L'etnobotànica estudia les relacions que hem tingut, i que tenim, els humans amb les plantes. Sobre eixes relacions es va estructurar esta sèrie de diapositives destinades a la presentació, per part de Daniel Climent Giner, del llibre "Herbari. Viure amb les plantes" a la Casa València, a Barcelona, per iniciativa del grup Espai País Valencià, el divendres 8 de maig de 2015.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes". FNAC Alacant 130919Daniel Climent Giner
Dos dies abans de l'equinocci de la tardor, i durant la lluna plena de setembre, hem presentat "Herbari. Viure amb les plantes" a la FNAC d'Alacant.
Gastronomia i culinària, etimologies i literatura, medicina i arts plàstiques, simbologia i història, es donen la mà per teixir una xarxa en la qual els nusos són les setze plantes que constitueixen l'eix vertebral del llibre.
Com a guia per a les pujades a la Serra Grossa, d'Alacant, he elaborat una série de power points, per si poden servir d'ajuda als qui vullguen pujar-hi. Aquestes plantes són tambe freqüents a les muntanyes baixes i pròximes a la mar en el migjorn valencià.
Mar Langa, professora de llengua i literatura castellana, i Daniel Climent, professor de ciències de la natura, tots dos a l'IES Badia del Baver, d'Alacant, en la primera dècada del segle XXI, van preparar aquesta conferència sobre les plantes en la literatura.
Una mostra de les possibilitats d'interacció entre camps epistemològics i didàctics sovint separats.
L'etnobotànica o relació entre els grups humans i les plantes també s'ha donat al voltant del valor simbòlic, poètic, literari, de les plantes.
Ací se'n mostren alguns exemples.
Este documento trata sobre el tema 4 de la atmósfera, climas y biosfera. Explica los conceptos de tiempo atmosférico y clima, y los factores que influyen en ellos como la temperatura, precipitaciones y presión atmosférica. También describe las diferentes capas de la atmósfera terrestre y los fenómenos meteorológicos. Por último, menciona algunas catástrofes naturales relacionadas con el clima como huracanes, sequías e inundaciones.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes". FNAC Alacant 130919Daniel Climent Giner
Dos dies abans de l'equinocci de la tardor, i durant la lluna plena de setembre, hem presentat "Herbari. Viure amb les plantes" a la FNAC d'Alacant.
Gastronomia i culinària, etimologies i literatura, medicina i arts plàstiques, simbologia i història, es donen la mà per teixir una xarxa en la qual els nusos són les setze plantes que constitueixen l'eix vertebral del llibre.
Com a guia per a les pujades a la Serra Grossa, d'Alacant, he elaborat una série de power points, per si poden servir d'ajuda als qui vullguen pujar-hi. Aquestes plantes són tambe freqüents a les muntanyes baixes i pròximes a la mar en el migjorn valencià.
Mar Langa, professora de llengua i literatura castellana, i Daniel Climent, professor de ciències de la natura, tots dos a l'IES Badia del Baver, d'Alacant, en la primera dècada del segle XXI, van preparar aquesta conferència sobre les plantes en la literatura.
Una mostra de les possibilitats d'interacció entre camps epistemològics i didàctics sovint separats.
L'etnobotànica o relació entre els grups humans i les plantes també s'ha donat al voltant del valor simbòlic, poètic, literari, de les plantes.
Ací se'n mostren alguns exemples.
Este documento trata sobre el tema 4 de la atmósfera, climas y biosfera. Explica los conceptos de tiempo atmosférico y clima, y los factores que influyen en ellos como la temperatura, precipitaciones y presión atmosférica. También describe las diferentes capas de la atmósfera terrestre y los fenómenos meteorológicos. Por último, menciona algunas catástrofes naturales relacionadas con el clima como huracanes, sequías e inundaciones.
Passeig etnobotànic de la mar a la muntanya. Daniel Climent Giner. ExamenDaniel Climent Giner
Curs "Les nostres plantes. Un passeig etnobotànic de la mar a la muntanya".
