Com a guia per a les pujades a la Serra Grossa, d'Alacant, he elaborat una série de power points, per si poden servir d'ajuda als qui vullguen pujar-hi. Aquestes plantes són tambe freqüents a les muntanyes baixes i pròximes a la mar en el migjorn valencià.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes", a Barcelona (150508)Daniel Climent Giner
L'etnobotànica estudia les relacions que hem tingut, i que tenim, els humans amb les plantes. Sobre eixes relacions es va estructurar esta sèrie de diapositives destinades a la presentació, per part de Daniel Climent Giner, del llibre "Herbari. Viure amb les plantes" a la Casa València, a Barcelona, per iniciativa del grup Espai País Valencià, el divendres 8 de maig de 2015.
Mar Langa, professora de llengua i literatura castellana, i Daniel Climent, professor de ciències de la natura, tots dos a l'IES Badia del Baver, d'Alacant, en la primera dècada del segle XXI, van preparar aquesta conferència sobre les plantes en la literatura.
Una mostra de les possibilitats d'interacció entre camps epistemològics i didàctics sovint separats.
L'etnobotànica o relació entre els grups humans i les plantes també s'ha donat al voltant del valor simbòlic, poètic, literari, de les plantes.
Ací se'n mostren alguns exemples.
Com a guia per a les pujades a la Serra Grossa, d'Alacant, he elaborat una série de power points, per si poden servir d'ajuda als qui vullguen pujar-hi. Aquestes plantes són tambe freqüents a les muntanyes baixes i pròximes a la mar en el migjorn valencià.
Presentació del llibre "Herbari. Viure amb les plantes", a Barcelona (150508)Daniel Climent Giner
L'etnobotànica estudia les relacions que hem tingut, i que tenim, els humans amb les plantes. Sobre eixes relacions es va estructurar esta sèrie de diapositives destinades a la presentació, per part de Daniel Climent Giner, del llibre "Herbari. Viure amb les plantes" a la Casa València, a Barcelona, per iniciativa del grup Espai País Valencià, el divendres 8 de maig de 2015.
Mar Langa, professora de llengua i literatura castellana, i Daniel Climent, professor de ciències de la natura, tots dos a l'IES Badia del Baver, d'Alacant, en la primera dècada del segle XXI, van preparar aquesta conferència sobre les plantes en la literatura.
Una mostra de les possibilitats d'interacció entre camps epistemològics i didàctics sovint separats.
L'etnobotànica o relació entre els grups humans i les plantes també s'ha donat al voltant del valor simbòlic, poètic, literari, de les plantes.
Ací se'n mostren alguns exemples.
Diuen que és la ciutat fantasma de Prípiat, molt a prop de Txernòbil. Els humans envaïren l’espai que ocupa des del 1970, quan fundaren aquesta colònia industrial pel personal que treballava a la central nuclear i les seues famílies, fins el 1986. L’abandonaren poc després que el reactor 4 esclatara accidentalment a la 01:23, hora local, del 26 d’abril d’aquell any. Realment, no és una terra fantasma. Altres invasors, animals i vegetals, han trobat el seu paradís sense humans i han convertit l’ampla zona d’evacuació en un esclat de vida . Un paradís sota l’aixopluc radioactiu on tothom és invasor, concepte humà que sempre parla dels altres. A Prípiat, els llops corren pels carrers plens de plantes i arbres.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
L’estudi “Dona i medi ambient: el rol de la dona a l’ocupació verda a Catalunya” analitza quina és la situació en matèria d’igualtat i quin és actualment el paper de la dona en el sector del medi ambient i, concretament, en el sector de l’ocupació verda. L’objectiu final de l’estudi és conèixer si l’ocupació verda és igualitària o no, i si reprodueix o no les desigualtats que hi ha en altres sectors econòmics “tradicionals”. També pretén identificar obstacles i plantejar actuacions de millora des de la Generalitat de Catalunya.
Presentació d'Iñaki Gili, responsable de mitigació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, a la jornada de valoració dels acords assolits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (#COP27) organitzada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.
