SlideShare a Scribd company logo
1 of 45
L'EDAT MODERNA
El descobriment d'Amèrica
El descobriment d'Amèrica (1492)
assenyala l'inici de l'Edat Moderna, que
arriba fins a la Revolució Francesa (1789).
➔

Els Reis Catòlics regnaven en les corones
de Castella i d'Aragó i varen conquerir altres
regnes peninsulars.
➔
Les millores introduïdes en la construcció
de vaixells (caravel·les) i el progrés en les
tècniques de navegació: brúixola,
astrolabi, mapes oceànics... varen
permetre fer viatges més llargs i obrir
noves rutes marítimes.

➔
El suport dels Reis Catòlics va permetre
l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica amb
una nau (la Santa Maria) i dues caravel·les
(la Pinta i la Niña), on més endavant se
crearia un gran imperi espanyol.
➔

Magalhaes i Elcano varen fer la primera
volta al món i demostraren que la Terra és
redona.
➔
L'Espanya dels Reis Catòlics
Al començament de l'Edat Moderna, els
monarques europeus varen anar imposant la
seva autoritat sobre la noblesa feudal: la
monarquia autoritària.
➔

Un exemple d'aquesta
va ser:

➔

els Reis Catòlics
Els Reis Catòlics: Isabel (de Castella) i
Ferran (d'Aragó) (1479)formaren una cort
itinerant (Toledo, Valladolid, Sevilla,
Granada...), crearen nous òrgans de govern i
d'administració, un exèrcit modern, un nombrós
cos de funcionaris i diplomàtics.
➔

➔

En 1492 varen conquerir el regne musulmà
de Granada, més endavant se varen
annexionar les Illes Canàries, Melilla, Orà
(nord d'Àfrica) i el regne de Navarra.
Els regnes peninsulars s.XV-XVI
Els grans descobriments geogràfics
CAUSES dels DESCOBRIMENTS:
Avenços tècnics i científics.
Trobar or.
Noves rutes.


El 1492 Colom, després de més de dos
mesos de travessia, va desembarcar a l'illa
de Sant Salvador, al Carib. Ell creia que
havia arribat a l'Índia, per això va anomenar
“indis” als habitants que hi va trobar.
➔
Tot i que va fer tres viatges més a
Amèrica, Colom va morir l'any 1506 sense
saber que havia descobert un nou
continent.
➔

Va ser el cartògraf Amerigo Vespucci el
que va plantejar que aquelles terres
formaven part d'un nou continent. I d'aquí
ve el nom d'Amèrica, en honor seu.
➔
El primer viatge de Colom
La primera volta al món
AMÈRICA
Els pobles precolombins
Anomenam precolombins als nombrosos
pobles i cultures indígenes que hi havia a
Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor
Colom.
➔Els principals eren:
 L'imperi inca
 L'imperi asteca
 Els maies
➔
Conquesta i colonització
d'Amèrica
Factors que varen facilitar dur a terme la
conquesta d'Amèrica:
➔

Superioritat de l'armament: armadures de
ferro, cavalls, armes de foc i cans
ensinistrats.
 La influència de llegendes antigues:
creien que els espanyols eren enviats dels
déus i era inútil resistir-se.

Dues expedicions espanyoles varen
conquerir fàcilment els grans imperis
precolombins, les comandades per:
➔

Hernán Cortés (imperi asteca en1521)
➔ Francisco Pizarro (imperi inca en 1533)
➔
Els colonitzadors espanyols varen
imposar l'idioma castellà i la religió
catòlica.
➔ Varen construir moltes ciutats que se
comunicaven per mitjà de camins.
➔

Entre Espanya i Amèrica es desenvolupà
un comerç marítim important:
➔ S'exportava: blat, vi, vaques, cavalls,
ovelles, teixits, armes i eines de conreu.
➔ S'importava: plata, or, sucre, cacau, blat de
les Índies, patata, tomàtiga, pinya,...
➔
La cultura i l'art del
RENAIXEMENT
A l'Edat Moderna es va produir un canvi de
mentalitat important que va canviar la visió
medieval del món.

