ARQUITECTURA I CANVI DE MODEL ENERGÈTIC II Jornades d'Arquitectura i Urbanisme de la Mola - Menorca

1. II jornades d’arquitectura i urbanisme a la fortalesa de la mola
menorca 21.04.12
jesús cardona, nontropia estudi d’arquitectura
ARQUITECTURA PER UN NOU SISTEMA ENERGÈTIC

2. 1
ON SOM?
conceptes de partida

3. la nostra organització socioeconòmica és un
SISTEMA COMPLEX
com també ho són un ecosistema o el nostre cos

4. un SISTEMA COMPLEX és una forma organitzativa altament estable,
però hi ha 3 característiques fonamentals sense les quals un sistema complex col·lapsa:

5. un SISTEMA COMPLEX és una forma organitzativa altament estable,
però hi ha 3 característiques fonamentals sense les quals un sistema complex col·lapsa:
EQUILIBRI
aconseguir estabilitat gràcies a sistemes dinàmics de regulació

6. un SISTEMA COMPLEX és una forma organitzativa altament estable,
però hi ha 3 característiques fonamentals sense les quals un sistema complex col·lapsa:
EQUILIBRI
aconseguir estabilitat gràcies a sistemes dinàmics de regulació
DIVERSITAT
a major diversitat major solidesa, simplificar vol dir debilitar

7. un SISTEMA COMPLEX és una forma organitzativa altament estable,
però hi ha 3 característiques fonamentals sense les quals un sistema complex col·lapsa:
EQUILIBRI
aconseguir estabilitat gràcies a sistemes dinàmics de regulació
DIVERSITAT
a major diversitat major solidesa , simplificar vol dir debilitar
LÍMITS
el sistema s’ha de mantenir dins uns límits
no hi ha cap variable que es pugui descontrolar

8. 2
ALGUNS MITES QUE S’HAN DE QUESTIONAR
perquè ens fan perdre el temps i desviar-nos dels objectius

9. EL MITE DE SALVAR LA NATURA
la natura sempre perdurarà, per molt que ens esforcem en destruir-la:
és la seva “naturalesa”

10. EL MITE DE SALVAR LA NATURA
la natura sempre perdurarà, per molt que ens esforcem en destruir-la:
és la seva “naturalesa”
és l’homo sapiens sapiens que s’ha de salvar, i concretament les condicions ambientals que
permeten la nostra vida així com la tenim organitzada des de fa milers d’anys sota unes
determinades condicions estables, regulades pels ecosistemes associats als processos
biofísics del planeta

11. EL MITE DE LA SOSTENIBILITAT
no ens enganyem: de moment, no som ni podem ser sostenibles: simplement exportem fora del
nostre territori bona part dels impactes i la degradació ambiental generats per la nostra activitat

12. EL MITE DE L’ESTALVI
es pot ser malbaratador i a la vegada estalviar:
l’estalvi no ha de ser un objectiu, és una conseqüència de la reducció de consum

13. EL MITE DE LA TECNOLOGIA
la tecnologia és un instrument que fem servir per aconseguir determinades coses
des d’aquest punt de vista, la tecnologia més rudimentària és tan vàlida com la més sofisticada:
no hi ha cap “tecnologia salvadora”

14. 3
COM HAN DE SER L’ARQUITECTURA I PLANIFICACIÓ DEL TERRITORI
PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU SISTEMA ENERGÈTIC

15. OPORTUNISTA
aprofitar el que es té
conèixer l’entorn i aprofitar les oportunitats que ens ofereix

16. un exemple d’oportunisme: un aljub en zona verda que recull l’aigua de pluja de la xarxa
urbana de pluvials

19. un altra exemple d’oportunisme d’escala territorial: alternativa a la via de circumval·lació de
Ferreries, proposada per l’arquitecte Joan Enric Vilardell

20. s’ha fet això. Reserva de la Biosfera o Reserva de la Carretera?

21. REVERSIBLE
permetre desmuntar les actuacions, sempre que sigui possible
a més, la reversibilitat ajuda a fer coses més lleugeres

22. un exemple de reversibilitat: estació d’investigació Jaume Ferrer a La Mola, de l’arquitecte
Joan J. Gomila

23. (POLI)FUNCIONAL
admetre pluralitat d’usos, resoldre diversos problemes a la vegada (i que funcioni)
Ses Vinentes, conjunt era i aljub: un mateix element serveix per separar el gra,
recollir aigua de pluja i abeurar els animals

24. QUE INTERNALITZI IMPACTES O ELS COMPENSI
és a dir: repercutir els impactes de la nostra activitat en el propi territori

25. PAISATGE I PLANIFICACIÓ TERRITORIAL ESTRATÈGICA INTEGRADA
crear un instrument de planificació territorial integrada basada en la qualitat del
PAISATGE, que, al final, és el concepte integrador de tot: és el reflex directe de la
manera d’habitar el territori, el mirall on mirar-nos

26. font: arxiu d’imatge i so menorca

27. cèl·lules territorials autosuficients: exemple El Hierro, reserva de biosfera any 2000

30. 4
NOVA ECONOMIA ENERGÈTICA
municipi de Güssing, Àustria: 485 km2, 30.000 habitants, 95% reducció CO2, 0% atur

33. 5
I MENORCA RESERVA DE BIOSFERA?
aquí vivim alegrement del petroli –que és 5 vegades més car que fa 10 anys i creixent-,
seguim fent infraestructures pel transport, que entrarà en declivi en poc temps,
aixequem equipaments de nova planta, abandonant edificis perfectament utilitzables,
fem projectes urbanístics enlloc de planificació territorial
el paisatge, quasi bé l’únic actiu de l’illa, està sotmès a una amenaça constant
... una pèrdua de temps i una fuita econòmica que comencen a ser inassumibles...

34. 5
I MENORCA RESERVA DE BIOSFERA?
s’ha de culminar el procés de protecció física del territori amb la integració funcional de les
activitats que aquest territori pot de suportar, començant per l’energia:
posant LÍMITS als nivells de consum en funció de la capacitat del territori-paisatge
potenciant la DIVERSITAT
trobant les dinàmiques d’EQUILIBRI sense pèrdua d’activitat
l’objectiu: un model socioeconòmic complex basat en la qualitat del paisatge que
susbtitueixi l’actual model inestable i simplista basat en la quantitat i l’incertesa