SlideShare a Scribd company logo
1 of 28
Les politiques favorables a la família
i la salut i les conductes de salut
en les mares sense parella
en l’estat espanyol, 2003-2011.
Glòria Perez, Sara Trujillo y Carme Borrell
Sessions de l’Agència 17/03/2015
1. Les polítiques favorables a la família:
Drets materns i paterns.
2. La salut i les conductes relacionades
amb la salut de les mares sense parella
a l’estat espanyol, 2003-2011.
1. Les polítiques favorables a la família:
Drets materns i paterns.
2. La salut i les conductes relacionades
amb la salut de les mares sense parella
a l’estat espanyol, 2003-2011.
Fecunditat a Europa.
Font: Eurostat, 2012
Nombre de nascuts vius (mitjana per dona en edat fèrtil).
El context polític.
Model del “sud” de l’Estat de Benestar (Ferrara, 1996):
 Menor despesa en protecció social (% del PIB) al 2012
(European social statistics, 2014):
 Estat espanyol (25,9%)
 Mitjana de la UE-27 (29,5%)
 Irlanda (32,5%) Finland (31,2%).
 Menys accés de les dones al mercat de treball, major
precarietat i major part de les tasques de la llar (Connell, 2009).
 La família principal proveïdor de serveis d'assistència social,
incloent la cura en la infància.
 Divisió tradicional: els homes com a suport de la família i les
dones com a cuidadores (Haas, 2003).
 La maternitat representa una barrera per les oportunitats
d'ocupació i de carrera professional de les dones (Haas, 2003).
Protecció social a la família.
Font: Eurostat, 2012
Percentatge de protecció social dedicada a la família.
Desenvolupament de les politiques
favorables a la família.
Cinc polítiques favorables a la família que es consideren les
més importants per a la igualtat de gènere (Ray, 2009):
1. Generositat en els drets materns/paterns.
2. Quotes intransferibles de llicència per els pares.
3. Cobertura universal ens drets materns/paterns.
4. Estructures de finançament compartit amb empresaris.
5. Flexibilitat d'horari en el treball.
1980 1989-1999 2007 2009*
Permís de les
mares
14 setmanes
remunerades
16 setmanes
remunerades
₌ ₌
Permís dels
pares
2 dies ₌
La mare pot
transferir 4
setmanes al pare
13 dies // TP=15
dies
4 setmanes*
Lactància Mares:
1995: ½ hora
1999: 1 hora
₌
Mares o pares:
Hores
acumulades(≈ 1
mes i mig)
Altres Excedència 3
anys
1999: « Jornada
laboral si
discapacidad o <
6 años
« Jornada
laboral si < 8
años
« Jornada
laboral per
malaltia en
menors*
* No ha entrat en vigor; TP: treballador administració.
Generositat en els drets materns
i paterns: Estat espanyol.
 Permís de maternitat cobreix el 67% del total de
naixements al 2010 (Escobedo, 2012).
 En les adopcions els pares comparteixen el permís en un
(27,5% en 2005) i al voltant del 2% en els naixements
(2011).
Cobertura del permís
de maternitat i paternitat.
1974 1989 2002
Permis parental
(parental leave)
6 mesos 15 mesos 16 mesos.
Es reserven 2 mesos
per el pare i la mare
obligatòriament.
Es pot allargar fins els 8
anys
Retribució 90%* 65% **
Generositat en els drets materns
i paterns: Suècia.
*Fins a 1994; ** Fins 2010
1. Les polítiques favorables a la família:
Drets materns i paterns.
2. La salut i les conductes relacionades
amb la salut de les mares sense parella
a l’estat espanyol, 2003-2011.
 Arreu del mon, les llars monoparentals estan formades per
dones amb fills a càrrec.
 Les mares sense parella és un dels col·lectius més
vulnerables i desfavorits en molts països: Suècia, Gran
Bretanya o Itàlia (Burstrom B, 2010; Puig V, 2011).
 Son dones amb major risc de pobresa, d'atur i l'exclusió
social.
Atur de les dones : 27% en 2013
 El nombre de llars amb mares sense parella ha crescut a
l’Estat Espanyol (Eurostat, diversos anys).
2001: 1% al 2012: 2,8% (Suècia, 2006: 22%)
Les mares sense parella.
Font: Diderichsen F, Evans T, Whitehead M. The social basis of disparities in health. In: Evans T et al., eds.
Challenging inequities in health. New York, Oxford UP, 2001
Marc conceptual.
Differential
exposure
Differential
vulnerability
Differential
consequences
Differential
exposure
Differential
vulnerability
Differential
consequences
Differential
exposure
Differential
vulnerability
Differential
consequences
Marc conceptual.
Font: Basat en Diderichsen et al., 2001. Reynolds et al., 2007. Projecte Eurothine
DESIGUALTATS
SOCIALS EN
SALUT
CONTEXTO POLÍTICO Y SOCIAL
MALA salut i
conductes
relacionades
POSICIÓ
SOCIOECONÓMIC
A INDIVIDUAL
MODEL FAMILIAR RESULTATS DE
SALUT
Alta posició SE
Recursos individuals:
⇑ Ingressos
⇑ qualificació
Classe social no
manual
Mares SENSE parella
Sustentadores
i No Sustentadores
Baixa posició SE
Recursos individuals:
⇓Ingressos
⇓ Qualificació
Classe social manual
Mares AMB parella
BONA salut i
conductes
relacionades amb
la salut
Estat del
Benestar
Polítiques
recolzament a
les dones
Polítiques
favorables
família
II
I
III IV
Estratificació
social
Exposició
diferencial
Vulnerabilitat
diferencial Conseqüències
diferencials
Polítiques
reducció
desigualtats
mares
Mecanismes que generen desigualtats
La salut de les mares
sense parella.
Les mares sense parella tenen:
 Pitjor estat de salut (Witvliet, 2014),
 Major ansietat i problemes de son (Baker, 2002),
 Major freqüència de problemes de salut mental i de
