Restes arquitectòniques romanes

1,465 views
1,223 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,465
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Restes arquitectòniques romanes

  1. 1. Nota important: en cas d’haver d’explicar qualsevol dels següents monuments romans, caldria fer tambél’explicació corresponent al prototipus de monument: en el cas del teatre parlar de les seves parts, en el casdels aqüeductes, parlar de les seves funcions, etc.AQÜEDUCTE SANT JAUME DELS DOMENYSConegut també com Aqüeducte dels Arcs perquè està a prop de la masia dels Arcs, al Baix Penedès, és un aaqüeducte dèpoca tardo-romana (segle IV o V). Es mantenen dempeus tres trams, un grup de tres arcs de12,7 metres, un arc solitari, i un altre grup de dos arcs, que fa 8,7 metres. Lalçada de laqüeducte és duns 4metres. Està construït a base de pedra del país lligada amb morter.Sembla que servia per abastir daigua una gran vil·la romana situada on ara hi ha la masia dels Arcs. Té unespecial interès donada lescassetat de restes daquest tipus a Catalunya.AQÜEDUCTE DE SEGÒVIALAqüeducte de Segòvia és una construcció romana de la segona meitat del s. I dC i principis del s.II dc, a l’època dels emperadors Vespasià i Trajà.Transporta laigua del río Frío a la ciutat de Segòvia. Lany 1985 fou nomenat, juntament amb elcasc històric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.L’aqüeducte comença a prop del Palau de la Granja amb arcs senzills de mig punt que condueixenlaigua fins a la cisterna coneguda amb el nom dEl Caserón, on semmagatzemava laigua.Posteriorment, un canal transporta laigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de DíazSanz comencen a formar-se dos monumentals fileres darcs superposats.Consta duna longitud de 728 metres i una altura màxima de 28 metres i mig, als quals, a més, shande sumar a prop de 6 metres de fonaments en el tros principal. Consta duna doble arcada, la inferiorformada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44arcs que constitueixen el nucli central de laqüeducte.
  2. 2. A la part superior dels arcs es troba el canal que transporta laigua fins a la ciutat. Lelaboració delaqüeducte de tan grans dimensions ens fa veure les grans capacitats com a enginyers dels romans, imalgrat tot això mai no obliden la importància estètica que ha de tenir un element decaracterístiques tan ciclòpies com en aquest cas.Aquest magnífic monument sha mantingut en bon estat de conservació, sense granstransformacions, a causa de la grandesa de lestructura, i la seva eficàcia queda demostrada pel fetque encara al s. XX continués exercint la seva funció original. La primera obra de reconstrucció esva dur a terme durant l’època dels Reis Catòlics (s. XV) quan es reedificaren 36 arcs respectant almàxim lobra original.En lactualitat, lestat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha estat tanalarmant que lEstat ha hagut de protegir-lo mitjançant un minuciós procés de restauració.VIA AUGUSTA (VIA ANNIA O RAMAL DEL CAPSACOSTA)La Via Augusta fou una via romana que comunicava Roma amb les Columnes dHèrcules (lestretde Gibraltar), i transcorria per tota la costa mediterrània dHispània, travessant els Alps marítims iels Pirineus.Va rebre la denominació definitiva per lemperador August, arran de les reparacions que es vanportar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 aC, que la van convertir en la calçada mésllarga (aprox 1.500km) i l’eix principal de la xarxa viària de la Hispània romana ja que era unaimportant via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.Al llarg de la seva història va rebre diferents noms, entre ells els de Via Hercúlia (o Via Heràclia),Camí dAnníbal, etc.Diversos ciutats i poblaments de lèpoca romana havien sorgit sobre el traçat de la via augusta. Aalgunes ciutats com ara Barcino shi arribava mitjançant ramals o vies secundàries. De sud a nord,entre altres, aquests topònims als quals es pot atribuir un centre de poblament actual entre parèntesi: • Gades (Cadis) • Corduba (Còrdova) • Carthago Nova (Cartagena)