➔

Comença a disminuir la influència de
l'Església i l'ésser humà es converteix en el
centre de l'univers.
➔
L'astrònom Copèrnic demostra que la Terra
gira al voltant del Sol.
➔

Miquel Servet contribueix al descobriment
de la circulació sanguínia.
➔

Gutenberg inventa la impremta.

➔
El Renaixement artístic
El Renaixement és un estil artístic que
va sorgir a partir del s. XV a Itàlia i que es
va escampar arreu d'Europa.
➔

Pretenia trencar amb l'Edat Mitjana i
retornar a l'art grec i romà de l'Antiguitat.
➔
➔

Els artistes renaixentistes representaren
un ideal de bellesa de l'ésser humà:
establiren unes normes (cànons) de
l'harmonia i de la proporció de les formes.
➔

L'art se va convertir en símbol de
prestigi.

Reis, comerciants i banquers es varen
convertir en mecenes que contractaven i
protegien els artistes.
➔
Arquitectura
Arquitectes com Brunelleschi utilitzaven
els elements arquitectònics clàssics: arcs i
columnes. Sovint coronaven els edificis
amb una gran cúpula.
➔
Pintura
➔

Pintors com Boticelli, da Vinci o Miquel
Àngel, representen temes mitològics i
recreen personatges i ambients de
l'època.
Escultura
Els escultors com Miquel Àngel varen
reproduir, sobretot, el cos humà, exaltant
l'harmonia i la bellesa de les
proporcions.
➔
L'època dels HABSBURG
➔

Durant el s XVI, el nét dels Reis Catòlics,
Carles I, va aplegar sota la seva corona
un imperi gran i poderós. Va ser el
primer monarca de la dinastia dels
Habsburg.

A més va ser elegit
emperador d'Alemanya
amb el nom de Carles V.

➔
L'imperi de Carles I
d'Espanya i V d'Alemanya
FELIP II i la defensa del
catolicisme
Quan es va morir Carles I, l'imperi va
quedar dividit. El seu fill Felip II va heretar
tots els seus regnes llevat d'Àustria i l'imperi
alemany. A més va annexar Portugal a la
monarquia hispànica.
➔

Felip II es va erigir com el gran defensor
del catolicisme. Va lluitar contra l'Europa
protestant i contra els turcs musulmans.

➔
Un dels seus èxits més grans va ser la
batalla de Lepant (1571) que va aturar el
progrés turc al Mediterrani.
➔

➔

Va formar l'exèrcit més potent i amb més
recursos d'Europa.
➔

Va fixar la cort a Madrid.
Possessions europees a Amèrica
La decadència de l'imperi
La crisi econòmica i social
➔

Durant el s. XVII, els regnes hispànics es
varen enfonsar en una crisi profunda.

➔

Les fams, epidèmies i les guerres varen
provocar un descens de la població.

➔

Va disminuir la quantitat d'or i plata que
arribava d'Amèrica.
També va disminuir molt l'exportació de
llana que era la principal riquesa de Castella.
➔

Molts de pagesos varen emigrar cap a
Amèrica.
➔ A les ciutats va créixer el nombre de
vagabunds i captaires.

➔

➔

Els reis Felip III, Felip IV i Carles II no varen
poder evitar la crisi econòmica i l'imperi
espanyol comença un període de llarga
decadència.
La derrota de l'imperi espanyol
Espanya va participar en la Guerra del
Trenta Anys (1618-1648) i després d'unes
quantes victòries va ser derrotada.
➔

El conflicte s'acabà amb la Pau de
Westfàlia que va ser la fi de l'hegemonia
espanyola a Europa.
➔
La decadència de l'imperi dels Habsburg
encara es va agreujar més amb la mort de
Carles II (1700) que va generar un gran
conflicte successori.
➔
Les activitats econòmiques
L'agricultura i la ramaderia
➔

