L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE     RESTAURACIÓ                       L’OPOSICIÓ AL SISTEMA       ELS REPUBLICANS                ...
ÍNDEX   1 La Restauració i la Constitució de 1876 diapositiva 3   2 Les bases del sistema de la Restauració diapositiva ...
1-La Restauració i la Constitució de 1876
2-Bases del sistema de la Restauració                                       Els primers problemes del nou règimEl sistema ...
3-La política del torn dinàstic i els seusopositors
4. La Guerra de Cuba: el final d’un Imperi                                                                    A Àfrica: la...
Inici de la Segona Guerra de Cuba (1895-1898)    1895-97 – Ofensiva de l’exèrcit espanyol (V. Weyler) - Estratègia de la  ...
Esfondrament del domini colonial      Les derrotes militars davant                espanyol sobre Cuba i el Carib, i      e...
4. La Guerra de Cuba: el final d’un Imperi  LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 A ESPANYA  A NIVELL ECONÒMIC – pèrdua de...
5-Crisi i proteccionisme a finals delsegle XIXDarreres dècades del segle                Arribada de cereals d’Estats Units...
La política econòmica dels governs de la Restauració davant la crisi de finals de segle     Crisi agrària de finals de seg...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Power definitiu

171 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
171
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
41
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Power definitiu