  3. 3. • Valentia (València) • Saguntum (Sagunt) • Tarraco (Tarragona) • Gerunda (Girona).Les primeres referències de la via Heraclea, que és la precedent de la via Augusta, són del s. VI aC.Sembla ser que no tot el seu tram era arran de costa, sinó que al sud dEspanya seguiria per les terresde linterior de lactual Andalusia fins arribar a Cadis.Durant la primera meitat del s. II aC, la via fou mesurada i senyalitzada amb mil·liaris queindicaven les milles (una milla romana equival a 1.481 m). Aquest arranjament va ser amb lobjectiude facilitar la circulació de lexèrcit invasor. És a dir, els exèrcits romans havien utilitzat la viaHeraclea (la ibèrica) per arribar cap a Tarragona i a lEbre.Diverses ciutats conserven restes del seu traçat, que segueix aproximadament el de lactual autopistaAP-7. Nhi ha un tram força llarg visible al municipi del Perelló (Baix Ebre).Larc de Berà està situat sobre aquesta via que passava per sota.A Barcelona duu el mateix nom un dels carrers principals de Sarrià - Sant Gervasi, que uneixlAvinguda Diagonal amb els túnels de Vallvidrera.A Tarragona duu el nom de Via Augusta el carrer que dóna entrada a la ciutat per lest, per onpassava la carretera de Barcelona (N-340) abans de construïr-se la carretera de circumval·lació.EL RAMAL DEL CAPSACOSTAEl Ramal del Capsacosta (per als romans denominada Via Annia) era un ramal de la via Augusta. Era un camíque servia des de temps remots com a pas i comunicació natural entre les terres de la Plana de l’Empordà,La Garrotxa, El Ripollès i El Vallespir. Des de Figueres entrava cap a la zona de muntanya i després detravesar la vall de Bianya s’aixecava cap al Capsacosta i seguia cap la Gàl.lia formant ja part de la viaAugusta.En època moderna va continuar essent una artèria important per comunicar aquestes terres i en els s. XVIIfins a principis del XIX va tenir un paper importantíssim en les incursions militars franceses.Totes les restes que en queden estan a la vall de Bianya. És considerat un dels jaciments arquitectònics mésimportants de Catalunya ja que el tram conservat arriba als 7,5 km de longitud.
  4. 4. VIA DE LA PLATALa Vía de la Plata és una antiga via de comunicació romana que travessa de sud a nord part de l’oestd’ España, des de Mèrida fins a Astorga (Castella i Lleó). Dos mil anys després segueix essent unade les principals vies de comunicació que vertebren l’occident espanyol.Si bé el seu origen és incert, sembla que la ruta existia ja en època republicana ja que facilità elsmoviments de les tropes romanes que s’interessaren en la conquesta del nord peninsular. Sigui comsigui, està clar que per als pobles hispans, fou una important via romana, juntament amb la ViaAugusta.Amb la seva evolució, a mesura que la conquesta cristiana de la península avançava cap al sud, laVia de la Plata es convertí en un camí de peregrinació cap a Santiago de Compostela des del sud, úsque encara és vigent.La idoneïtat del traçat de la Via de la Plata explica que, ja en època contemporània, el recorregut dela carretera N-630, eix principal de comunicació de l’oest peninsular, en línies generals segueixi elseu traçat.Actualment encara queden bastants trams amb restes visibles de la via. Alguns miliards han estanestudiats i catalogats, de manera que s’han pogut confirmar trams concrets del recorregut. Des definals del segle XX, la Via de la Plata és objecte de revalorització turística i cultural. De fet, algunsdels nuclis que travessa estan considerats Patrimoni de la Humanitat com Mérida, Cáceres oSalamanca. A més, són nombrosos els vestigis arquitectònics dèpoca romana que podem trobar alllarg de la via.PONT DE MARTORELLEl Puente del Diable és un pont situat entre les localitats catalanes de Martorell i Castellbisbal,sobre el riu Llobregat. És una reconstrucció de l’any 1963 d’un pont gòtic del 1295, sobre una baseromana. El Museu Municipal Vicenç Ros és el responsable de la seva conservació.