➔

Durant l'Edat Moderna, l'agricultura seguia
sent la font de riquesa principal.
Es continuava fent servir
la tècnica del guaret
(se deixaven parcel·les
sense conrear i s'alternaven
cada any)
Una gran part de les terres de Castella se
dedicaven a la ramaderia transhumant.
➔

Se produïa llana d'una gran qualitat que
s'exportava als Països Baixos.
➔
L'artesania i el comerç
Els artesans treballaven en petits tallers i
s'agrupaven en gremis.
➔

S'exportaven gran quantitat de productes
a Amèrica: teixits, ceràmica, cuiro...
➔

Molt important la construcció naval.

➔

El comerç interior era escàs. No es tenia
cura dels camins i es feia amb mules i carros.
➔
La societat estamental
➔

Un estament era un grup social al qual es
pertanyia per naixement.
➔

A l'Edat Moderna, la societat es trobava
dividida en dos grans grups:
➔

➔

Els privilegiats: La noblesa i el clero

Els no privilegiats: els pagesos i els
burgesos.
EL “Siglo de Oro”
➔

Durant el s XVII la literatura i l'art varen
tenir a Espanya una etapa de gran
esplendor que va coincidir amb l'estil
barroc.

La literatura
“Don Quijote de la Mancha” de Miguel
de Cervantes, és l'obra que caracteritza
millor aquest període.

➔
La pintura
➔

Els temes religiosos eren els preferits,
però també natures mortes i escenes
costumistes.
➔ Varen destacar: Velázquez, Murillo,
Zurbarán i José de Ribera.
L'arquitectura
Es varen construir grans obres religioses i
civils d'estil barroc que es caracteritzen per
l'abundància d'ornaments a les façanes i a
l'interior.
➔
L'escultura
➔

➔

Els escultors varen crear bàsicament imatges
religioses de gran efecte dramàtic:
imatgeria.

Destacaren: Gregorio Fernández,
Juan Martínez Montañés,
Alonso Cano
i Pedro de Mena.
3. L'Edat Moderna

More Related Content

What's hot

Presentació edat moderna
Presentació edat modernaPresentació edat moderna
Presentació edat moderna
eduardriudavets
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
ceipjoncadella
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power point
amelisgalmes
 
L’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A CatalunyaL’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A Catalunya
guestf461f22
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
Carme Aranda- Mònica Navarro
 

What's hot (20)

Presentació edat moderna
Presentació edat modernaPresentació edat moderna
Presentació edat moderna
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
 
Edat moderna-invents
Edat moderna-inventsEdat moderna-invents
Edat moderna-invents
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
L'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat MitjanaL'inici de l'Edat Mitjana
L'inici de l'Edat Mitjana
 
Els regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power pointEls regnes cristians hispànics power point
Els regnes cristians hispànics power point
 
Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
L’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A CatalunyaL’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A Catalunya
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
Edat moderna
Edat modernaEdat moderna
Edat moderna
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràficsEls grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
 
3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns
 
T7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat ModernaT7 Descobriments Edat Moderna
T7 Descobriments Edat Moderna
 
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i ReformaL' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
L' edat moderna. Humanisme, Renaixement i Reforma
 
T6 Edat Moderna
T6 Edat ModernaT6 Edat Moderna
T6 Edat Moderna
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
Societat en l’edat moderna. 3r ESO. IES Josep Tapiró.
 