Universitat permanent d'adults, Universitat d'Alacant, País Valencià.
Després de la visualització i comentaris de diferents plantes de l'entorn més immediat, fem un parèntesi perquè els alumnes puguen recordar i assenyalar alguna característica de les plantes que hem vist en sessions anteriors.
Comentaris sobre alguns dels calendaris (el solar, el lunar, el "dels 40 dies", el zodiacal) que solem fer servir, sovint sense saber que estan articulats i que determinen el sentit de moltes de les festes, tant les fixes com les variables.
També s'hi parla del significat dels noms dels dies i dels mesos.
La presentació es basa en el tema del mateix nom que figura en el llibre "En qué mundo vives", de Daniel Climent Giner, Editorial Aguaclara.
Descripció d'alguns dels antecedents de la segona Revolució Industrial.
I d'alguns dels aspectes de la fase de transició entre la primera i la segona d'aquestes revolucions.
S'hi posa èmfasi en alguns exemples de "destrucció creativa" antics oficis i tècniques gràcies a la invenció de nous aparells i a la figura de l'emprenedor/innovador, una de les característiques més notables del capitalisme dinàmic propi d'eixa època.
Es fa esment, també, d'algunes de les fites més destacables en els avanços físics, químics i mèdics, i les seues repercusions en alguns dels aspectes de la vida moderna.
També s'hi parla dels contextos culturals de l'època, que van acompanyar les transformacions científico-tècniques.
Apunts històrics sobre els estudis fitonímics al migjorn valencià. Daniel Cli...Daniel Climent Giner
Breu història dels estudis sobre els noms populars de plantes, els fitònims, al migjorn del País Valencià.
S'hi esmenten els llibres, articles en revistes i contribucions de diferents autors de les comarques meridionals valencianes al llibre "Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana", dels TERMCAT.
També es fa una petita introducció a la importància dels fitònims i la seua preservació, i també dels perills que té, per a la pròpia botànica i la biologia en general, la pèrdua, substitució o modificació dels fitònims originals com a dipositaris de segles d'interacció entre les plantes i els seus usuaris o admiradors.
¿Per què el solstici d'estiu el dediquem a Sant Joan? La resposta la trobem en l'evangeli de sant Lluc. I ¿per què fem fogueres la nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny)? La resposta la trobem en l'astronomia i en l'intent de fer un sortilegi per mantindre la llum quan el Sol inicia el seu descens sobre l'horitzó. ¿Per què s'associa eixa nit a una major vitalitat de determinades plantes? Potser la bioquímica ens done part de la resposta. ¿Quines són les plantes que tradicionalment s'han associat a la nit de Sant Joan? Mirem en les tradicions, i parlem-ne.
Una de les dificultats per entendre com marxa el món consisteix en què depenem en excés d'un lèxic inadequat. Paraules i conceptes que van ser creats en una altra època, que han patit manipulacions interessades, que s'han fet servir com a arma front a adversaris polítics o com a coartada ideològica. Nacionalisme n'és una d'aquestes paraules. I s'hi parla de les transformacions d'aquest concepte al llarg del temps.
La presentació aquesta consta de tres parts.
1) Una incitació a posar en qüestió paraules heretades que avui dia ja no tenen el sentit que tenien en una altra època i que es fan servir sovint amb desconeixement dels múltiples usos possibles.
2) Aplicació d'algun dels conceptes de nacionalisme al cas d'Espanya i a alguns dels textos constituents i de marc polític que han intentar definir-la.
3) Presentació d'algunes característiques d'un nou tipus de nacionalisme vinculat a l'independentisme emergent a Catalunya.
Bibliografia recomanada: "Naciones y nacionalismo desde 1780", d'Eric Hobsbawm. "Por el bien del imperio", de Josep Fontana. "Postguerra" de Tony Judt. "La Europa revolucionaria" d'Stanley Payne.
