El cicle de l'aigua a la Menorca preindustrial: elements etnològics per la recollida d'aigua de pluja. Seminari d'Agricultura i Medi Ambient. GOB Menorca 04.20.2017

1. jesús cardona, arquitecte
04.02.2017 @nontropia
EL CICLE DE L’AIGUA
A LA MENORCA PREINDUSTRIAL:
elements etnològics per
la recollida d'aigua de pluja
SEMINARI D'AGRICULTURA I MEDI AMBIENT

2. 1
ALGUNS MITES QUE S’HAN DE QUESTIONAR

3. EL MITE DE LA TECNOLOGIA
la tecnologia és un instrument que fem servir per aconseguir determinades coses
des d’aquest punt de vista, la tecnologia més rudimentària és tan vàlida com la més sofisticada

4. EL MITE DE LA TECNOLOGIA
la tecnologia és un instrument que fem servir per aconseguir determinades coses
des d’aquest punt de vista, la tecnologia més rudimentària és tan vàlida com la més sofisticada
Per tant:
1. La distinció entre “baixa” i “alta” tecnologia o “bona” i “dolenta” no té sentit: depèn de per què s’utilitzen
2. No hi ha cap “tecnologia salvadora” per si mateixa: les seves possibilitats i efectes depenen de la cultura

8. EL MITE DE SALVAR LA NATURA
la natura sempre perdurarà, per molt que ens esforcem en destruir-la:
és la seva “naturalesa”

9. EL MITE DE SALVAR LA NATURA
la natura sempre perdurarà, per molt que ens esforcem en destruir-la:
és la seva “naturalesa”
És l’homo sapiens sapiens que s’ha de “salvar”, i concretament les condicions ambientals que permeten
la nostra vida així com la tenim organitzada des de fa milers d’anys sota unes determinades condicions
estables, regulades pels ecosistemes associats als processos biofísics del planeta
... i aquí l’aigua juga un paper fonamental!

10. EL MITE DE SALVAR LA NATURA
la natura sempre perdurarà, per molt que ens esforcem en destruir-la:
és la seva “naturalesa”
És l’homo sapiens sapiens que s’ha de “salvar”, i concretament les condicions ambientals que permeten
la nostra vida així com la tenim organitzada des de fa milers d’anys sota unes determinades condicions
estables, regulades pels ecosistemes associats als processos biofísics del planeta
... i aquí l’aigua juga un paper fonamental!

11. 2
L’ENERGIA COM A FACTOR LIMITANT

12. ENERGIA
en el sector del petroli “pintan bastos”

13. ENERGIA
en el sector del petroli “pinten bastos”

14. ENERGIA
tampoc sembla que els demés recursos fòssils permetin el creixement experimentat fins ara
estem acabant un supercicle d’abundància d’energia a baix preu
Exhauriment de les reserves de recursos no renovables
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1.000
1.100
1.200
2007 2012 2017 2022 2027 2032 2037 2042 2047 2052 2057
petroli
gas natural
urani
carbó

15. ENERGIA
les renovables NO podran assumir el declivi dels recursos fòssils

16. 3
REPENSAR EL TERRITORI I LA SEVA COMPLEXITAT

17. TERRITORI
No podem seguir simplificant ni substituint cicles naturals per processos artificials

18. TERRITORI
No podem seguir simplificant ni substituint cicles naturals per processos artificials: els
costos energètics es disparen
Dessalació 5 kWh/m3
Bombeig des de l’aqüífer (60m de profunditat) 0,32 kWh/m3
Bombeig des d’un aljub (10m de profunditat) 0,05 kWh/m3

19. TERRITORI
S’ha d’estalviar energia i recursos reforçant els cicles naturals positius del territori

20. TERRITORI
S’ha d’utilitzar l’energia per reforçar cicles positius proporcionats pel territori: OASI

21. TERRITORI
S’ha de mantenir la complexitat

22. 4
AIGUA I TERRITORI: NOVES RELACIONS, NOVES SOLUCIONS

23. REPLANTEJAR SISTEMA AGRARI

24. REPLANTEJAR SISTEMA AGRARI

25. SISTEMES URBANS DE
DRENATGE SOSTENIBLE (SUDS)

26. SISTEMES URBANS DE
DRENATGE SOSTENIBLE (SUDS)

27. SISTEMES URBANS DE
DRENATGE SOSTENIBLE (SUDS)

28. FILTRES VERDS

39. CAPTACIÓ
superfície de recollida terreny
cultiu
camí
pati
roca
paviment morter
paviment encalat
paviment ceràmic
paviment pedra
era roca
era morter
era ceràmic
era pedra
coberta dipòsit morter
coberta dipòsit pedra
coberta dipòsit ceràmic
coberta de teules
terrat ceràmic
el propi dipòsit
EMMAGATZEMATGE
tipos de dipòsit bassa
sitjot
excavació
safareig
semi excavat
soterrat
no soterrat
cisterna excavada
DISTRIBUCIÓ
tipus de consum humà privat
humà comunitari
bestiar
fauna salvatge
reg

109. Casa d’infància a Maó:
recuperació de cisterna existent

113. jesús cardona pons, arquitecte
09.07.2010
Recuperació d’aljub a Musuptanet

115. Zona verda al costat del Cementiri Vell de Ciutadella:
aljub municipal

128. rechazo
filtrado
potabilización

129. @nontropia
04.02.2017FI