depressió (Chatterji, 2012),
 Pitjors conductes relacionades amb la salut, com el
tabaquisme, consum d’alcohol i drogues, (Sperlich, S
2014),
que les mares que viuen amb una parella.
Objectius de l’estudi.
1. Descriure l’evolució de la salut i les conductes
relacionades amb la salut de les mares sense parella en
relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys
2003 i 2011.
2. Descriure les desigualtats en salut i en les conductes
relacionades amb la salut de les mares sense parella en
relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys
2003 i 2011 segons:
- La classe social de les dones.
- La activitat laboral de les dones.
Resum de la metodologia
d’estudi
 Estudi transversal de dues enquestes nacionals de salut (2003 i
2011). Ministerio de Sanidad, Políticas Sociales e Igualdad i Instituto Nacional de Estadística.
 Es seleccionen les dones que son mares 16-64 anys de fills ≤ de
18 anys:
Nombre de casos 2003: 2982.
Nombre de casos 2011: 2955.
 Variables:
- Salut i conductes de salut.
- Tipo de maternitat:
1) Mares AMB parella (casades o conviuen) (n2003=2502; n2011=2499).
2) Mares SENSE parella sustentadores de la llar (n2003=429; n2011=346).
3) Mares SENSE parella NO sustentadores de la llar (n2003=51; n2011=110).
- Classe social ocupacional: manual i no manual.
- Actives: Treball remunerat i atur (17,3%; 26,5%).
83,9 84,6
14,4 11,7
1,7
3,7
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
2003 2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Descripció de la distribució del tipus de
maternitat, estat espanyol 2003-2011.
20,9
36,5
29,1
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Prevalença de mala salut mental
segons tipus de maternitat, estat
espanyol 2011.
29,1
40,8
43,6
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Prevalença de consum de tabac
segons tipus de maternitat,
estat espanyol 2011.
Desigualtats de classe social en la mala
salut percebuda segons tipus de
maternitat, estat espanyol 2011.
13,8
25
16,3
32
13,3
18,5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
No manual Manual No manual Manual No manual Manual
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella Mares sense parella
sustentadores
Mares sense parella
No sustentadores
2011
13,8
25
16,3
32
13,3
18,5
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
No manual Manual No manual Manual No manual Manual
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella Mares sense parella
sustentadores
Mares sense parella
No sustentadores
2011
Desigualtats segons activitat laboral en
la mala salut mental segons tipus de
maternitat, estat espanyol 2011.
17,5
24,9
30,3
47
8,3
38,8
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Treball
remunerat
Atur Treball
remunerat
Atur Treball
remunerat
Atur
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella Mares sense parella
sustentadores
Mares sense parella
No sustentadores
7,1
11,4
7,5
14,5
3,9
16,4
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
2003 2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Evolució de la prevalença de patir
malalties cròniques (1 o més) segons
tipus de maternitat, estat espanyol
2003-2011
6 6
9
11
7,8
11
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Mares amb parella Mares sense
parella
sustentadores
Mares sense
parella no
sustentadores
2003 2011
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011
Evolució de la prevalença de dormir
< 6 hores al dia segons tipus de
maternitat, estat espanyol 2003-2011.
Desigualtats de classe social en la mala
salut percebuda segons tipus de
maternitat, estat espanyol 2003.
20,9
13,8
29,5
25
17
16,3
42,2
32
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
No manual Manual No manual Manual
Per cent
Font: Encuesta Nacional de Salud 2011
Mares amb parella
Mares sense parella
sustentadores
2003
2011
Conclusions
Les polítiques favorables a la família: Drets
materns i paterns a l’estat espanyol.
1. El permís per maternitat es manté inalterable des de fa
dècades.
2. Millores com el temps de lactància o l’augment de permís
patern són insuficients.
3. Les 5 politiques favorables a les família estan per
desenvolupar.
Les 5 politiques favorables a la família:
- Generositat en els drets maternals/paternals.
- Quotes intransferibles de llicència per els pares.
- Cobertura universal ens drets maternals/paternals.
- Estructures de finançament compartit amb empresaris.
- Flexibilitat d'horari en el treball.
1. Les mares senes parella (sustentadores o no) tenen pitjor salut
percebuda, salut mental i pitjors conductes relacionades amb
la salut que les mares amb parella.
2. Evolució:
 La presencia de trastorns crònics i les hores dedicades a dormir
empitjoren en les mares.
 La percepció de la salut i el consum de tabac millora en les mares.
3. Desigualtats en salut:
 Les mares sense parella de classe social desafavorides o a l’atur són les
que tenen pitjor salut i conductes relacionades amb la salut.
 Es mantenen les desigualtats en salut per tipus de maternitat, per
classe social i ocupació.
Conclusions
La salut i les conductes relacionades
amb salut de les mares sense parella
a l’estat espanyol, 2003-2011.
MOLTES GRÀCIES

