4. EMPORIAE
EMPÚRIES
Els romans apareixen
a Empúries l'any 218 aC, en el decurs de la
guerra contra els cartaginesos. Inicialment van
construir un campament militar que va mantenir-se
fins als volts de l'any 100 aC, quan es va alçar la
ciutat romana, al costat de la colònia grega. Mica a
mica tots dos nuclis s'acaben fusionant en una ciutat
ja plenament romanitzada. Comença a entrar en
decadència cap al segle I dC tot i que es manté com a
nucli habitat fins a les invasions normandes del segle
IX. Després la població es trasllada a Castelló
d'Empúries, més allunyada de la costa i millor
fortificada.
5. GERUNDA
GIRON
A
La nova ciutat de Gerunda es nodrí dels antics
habitants del poblat de Sant Julià de Ramis
que, segons sembla, foren obligats a traslladarse a l'oppidum gironí. Doncs, la Girona romana
s'erigí com a baluard defensiu de l'entrada de
la Via Augusta a Hispània i esdevingué un
centre important de la regió, amb l'articulació
d'un ager romà al voltant de l'urbà gironina.
En suma, ambdues unitats formaven
la ciutats de Girona, la peça essencial i bàsica
de l'organització territorial romana. Tot i que
Gerunda es trobava a l'interior i allunyada de
la costa, disposava d'una bona connexió amb el
port romà d'Empúries, primer bastió romà al
nord-est peninsular, colonitzat en el si de la
Segona Guerra Púnica al costat de
l'assentament grec que ja hi existia.
6. BLANE
S
Els poblats ibérics preromànics van ser
els primers assentaments existents a la
regió, no obstant això és probable que
Blanes tingui antecedents prehistòrics
Es diu que Blanes és de l'època anterior a
la dominació romana en la península
ibèrica i inicialment es va cridar "Tova" o
"Blandae" el nom de la qual es va
conservar fins al segle X. Va ser edificada
en un promontori, que per la seva altitud
constituïa una vàlida defensa natural.
Els romans van arribar l'any 218 a.c a la
costa catalana i el poblat es va convertir
en un notable establiment romà.
B
L
A
N
D
A
7. BARCELONA
La muralla romana de Barcelona té gairebé 2000
anys d'història. Es tracta del monument més gran
de Barcelona i, segons alguns historiadors, de la
fortificació provincial més important de
l'occident romà. No obstant això, i malgrat les
seves enormes dimensions, més de 2/3 parts de la
muralla romanen encara ocultes després del pas
dels anys.
Se sap de l'existència de dues muralles, una
primera del S I a. de C. destruïda per una incursió
de bàrbars del nord, i una altra posterior
construïda en el mateix lloc tres segles més tard
amb la finalitat de protegir-se de futurs possibles
atacs. La segona muralla, la que es pot veure
actualment, va anar molt més alta i ampla que la
seva predecessora, la van dotar de 78 torres de
vigilància de 20 metres d'altura, estaven formades
per dues plantes i en el pis superior hi havia
finestres de mig punt per protegir la vila de
l'exterior. Amb el pas del temps, la ciutat
medieval va créixer i aviat va haver de sortir fora
de les muralles perdent així el seu caràcter
defensiu, però a poc a poc va ser deixant en la seva
interior estructures per als nous palaus romànics
i gòtics que florien d'entre la ciutat.
8. MARTORELL
D'origen romà, formava part de la via
Augusta i va ser construït l'any 10 aC per
ser transitat per carros de bous, amb una
llargada de 130 metres, una calçada
ampla i pràcticament horitzontal, com es
pot veure en els extrems, i amb una
pilastra enmig del llit del riu. De l'època
romana es conserven els estreps del
pont, fets amb grans carreus amb
inscripcions de les legions que hi van
treballar, i un arc triomfal honorífic al
marge esquerre, probablement del segle
II. Fins al segle XIV va ser l'únic pont de
la vall baixa del Llobregat.
9. TARRAGONA
Els romans van arribar al que ara és
Tarragona a l'inici de la segona guerra
púnica (218 a.C.), quan Gneu Corneli
Escipió, per afermar la nova dominació
romana des d'Empúries fins al riu
Ebre, va atacar un campament
cartaginès situat a la vora d'un poblat
ibèric anomenat Kese, a la part baixa de
l'actual Tarragona, prop de mar. Poc
després Tàrraco va esdevenir la
principal base d'hivernada dels exèrcits
romans d'Hispània, comandats pels
germans Escipió, i, morts aquests, per
Publi Corneli Escipió el jove. Per això
Plini va qualificar la ciutat
de Scipionum opus, obra
dels Escipions (Història
natural, III, 4, 21). El campament
militar es va situar dalt del turó que
dominaria la futura àrea de la ciutat i
s'envoltaria d'una sòlida muralla.