Este documento discute el significado de conceptos como nación, nacionalismo, lenguaje y poder. Comienza examinando las definiciones de palabras como comunismo, capitalismo y socialismo, y cómo su significado ha cambiado con el tiempo. Luego analiza criterios para definir la nacionalidad como la lengua, religión o etnia de un grupo. Finalmente argumenta que el nacionalismo debe basarse en principios democráticos como la voluntad colectiva, en lugar de atributos esencialistas.
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
En resposta a la petició d'alguns centres que volen iniciar línies d'excel·lència i conèixer experiències i resultats previs, he elaborat aquest muntatge.
S'hi recullen algunes consideracions teòriques, mostres de treballs d'alumnes, de materials elaborats en col·laboració amb diferents departaments, incitacions al plurilingüisme... elaborades després de 7 anys de participar en projectes per treballar amb alumnes d'altes capacitats i alt rendiment (vam ser els primers a fer-ho a tot el País Valencià, el curs 2005-06, a l'IES Badia del Baver / Bahía de Babel, d'Alacant).
I preguntes que pretenen obrir debat per abordar el tractament a la diversitat i a l'excel·lència en la formació del professorat, condicions imprescindibles per oferir un ensenyament d'alta qualitat.
Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Clime...Daniel Climent Giner
Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme.
El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules.
En la presentació s'hi posen exemples diversos.
I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans.
"Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai.
La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena.
Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar.
En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida."
Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu.
I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement.
El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes alcohòliques que més han influït en la història de la humanitat. S'hi fa un repàs per les begudes fermentades (hidromel, cerveses, vins...) i les destil·lades i aromatitzades; i també d'alguns combinats famosos.
Història de les begudes. 1 no alcohòliques. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes més importants en la història de la humanitat; s'hi parla majoritàriament d'infusions fetes amb plantes, però també orxates i altres preparats, totes coincidents en la manca d'alcohol.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes (i elixirs) fetes amb plantes aromàtiques, estimulants i fins i tot psicotròpiques.
Sant Antoni: festa, foc, al·lucinacions i ergotisme. Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Sant Antoni se celebra el 17 de gener. És una festa molt popular a tot Europa, coneguda sobretot per la benedicció dels animals domèstics. Però en la iconografia associada al sant hi ha elements que enriqueixen la vinculació del sant amb alguns altres elements culturals.
¿I si [gran part de] lo que ens han [hem] contat fóra fals? Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Estem tan habituats a considerar cert allò que ens han contat durant les fases educatives, o lo que comparteix molta gent com a cert, que no qüestionem ni analitzem aspectes com la coherència, la possibilitat de contrastar les fonts, les dades que se'ns ofereixen...
En aquest pps en parlem d'alguns dels ítems culturalment compartits que resten ben lluny de ser apropiats, certs o simplement interessants.
L'aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust que fa aranyons. En el llibre "Herbari. Viure amb les plantes" (Editorial Publicacions de la Universitat de València; 2012), de Daniel Climent i Ferran Zurriaga se'n parla.
Aquesta presentació reflecteix moltes de les coses que s'hi diuen.
La festa de Tots Sants - Difunts és una celebració ancestral, basada en un "calendari" peculiar, el que marca l'entrada de les estacions després de quaranta dies d'una efemèride solar (solstici o equinocci). En aquest cas, 40 dies després de l'equinocci de la tardor es considera que ens acomiadem del "bon temps" (i de tots els seus protectors, "Tots (els) Sants" -antigues divinitats de la natura, santificades-) i penetrem en l'època tenebrosa del mal temps, de la "mort" de la natura, "Difunts".
Dins la série de conferències “Revisant el que sabem o creiem saber” que fem durant el curs 2013-14 al Taller El Tumbao, d'Alacant, hem tractat el tema ¿I si no fóra cert que "hi ha" 4 estacions?.
El nucli de la presentació ha sigut el següent:
1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, que s’ha modificat al llarg del temps i que només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...)
2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any.
3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.
Plantes magiques per a la nit magica de Sant Joan. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Versió millorada sobre el tema.