More Related Content

Similar to Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011

La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de g...
La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de g...La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de g...
La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de g...sophieproject
 
t estudi treball domestic
t estudi treball domestict estudi treball domestic
t estudi treball domesticDones en Xarxa
 
Catalunya a la cua
Catalunya a la cuaCatalunya a la cua
Catalunya a la cuamarisa46
 
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...Ajuntament de Barcelona
 
Salut i habitatge en població vulnerable. Mostra de persones ateses per Càrit...
Salut i habitatge en població vulnerable. Mostra de persones ateses per Càrit...Salut i habitatge en població vulnerable. Mostra de persones ateses per Càrit...
Salut i habitatge en població vulnerable. Mostra de persones ateses per Càrit...sophieproject
 
Què determina la nostra salut ?
Què determina la nostra salut ?Què determina la nostra salut ?
Què determina la nostra salut ?Josep Vidal-Alaball
 
Càritas i la crisi
Càritas i la crisiCàritas i la crisi
Càritas i la crisiagulla
 
Càritas i la crisi
Càritas i la crisiCàritas i la crisi
Càritas i la crisiagulla
 
Power Orientació
Power OrientacióPower Orientació
Power Orientacióguestaaacd
 
20150429 Ara - Societat Salut mental infantil
20150429 Ara - Societat Salut mental infantil20150429 Ara - Societat Salut mental infantil
20150429 Ara - Societat Salut mental infantilBlanca Santos
 
Dialnet-LaViolenciaFilioparentalALesIllesBalearsIElProgram-7236082.pdf
Dialnet-LaViolenciaFilioparentalALesIllesBalearsIElProgram-7236082.pdfDialnet-LaViolenciaFilioparentalALesIllesBalearsIElProgram-7236082.pdf
Dialnet-LaViolenciaFilioparentalALesIllesBalearsIElProgram-7236082.pdfSara Porres Barceló
 
Presentació 3er informe de l'Observatori: “L’impacte de la Covid 19 en l’alim...
Presentació 3er informe de l'Observatori: “L’impacte de la Covid 19 en l’alim...Presentació 3er informe de l'Observatori: “L’impacte de la Covid 19 en l’alim...
Presentació 3er informe de l'Observatori: “L’impacte de la Covid 19 en l’alim...Creu Roja a Catalunya
 
Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les...
Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les...Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les...
Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les...Guillem Feixas
 
Criopreservació ovocitaria per raons socials. Dr. Coroleu
Criopreservació ovocitaria per raons socials. Dr. CoroleuCriopreservació ovocitaria per raons socials. Dr. Coroleu
Criopreservació ovocitaria per raons socials. Dr. CoroleuGIREXX
 

Similar to Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011 (20)

La influència de les polítiques d'igualtat de gènere en les desigualtats de g...
La influència de les polítiques d'igualtat de gènere en les desigualtats de g...La influència de les polítiques d'igualtat de gènere en les desigualtats de g...
La influència de les polítiques d'igualtat de gènere en les desigualtats de g...
 