L’època dels descobriments
L’època dels descobrimentsL’època dels descobriments
L’època dels descobriments
 

Viewers also liked

Tipus de noms
Tipus de nomsTipus de noms
Tipus de noms
5bmoli
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
alumnesde6
 
L’Edat Moderna A Espanya
L’Edat Moderna A EspanyaL’Edat Moderna A Espanya
L’Edat Moderna A Espanya
zerriuavall
 
Les rectes i els angles slideshare
Les rectes i els angles slideshareLes rectes i els angles slideshare
Les rectes i els angles slideshare
Luis Lorenzo Marfil
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
aroki
 
Edad contemporánea
Edad contemporáneaEdad contemporánea
Edad contemporánea
Diana Santos
 

Viewers also liked (20)

L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 
Tipus de noms
Tipus de nomsTipus de noms
Tipus de noms
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
L'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTORL'APARELL REPRODUCTOR
L'APARELL REPRODUCTOR
 
Mètodes Anticonceptius
Mètodes AnticonceptiusMètodes Anticonceptius
Mètodes Anticonceptius
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
L’Edat Moderna A Espanya
L’Edat Moderna A EspanyaL’Edat Moderna A Espanya
L’Edat Moderna A Espanya
 
Les operacions amb decimals
Les operacions amb decimalsLes operacions amb decimals
Les operacions amb decimals
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Edad Contemporanea
Edad ContemporaneaEdad Contemporanea
Edad Contemporanea
 
Les rectes i els angles slideshare
Les rectes i els angles slideshareLes rectes i els angles slideshare
Les rectes i els angles slideshare
 
Los viajes de Cristóbal Colón
Los viajes de Cristóbal ColónLos viajes de Cristóbal Colón
Los viajes de Cristóbal Colón
 
Descripción de personas
Descripción de personasDescripción de personas
Descripción de personas
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
el descubrimiento de america resumida
el descubrimiento de america resumidael descubrimiento de america resumida
el descubrimiento de america resumida
 
Edad contemporánea
Edad contemporáneaEdad contemporánea
Edad contemporánea
 
Edat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestienEdat moderna com es vestien
Edat moderna com es vestien
 
L'edat dels castells l'edat mitjana
L'edat dels castells l'edat mitjanaL'edat dels castells l'edat mitjana
L'edat dels castells l'edat mitjana
 
Noms
NomsNoms
Noms
 
Temes 4i5 internet
Temes 4i5 internetTemes 4i5 internet
Temes 4i5 internet
 

Similar to 3. L'Edat Moderna

Similar to 3. L'Edat Moderna (20)

3. l'Edat Moderna
3. l'Edat Moderna3. l'Edat Moderna
3. l'Edat Moderna
 
Tema 8. edat moderna
Tema 8. edat modernaTema 8. edat moderna
Tema 8. edat moderna
 
E e moderna
E e modernaE e moderna
E e moderna
 
Elena
ElenaElena
Elena
 
Apunts Pel 2on Examen D´HistòRia (4rt D´Eso
Apunts Pel 2on Examen D´HistòRia (4rt D´EsoApunts Pel 2on Examen D´HistòRia (4rt D´Eso
Apunts Pel 2on Examen D´HistòRia (4rt D´Eso
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
La nostra historia
La nostra historiaLa nostra historia
La nostra historia
 
L'Edat Moderna
L'Edat ModernaL'Edat Moderna
L'Edat Moderna
 
El segle XVII
El segle XVIIEl segle XVII
El segle XVII
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
L' Edat Moderna- 6é A Pla de Barraques
L' Edat Moderna- 6é A Pla de BarraquesL' Edat Moderna- 6é A Pla de Barraques
L' Edat Moderna- 6é A Pla de Barraques
 
Judit
JuditJudit
Judit
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
Edat moderna 2
Edat moderna 2Edat moderna 2
Edat moderna 2
 
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
E.moderna activitats alumne-respostes-netvibes1
 
Un nou món. amèrica o índia
Un nou món. amèrica o índiaUn nou món. amèrica o índia
Un nou món. amèrica o índia
 
Tema 1. la monarquia dels reis catòlics
Tema 1. la monarquia dels reis catòlicsTema 1. la monarquia dels reis catòlics
Tema 1. la monarquia dels reis catòlics
 
Els austries
Els austriesEls austries
Els austries
 
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICSTEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
 