  1. 1. L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE RESTAURACIÓ L’OPOSICIÓ AL SISTEMA ELS REPUBLICANS ELS SOCIALISTES (PSOE) I LA UGT Rebuig de la Monarquia Rebuig de la Monarquia Democràcia Democràcia República Federal/Unitària Reformes socials Revolucionaris SISTEMA POÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 2on Batxillerat A Anarcosindicalisme Terrorisme Revolució social ELS NACIONALISMES CATALANS I BASCS Anticapitalistes Alba Diego Gemma ELS ANARQUISTES Descentralització Administrativa Autogovern (autonomia/independència) Cervera Aroa Caparrós Alba del Olmo Miguel Campos
  2. 2. ÍNDEX 1 La Restauració i la Constitució de 1876 diapositiva 3 2 Les bases del sistema de la Restauració diapositiva 4 3 La política del torn dinàstic i les seves oposicions diapositiva 5 4 La Guerra de Cuba: el final dun Imperi diapositiva 6-9 5 Crisi i proteccionisme a finals del segle XIX diapositiva 10-11
  3. 3. 1-La Restauració i la Constitució de 1876
  4. 4. 2-Bases del sistema de la Restauració Els primers problemes del nou règimEl sistema canovista assolíimportants èxits polítics La Tercera Guerra Carlina finalitzà el 1876 amb la victòriaque consolidaren el règim militar de Martínez Campos a Catalunya i al País Basc, i laen els primers anys. fugida de Carles VII a França. El gral. Martínez Campos aconseguí la pau a la guerra de Cuba, on es prometé autonomia, l’abolició de l’esclavitud i Govern reformes polítiques en l’illa. canovista El moviment obrer es reprimí i s’il·legalitzaren tots sindicats. Cánovas i Sagasta Un sistema de dos Cánovas organitzà el Partit Conservador (alts càrrecs), i partits M. Sagasta el Partit Liberal (classes mitjanes). Tenien dinàstics poques diferències ideològiques i una representativitat escassa. Un sistema Els dos partits renunciaren als pronunciaments militars de torn per accedir al poder i van pactar una alternança pacífic pacífica en el Govern, basada en l’estabilitat del règim i en la corrupció electoral. Un sistema basat en la S’encarregaren mitjançant la corrupció que sempre corrupció guanyara les eleccions el mateix partit que les política i convocava, mantenint al marge tots el partits que no electoral foren els partits dinàstics.
  5. 5. 3-La política del torn dinàstic i els seusopositors
  6. 6. 4. La Guerra de Cuba: el final d’un Imperi A Àfrica: la franja nord del Marroc, l’Ifni, el Rio de A finals del Oro (Sahara Occ.) i Rio Muni (Guinea Eq.) XIX, Espanya Al Carib: Cuba, Puerto Rico i la part occidental de mantenia un l’illa de Santo Domingo Imperi colonial. Al Pacífic: les Filipines, l’illa de Guam, i alguns altres arxipèlags menors. La debilitat econòmica i les dificultats polítiques feien difícil un control real de la metròpoli espanyola sobre les seues colònies. Guerra dels 10 Anys (1a Guerra de Cuba, 1868- 1878)CONDICIONS PER A LA INESTABILITAT POLÍTICA A CUBA: “Guerra Chiquita”•Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón•Insuficiència en el procés de reformes (rebuig del (1879)projecte d’Estatut cubà el 1893)•Política altament proteccionista.•Interessos comercials i d’expansió imperialista dels EstatsUnits.•Qüestió de l’esclavitud (abolida el 1888) Grito de Baire (1895) Insurrecció general a Cuba sota el Inici de la Segona Guerra de Cuba (1895-1898) lideratge de José Martí.
  7. 7. Inici de la Segona Guerra de Cuba (1895-1898) 1895-97 – Ofensiva de l’exèrcit espanyol (V. Weyler) - Estratègia de la “concentració de rebels”, que causà una gran mortalitat. 1897-98 – El govern liberal intentà la reconciliació, però no fou possible per la intervenció dels EEUU.Febrer de 1898 : Abril de 1898 - Esclat de la GuerraIncident del Maine al port de Hispano – Nord-americana.l’Havana Les flotes dels EEUU van aconseguir ràpides i fulgurants victòries sobre les esquadres espanyoles a Santiago (Cuba) l’1 de maig de 1898 i a Cavite (Filipines) el 3 de juliol.
  8. 8. Esfondrament del domini colonial Les derrotes militars davant espanyol sobre Cuba i el Carib, i el poder naval dels EUA va sobre l’arxipèlag de les donar la guerra per Filipines, davant el poder militar acabada ja en el mes de nord-americà. juliol de 1898. Tractat de París (desembre de 1898). Espanya cedeix els seus drets de sobirania sobre Cuba, Puerto Rico, l’illa de Guam i Filipines als Estats Units.LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 A ESPANYA
  9. 9. 4. La Guerra de Cuba: el final d’un Imperi LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 A ESPANYA A NIVELL ECONÒMIC – pèrdua del mercat colonial, augment del deute per les despeses de la guerra, repatriació de capitals i augment de la inversió a la península dins d’un bon cicle econòmic. A NIVELL POLÍTIC – El règim es va mantenir i les bases polítiques de la Restauració no van tenir canvis d’importància, A nivell internacional  pèrdua del prestigi d’Espanya com a potència colonial, amb una imatge generalitzada de debilitat, corrupció i endarreriment. A NIVELL MORAL I PSICOLÒGIC – Sentiment generalitzat de frustració i desengany. També es generalitzà el sentiment antimilitarista entre les classes populars.
  10. 10. 5-Crisi i proteccionisme a finals delsegle XIXDarreres dècades del segle Arribada de cereals d’Estats Units i deXIX a Europa occidental Rússia, a preus molt més baixos que els autòctons.Fou especialment greu aEspanya. La caiguda dels preus va fer trontollar l’agricultura europea. Crisi agrària a Espanya de finals de segle El 1879 la fil·loxera arriba a Catalunya i es va estenent La impossibilitat de competir lenta però Baixa rendibilitat dels amb els nous preus va portar a inexorable, destruint tota la conreus tradicionals de la ruïna a molts agricultors. vinya que va trobant cereals, amb un escàs marge de beneficis. En algunes ocasions, la situació es va resoldre parcialment amb la La crisi Crisi en el Crisi del sector vitivinícola introducció de nous cultius econòmica primer sector (crisi de la fil·loxera) més rendibles. seguida d’un agrícola conflicte social. català Aparició de la plaga de la La producció de vi havia fil·loxera a França, que crescut molt a Catalunya i a davallà notablement la seva altres regions a partir de la producció. La solució no arribà fins a la imposició dècada dels 50 de noves varietats de vinya americana, immune a la plaga.
  11. 11. La política econòmica dels governs de la Restauració davant la crisi de finals de segle Crisi agrària de finals de segle i Baixa competitivitat dels caiguda general dels preus productes industrials espanyols Propietaris de Tèxtil i altres terres de Productors sectors industrials Siderúrgia basca ... cereals (centre i vitivinícoles catalans sud)Gran pressió política sobre el Govern per establir una política de tipus proteccionista. El 1891 Cánovas estableix un Afectava sobre tot al aranzel molt elevat. blat i al carbó. Fort increment del preu dels Inversió en el camp i en les Allunyen la productivitat productes bàsics a Espanya. manufactures. espanyola de l’europea.Reducció del marge de Mercat interior pobre, que no va incentivar elpressupost de les famílies per creixement econòmic (a excepció del mercatal consum. colonial cubà)Els sectors més benestants dela societat criolla de Cuba El mercat cubà es protegí amb aranzelss’aniria allunyant del especials que encarien artificialment l’activitatcompromís polític amb comercial de l’illa, i que irritava als productorsEspanya per aquesta causa. cubans.

×