La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de g...
La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de g...La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de g...
La influència de les polítiques d’igualtat de gènere en les desigualtats de g...
 
t estudi treball domestic
t estudi treball domestict estudi treball domestic
t estudi treball domestic
 
Catalunya a la cua
Catalunya a la cuaCatalunya a la cua
Catalunya a la cua
 
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...
Mesura de Govern d'Acció Conjunta per la reducció de les desigualtats socials...
 
Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013Diari del 23 de maig de 2013
Diari del 23 de maig de 2013
 
Salut i habitatge en població vulnerable. Mostra de persones ateses per Càrit...
Salut i habitatge en població vulnerable. Mostra de persones ateses per Càrit...Salut i habitatge en població vulnerable. Mostra de persones ateses per Càrit...
Salut i habitatge en població vulnerable. Mostra de persones ateses per Càrit...
 
Memoria del Programa Brújula 2013
Memoria del Programa Brújula 2013Memoria del Programa Brújula 2013
Memoria del Programa Brújula 2013
 
Memòria servei compatriota 2012
Memòria servei compatriota 2012Memòria servei compatriota 2012
Memòria servei compatriota 2012
 
Memoria grups de suport a mares 2014
Memoria grups de  suport a mares 2014Memoria grups de  suport a mares 2014
Memoria grups de suport a mares 2014
 
Què determina la nostra salut ?
Què determina la nostra salut ?Què determina la nostra salut ?
Què determina la nostra salut ?
 
Càritas i la crisi
Càritas i la crisiCàritas i la crisi
Càritas i la crisi
 
Càritas i la crisi
Càritas i la crisiCàritas i la crisi
Càritas i la crisi
 
Power Orientació
Power OrientacióPower Orientació
Power Orientació
 
L’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía Artazcoz
L’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía ArtazcozL’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía Artazcoz
L’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía Artazcoz
 
20150429 Ara - Societat Salut mental infantil
20150429 Ara - Societat Salut mental infantil20150429 Ara - Societat Salut mental infantil
20150429 Ara - Societat Salut mental infantil
 
Dialnet-LaViolenciaFilioparentalALesIllesBalearsIElProgram-7236082.pdf
Dialnet-LaViolenciaFilioparentalALesIllesBalearsIElProgram-7236082.pdfDialnet-LaViolenciaFilioparentalALesIllesBalearsIElProgram-7236082.pdf
Dialnet-LaViolenciaFilioparentalALesIllesBalearsIElProgram-7236082.pdf
 
Presentació 3er informe de l'Observatori: “L’impacte de la Covid 19 en l’alim...
Presentació 3er informe de l'Observatori: “L’impacte de la Covid 19 en l’alim...Presentació 3er informe de l'Observatori: “L’impacte de la Covid 19 en l’alim...
Presentació 3er informe de l'Observatori: “L’impacte de la Covid 19 en l’alim...
 
Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les...
Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les...Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les...
Malestar psicològic i somatització en els pacients immigrants africans, a les...
 
Criopreservació ovocitaria per raons socials. Dr. Coroleu
Criopreservació ovocitaria per raons socials. Dr. CoroleuCriopreservació ovocitaria per raons socials. Dr. Coroleu
Criopreservació ovocitaria per raons socials. Dr. Coroleu
 

More from sophieproject

Integration policy models and the health of immigrants in Europe
Integration policy models and the health of immigrants in EuropeIntegration policy models and the health of immigrants in Europe
Integration policy models and the health of immigrants in Europesophieproject
 
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...sophieproject
 
Empleo a tiempo parcial, salud y género en Europa: revisión
Empleo a tiempo parcial, salud y género en Europa: revisiónEmpleo a tiempo parcial, salud y género en Europa: revisión
Empleo a tiempo parcial, salud y género en Europa: revisiónsophieproject
 
SOPHIE people & meetings
SOPHIE people & meetingsSOPHIE people & meetings
SOPHIE people & meetingssophieproject
 
Social and economic policies can change health inequalities
Social and economic policies can change health inequalities Social and economic policies can change health inequalities
Social and economic policies can change health inequalities sophieproject
 