  5. 5. D’una longitud aproximada de 130 metres, formava part de la via Augusta i fou construït cap el 10a.C. De l’època romana es conserven els contraforts amb inscripcions de les legions i un ArcTriunfal honorífic a la part esquerra. El pont fou destruït pel riu i fou reconstruït el 1143. El 1283fou reconstruït com a pont gòtic, amb arcs ogivals o en punta, per evitar els efectes de les riades.PONT D’ ALCÀNTARAEl Pont d’Alcàntara és un pont romà construït el s. II dC. Creua el riu Tajo i consta de 6 arcs dedesigual alçada. Segons una inscripció trobada el centre del pont, fou una construcció dedicada enhonor a l’emperador Trajà, nascut a Hispània. En una altra inscripció es deixa constància que el seuenginyer fou Cai Juli Làcer. El 1213 va ser parcialment destruït per primer cop pels musulmans.Una de les restauracions data del s.XVI, tal com es va gravar a l’escut imperial que corona l’arc detriomf situat al centre del pont.PONT DE SALAMANCAPont robust i resistent que travessa el riu Tormes. Formava part del recorregut de la Via de la Plataque unia Mèrida i Astorga. Els 15 arcs més pròxims a la ciutat de Salamanca són completamentromans, del s. IdC. La resta foren reconstruïts durant el s. XVI perquè havien estat danyats per lespujades del riu. A l’entrada hi trobem una escultura d’un porc d’origen celta i una de bronze deLazarillo de Tormes acompanyat del seu primer amo cec al qual va servir.MURALLES DE GIRONAhttp://www.pedresdegirona.com/Castella/muralles_0_es.htm
  6. 6. MURALLES DE LUGOLes muralles romanes de Lugo rodegen el casc històric de la ciutat gallega. Es construí el s.IaC ennom de l’emperador August i ha perdurat fins l’actualitat amb escasses reformes. La muralla té unalongitud d’aproximadament 2km, una amplada de murs d’entre 4 i 7m, i consta de 85 poderosestorres que delimiten el casc antic històric de la ciutat, considerant-se actualment una important fontde riquesa turística i un monument integrat a l’estructura urbana. Les seves deu portes (cincd’originals i cinc més afegides posteriorment) realitzen la funció d’unir una part de la ciutat ambl’altra, ja sigui a peu o amb cotxe, i el seu passeig de ronda és ja un carrer molt recorregut pelsvianants. L’accés al camí de ronda es feia a través de les escales que hi havia a les torres,rehabilitades posteriorment. De totes maneres, aquestes escales no arribaven a nivell de terra, cosaque obligava a utilitzar escales mòbils per accedir al primer esgraó. Aquestes últimes es retiraven encas que es volgués prohibir l’accés a les escales de les torres. Actualment, per accedir al camí deronda s’utilitzen sis escales exteriors als murs i una rampa, ambdues construccions datades del s.XVIII.La muralla fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 2000. Es considera la més benconservada de les muralles romanes ubicades a la Península Ibèrica ja que les modificacions que harebut no han canviat substancialment el seu aspecte original, que seguia les directrius de l’enginyerromà Vitrubi.El traçat de la construcció continua estant envoltat de misteri ja que deixava fora importants nuclisresidencials i, en canvi, protegia zones inhabitades.L’estructura defensiva de la muralla estava formada pel fossat (d’uns 20m d’ample i 4 de fons) i perl’intervallum, espai entre la muralla i les edificacions urbanes que amb el pas del temps va acabaressent un espai ocupat per edificacions.