Va servir per il·lustrar una conferència donada a Moraira (la Marina Alta, País Valencià) el vint-i-dos de juny de 2013
La nit més curta de l'any, la nit de sant Joan, no tan sols és una nit de foc i d'aigua, sinó també d'eixir al camp a collir determinades plantes, o a fer rituals etnobotànics. En aquesta presentació de Daniel Climent se'n parla un poc de tot això.
Breu repàs al perfil biogràfic d'alguns científics, hòmens i dones, que han aportat -per a bé o per a mal- idees, mètodes o materials que han canviat la vida de milions de persones.
Passeig etnobotànic de la mar a la muntanya. Daniel Climent Giner. ExamenDaniel Climent Giner
Curs "Les nostres plantes. Un passeig etnobotànic de la mar a la muntanya".
Universitat permanent d'adults, Universitat d'Alacant, País Valencià.
Després de la visualització i comentaris de diferents plantes de l'entorn més immediat, fem un parèntesi perquè els alumnes puguen recordar i assenyalar alguna característica de les plantes que hem vist en sessions anteriors.
Comentaris sobre alguns dels calendaris (el solar, el lunar, el "dels 40 dies", el zodiacal) que solem fer servir, sovint sense saber que estan articulats i que determinen el sentit de moltes de les festes, tant les fixes com les variables.
També s'hi parla del significat dels noms dels dies i dels mesos.
La presentació es basa en el tema del mateix nom que figura en el llibre "En qué mundo vives", de Daniel Climent Giner, Editorial Aguaclara.
Descripció d'alguns dels antecedents de la segona Revolució Industrial.
I d'alguns dels aspectes de la fase de transició entre la primera i la segona d'aquestes revolucions.
S'hi posa èmfasi en alguns exemples de "destrucció creativa" antics oficis i tècniques gràcies a la invenció de nous aparells i a la figura de l'emprenedor/innovador, una de les característiques més notables del capitalisme dinàmic propi d'eixa època.
Es fa esment, també, d'algunes de les fites més destacables en els avanços físics, químics i mèdics, i les seues repercusions en alguns dels aspectes de la vida moderna.
També s'hi parla dels contextos culturals de l'època, que van acompanyar les transformacions científico-tècniques.
Apunts històrics sobre els estudis fitonímics al migjorn valencià. Daniel Cli...Daniel Climent Giner
Breu història dels estudis sobre els noms populars de plantes, els fitònims, al migjorn del País Valencià.
S'hi esmenten els llibres, articles en revistes i contribucions de diferents autors de les comarques meridionals valencianes al llibre "Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana", dels TERMCAT.
També es fa una petita introducció a la importància dels fitònims i la seua preservació, i també dels perills que té, per a la pròpia botànica i la biologia en general, la pèrdua, substitució o modificació dels fitònims originals com a dipositaris de segles d'interacció entre les plantes i els seus usuaris o admiradors.
¿Per què el solstici d'estiu el dediquem a Sant Joan? La resposta la trobem en l'evangeli de sant Lluc. I ¿per què fem fogueres la nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny)? La resposta la trobem en l'astronomia i en l'intent de fer un sortilegi per mantindre la llum quan el Sol inicia el seu descens sobre l'horitzó. ¿Per què s'associa eixa nit a una major vitalitat de determinades plantes? Potser la bioquímica ens done part de la resposta. ¿Quines són les plantes que tradicionalment s'han associat a la nit de Sant Joan? Mirem en les tradicions, i parlem-ne.
Una de les dificultats per entendre com marxa el món consisteix en què depenem en excés d'un lèxic inadequat. Paraules i conceptes que van ser creats en una altra època, que han patit manipulacions interessades, que s'han fet servir com a arma front a adversaris polítics o com a coartada ideològica. Nacionalisme n'és una d'aquestes paraules. I s'hi parla de les transformacions d'aquest concepte al llarg del temps.
La presentació aquesta consta de tres parts.
1) Una incitació a posar en qüestió paraules heretades que avui dia ja no tenen el sentit que tenien en una altra època i que es fan servir sovint amb desconeixement dels múltiples usos possibles.