Resultados Vivienda y Salud Proyecto SOPHIE
Resultados Vivienda y Salud Proyecto SOPHIEResultados Vivienda y Salud Proyecto SOPHIE
Resultados Vivienda y Salud Proyecto SOPHIEsophieproject
 
Conclusions del projecte de recerca europeu SOPHIE
Conclusions del projecte de recerca europeu SOPHIEConclusions del projecte de recerca europeu SOPHIE
Conclusions del projecte de recerca europeu SOPHIEsophieproject
 
Mercat de treball i condicions d’ocupació: impacte en les desigualtats en salut
Mercat de treball i condicions d’ocupació: impacte en les desigualtats en salutMercat de treball i condicions d’ocupació: impacte en les desigualtats en salut
Mercat de treball i condicions d’ocupació: impacte en les desigualtats en salutsophieproject
 
La comunicació en el projecte de recerca europeu SOPHIE
La comunicació en el projecte  de recerca europeu SOPHIE La comunicació en el projecte  de recerca europeu SOPHIE
La comunicació en el projecte de recerca europeu SOPHIE sophieproject
 
New metro line in Turin: an analysis of the impacts on road traffic accidents...
New metro line in Turin: an analysis of the impacts on road traffic accidents...New metro line in Turin: an analysis of the impacts on road traffic accidents...
New metro line in Turin: an analysis of the impacts on road traffic accidents...sophieproject
 
Los determinantes estructurales de las desigualdades en salud: metodología ut...
Los determinantes estructurales de las desigualdades en salud: metodología ut...Los determinantes estructurales de las desigualdades en salud: metodología ut...
Los determinantes estructurales de las desigualdades en salud: metodología ut...sophieproject
 
Impact of three decades of energy efficiency interventions in public housing ...
Impact of three decades of energy efficiency interventions in public housing ...Impact of three decades of energy efficiency interventions in public housing ...
Impact of three decades of energy efficiency interventions in public housing ...sophieproject
 
Inequalities by immigrant status in unmet needs for healthcare: a comprehens...
Inequalities by immigrant status in unmet needs for healthcare: a comprehens...Inequalities by immigrant status in unmet needs for healthcare: a comprehens...
Inequalities by immigrant status in unmet needs for healthcare: a comprehens...sophieproject
 
Efectos de la Llei de Barris en las desigualdades en salud y Barcelona
Efectos de la Llei de Barris en las desigualdades en salud y BarcelonaEfectos de la Llei de Barris en las desigualdades en salud y Barcelona
Efectos de la Llei de Barris en las desigualdades en salud y Barcelonasophieproject
 
Les desigualtats en salut i el projecte Sophie
Les desigualtats en salut i el projecte SophieLes desigualtats en salut i el projecte Sophie
Les desigualtats en salut i el projecte Sophiesophieproject
 
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisisEvolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisissophieproject
 
Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable
Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerableImpacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable
Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerablesophieproject
 
Ejecuciones hipotecarias y salud en el sur de Europa: El caso de la Plataform...
Ejecuciones hipotecarias y salud en el sur de Europa: El caso de la Plataform...Ejecuciones hipotecarias y salud en el sur de Europa: El caso de la Plataform...
Ejecuciones hipotecarias y salud en el sur de Europa: El caso de la Plataform...sophieproject
 
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...sophieproject
 
El procés d’implementació de polítiques d’aïllament tèrmic de façanes i els i...
El procés d’implementació de polítiques d’aïllament tèrmic de façanes i els i...El procés d’implementació de polítiques d’aïllament tèrmic de façanes i els i...
El procés d’implementació de polítiques d’aïllament tèrmic de façanes i els i...sophieproject
 

More from sophieproject (20)

Integration policy models and the health of immigrants in Europe
Integration policy models and the health of immigrants in EuropeIntegration policy models and the health of immigrants in Europe
Integration policy models and the health of immigrants in Europe
 
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
 
Empleo a tiempo parcial, salud y género en Europa: revisión
Empleo a tiempo parcial, salud y género en Europa: revisiónEmpleo a tiempo parcial, salud y género en Europa: revisión
Empleo a tiempo parcial, salud y género en Europa: revisión
 
SOPHIE people & meetings
SOPHIE people & meetingsSOPHIE people & meetings
SOPHIE people & meetings
 
Social and economic policies can change health inequalities
Social and economic policies can change health inequalities Social and economic policies can change health inequalities
Social and economic policies can change health inequalities
 
