Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011

651 views

Published on

Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011, per Glòria Pérez, Sara Trujillo i Carme Borrell. Presentat a la Sessió de Debat Científic de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), el 17 de marc de 2015. Més informació sobre la session a l'Storify de SOPHIE: https://storify.com/SOPHIEproject/les-desigualtats-de-genere-en-salut

Published in: Healthcare
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011

  1. 1. Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011. Glòria Perez, Sara Trujillo y Carme Borrell Sessions de l’Agència 17/03/2015
  2. 2. 1. Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns. 2. La salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
  3. 3. 1. Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns. 2. La salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
  4. 4. Fecunditat a Europa. Font: Eurostat, 2012 Nombre de nascuts vius (mitjana per dona en edat fèrtil).
  5. 5. El context polític. Model del “sud” de l’Estat de Benestar (Ferrara, 1996):  Menor despesa en protecció social (% del PIB) al 2012 (European social statistics, 2014):  Estat espanyol (25,9%)  Mitjana de la UE-27 (29,5%)  Irlanda (32,5%) Finland (31,2%).  Menys accés de les dones al mercat de treball, major precarietat i major part de les tasques de la llar (Connell, 2009).  La família principal proveïdor de serveis d'assistència social, incloent la cura en la infància.  Divisió tradicional: els homes com a suport de la família i les dones com a cuidadores (Haas, 2003).  La maternitat representa una barrera per les oportunitats d'ocupació i de carrera professional de les dones (Haas, 2003).
  6. 6. Protecció social a la família. Font: Eurostat, 2012 Percentatge de protecció social dedicada a la família.
  7. 7. Desenvolupament de les politiques favorables a la família. Cinc polítiques favorables a la família que es consideren les més importants per a la igualtat de gènere (Ray, 2009): 1. Generositat en els drets materns/paterns. 2. Quotes intransferibles de llicència per els pares. 3. Cobertura universal ens drets materns/paterns. 4. Estructures de finançament compartit amb empresaris. 5. Flexibilitat d'horari en el treball.
  8. 8. 1980 1989-1999 2007 2009* Permís de les mares 14 setmanes remunerades 16 setmanes remunerades ₌ ₌ Permís dels pares 2 dies ₌ La mare pot transferir 4 setmanes al pare 13 dies // TP=15 dies 4 setmanes* Lactància Mares: 1995: ½ hora 1999: 1 hora ₌ Mares o pares: Hores acumulades(≈ 1 mes i mig) Altres Excedència 3 anys 1999: « Jornada laboral si discapacidad o < 6 años « Jornada laboral si < 8 años « Jornada laboral per malaltia en menors* * No ha entrat en vigor; TP: treballador administració. Generositat en els drets materns i paterns: Estat espanyol.
  9. 9.  Permís de maternitat cobreix el 67% del total de naixements al 2010 (Escobedo, 2012).  En les adopcions els pares comparteixen el permís en un (27,5% en 2005) i al voltant del 2% en els naixements (2011). Cobertura del permís de maternitat i paternitat.
  10. 10. 1974 1989 2002 Permis parental (parental leave) 6 mesos 15 mesos 16 mesos. Es reserven 2 mesos per el pare i la mare obligatòriament. Es pot allargar fins els 8 anys Retribució 90%* 65% ** Generositat en els drets materns i paterns: Suècia. *Fins a 1994; ** Fins 2010
  11. 11. 1. Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns. 2. La salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
  12. 12.  Arreu del mon, les llars monoparentals estan formades per dones amb fills a càrrec.  Les mares sense parella és un dels col·lectius més vulnerables i desfavorits en molts països: Suècia, Gran Bretanya o Itàlia (Burstrom B, 2010; Puig V, 2011).  Son dones amb major risc de pobresa, d'atur i l'exclusió social. Atur de les dones : 27% en 2013  El nombre de llars amb mares sense parella ha crescut a l’Estat Espanyol (Eurostat, diversos anys). 2001: 1% al 2012: 2,8% (Suècia, 2006: 22%) Les mares sense parella.
  13. 13. Font: Diderichsen F, Evans T, Whitehead M. The social basis of disparities in health. In: Evans T et al., eds. Challenging inequities in health. New York, Oxford UP, 2001 Marc conceptual. Differential exposure Differential vulnerability Differential consequences Differential exposure Differential vulnerability Differential consequences Differential exposure Differential vulnerability Differential consequences
  14. 14. Marc conceptual. Font: Basat en Diderichsen et al., 2001. Reynolds et al., 2007. Projecte Eurothine DESIGUALTATS SOCIALS EN SALUT CONTEXTO POLÍTICO Y SOCIAL MALA salut i conductes relacionades POSICIÓ SOCIOECONÓMIC A INDIVIDUAL MODEL FAMILIAR RESULTATS DE SALUT Alta posició SE Recursos individuals: ⇑ Ingressos ⇑ qualificació Classe social no manual Mares SENSE parella Sustentadores i No Sustentadores Baixa posició SE Recursos individuals: ⇓Ingressos ⇓ Qualificació Classe social manual Mares AMB parella BONA salut i conductes relacionades amb la salut Estat del Benestar Polítiques recolzament a les dones Polítiques favorables família II I III IV Estratificació social Exposició diferencial Vulnerabilitat diferencial Conseqüències diferencials Polítiques reducció desigualtats mares Mecanismes que generen desigualtats