2) Aplicació d'algun dels conceptes de nacionalisme al cas d'Espanya i a alguns dels textos constituents i de marc polític que han intentar definir-la.
3) Presentació d'algunes característiques d'un nou tipus de nacionalisme vinculat a l'independentisme emergent a Catalunya.
Bibliografia recomanada: "Naciones y nacionalismo desde 1780", d'Eric Hobsbawm. "Por el bien del imperio", de Josep Fontana. "Postguerra" de Tony Judt. "La Europa revolucionaria" d'Stanley Payne.
Este documento discute el significado de conceptos como nación, nacionalismo, lenguaje y poder. Comienza examinando las definiciones de palabras como comunismo, capitalismo y socialismo, y cómo su significado ha cambiado con el tiempo. Luego analiza criterios para definir la nacionalidad como la lengua, religión o etnia de un grupo. Finalmente argumenta que el nacionalismo debe basarse en principios democráticos como la voluntad colectiva, en lugar de atributos esencialistas.
Excel·lència educativa. Alguns apunts per al debat. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
En resposta a la petició d'alguns centres que volen iniciar línies d'excel·lència i conèixer experiències i resultats previs, he elaborat aquest muntatge.
S'hi recullen algunes consideracions teòriques, mostres de treballs d'alumnes, de materials elaborats en col·laboració amb diferents departaments, incitacions al plurilingüisme... elaborades després de 7 anys de participar en projectes per treballar amb alumnes d'altes capacitats i alt rendiment (vam ser els primers a fer-ho a tot el País Valencià, el curs 2005-06, a l'IES Badia del Baver / Bahía de Babel, d'Alacant).
I preguntes que pretenen obrir debat per abordar el tractament a la diversitat i a l'excel·lència en la formació del professorat, condicions imprescindibles per oferir un ensenyament d'alta qualitat.
Valencià vehicular en l'ensenyament, clau per al plurilingüisme. Daniel Clime...Daniel Climent Giner
Material base per a una intervenció davant un centenar d'alumnes de la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant.
La tesi central consistia en explicar -a partir d'experiències amb alumnat de Primària, Secundària i Batxillerat- com fent servir com a vehicular el valencià/català i en diàleg constant amb unes altres llengües es fomentava un canal de trànsit molt apropiat per a fomentar el plurilingüisme.
El treballar amb una llengua que, tot i ser oficial, patia una situació de minorització, implica automatismes de comparança que faciliten sinèrgies i obrin portes a la comprensió de les paraules en diferents idiomes i al reforçament epistemològic dels conceptes que es fan servir mitjançant eixes paraules.
En la presentació s'hi posen exemples diversos.
I, per acabar, es parla de la llegenda de l'arròs, en relació amb l'arròs que es llança als novençans.
"Per als hindús, l'origen de l'arròs es relaciona amb un dels seus séus, Shiva, que, enamorat d'una dona, va rebre d'aquesta la petició de trobar un aliment del qual no es cansara mai.
La tardança del déu en trobar un aliment així, va ocasionar el desencant de la seva estimada, que va morir envaïda per la pena.
Poc després, el déu va descobrir un cereal que, en ser capaç d'absorbir tots els aromes, colors o sabors es posessin en contacte amb ell, permetia elaborar una quantitat tan gran de plats diferents que, sent el mateix menjar, cada dia aconseguira ser diferent , nou i gustós de menjar.
En tornar, va plantar sobre la tomba de la seva estimada el nou cereal i, amb la seva germinació, va renéixer també la seva estimada que va disposar, així, d'un menjar del qual mai es va cansar, enriquit amb els ingredients que dia a dia li aportava la vida."
Doncs bé, el valencià, el català, llengua de base llatina situada geogràficament en un enclavament relativament proper al centre d'expansió del llatí, conté elements que permeten actuar d'articulació reflexiva de moltes llengües de la mateixa família (castellà, occità, francés, italià...); i, amb això, de pont per a penetrar en aquestes i fins i tot en algunes altres d'un àmbit encara més ample, l'indoeuropeu.