Ledat moderna1
Ledat moderna1Ledat moderna1
Ledat moderna1
 

More from 2002a

Els continents
Els continentsEls continents
Els continents
2002a
 
Mare teresa de calcuta
Mare teresa de calcutaMare teresa de calcuta
Mare teresa de calcuta
2002a
 
Dalai lama
Dalai lamaDalai lama
Dalai lama
2002a
 
Nelson mandela225
Nelson mandela225Nelson mandela225
Nelson mandela225
2002a
 
Martin luther king 2
Martin luther king 2Martin luther king 2
Martin luther king 2
2002a
 
Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
Les Illes Balears en l'Edat Moderna i ContemporàniaLes Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
2002a
 
5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual
2002a
 
4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània
2002a
 
2.Power point l'EDAT MITJANA
 2.Power point l'EDAT MITJANA 2.Power point l'EDAT MITJANA
2.Power point l'EDAT MITJANA
2002a
 
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
2002a
 

More from 2002a (10)

Els continents
Els continentsEls continents
Els continents
 
Mare teresa de calcuta
Mare teresa de calcutaMare teresa de calcuta
Mare teresa de calcuta
 
Dalai lama
Dalai lamaDalai lama
Dalai lama
 
Nelson mandela225
Nelson mandela225Nelson mandela225
Nelson mandela225
 
Martin luther king 2
Martin luther king 2Martin luther king 2
Martin luther king 2
 
Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
Les Illes Balears en l'Edat Moderna i ContemporàniaLes Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
Les Illes Balears en l'Edat Moderna i Contemporània
 
5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual5. El s XX i el món actual
5. El s XX i el món actual
 
4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània4.l'Edat Contemporània
4.l'Edat Contemporània
 
2.Power point l'EDAT MITJANA
 2.Power point l'EDAT MITJANA 2.Power point l'EDAT MITJANA
2.Power point l'EDAT MITJANA
 
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA 1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
1. Power point De la PREHISTÒRIA a l'EDAT ANTIGA
 