Cas pràctic presentat per Anna Esteve, tècnica del Servei de Qualificació Ambiental a la Jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments sostenibles
Ponència de Montse Gomà, responsable de projectes
d’Anthesis La Vola, a la jornada de presentació de la Guia per a l’organització d’esdeveniments
sostenibles, organitzada per la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic
Presentació de Núria Pou, tècnica del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i de l’Oficina tècnica de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Miquel Rovira, director de l'Àrea de Sostenibilitat d’EURECAT, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Antoni Munné. Dr. en Ecologia per la UB i Cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües. Agència Catalana de l’Aigua, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'. Albert Soret. Líder del grup Earth System Services del Barcelona Supercomputing Centre, a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació d'Arnau Amat, doctor en Didàctica de les Ciències. Coordinador del grau en Mestre d'Educació Primària i director del Grup de Recerca en Construcció de Coneixement de la UVic-UCC., a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Presentació de Marta Torres. Investigadora sènior sobre energia i clima a l’IDDRI (Institut du Développement Durable et des Relations Internationales), a la jornada de presentació de l’Informe sobre l’estat del medi ambient 2016 – 2019, organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS).
Sessió formativa organitzada per la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Generalitat de Catalunya, a càrrec de la Dra. Beatriz Duguy Pedra de la Universitat de Barcelona orientada a personal tècnic de la Generalitat. S’ha comptat amb la participació de personal del Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària i del Departament de Protecció del Sòl de l'Àrea d'economia circular de l'Agència de Residus.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència. En aquesta sessió informativa, que actua de tret de sortida del procés participatiu, s'explica:
- El procés de creació de l'Agència de la Natura de Catalunya i de redacció dels seus estatuts.
- Els diversos aspectes que regularan els estatus.
- Els grups de treball i els diversos processos de participació que intervenen en la redacció dels estatuts.
- El procés de participació externa: objectius, destinataris i les diverses vies per participar.
- Els eixos de debat que es tractaran en el procés de participació externa.
El juliol de 2020 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 7/2020 de l'Agència de la Natura de Catalunya. Aquesta nova entitat de dret públic aglutinarà la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, la millora i l'estudi del medi natural de Catalunya, tant en l'àmbit continental com marí.
Per constituir, de manera efectiva, aquest nou ens cal aprovar-ne els estatuts. Ara el Govern de la Generalitat de Catalunya els ha començat a redactar i ha obert un procés de participació ciutadana per debatre aspectes clau de la governança i el desplegament territorial de la futura Agència.
Isabel Hernàndez de la DGQACC de la Generalitat de Catalunya exposa les característiques de la nova convocatòria de subvencions (ACC/1441/2022) als ens locals
Lluís Alegre i Xavier Sanyer de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona exposen les principals eines de suport a la implantació i gestió de les ZBE: web, guia i plataforma tecnològica.
Marc Iglesias de l’Àrea Metropolitana de Barcelona exposa l’experiència de gestió de la ZBE Rondes de Barcelona i els equipaments tecnològics associats.
presentació de Xavier Querol on resum l’estat dels treballs que s’estan realitzant a l’estat espanyol de l’avaluació de la contaminació per ozó troposfèric a Espanya per elaborar Pla estatal d’ozó que està elaborant el Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico.
4. Què són les invasions biològiques
Segona causa més Una de les principals
important d’extinció causes de la pèrdua de
d’espècies, després de biodiversitat
destrucció dels hàbitats
Sala et al. (2000) Science
5. El procés d’invasió
Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòtica
Transport
Espècie al·lòctona o exòtica
Espècie introduïda, intencionada o no intencionadament per
l’home, fora de la seva àrea de distribució original.
• Arqueòfit: espècie exòtica introduïda abans del 1.500.
• Neòfit: espècie exòtica introduïda després del 1.500.
8. El procés d’invasió
Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòtica
Transport
Introducció
Espècie adventícia
Espècie adventícia
Espècie exòtica que floreix i es reprodueix ocasionalment fora
de cultiu, però que no forma poblacions autosostenibles sinó
que necessita de successives introduccions per part de l’home
per tal de sobreviure.
9. El procés d’invasió
Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòtica Extinció
Transport
Introducció
Espècie adventícia
Establiment
Espècie naturalitzada
10. El procés d’invasió
Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòtica Extinció
Transport
Introducció
Espècie adventícia
Establiment
Espècie naturalitzada
Espècie exòtica capaç de mantenir poblacions
autosostenibles, sense necessitat de noves
introduccions per part de l’home.
11. El procés d’invasió
Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòtica Extinció
Transport
Introducció
Espècie adventícia
Establiment
Espècie naturalitzada
Colonització
Espècie invasora
12. El procés d’invasió
Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòtica Extinció
Transport
Introducció
Espècie adventícia
Establiment
Espècie invasora
Espècie naturalitzada que produeix descendència
amb capacitat reproductora, en grans quantitats,
lluny dels seus progenitors i, per tant, que té el
potencial de colonitzar àrees extenses.