I aquesta facilitat per absorbir "aromes, sabors, colors..." lingüísitcs es pot enriquir el tast del "plat d'arròs" del coneixement.
El català, com a llengua vehicular de l'ensenyament (i amb la variant parlada nostra, el valencià) facilita a través del diàleg constructiu amb les altres llengües (morfològicament, fonèticament, sintàcticament...) l'assumpció de millors capacitats per adaptar els nostres alumnes a un món plurilingüe, en el que viurem.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes alcohòliques que més han influït en la història de la humanitat. S'hi fa un repàs per les begudes fermentades (hidromel, cerveses, vins...) i les destil·lades i aromatitzades; i també d'alguns combinats famosos.
Història de les begudes. 1 no alcohòliques. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes més importants en la història de la humanitat; s'hi parla majoritàriament d'infusions fetes amb plantes, però també orxates i altres preparats, totes coincidents en la manca d'alcohol.
Dins la sèrie "Història de les begudes", aquest muntatge fa referència a algunes de les begudes (i elixirs) fetes amb plantes aromàtiques, estimulants i fins i tot psicotròpiques.
Sant Antoni: festa, foc, al·lucinacions i ergotisme. Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Sant Antoni se celebra el 17 de gener. És una festa molt popular a tot Europa, coneguda sobretot per la benedicció dels animals domèstics. Però en la iconografia associada al sant hi ha elements que enriqueixen la vinculació del sant amb alguns altres elements culturals.
¿I si [gran part de] lo que ens han [hem] contat fóra fals? Daniel ClimentDaniel Climent Giner
Estem tan habituats a considerar cert allò que ens han contat durant les fases educatives, o lo que comparteix molta gent com a cert, que no qüestionem ni analitzem aspectes com la coherència, la possibilitat de contrastar les fonts, les dades que se'ns ofereixen...
En aquest pps en parlem d'alguns dels ítems culturalment compartits que resten ben lluny de ser apropiats, certs o simplement interessants.
L'aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust que fa aranyons. En el llibre "Herbari. Viure amb les plantes" (Editorial Publicacions de la Universitat de València; 2012), de Daniel Climent i Ferran Zurriaga se'n parla.
Aquesta presentació reflecteix moltes de les coses que s'hi diuen.
La festa de Tots Sants - Difunts és una celebració ancestral, basada en un "calendari" peculiar, el que marca l'entrada de les estacions després de quaranta dies d'una efemèride solar (solstici o equinocci). En aquest cas, 40 dies després de l'equinocci de la tardor es considera que ens acomiadem del "bon temps" (i de tots els seus protectors, "Tots (els) Sants" -antigues divinitats de la natura, santificades-) i penetrem en l'època tenebrosa del mal temps, de la "mort" de la natura, "Difunts".
Dins la série de conferències “Revisant el que sabem o creiem saber” que fem durant el curs 2013-14 al Taller El Tumbao, d'Alacant, hem tractat el tema ¿I si no fóra cert que "hi ha" 4 estacions?.
El nucli de la presentació ha sigut el següent:
1) El concepte d’estació és una elaboració intel·lectual de caràcter utilitari, que s’ha modificat al llarg del temps i que només té sentit dins un context concret (agronòmic, social, històric, climàtic...)
2) La distinció en estacions pot mancar de sentit fora del context apropiat, ser inapropiada o simplement no correspondre a cap variació detectable en el transcurs de l’any.
3) Les paraules emprades per a designar les «estacions» han patit canvis, morfològics i de significat.
Plantes magiques per a la nit magica de Sant Joan. Daniel Climent GinerDaniel Climent Giner
Versió millorada sobre el tema.
Va servir per il·lustrar una conferència donada a Moraira (la Marina Alta, País Valencià) el vint-i-dos de juny de 2013
La nit més curta de l'any, la nit de sant Joan, no tan sols és una nit de foc i d'aigua, sinó també d'eixir al camp a collir determinades plantes, o a fer rituals etnobotànics. En aquesta presentació de Daniel Climent se'n parla un poc de tot això.