  15. 15. La salut de les mares sense parella. Les mares sense parella tenen:  Pitjor estat de salut (Witvliet, 2014),  Major ansietat i problemes de son (Baker, 2002),  Major freqüència de problemes de salut mental i de depressió (Chatterji, 2012),  Pitjors conductes relacionades amb la salut, com el tabaquisme, consum d’alcohol i drogues, (Sperlich, S 2014), que les mares que viuen amb una parella.
  16. 16. Objectius de l’estudi. 1. Descriure l’evolució de la salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella en relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys 2003 i 2011. 2. Descriure les desigualtats en salut i en les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella en relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys 2003 i 2011 segons: - La classe social de les dones. - La activitat laboral de les dones.
  17. 17. Resum de la metodologia d’estudi  Estudi transversal de dues enquestes nacionals de salut (2003 i 2011). Ministerio de Sanidad, Políticas Sociales e Igualdad i Instituto Nacional de Estadística.  Es seleccionen les dones que son mares 16-64 anys de fills ≤ de 18 anys: Nombre de casos 2003: 2982. Nombre de casos 2011: 2955.  Variables: - Salut i conductes de salut. - Tipo de maternitat: 1) Mares AMB parella (casades o conviuen) (n2003=2502; n2011=2499). 2) Mares SENSE parella sustentadores de la llar (n2003=429; n2011=346). 3) Mares SENSE parella NO sustentadores de la llar (n2003=51; n2011=110). - Classe social ocupacional: manual i no manual. - Actives: Treball remunerat i atur (17,3%; 26,5%).
  18. 18. 83,9 84,6 14,4 11,7 1,7 3,7 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores 2003 2011 Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Descripció de la distribució del tipus de maternitat, estat espanyol 2003-2011.
  19. 19. 20,9 36,5 29,1 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Prevalença de mala salut mental segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011.
  20. 20. 29,1 40,8 43,6 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores 2011 Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Prevalença de consum de tabac segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011.
  21. 21. Desigualtats de classe social en la mala salut percebuda segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011. 13,8 25 16,3 32 13,3 18,5 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 No manual Manual No manual Manual No manual Manual Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2011 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella No sustentadores 2011 13,8 25 16,3 32 13,3 18,5 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 No manual Manual No manual Manual No manual Manual Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2011 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella No sustentadores 2011
  22. 22. Desigualtats segons activitat laboral en la mala salut mental segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011. 17,5 24,9 30,3 47 8,3 38,8 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Treball remunerat Atur Treball remunerat Atur Treball remunerat Atur Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2011 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella No sustentadores
  23. 23. 7,1 11,4 7,5 14,5 3,9 16,4 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores 2003 2011 Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Evolució de la prevalença de patir malalties cròniques (1 o més) segons tipus de maternitat, estat espanyol 2003-2011
  24. 24. 6 6 9 11 7,8 11 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores 2003 2011 Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Evolució de la prevalença de dormir < 6 hores al dia segons tipus de maternitat, estat espanyol 2003-2011.
  25. 25. Desigualtats de classe social en la mala salut percebuda segons tipus de maternitat, estat espanyol 2003. 20,9 13,8 29,5 25 17 16,3 42,2 32 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 No manual Manual No manual Manual Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2011 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores 2003 2011
  26. 26. Conclusions Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns a l’estat espanyol. 1. El permís per maternitat es manté inalterable des de fa dècades. 2. Millores com el temps de lactància o l’augment de permís patern són insuficients. 3. Les 5 politiques favorables a les família estan per desenvolupar. Les 5 politiques favorables a la família: - Generositat en els drets maternals/paternals. - Quotes intransferibles de llicència per els pares. - Cobertura universal ens drets maternals/paternals. - Estructures de finançament compartit amb empresaris. - Flexibilitat d'horari en el treball.
  27. 27. 1. Les mares senes parella (sustentadores o no) tenen pitjor salut percebuda, salut mental i pitjors conductes relacionades amb la salut que les mares amb parella. 2. Evolució:  La presencia de trastorns crònics i les hores dedicades a dormir empitjoren en les mares.  La percepció de la salut i el consum de tabac millora en les mares. 3. Desigualtats en salut:  Les mares sense parella de classe social desafavorides o a l’atur són les que tenen pitjor salut i conductes relacionades amb la salut.  Es mantenen les desigualtats en salut per tipus de maternitat, per classe social i ocupació. Conclusions La salut i les conductes relacionades amb salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
  28. 28. MOLTES GRÀCIES

×