir per joies i decoració, per això es va
tornar un signe de poder i riquesa.
Els alquimistes buscàven transformar en or els
metalls. El valor del diners va en funció del valor
de l’or. Color de la fama (oscars, palma de or,
16. lleó d’or,...).
Molt significant pels inques i egipcis,
representava la sang dels deus.
Or pels homes i plata per les dones (segons
Goethe va fer aquesta associació en un vers
“safata de plata, les dones, plena de formes
d’or”.
El lleó és daurat com a símbol de força, poder
i noblesa.
Color de la bellesa. El rei I francés (S.XVI –XVII)
va fer cosir més de 13.000 botons d’or a un
vestit de “vellut”.
Color de la vanitat (be d’or, oca d’or). Color
de la il·lusió amb el sentit d’engany i falsedat.
A publicitat és presumptuós.
Regles d’or, pes en or, secció auréa,...termes
positius.
17. Violeta
Objectivament m’agrada el violeta pel
contrast en quant a significats i pel misteri que
suposa identificar la seva gama tonal. Ningú
sap ben bé diferenciar un lila de un violeta o
púrpura i, això, i l’elegància que transmet, fa
que em sigui molt atractiu aquest color.
Subjectivament, no tinc cap motiu, que
jo recordi, pel qual m’agradi tant. Però em
possa de bon humor i em transmet quietud (tot
i no ser una qualitat seva). Poder va lligat al
meu signe, balança, ja que tinc una tieta del
mateix símbol i que adora el violeta tant com
jo. Casualitat o no, ja és suposar.
18. Comunicació visual: Sistema de transmissió de senyals que té com a
codi el llenguatge visual.
Imatge
Signe: transmet o pot transmetre informació i
És alguna cosa que està en lloc d’un altre. En és susceptible de ser interpretat (la interpretació
comptes de haver-hi un arbre hi ha la imatge depèn del context).
d’un arbre.
Poden ser signes, icones o indicis
El terme imatge indica quelcom, encara que
no visible, es val de certs trets visuals i sobretot Icona: té amb el seu referent, una relació
de la producció d’algú. de semblança, un dibuix idèntic al model o la
fotografia. Per tant, depèn de l’analògia, la
- Imatges naturals semblança.
- Imatges registrades
- Imatges culturals
• Imatge dels medis imatges mentals,
auditives, visuals (mediatiques).
• Imatge proteica admet múltiples
significats (ve de un dèu grec que
endevinava tot el que l’hi preguntàvem,
cansat de tantes preguntes, es
transformava en coses. per evitar la gent)
Noves imatges (TV, internet) que es poden Indici: relació de continuïtat amb el referent.
manipular com a través de photoshop. El fum denota foc al bosc o la olor de pà, un
forn de pà aprop.
• Imatge artística manipulada sempre
pels mandataris on mira de expressar i/o
comunicar.
Tota imatge comunica i ha estat creada per
comunicar (imatge i comunicació estan units).
• Imatge onírica dels somnis.
• Imatge mental poden recrear qualsevol
cosa mentalment però no els detalls.
• Imatge de marca amb la que reconeixem
Símbol: relació de contingut amb el seu
targets (el metge i la bata blanca)
referent (depèn del context). Seria com el
colom de la pau o la creu de Dèu.
• Imatge de estereotip una pija o maruja.
Comunicació i acció de transmetre un
missatge:
Visual (senyalètica)
Tipus Oral
Escrit
Visual: s’utilitza la vista (com comunicació
escrita) però el codi que transmet, és diferent.
19. Icònics la fotografia
Signes Indicis fum al bosc
Simbòlics cultural
La ciència que estudia la significació del
signes és la semiòtica o semiologia.
Semiologia de la imatge:
Àrea de coneixement on s’estudia la
L’acte on l’emissor decideix qué representar
significació dels missatges codificats a través
es realitza en un context determinat. No som
del llenguatge visual.
objectius completament, els entorns ens
afecten. Exp: un estudiant de Belles Arts i un de
Imaginari social són les imatges que podem
medicina, faran el cos humà diferents.
entendre perque ens sentim identificats.
Influeixen contextes socials, culturals, el propi
Semiòtica visual:
Es preocupa per entendre que són els signes
visuals, com catalogar-los i com cadascun
d’ells té diferents tipus de continguts, entenent
les imatges com productes culturals. On és
indispensable la interpretació. De fet, qualsevol
imatge és un producte cultural.
Llenguatge visual:
És el codi específic de la comunicació visual.
Per tant, és un sistema amb el que podem
anunciar missatges i rebre informació a través
del sentit de la vista. aprenentatge (experiència),...
Els llenguatges o codis visuals, no són universals. En el procés de representació, és fonamental
l’experiència personal. Per tant, podem igualar
Característiques del llenguatge visual: la representació a la transformació (quan
representem alguna cosa, ho transformen).
- És el mes antic
- Té una gran facilitat de penetració i costa La realitat desapareix, en l’acte de
menys esforç que llegir. representació. Dins el camp de la semiologia
- El que té un caràcter més universal. de la imatge, troben que interpretar, consisteix
- El que més caracteritza aquest missatge a atorgar significat a les representacions
es que, generalment, ò el que té mes de caràcter visual. Per tant, la interpretació
semblança (és mes fiable) amb la realitat, sempre serà un fet individual.
(més que l’escrit que és abstracte).
- El més real. L’observador és molt més que el receptor del
- El que mes s’acosta a la realitat, serà el missatge (ja que és el constructor del missatge).
que té més valor icònic. Ja que l’objecte no és objecte en sí, sinó la
representació que el receptor té associada a
A la 1ª fase de construcció d’una representació ell.
visual, l’emissor, representa la realitat, en el
sentit que l’està substituïnt (una cosa per una Aquesta substitució, es pot fer en diferents
altre). graus de semblança, (la icona seria un signe
‘En comptes de portar un arbre, el dibuixo’ de semblança).
Representar= substituir la realitat a través del Definició de imatge:
llenguatge visual. Etimològicament imatge ve de EIKON . Que
Representació dins el llenguatge visual: vol dir representació visual que té certa similitud
20. o semblança a l’objecte que s’assembla.
La ombra s’associa al concepte d’imatge que
significàven els grecs.
De EIKON es deriva el concepte de representar.
De IMAGO deriva el concepte imitar (deriva
del grec EIKON).
La imatge és una unitat de representació que
substitueix a la realitat a través del llenguatge
visual (avui dia també es creen noves realitats
(sistemes digitals).
El discurs connotatiu és la base del llenguatge
visual, es pot interpretar de diferents maneres.
El signe es qualsevol cosa, que representa a
una altre. És una unitat de representació.
El signe visual pot ser icona, indici i símbol.
Tots els signes (siguin que siguin) treballen des de
dos nivells:
- A nivell semàntic (té a veure amb el
significant, l’embolcall) i el significat (el
contingut) el concepte o unitat cultural, que
l’aspecte material del signe (part física).
- A nivell de significat que s’atorga al signe
a partir d’una conversió socialment establerta.
El significant es desprèn del discurs denotatiu
(que no està codificat).
I el significat, d’un discurs connotatiu
(interpretació de l’espectador).