Resultados Vivienda y Salud Proyecto SOPHIE
Resultados Vivienda y Salud Proyecto SOPHIEResultados Vivienda y Salud Proyecto SOPHIE
Resultados Vivienda y Salud Proyecto SOPHIE
 
Conclusions del projecte de recerca europeu SOPHIE
Conclusions del projecte de recerca europeu SOPHIEConclusions del projecte de recerca europeu SOPHIE
Conclusions del projecte de recerca europeu SOPHIE
 
Mercat de treball i condicions d’ocupació: impacte en les desigualtats en salut
Mercat de treball i condicions d’ocupació: impacte en les desigualtats en salutMercat de treball i condicions d’ocupació: impacte en les desigualtats en salut
Mercat de treball i condicions d’ocupació: impacte en les desigualtats en salut
 
La comunicació en el projecte de recerca europeu SOPHIE
La comunicació en el projecte  de recerca europeu SOPHIE La comunicació en el projecte  de recerca europeu SOPHIE
La comunicació en el projecte de recerca europeu SOPHIE
 
New metro line in Turin: an analysis of the impacts on road traffic accidents...
New metro line in Turin: an analysis of the impacts on road traffic accidents...New metro line in Turin: an analysis of the impacts on road traffic accidents...
New metro line in Turin: an analysis of the impacts on road traffic accidents...
 
Los determinantes estructurales de las desigualdades en salud: metodología ut...
Los determinantes estructurales de las desigualdades en salud: metodología ut...Los determinantes estructurales de las desigualdades en salud: metodología ut...
Los determinantes estructurales de las desigualdades en salud: metodología ut...
 
Impact of three decades of energy efficiency interventions in public housing ...
Impact of three decades of energy efficiency interventions in public housing ...Impact of three decades of energy efficiency interventions in public housing ...
Impact of three decades of energy efficiency interventions in public housing ...
 
Inequalities by immigrant status in unmet needs for healthcare: a comprehens...
Inequalities by immigrant status in unmet needs for healthcare: a comprehens...Inequalities by immigrant status in unmet needs for healthcare: a comprehens...
Inequalities by immigrant status in unmet needs for healthcare: a comprehens...
 
Efectos de la Llei de Barris en las desigualdades en salud y Barcelona
Efectos de la Llei de Barris en las desigualdades en salud y BarcelonaEfectos de la Llei de Barris en las desigualdades en salud y Barcelona
Efectos de la Llei de Barris en las desigualdades en salud y Barcelona
 
Les desigualtats en salut i el projecte Sophie
Les desigualtats en salut i el projecte SophieLes desigualtats en salut i el projecte Sophie
Les desigualtats en salut i el projecte Sophie
 
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisisEvolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis
Evolució de la mortalitat als barris de Barcelona abans i després de la crisis
 
Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable
Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerableImpacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable
Impacte dels canvis en l’habitatge en la salut en població vulnerable
 
Ejecuciones hipotecarias y salud en el sur de Europa: El caso de la Plataform...
Ejecuciones hipotecarias y salud en el sur de Europa: El caso de la Plataform...Ejecuciones hipotecarias y salud en el sur de Europa: El caso de la Plataform...
Ejecuciones hipotecarias y salud en el sur de Europa: El caso de la Plataform...
 
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
Impacto en la mortalidad asociada a frío de intervenciones de eficiencia ener...
 
El procés d’implementació de polítiques d’aïllament tèrmic de façanes i els i...
El procés d’implementació de polítiques d’aïllament tèrmic de façanes i els i...El procés d’implementació de polítiques d’aïllament tèrmic de façanes i els i...
El procés d’implementació de polítiques d’aïllament tèrmic de façanes i els i...
 

Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011

  • 1. Les politiques favorables a la família i la salut i les conductes de salut en les mares sense parella en l’estat espanyol, 2003-2011. Glòria Perez, Sara Trujillo y Carme Borrell Sessions de l’Agència 17/03/2015
  • 2. 1. Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns. 2. La salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
  • 3. 1. Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns. 2. La salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
  • 4. Fecunditat a Europa. Font: Eurostat, 2012 Nombre de nascuts vius (mitjana per dona en edat fèrtil).
  • 5. El context polític. Model del “sud” de l’Estat de Benestar (Ferrara, 1996):  Menor despesa en protecció social (% del PIB) al 2012 (European social statistics, 2014):  Estat espanyol (25,9%)  Mitjana de la UE-27 (29,5%)  Irlanda (32,5%) Finland (31,2%).  Menys accés de les dones al mercat de treball, major precarietat i major part de les tasques de la llar (Connell, 2009).  La família principal proveïdor de serveis d'assistència social, incloent la cura en la infància.  Divisió tradicional: els homes com a suport de la família i les dones com a cuidadores (Haas, 2003).  La maternitat representa una barrera per les oportunitats d'ocupació i de carrera professional de les dones (Haas, 2003).
  • 6. Protecció social a la família. Font: Eurostat, 2012 Percentatge de protecció social dedicada a la família.
  • 7. Desenvolupament de les politiques favorables a la família. Cinc polítiques favorables a la família que es consideren les més importants per a la igualtat de gènere (Ray, 2009): 1. Generositat en els drets materns/paterns. 2. Quotes intransferibles de llicència per els pares. 3. Cobertura universal ens drets materns/paterns. 4. Estructures de finançament compartit amb empresaris. 5. Flexibilitat d'horari en el treball.
  • 8. 1980 1989-1999 2007 2009* Permís de les mares 14 setmanes remunerades 16 setmanes remunerades ₌ ₌ Permís dels pares 2 dies ₌ La mare pot transferir 4 setmanes al pare 13 dies // TP=15 dies 4 setmanes* Lactància Mares: 1995: ½ hora 1999: 1 hora ₌ Mares o pares: Hores acumulades(≈ 1 mes i mig) Altres Excedència 3 anys 1999: « Jornada laboral si discapacidad o < 6 años « Jornada laboral si < 8 años « Jornada laboral per malaltia en menors* * No ha entrat en vigor; TP: treballador administració. Generositat en els drets materns i paterns: Estat espanyol.
  • 9.  Permís de maternitat cobreix el 67% del total de naixements al 2010 (Escobedo, 2012).  En les adopcions els pares comparteixen el permís en un (27,5% en 2005) i al voltant del 2% en els naixements (2011). Cobertura del permís de maternitat i paternitat.
  • 10. 1974 1989 2002 Permis parental (parental leave) 6 mesos 15 mesos 16 mesos. Es reserven 2 mesos per el pare i la mare obligatòriament. Es pot allargar fins els 8 anys Retribució 90%* 65% ** Generositat en els drets materns i paterns: Suècia. *Fins a 1994; ** Fins 2010
  • 11. 1. Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns. 2. La salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.
  • 12.  Arreu del mon, les llars monoparentals estan formades per dones amb fills a càrrec.  Les mares sense parella és un dels col·lectius més vulnerables i desfavorits en molts països: Suècia, Gran Bretanya o Itàlia (Burstrom B, 2010; Puig V, 2011).  Son dones amb major risc de pobresa, d'atur i l'exclusió social. Atur de les dones : 27% en 2013  El nombre de llars amb mares sense parella ha crescut a l’Estat Espanyol (Eurostat, diversos anys). 2001: 1% al 2012: 2,8% (Suècia, 2006: 22%) Les mares sense parella.
  • 13. Font: Diderichsen F, Evans T, Whitehead M. The social basis of disparities in health. In: Evans T et al., eds. Challenging inequities in health. New York, Oxford UP, 2001 Marc conceptual. Differential exposure Differential vulnerability Differential consequences Differential exposure Differential vulnerability Differential consequences Differential exposure Differential vulnerability Differential consequences
  • 14. Marc conceptual. Font: Basat en Diderichsen et al., 2001. Reynolds et al., 2007. Projecte Eurothine DESIGUALTATS SOCIALS EN SALUT CONTEXTO POLÍTICO Y SOCIAL MALA salut i conductes relacionades POSICIÓ SOCIOECONÓMIC A INDIVIDUAL MODEL FAMILIAR RESULTATS DE SALUT Alta posició SE Recursos individuals: ⇑ Ingressos ⇑ qualificació Classe social no manual Mares SENSE parella Sustentadores i No Sustentadores Baixa posició SE Recursos individuals: ⇓Ingressos ⇓ Qualificació Classe social manual Mares AMB parella BONA salut i conductes relacionades amb la salut Estat del Benestar Polítiques recolzament a les dones Polítiques favorables família II I III IV Estratificació social Exposició diferencial Vulnerabilitat diferencial Conseqüències diferencials Polítiques reducció desigualtats mares Mecanismes que generen desigualtats
  • 15. La salut de les mares sense parella. Les mares sense parella tenen:  Pitjor estat de salut (Witvliet, 2014),  Major ansietat i problemes de son (Baker, 2002),  Major freqüència de problemes de salut mental i de depressió (Chatterji, 2012),  Pitjors conductes relacionades amb la salut, com el tabaquisme, consum d’alcohol i drogues, (Sperlich, S 2014), que les mares que viuen amb una parella.