  7. 7. MURALLA ROMANA D’ASTORGA (CATILLA I LLEÓ)La muralla d’Astorga, d’uns 2km de llarg, rodeja el casc antic de la ciutat d’Astorga, a la provínciade Castella i Lleó. La ciutat fou fundada en temps d’August amb el nom d’Asturica Augusta i foudotada per un mur defensiu que fou aterrat el s IdC. Els. III- IV dC, per la inestabilitat que es vaproduir a finals de l’Imperi, es construí un nou mur que ha perdurat fins avui, tot i que ha estatsubjecte a nombroses reformes i restauracions, sobretot a l’època medieval. De les antigues portesno en queda cap dempeus, tot i que es conserven en la nomenclatura dels carrers de la ciutatmoderna.EL TEATRE ROMÀ DE CARTAGENAEl teatre romà de Cartagena fou construït a finals del s. I aC, durant el regnat de Cèsar August, a laciutat de Carthago Nova, colònia romana des del 44aC, durant un ambiciós pla de romanització iurbanització de la ciutat. La ciutat ja comptava amb un amfiteatre d’època republicana i amb aquestpla, l’emperador la dota també d’un gran fòrum i d’un teatre de grans dimensions. El mateixemperador va dedicar la construcció als seus néts, tal com es pot observar als dintells de lesentrades orientals i occidentals.Tenia capacitat per uns sis mil espectadors i un diàmetre de la cavea és de 87,6 metres, un dels mésgrans de la Hispània romana.Segueix el model arquitectònic proposat per Vitrubio: • Front escènic amb doble columnata de columnes de capitell de màrmol blanc. • Orchestra: semicercle davant l’escena, on seien les autoritats. • Cavea: graderia on seien els espectadors segons el seu rang social.
  8. 8. • Proscenio: espai davant l’escena. • Pòrtic darrera l’escena: pati porticat a darrera l’escena.Es va utilitzar fins el s. IIIdC. A partir de llavors fou subjecte a diversos canvis. Es va descobrir el1988 i un rigurós treball arqueològic ha permès treure’l a la llum. A partir de llavors s’han dut aterme intensos treballs de restauració que han deixat clar quins eren els materials originals i quinsels materials nous.TEATRE ROMÀ DE CLÚNIAEl Teatre romà de Clúnia Sulpicia, és un teatre construït a la Colònia Clúnia Sulpicia, a la provínciad’Hispània Citerior. Actualment es troba a la província de Burgos. La seva construcció es va dur aterme sota el mandat de l’emperador Tiberi per monumentalitzar la ciutat més important de la concadel Duero.El teatre, excavat a la roca, va atenir una capacitat de 10.000 espectadors, un dels més gransd’Hispània. Va servir sobretot com a escenari per als actors teatrals del període clàssic.La seva recuperació ha estat mereixedora de premis i elogis pel fet d’haver-se efectuat de maneramolt respectuosa vers el mateix monument i vers el paisatge en general. Actualment està essentescenari de representacions diverses.TEATRE ROMÀ DE SAGUNTEl teatre romà de Sagunt fou edificat vers l’any 50 dC, a la població de Sagunt (València) i foureconstruït a mitjan del s. III dC. Així doncs, algunes de les parts conservades no són les originals.L’anell exterior, per exemple, va ser afegit a la cavea per millorar la circulació del públic fins a lapart més alta de la graderia. A més, ceràmiques i altres elements decoratius, confirmen unaaportació més tardana al monument.
  9. 9. TEATRE ROMÀ D’ITÀLICAEl Teatre romà d’Itàlica fou construït a la que fou la primera ciutat romana a Hispània, Itàlica,situada a l’actual província de Sevilla i fundada el 206 aC. El teatre fou construït entre els seglesIaC i IdC. Es va utilitzar fins aproximadament el s. VdC i posteriorment fou afectat per riades delriu Guadalquivir. Descobertes les ruïnes, es va restaurar en diverses ocasions i actualment és la seudel Festival de Teatre d’Itàlica.La seva capacitat era de 3.000 espectadors, i era escenari, com la majoria de teatres romans, d’obresde comèdia, tragèdia i mim. Excepcionalment també s’hi feien representacions musicals i, fins i tot,algun acte religiós, especialment els relacionats amb el culte a l’emperador.

×