Breu repàs al perfil biogràfic d'alguns científics, hòmens i dones, que han aportat -per a bé o per a mal- idees, mètodes o materials que han canviat la vida de milions de persones.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes", a Barcelona (150508)
1. DE LA NATURA A LA CULTURA
I VICEVERSA
Daniel
Climent
Ferran
Zurriaga
Martí
Domínguez
Jose L.
Iniesta
Anna
Mateu
Antoni
Miró
1
2. Què fem, o què ha fet la gent,
amb les plantes?
Anomenar-les, curar, gaudir,
vestir, menjar-les, construir, jugar,
fer música, cantar-les, pintar,
intoxicar-se, al·lucinar,viure,… i morir
Daniel Climent Giner 2
3. 1. PREGUNTAR SOBRE1. PREGUNTAR SOBRE
LES PLANTES A LALES PLANTES A LA
GENT QUE EN SAPGENT QUE EN SAP
a.a. Els nomsEls noms [fitònims; i[fitònims; i
fitotopònims, i fitoantropònimsfitotopònims, i fitoantropònims]]
b.b. els usos (culinaris, màgics,els usos (culinaris, màgics,
medicinals,…)medicinals,…)
c.c. els jocs, rituals, festes,els jocs, rituals, festes,
rondalles, refranys, …rondalles, refranys, …
d.d. …… i, en ocasions, provar oi, en ocasions, provar o
fer el que fan.fer el que fan.
I, ¿QUÈ PODEN FER ELS ETNOBOTÀNICS?I, ¿QUÈ PODEN FER ELS ETNOBOTÀNICS?
3Daniel Climent Giner
4. 2. CONTRASTAR I AMPLIAR INFORMACIÓ2. CONTRASTAR I AMPLIAR INFORMACIÓ
Amb incursions a la botànica, agronomia, lingüística, medicina,Amb incursions a la botànica, agronomia, lingüística, medicina,
bioquímica, farmacologia, lingüística, literatura, història, artsbioquímica, farmacologia, lingüística, literatura, història, arts
plàstiques, altres idiomes, paremiologia, vexil·lologia, llibresplàstiques, altres idiomes, paremiologia, vexil·lologia, llibres
anticsantics (de literatura, religió, culinària,… on les plantes tenen un cert paper),…(de literatura, religió, culinària,… on les plantes tenen un cert paper),…
4
fitònims, a la Marina -Baixa i Alta-
de Solanum melongena. Vicent Beltran
Basílica de Santa Maria. Alacant.escut d’Elx
DanielClimentGiner
5. 3. COMPARTIR-HO AMB ELS QUE TAMBÉ EN SABEN3. COMPARTIR-HO AMB ELS QUE TAMBÉ EN SABEN
III Jornades d’Etnobotànica en llengua catalana.
Xixona. 29-30 de maig de 2004
Jornades biennals, per tots els Països Catalans
Torrent, Montseny, Xixona, Artà, Amposta, Ibi, LlíviaDaniel Climent Giner 5
Joan Vallès
Joan
Pellicer
Daniel
Climent
Joan
Pérez
Carles
Martín
6. Daniel Climent Giner 6
http://es.slideshare.net/DanielClimentGiner/presentaci-del-llibre-
herbari-viure-amb-les-plantes-a-barcelona-150508
* https://www.youtube.com/results?search_query=daniel+climent
* https://www.facebook.com/pages/Etnobot%C3%A0nica-Lucentina-i-m
%C3%A9s-senyora-i-m%C3%A9s/333025360132175?ref=hl
4. COMPARTIR-HO AMB TOTHOM4. COMPARTIR-HO AMB TOTHOM
PUBLICAR, PENJAR EN LA WEB
7. Plantes silvestres
* de barranc
baladre (i apocinàcies)
* de monte
llentiscle
albarzer
margalló
arç blanc
aranyoner
figuera de pala (i cactàcies)
Plantes cultivades
garrofera
olivera
magraner
figuera
codony
nespra
lledoner
taperera
Daniel Climent Giner
7
9. AROMÀTIQUES, TÒXIQUES, AL·LUCINATÒRIES
Baladre (mètode criminal del gotot; brases de baladre per rostir...)
