La influència de les polítiques
d’igualtat de gènere en les
desigualtats de gènere en salut a
Europa
Laia Palència, Davide Malmusi, Deborah de
Moortel, Lucía Artazcoz, Mona Backhans, Christoff
Vanroelen, Carme Borrell
Agència de Salut Pública de Barcelona, 17 de març de 2015

Antecedents (I)
Les dones pateixen més malalties físiques i mentals que els
homes i viuen menys anys en bona salut1, malgrat tenir una
esperança de vida més llarga.
Aquestes desigualtats en salut són el
resultat de desigualtats en els principals
determinants de la salut, incloent: els
ingressos2, el treball remunerat1 i el
treball no remunerat3.
El poder polític, l’estat del benestar, les polítiques de
protecció social, econòmiques i de mercat laboral, són
determinants de l’estructura social i de les relacions de poder4
i per tant de les desigualtats socials en salut.
1 Verbrugge LM. J Health Soc Behav 1985. 2 Prus SG Soc Sci Med 2011. 3 Artazcoz L, et al. J Epidemiol Community Health 2001.
4 CSDH WHO 2008.

Antecedents (II)
Models de política de família:
Diferents polítiques que poden afectar la divisió sexual del
treball entre homes i dones5 i la conciliació entre la vida
laboral i familiar. Korpi fa una proposta classificant:
• Doble sustentador (Països nòrdics)
• Tradicionals (Europa Sud i Centre)
• Contradictoris (Est)
• Orientats al mercat (Anglosaxons)
5 Korpi W, Social Politics: international studies in gender, state & society, 2000.

Antecedents (III)
Creixent interès en mesurar l’equitat de gènere a nivell de
país i resumir la complexitat de diversos indicadors.
Gender Empowerment Measure (GEM): Posició relativa de
les dones respecte els homes en 3 àrees.
• Ingressos
• Participació econòmica
• Seients parlamentaris

Objectius
Objectiu 1: Estudiar la relació entre les desigualtats de gènere
en salut a Europa i el model de política de família.
Objectiu 2: Determinar si aquesta relació està explicada per
l’efecte de l’equitat de gènere a nivell de país i per altres
determinants socials individuals de la salut.

Mètodes (I)
Disseny: Estudi transversal multinivell
Població d’estudi: Persones de 15 anys o més de 26 països
Europeus (23.782 homes i 28.655 dones).
Fonts d’informació: Enquesta Europea de Salut (ESS) 2010.
Variable dependent:
Salut percebuda: bona (molt bona, bona) i pobra (regular,
dolenta, molt dolenta)

Mètodes (II)
Variables independents individuals:
• Sexe
• Edat
• Immigrant d’un país de baixa renda (FMI)
• Nivell Educatiu (ISCED: 0-2; 3-5; 6-8)
• Estat civil (no cohabita, cohabita no casada, cohabita casada)
• Situació laboral (treball remunerat manual, treball
remunerat no manual, estudia, aturada, retirada o amb
discapacitat, treball no remunerat)

Mètodes (III)
Variables independents contextuals:
• Model de política de família: Doble sustentador (nòrdics),
Tradicional-centre (centre Europa), Tradicional-sud (sud
Europa), Orientats al mercat (Regne Unit, Irlanda, Suïssa),
Contradictoris (Est).
• GEM, PIB (ajust) del 2010.

Mètodes (IV)
• Per cada país prevalença de mala salut estandarditzada per
edat en homes i dones. Raó de Prevalences (RP, dones
comparades amb homes) de mala salut i intervals de
confiança al 95% mitjançant regressió de Poisson robusta
ajustada per edat.
• Models de Poisson robusta multinivell: model 1 amb política
familiar a la pendent (desigualtats de gènere varien segons
política); model 2 amb variables individuals (variables
individuals expliquen aquestes diferències); model 3 amb
GEM (GEM explica les diferències); model 3 amb GEM i PIB.

Resultats (I)
Figura 1: Prevalences de mala salut en homes i dones per país
i model de política de família

Resultats (II)
Figura 2: Raons de prevalença (RP) i IC al 95% de mala salut
entre dones i homes, per país i model de política de família

Resultats (III)
Figura 3: RP i IC al 95% de mala salut entre dones i homes en
cada model de família
Buit Individuals
Individuals + GEM Individuals + GEM + PIB
*=sign. diferent de nòrdics

Discussió (I)
No desigualtats de gènere en salut en nòrdics ni orientats al
mercat però sí en tradicionals (centre i sud) i contradictoris
Als estats nòrdics menys desigualtats de gènere en salut7.
No desigualtats en països liberals (orientats al mercat)8 a
l’altre extrem en quant a polítiques de protecció social i de
família.
Les polítiques tradicionals farien que les dones
tinguin menys assoliments econòmics (ingressos
i estàndards materials) així com menys agència i
capacitats9.
7 Borrrell, C Epidemiologic Reviews ,2013. 8 Bambra, C JECH, 2009. 9 Korpi, W Social Politics: International Studies in Gender, State &
Society, 2013.

Discussió (II)
Desigualtats de gènere en salut més grans en model del sud
que en nòrdics
Períodes de baixa maternal i provisió de serveis per infants
molt limitats, absència permís paternal, molt poques ajudes
econòmiques. En general dèficit de polítiques10.
Estat del benestar dèbil, tradició catòlica i poca força partits
d’esquerra11.
10 Thévenon, O. Population and development review, 2011.
11 Ferrera, M. Journal of European Social Policy, 1996.

Discussió (III)
Parcialment explicades per variables individuals no per
equitat de gènere
En països del sud desigualtats de gènere
en salut marcades en dones relativament
grans i en les classes manuals.
En països contradictoris desigualtats de
gènere en salut relativament grans en
dones joves i que treballen
(independentment de classe).
El nostre indicador d’equitat no sembla explicar la relació.

Discussió (IV)
Limitacions
Heterogeneïtat dins els models de família.
Polítiques de model familiar adreçades a parelles
treballadores amb fills petits, nosaltres hem considerat tota la
població.

Conclusions
Polítiques públiques que permeten la plena incorporació de la
dona al mercat laboral i una millor conciliació familiar podrien
ajudar a reduir les desigualtats de gènere en salut.

Disseminació
-Article científic
(Soc Sci Med)
-Infografia
-Vídeo
http://www.sophie-project.eu/videos.htm

Moltes gràcies!!