Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de gènere en salut a Europa

1,099 views

Published on

La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de gènere en salut a Europa per Laia Palència, Davide Malmusi, Deborah de Moortel, Lucía Artazcoz, Mona Backhans, Christoff Vanroelen i Carme Borrell. Presentat a la Sessió de Debat Científic de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 17 de marc de 2015. Més informació sobre la sessió a l'Storify de SOPHIE: https://storify.com/SOPHIEproject/les-desigualtats-de-genere-en-salut

Published in: Healthcare
  • Be the first to comment

La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de gènere en salut a Europa

  1. 1. La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de gènere en salut a Europa Laia Palència, Davide Malmusi, Deborah de Moortel, Lucía Artazcoz, Mona Backhans, Christoff Vanroelen, Carme Borrell Agència de Salut Pública de Barcelona, 17 de març de 2015
  2. 2. Antecedents (I) Les dones pateixen més malalties físiques i mentals que els homes i viuen menys anys en bona salut1, malgrat tenir una esperança de vida més llarga. Aquestes desigualtats en salut són el resultat de desigualtats en els principals determinants de la salut, incloent: els ingressos2, el treball remunerat1 i el treball no remunerat3. El poder polític, l’estat del benestar, les polítiques de protecció social, econòmiques i de mercat laboral, són determinants de l’estructura social i de les relacions de poder4 i per tant de les desigualtats socials en salut. 1 Verbrugge LM. J Health Soc Behav 1985. 2 Prus SG Soc Sci Med 2011. 3 Artazcoz L, et al. J Epidemiol Community Health 2001. 4 CSDH WHO 2008.
  3. 3. Antecedents (II) Models de política de família: Diferents polítiques que poden afectar la divisió sexual del treball entre homes i dones5 i la conciliació entre la vida laboral i familiar. Korpi fa una proposta classificant: • Doble sustentador (Països nòrdics) • Tradicionals (Europa Sud i Centre) • Contradictoris (Est) • Orientats al mercat (Anglosaxons) 5 Korpi W, Social Politics: international studies in gender, state & society, 2000.
  4. 4. Antecedents (III) Creixent interès en mesurar l’equitat de gènere a nivell de país i resumir la complexitat de diversos indicadors. Gender Empowerment Measure (GEM): Posició relativa de les dones respecte els homes en 3 àrees. • Ingressos • Participació econòmica • Seients parlamentaris
  5. 5. Objectius Objectiu 1: Estudiar la relació entre les desigualtats de gènere en salut a Europa i el model de política de família. Objectiu 2: Determinar si aquesta relació està explicada per l’efecte de l’equitat de gènere a nivell de país i per altres determinants socials individuals de la salut.
  6. 6. Mètodes (I) Disseny: Estudi transversal multinivell Població d’estudi: Persones de 15 anys o més de 26 països Europeus (23.782 homes i 28.655 dones). Fonts d’informació: Enquesta Europea de Salut (ESS) 2010. Variable dependent: Salut percebuda: bona (molt bona, bona) i pobra (regular, dolenta, molt dolenta)
  7. 7. Mètodes (II) Variables independents individuals: • Sexe • Edat • Immigrant d’un país de baixa renda (FMI) • Nivell Educatiu (ISCED: 0-2; 3-5; 6-8) • Estat civil (no cohabita, cohabita no casada, cohabita casada) • Situació laboral (treball remunerat manual, treball remunerat no manual, estudia, aturada, retirada o amb discapacitat, treball no remunerat)
  8. 8. Mètodes (III) Variables independents contextuals: • Model de política de família: Doble sustentador (nòrdics), Tradicional-centre (centre Europa), Tradicional-sud (sud Europa), Orientats al mercat (Regne Unit, Irlanda, Suïssa), Contradictoris (Est). • GEM, PIB (ajust) del 2010.
  9. 9. Mètodes (IV) • Per cada país prevalença de mala salut estandarditzada per edat en homes i dones. Raó de Prevalences (RP, dones comparades amb homes) de mala salut i intervals de confiança al 95% mitjançant regressió de Poisson robusta ajustada per edat. • Models de Poisson robusta multinivell: model 1 amb política familiar a la pendent (desigualtats de gènere varien segons política); model 2 amb variables individuals (variables individuals expliquen aquestes diferències); model 3 amb GEM (GEM explica les diferències); model 3 amb GEM i PIB.
  10. 10. Resultats (I) Figura 1: Prevalences de mala salut en homes i dones per país i model de política de família
  11. 11. Resultats (II) Figura 2: Raons de prevalença (RP) i IC al 95% de mala salut entre dones i homes, per país i model de política de família
  12. 12. Resultats (III) Figura 3: RP i IC al 95% de mala salut entre dones i homes en cada model de família Buit Individuals Individuals + GEM Individuals + GEM + PIB *=sign. diferent de nòrdics
  13. 13. Discussió (I) No desigualtats de gènere en salut en nòrdics ni orientats al mercat però sí en tradicionals (centre i sud) i contradictoris Als estats nòrdics menys desigualtats de gènere en salut7. No desigualtats en països liberals (orientats al mercat)8 a l’altre extrem en quant a polítiques de protecció social i de família. Les polítiques tradicionals farien que les dones tinguin menys assoliments econòmics (ingressos i estàndards materials) així com menys agència i capacitats9. 7 Borrrell, C Epidemiologic Reviews ,2013. 8 Bambra, C JECH, 2009. 9 Korpi, W Social Politics: International Studies in Gender, State & Society, 2013.
  14. 14. Discussió (II) Desigualtats de gènere en salut més grans en model del sud que en nòrdics Períodes de baixa maternal i provisió de serveis per infants molt limitats, absència permís paternal, molt poques ajudes econòmiques. En general dèficit de polítiques10. Estat del benestar dèbil, tradició catòlica i poca força partits d’esquerra11. 10 Thévenon, O. Population and development review, 2011. 11 Ferrera, M. Journal of European Social Policy, 1996.
  15. 15. Discussió (III) Parcialment explicades per variables individuals no per equitat de gènere En països del sud desigualtats de gènere en salut marcades en dones relativament grans i en les classes manuals. En països contradictoris desigualtats de gènere en salut relativament grans en dones joves i que treballen (independentment de classe). El nostre indicador d’equitat no sembla explicar la relació.
  16. 16. Discussió (IV) Limitacions Heterogeneïtat dins els models de família. Polítiques de model familiar adreçades a parelles treballadores amb fills petits, nosaltres hem considerat tota la població.
  17. 17. Conclusions Polítiques públiques que permeten la plena incorporació de la dona al mercat laboral i una millor conciliació familiar podrien ajudar a reduir les desigualtats de gènere en salut.
  18. 18. Disseminació -Article científic (Soc Sci Med) -Infografia -Vídeo http://www.sophie-project.eu/videos.htm
  19. 19. Moltes gràcies!!

×