Llentiscle (mata de pou; màstic...)
Arç blanc (flors cardiotòniques...)
Peiot (de la mateixa família que les Opuntia, figues de pala; al·lucinatori)
9Daniel Climent Giner
13. RELIGIÓ
Referències bíbliques
Mare de déu del lledó
Arç blanc i Glastonbury
Aranyó i Aranzazu
LLENGUA, LITERATURA,
ARTS ESCÈNIQUES
Fitònims, fitotopònims i fitoantropònims
Comparances i comentaris fitonímics
[codony, membrillo / aranyó, endrina, escanyagats, / mayflower, aubepine,]
Etimologies
Refranys i dites
[pegar una nespra; per Sant Francesc, la mangrana dolça és]
Rondalles
Poemes [Chaucer i l’arç blanc de maig;, Rabelais i la nespra que
menjaven els primers humans...]
Literatura clàssica:
Homer [Odissea i codony], Virgili [Geòrgiques]
Teatre [Romeo i Julieta,:nespra, el rossinyol sobre el mangraner]
Òpera [Madame Butterfly i el mariner que va enviar el caqui als
EEUU]
Josep Pla, Enric Valor, Francesc
d’Eiximenis, Salvador Espriu
13
Daniel Climent Giner
17. Els treballs signats per Daniel Climent Giner han gaudit de l’ajuda, revisió i aportacions per part de
persones, tant dels Països Catalans com d’altres territoris, a qui vull donar públicament les gràcies:
Anna Dèlia Gisbert, Anna Mateu, Antoni Agelet, Antoni Belda, Antoni Biosca, Antoni Conca, Antoni Ferri,
Caling Cheung, Candela Carrasco, Carles Martín, Chiara Dalpane (Emilia-Romagna, Itàlia),
Daniel Aixelà, Daniel Climent Soler,
Elisa Guillamón (Múrcia), Emili Laguna, Emma Pogosyan (Armènia), Enric Pellín, Esperança Carrió, Esteve
Soler,
Félix Barriuso (Castella),
Gaspar Jaén,
Jaume Climent, Joan Cano, Joan Jesús Montiel, Joan Muntané, Joan Pellicer, Joan Pérez, Joan Olivares,
Jose Luis Iniesta, Jose Manuel Alcañiz, Josep Lluís Solanas, Josep Bevià, Josep Enric Oltra, Josiane Ubaud
(Occitània), Julià Bordera,
Laia Mulet, Leandre Iborra, Lisa Sabeh (Brandenburg, Alemanya), Llorenç Pizà, M
anuel Vicedo, Mar Langa (Aragó), Mara Tavian (Vèneto, Itàlia), Marco Nicola (Lombardia, Itàlia), Marcos
Lloret, Maria Josefa Granados (Andalusia), Marinela Buades, Martí Domínguez, Meruert Sarsebaeva
(Kazakhstan),
Pepe Facal (Galícia), Pilar Filgueira, Rachel Spanswick (Somerset, Anglaterra),
Rafael García-Molina, Ramon Folch, Rubén Mendoza,
Segundo Ríos (Múrcia), Suzanne Rita McCavana (Irlanda), Tessa Martin (Dorset, Anglaterra),
Tornike Orjonikidze (Sakartvelo/Geòrgia), Tránsito Robles,
Vanessa Martínez, Vicent Lloret,
Xavier Torregrosa
Autors de fotografies (i pàgines on tenen fotos, en el llibre):
Manolo Vicedo: 19, 27, 28, 90, 111, 112, 114, 222
Joan Jesús Montiel: 66
Joan Pérez: 94, 98, 99
Emili Laguna: 95, 126, 129, 227, 236, 242
Vicent Lloret: 199, 200, 231
Tránsito Robles: 239
17