3. L'Edat Moderna

  • 2.
  • 3.
  • 4. El descobriment d'Amèrica El descobriment d'Amèrica (1492) assenyala l'inici de l'Edat Moderna, que arriba fins a la Revolució Francesa (1789). ➔ Els Reis Catòlics regnaven en les corones de Castella i d'Aragó i varen conquerir altres regnes peninsulars. ➔
  • 5. Les millores introduïdes en la construcció de vaixells (caravel·les) i el progrés en les tècniques de navegació: brúixola, astrolabi, mapes oceànics... varen permetre fer viatges més llargs i obrir noves rutes marítimes. ➔
  • 6. El suport dels Reis Catòlics va permetre l'arribada de Cristòfor Colom a Amèrica amb una nau (la Santa Maria) i dues caravel·les (la Pinta i la Niña), on més endavant se crearia un gran imperi espanyol. ➔ Magalhaes i Elcano varen fer la primera volta al món i demostraren que la Terra és redona. ➔
  • 7. L'Espanya dels Reis Catòlics Al començament de l'Edat Moderna, els monarques europeus varen anar imposant la seva autoritat sobre la noblesa feudal: la monarquia autoritària. ➔ Un exemple d'aquesta va ser: ➔ els Reis Catòlics
  • 8. Els Reis Catòlics: Isabel (de Castella) i Ferran (d'Aragó) (1479)formaren una cort itinerant (Toledo, Valladolid, Sevilla, Granada...), crearen nous òrgans de govern i d'administració, un exèrcit modern, un nombrós cos de funcionaris i diplomàtics. ➔ ➔ En 1492 varen conquerir el regne musulmà de Granada, més endavant se varen annexionar les Illes Canàries, Melilla, Orà (nord d'Àfrica) i el regne de Navarra.
  • 10. Els grans descobriments geogràfics CAUSES dels DESCOBRIMENTS: Avenços tècnics i científics. Trobar or. Noves rutes.  El 1492 Colom, després de més de dos mesos de travessia, va desembarcar a l'illa de Sant Salvador, al Carib. Ell creia que havia arribat a l'Índia, per això va anomenar “indis” als habitants que hi va trobar. ➔
  • 11. Tot i que va fer tres viatges més a Amèrica, Colom va morir l'any 1506 sense saber que havia descobert un nou continent. ➔ Va ser el cartògraf Amerigo Vespucci el que va plantejar que aquelles terres formaven part d'un nou continent. I d'aquí ve el nom d'Amèrica, en honor seu. ➔
  • 12. El primer viatge de Colom
  • 13. La primera volta al món
  • 14. AMÈRICA Els pobles precolombins Anomenam precolombins als nombrosos pobles i cultures indígenes que hi havia a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom. ➔Els principals eren:  L'imperi inca  L'imperi asteca  Els maies ➔
  • 15. Conquesta i colonització d'Amèrica Factors que varen facilitar dur a terme la conquesta d'Amèrica: ➔ Superioritat de l'armament: armadures de ferro, cavalls, armes de foc i cans ensinistrats.  La influència de llegendes antigues: creien que els espanyols eren enviats dels déus i era inútil resistir-se. 
  • 16. Dues expedicions espanyoles varen conquerir fàcilment els grans imperis precolombins, les comandades per: ➔ Hernán Cortés (imperi asteca en1521) ➔ Francisco Pizarro (imperi inca en 1533) ➔
  • 17. Els colonitzadors espanyols varen imposar l'idioma castellà i la religió catòlica. ➔ Varen construir moltes ciutats que se comunicaven per mitjà de camins. ➔ Entre Espanya i Amèrica es desenvolupà un comerç marítim important: ➔ S'exportava: blat, vi, vaques, cavalls, ovelles, teixits, armes i eines de conreu. ➔ S'importava: plata, or, sucre, cacau, blat de les Índies, patata, tomàtiga, pinya,... ➔
  • 18.
  • 19. La cultura i l'art del RENAIXEMENT A l'Edat Moderna es va produir un canvi de mentalitat important que va canviar la visió medieval del món. ➔ Comença a disminuir la influència de l'Església i l'ésser humà es converteix en el centre de l'univers. ➔
  • 20. L'astrònom Copèrnic demostra que la Terra gira al voltant del Sol. ➔ Miquel Servet contribueix al descobriment de la circulació sanguínia. ➔ Gutenberg inventa la impremta. ➔
  • 21. El Renaixement artístic El Renaixement és un estil artístic que va sorgir a partir del s. XV a Itàlia i que es va escampar arreu d'Europa. ➔ Pretenia trencar amb l'Edat Mitjana i retornar a l'art grec i romà de l'Antiguitat. ➔
  • 22. ➔ Els artistes renaixentistes representaren un ideal de bellesa de l'ésser humà: establiren unes normes (cànons) de l'harmonia i de la proporció de les formes. ➔ L'art se va convertir en símbol de prestigi. Reis, comerciants i banquers es varen convertir en mecenes que contractaven i protegien els artistes. ➔