  • 16. Objectius de l’estudi. 1. Descriure l’evolució de la salut i les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella en relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys 2003 i 2011. 2. Descriure les desigualtats en salut i en les conductes relacionades amb la salut de les mares sense parella en relació a les mares amb parella a l’estat espanyol en els anys 2003 i 2011 segons: - La classe social de les dones. - La activitat laboral de les dones.
  • 17. Resum de la metodologia d’estudi  Estudi transversal de dues enquestes nacionals de salut (2003 i 2011). Ministerio de Sanidad, Políticas Sociales e Igualdad i Instituto Nacional de Estadística.  Es seleccionen les dones que son mares 16-64 anys de fills ≤ de 18 anys: Nombre de casos 2003: 2982. Nombre de casos 2011: 2955.  Variables: - Salut i conductes de salut. - Tipo de maternitat: 1) Mares AMB parella (casades o conviuen) (n2003=2502; n2011=2499). 2) Mares SENSE parella sustentadores de la llar (n2003=429; n2011=346). 3) Mares SENSE parella NO sustentadores de la llar (n2003=51; n2011=110). - Classe social ocupacional: manual i no manual. - Actives: Treball remunerat i atur (17,3%; 26,5%).
  • 18. 83,9 84,6 14,4 11,7 1,7 3,7 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores 2003 2011 Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Descripció de la distribució del tipus de maternitat, estat espanyol 2003-2011.
  • 19. 20,9 36,5 29,1 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Prevalença de mala salut mental segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011.
  • 20. 29,1 40,8 43,6 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores 2011 Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Prevalença de consum de tabac segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011.
  • 21. Desigualtats de classe social en la mala salut percebuda segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011. 13,8 25 16,3 32 13,3 18,5 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 No manual Manual No manual Manual No manual Manual Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2011 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella No sustentadores 2011 13,8 25 16,3 32 13,3 18,5 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 No manual Manual No manual Manual No manual Manual Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2011 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella No sustentadores 2011
  • 22. Desigualtats segons activitat laboral en la mala salut mental segons tipus de maternitat, estat espanyol 2011. 17,5 24,9 30,3 47 8,3 38,8 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Treball remunerat Atur Treball remunerat Atur Treball remunerat Atur Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2011 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella No sustentadores
  • 23. 7,1 11,4 7,5 14,5 3,9 16,4 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores 2003 2011 Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Evolució de la prevalença de patir malalties cròniques (1 o més) segons tipus de maternitat, estat espanyol 2003-2011
  • 24. 6 6 9 11 7,8 11 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores Mares sense parella no sustentadores 2003 2011 Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2003 i 2011 Evolució de la prevalença de dormir < 6 hores al dia segons tipus de maternitat, estat espanyol 2003-2011.
  • 25. Desigualtats de classe social en la mala salut percebuda segons tipus de maternitat, estat espanyol 2003. 20,9 13,8 29,5 25 17 16,3 42,2 32 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 No manual Manual No manual Manual Per cent Font: Encuesta Nacional de Salud 2011 Mares amb parella Mares sense parella sustentadores 2003 2011
  • 26. Conclusions Les polítiques favorables a la família: Drets materns i paterns a l’estat espanyol. 1. El permís per maternitat es manté inalterable des de fa dècades. 2. Millores com el temps de lactància o l’augment de permís patern són insuficients. 3. Les 5 politiques favorables a les família estan per desenvolupar. Les 5 politiques favorables a la família: - Generositat en els drets maternals/paternals. - Quotes intransferibles de llicència per els pares. - Cobertura universal ens drets maternals/paternals. - Estructures de finançament compartit amb empresaris. - Flexibilitat d'horari en el treball.
  • 27. 1. Les mares senes parella (sustentadores o no) tenen pitjor salut percebuda, salut mental i pitjors conductes relacionades amb la salut que les mares amb parella. 2. Evolució:  La presencia de trastorns crònics i les hores dedicades a dormir empitjoren en les mares.  La percepció de la salut i el consum de tabac millora en les mares. 3. Desigualtats en salut:  Les mares sense parella de classe social desafavorides o a l’atur són les que tenen pitjor salut i conductes relacionades amb la salut.  Es mantenen les desigualtats en salut per tipus de maternitat, per classe social i ocupació. Conclusions La salut i les conductes relacionades amb salut de les mares sense parella a l’estat espanyol, 2003-2011.