13. El procés d’invasió
Espècie nativa Espècie al·lòctona o exòtica Extinció
Transport
Introducció
Espècie adventícia
Establiment
Espècie naturalitzada
Colonització
Impacte Espècie invasora
14. 1. El procés d’invasió
2. Impactes de les plantes exòtiques
3. Problemàtica a Catalunya
4. Gestió de les plantes exòtiques
15. Impactes de les espècies exòtiques
Ecològics Econòmics
Salut
Socials
humana
16. Impactes de les espècies exòtiques
• Competència
• Al·lelopatia
1) Desplaçament
• Hibridació
d’espècies
natives • Resistència a malalties
• Alteració de les xarxes
d’interacció entre espècies
Ecològics
• Canvis en els cicles de
nutrients
2) Alteracions de
• Canvis en el règim de
les condicions de
pertorbacions
l’ecosistema natiu
• Reducció de la disponibilitat
de llum
17. Impactes de les espècies exòtiques
• Pèrdues econòmiques directes
Econòmics
• Costos de gestió
• Pèrdua del valor paisatgístic
Socials
• Canvis en l'ús recreatiu i ecoturisme
• Al·lèrgies i asma
• Dermatitis i punxades
Salut humana
• Proliferació de mosquits
20. Impactes de les espècies exòtiques
• Les invasions en xifres
A Espanya els costos de
gestió de plantes exòtiques en
la última dècada són de 50
milions €
Andreu et al., 2009
21. Impactes de les espècies exòtiques
• Pèrdues econòmiques directes
Econòmics
• Costos de gestió
• Pèrdua del valor paisatgístic
Socials
• Canvis en l'ús recreatiu i ecoturisme
• Al·lèrgies i asma
• Dermatitis i punxades
Salut humana
• Proliferació de mosquits
22. 1. El procés d’invasió
2. Impactes de les plantes exòtiques
3. Problemàtica a Catalunya
4. Gestió de les plantes exòtiques
23. Problemàtica a Catalunya
• Entre 10% i un 14% de la flora
total no es nativa
• Hi ha 123 plantes invasores
problemàtiques
• 85% d’aquestes espècies són
a Catalunya
24. Problemàtica a Catalunya
• 7 millons d’habitants
• Cada any acull a milions de
turistes
• Clima Mediterrani
Gassó et al., 2009
25. Problemàtica a Catalunya
• Analitzar l’estat actual d’invasió de
Catalunya.
• Identificar les plantes exòtiques presents a
Catalunya i la seva distribució.
• Identificar el seu estatus d’invasió a
Catalunya.
• Identificar les principals vies d’entrada.
26. Problemàtica a Catalunya
657
plantes
exòtiques
Riquesa de plantes
exòtiques
[1, 17]
[18,34]
[35, 51]
[52, 68]
[69, 84]
[85, 101]
[102, 118]
[119, 135]
[136, 152]
N
10 0 50 km Límits de comarca
N
10 0 50 km
27. Problemàtica a Catalunya
Espècies naturalitzades Espècies exòtiques i
43%
57% adventícies
Comunitats naturals 7%
22%
Escapades de cultiu
36%
Comunitats seminaturals
78% Cultivades
Comunitats ruderals 57%
32. Problemàtica a Catalunya
• Planta ornamental d’origen sud-africà
• Molt invasora a zones de clima mediterrani
(concordança climàtica)
33. Problemàtica a Catalunya
• Competeix per l’espai,
l’aigua i els nutrients amb
especies natives a zones
de costa i dunes
• Crea masses uniformes
que impedeixen el
desenvolupament de les
plantes natives
• Redueix el pH del sòl
36. 1. El procés d’invasió
2. Impactes de les plantes exòtiques
3. Problemàtica a Catalunya
4. Gestió de les plantes exòtiques
37. Gestió de les plantes exòtiques
• Convenció de Biodiversitat (1992)
–“S'impedirà que s’introdueixin, es
controlaran o eradicaran les
especies exòtiques que amenacin
als ecosistemes, hàbitats o
especies”
• Estratègia Europea d'Espècies
Exòtiques Invasores (2003)
38. Gestió de les plantes exòtiques
• “Estrategia española para la
conservación y el uso sostenible de la
diversidad biológica” (1998)
• “Ley del Patrimonio Natural y de la
Biodiversidad”- Prevención y control de
especies invasoras (Article 61) (2008)