  • 23. Arquitectura Arquitectes com Brunelleschi utilitzaven els elements arquitectònics clàssics: arcs i columnes. Sovint coronaven els edificis amb una gran cúpula. ➔
  • 24. Pintura ➔ Pintors com Boticelli, da Vinci o Miquel Àngel, representen temes mitològics i recreen personatges i ambients de l'època.
  • 25. Escultura Els escultors com Miquel Àngel varen reproduir, sobretot, el cos humà, exaltant l'harmonia i la bellesa de les proporcions. ➔
  • 26.
  • 27. L'època dels HABSBURG ➔ Durant el s XVI, el nét dels Reis Catòlics, Carles I, va aplegar sota la seva corona un imperi gran i poderós. Va ser el primer monarca de la dinastia dels Habsburg. A més va ser elegit emperador d'Alemanya amb el nom de Carles V. ➔
  • 28. L'imperi de Carles I d'Espanya i V d'Alemanya
  • 29. FELIP II i la defensa del catolicisme Quan es va morir Carles I, l'imperi va quedar dividit. El seu fill Felip II va heretar tots els seus regnes llevat d'Àustria i l'imperi alemany. A més va annexar Portugal a la monarquia hispànica. ➔ Felip II es va erigir com el gran defensor del catolicisme. Va lluitar contra l'Europa protestant i contra els turcs musulmans. ➔
  • 30. Un dels seus èxits més grans va ser la batalla de Lepant (1571) que va aturar el progrés turc al Mediterrani. ➔ ➔ Va formar l'exèrcit més potent i amb més recursos d'Europa. ➔ Va fixar la cort a Madrid.
  • 32. La decadència de l'imperi La crisi econòmica i social ➔ Durant el s. XVII, els regnes hispànics es varen enfonsar en una crisi profunda. ➔ Les fams, epidèmies i les guerres varen provocar un descens de la població. ➔ Va disminuir la quantitat d'or i plata que arribava d'Amèrica.
  • 33. També va disminuir molt l'exportació de llana que era la principal riquesa de Castella. ➔ Molts de pagesos varen emigrar cap a Amèrica. ➔ A les ciutats va créixer el nombre de vagabunds i captaires. ➔ ➔ Els reis Felip III, Felip IV i Carles II no varen poder evitar la crisi econòmica i l'imperi espanyol comença un període de llarga decadència.
  • 34. La derrota de l'imperi espanyol Espanya va participar en la Guerra del Trenta Anys (1618-1648) i després d'unes quantes victòries va ser derrotada. ➔ El conflicte s'acabà amb la Pau de Westfàlia que va ser la fi de l'hegemonia espanyola a Europa. ➔
  • 35. La decadència de l'imperi dels Habsburg encara es va agreujar més amb la mort de Carles II (1700) que va generar un gran conflicte successori. ➔
  • 36. Les activitats econòmiques L'agricultura i la ramaderia ➔ ➔ Durant l'Edat Moderna, l'agricultura seguia sent la font de riquesa principal. Es continuava fent servir la tècnica del guaret (se deixaven parcel·les sense conrear i s'alternaven cada any)
  • 37. Una gran part de les terres de Castella se dedicaven a la ramaderia transhumant. ➔ Se produïa llana d'una gran qualitat que s'exportava als Països Baixos. ➔
  • 38. L'artesania i el comerç Els artesans treballaven en petits tallers i s'agrupaven en gremis. ➔ S'exportaven gran quantitat de productes a Amèrica: teixits, ceràmica, cuiro... ➔ Molt important la construcció naval. ➔ El comerç interior era escàs. No es tenia cura dels camins i es feia amb mules i carros. ➔
  • 39. La societat estamental ➔ Un estament era un grup social al qual es pertanyia per naixement. ➔ A l'Edat Moderna, la societat es trobava dividida en dos grans grups: ➔ ➔ Els privilegiats: La noblesa i el clero Els no privilegiats: els pagesos i els burgesos.
  • 40.
  • 41. EL “Siglo de Oro” ➔ Durant el s XVII la literatura i l'art varen tenir a Espanya una etapa de gran esplendor que va coincidir amb l'estil barroc. La literatura “Don Quijote de la Mancha” de Miguel de Cervantes, és l'obra que caracteritza millor aquest període. ➔
  • 42. La pintura ➔ Els temes religiosos eren els preferits, però també natures mortes i escenes costumistes. ➔ Varen destacar: Velázquez, Murillo, Zurbarán i José de Ribera.
  • 43. L'arquitectura Es varen construir grans obres religioses i civils d'estil barroc que es caracteritzen per l'abundància d'ornaments a les façanes i a l'interior. ➔
  • 44. L'escultura ➔ ➔ Els escultors varen crear bàsicament imatges religioses de gran efecte dramàtic: imatgeria. Destacaren: Gregorio Fernández, Juan Martínez Montañés, Alonso Cano i Pedro de Mena.