39. Gestió de les plantes exòtiques
1) Prevenció
2) Eradicació
3) Control
40. Gestió de les plantes exòtiques
SATURACIÓ
Número d’individus NATURALITZACIÓ
EXPANSIÓ
0
Temps
Introducció
PREVENCIÓ ERADICACIÓ CONTROL
41. Gestió de les plantes exòtiques
1) Prevenció
2) Eradicació
3) Control
4) Restauració
43. Gestió de les plantes exòtiques
• Contacte amb les administracions responsables
de la gestió dels espais naturals:
• Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la
Generalitat de Catalunya – Delegacions provincials
• Diputacions
• Parc Nacional i Parcs Naturals
• Consorcis
• Confederacions Hidrogràfica de l’Ebre
• Demarcacions de Costes
• Ajuntaments
• Qüestionari semiobert
• General - Percepció del problema
• Específic per cada planta exòtica gestionada
44. Gestió de les plantes exòtiques
• 59 especies exòtiques problemàtiques
– Ailanthus altissima (8 qüestionaris)
– Cortaderia selloana (7 qüestionaris)
Andreu et al., 2006
46. Gestió de les plantes exòtiques
Les espècies en les que s’havien invertit més diners:
– Senecio inaequidens – 26.600 €
– Carpobrotus spp. – 14.750 €
47. Gestió de les plantes exòtiques
1) Prevenció
2) Eradicació
3) Control
4) Restauració
48. Gestió de les plantes exòtiques
Sensibilització Anàlisis de
riscs i ràpida
detecció
1) Prevenció
2) Eradicació
3) Control
4) Restauració
49. Gestió de les plantes exòtiques
Sensibilització Anàlisis de
riscs i ràpida
detecció
1) Prevenció
2) Eradicació
3) Control
4) Restauració
Seguiment a
llarg termini
50. Gestió de les plantes exòtiques
Sensibilització Anàlisis de
riscs i ràpida
detecció
1) Prevenció
2) Eradicació
3) Control
4) Restauració
Seguiment a Recerca
llarg termini
51. Gestió de les plantes exòtiques
Futura recerca:
1. Identificar i cartografiar les espècies més
problemàtiques
2. Identificar zones prioritàries de gestió
3. Identificar mètodes de control efectius
4. Elaborar manuals i indicadors de seguiment
5. Desenvolupar un Sistema d’Informació
d’espècies exòtiques de Catalunya
6. Estudiar quines característiques tenen les
plantes invasores i els hàbitats més vulnerables
per tal de poder aplicar protocols d’Anàlisis de
Risc
52. Gestió de les plantes exòtiques
Trets de les Condicions Interacció amb
espècies ambientals les natives
Anàlisis de risc
(probabilitat i impacte)
Història de la Escenaris de
introducció Pertorbació humana canvi global
53. Gestió de les plantes exòtiques
Australian Weed Risk
Assessment (WRA)
Atributs:
1. Domesticació
2. Clima i distribució
3. Capacitat invasora
provada
4. Trets indesitjables
5. Forma vital
6. Reproducció
7. Disseminació
8. Persistència
Puntuació:
< 0 No invasores
(0-6) Avaluació adicional
> 6 Invasores potencials
55. Gestió de les plantes exòtiques
Anàlisi del risc d’expansió al medi natural de les plantes ornamentals més
plantades als parcs i jardins de Barcelona
• Dispersió inespecífica
– Agent dispersor: gravetat, residus de jardí, etc.
– Distàncies menors de 100 m
• Dispersió anemòcora
– Agent dispersador: vent
– Distàncies mitjanes al voltant dels 100 m, però
a vegades superen 1 km
• Dispersió endozoòcora
– Agent dispersador: ocells i petits mamífers
– Distàncies molt llargues, fins a varis kilòmetres
56. Gestió de les plantes exòtiques
Anàlisi del risc d’expansió al medi natural de les plantes ornamentals més
plantades als parcs i jardins de Barcelona
57. Gestió de les plantes exòtiques
Anàlisis de Risc
• Ajudar a les autoritats i gestors ambientals a
justificar la prohibició de l’ús de determinades
plantes exòtiques
• Contribuir i reforçar el recolzament social en
les polítiques de prevenció i gestió de plantes
exòtiques