Miquel Piqueras Barceló

Les xarxes d’àrea local:
Link del bloc: http://pikexarxes.blogspot.com.es/

Xarxa: conjunt d’ordinadors connectats entre sí per tal de fer feines per tal de fer feines o compartir
recursos.
Persones = Usuaris
Per fer una xarxa:
- Maquinaria
-

Cables

-

Switch/Hub

-

Targeta de xarxa

-

Adaptadors de xarxa
Avantatges de treballar en xarxa:

-

Estalvi de maquinaria

-

Podem accedir a zones privades i publiques

-

Compartir informació, maquinaria i altres dispositius

-

Pot accedir a una xarxa des de qualsevol lloc

Tipus de xarxes:
-

LAN: (Local Area Network) Abast d’un edifici.(foto)

-

MAN:( Metropolitan Area Network) Abast d’una ciutat, poble o àrea metropolitana.(foto)

-

WAN:(Wide Area Network) Abast del món.(foto)

Segons la tipologia:
-

Anell: la connexió va d’ordinador a ordinador, un cable que passa d’un ordinador a un altre, un únic
sentit. S’anomenaven Token Ring.

-

En Bus: els ordinadors es connecten a un “bus” comú.

-

Estrella: les dades arriben des del servidor a les estacions a través d’un element concentrador o un hub en
el que es connecten a totes les línies dels terminals.

-

Arbre: seguit d’estrelles interconnectades entre sí.

-

Cel·lular: treballen en senyal de l’ordre GHz, encara més amunt que les tecnologies de telefonia mòbil i
permeten establir connexió d’abast reduït entre dos o més màquines. Es poden formar gràcies les noves
tecnologies inalàmbriques: bluetooth, wireless lan...

Construir i planificar una xarxa:
Per tal de poder construir una xarxa a part dels terminals i els cables de connexió necessitaré que cada
terminal que es vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li doni accés i que dialogui
amb els altres perifèrics. Quan la xarxa va essent més gran és possible que necessiti un concentrador
o hub per connectar més de 2 aparells si es tracta d’un lloc amb més d’una zona de treball em caldran
els switch i routers (encaminadors) per tal de segmentar (conduir) el tràfic i fins i tot podré afegir
seguretat a la meva xarxa contra els intrusos amb un firewall.

Els cables de connexió de xarxa
Característiques:
-

Material construcció i fabricació

-

Velocitat de transmissió assolible

-

Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal

Coaxial:
Cable de coure, actualment obsolet que podia arribar a transmetre informació fins a 10Mbps. És molt
robust enfront interferències però l’atenció d’aquest tipus de cable feia que el límit de la llargària de les
xarxes fos 100m i la modificació relativament complicada.

Fibra Òptica:
Cable construït amb dues capes de polímer plàstic d’extremada transparència que transmet la informació
en forma de llum. Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la informació a llum làser que anirà d’una
estació a una altra. Donat el preu dels components òptics i la dificultat en la manipulació d’aquestes
xarxes només s’utilitzen en empreses que donen connectivitat a internet a altres empreses o en grans
distàncies. El límit de velocitat de transmissió actual està en els Tbps.

Parell Trenat:
És el cable de coure més utilitzat. Està format per 4 parells trenats, el que li dona immunitat enfront al
soroll que es pugui colar. Pot ser que porti a més una pantalla o no. El connector amb què acaben són els
RJ45.
Cablejat estructurat: actualment els edificis ja es construeixen amb diferents presses molt abundants i ja
planificades que van a parar a un armari on es fan connexions.
Categoria dels cables segons la qualitat del coure i l’apantallament:
-

Categoria 3: velocitat màxima de dades 10 Mbps.

-

Categoria 4: velocitat màxima de dades 16 Mbps.

-

Categoria 5: velocitat màxima de dades 100 Mbps.

-

Categories 6 i 7: capaç de superar els Gbps.
Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es diu grimpadora molt fàcil d’utilitzar.

Wifi: (Wireless Fidelity) Mitjà sense fil (aeri), la informació viatjarà per ones. En aquest tipus de
xarxes els elements es podran entendre de 2 maneres diferents:
-

Bluetooth, de curt abast, poca velocitat i molt estàndard (tb als mòbils). Utilitzada per descarregar de
manera fàcil cançons o fotografies d’un mòbil o MP3 a l’ordinador (portàtil).

-

Infrarojos, amb tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast, poca velocitat de
transmissió i poc fiable.

Moduls de connexió:
-

Hub: repeteix la connexió d’una boca per les altres.

-

Switch: fa la mateixa funció que el hub però només envia la informació a algun terminal d’aquest
segment de xarxa.

-

Router: comunica una xarxa amb una altra xarxa. Permet que la informació sigui filtrada depenent de la
xarxa on vingui o fins i tot depenent de quin tipus d’informació sigui, per exemple si es tracta de correu o
si són fitxers que venen de l’emule. També pot regular les xarxes amb les que podem connectar i quins
serveis podem utilitzar, per exemple.......
-

Getway: és com un router però que enllaça......

-

Acces Point: fa el mateix que el hub però les sortides no són per cables.

-

Servidor d’impressió: permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem imprimir
sense haver d’utilitzar cables.

-

Repetidor de senyal: augmentador de senyal.
Configuració d’una xarxa
Té 5 capes:

-

Primera (física): s’encarrega del tipus de cables que ha de ser, el senyal que s’hi transmet i amb quina
freqüència, codificació de bits i transformació a electricitat...

-

Segona (enllaç): s’encarrega de regular el procés pel que un ordinador pot transmetre informació al BUS
i és escoltat pels seus companys de xarxa.

-

Tercera (xarxa): s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostra LAN. Aquesta capa ha
d’assegurar-se que les dades trobin el camí a través de les diferents xarxes per les que passen.

-

Quarta capa (transport): rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les fragmenta, les
posa en ordre i assegura el seu enviament. Quan arriba al seu destí fa el mateix procés a l’invers per evitar
una pèrdua de dades.

-

Cinquena: representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que està utilitzant un
usuari.
Protocol TCP/IP:
Conjunt de protocols que cobreixen els diferents nivells del model OSI. Els protocols són utilitzats per a
tots els ordinadors que es connecten a internet per comunicar-se entre sí.
Adreces:
MAC:
Totes les targetes Ethernet porten un número únic que ve de fàbrica. Aquest número és l'adreça MAC i
ens identifica en una xarxa .
IP:
Ens serveix per identificar a tots els ordinador dins i fora una xarxa, i està compost per dos parts: l'adreça
de xarxa i la de màquina. L'adreça de xarxa serà comuna en tots els dispositius d'una mateixa LAN i la de
màquina serà diferent de la resta de terminals.
DHCP:
Un protocol de la xarxa IP que ens permet obtenir els seus paràmetres de configuració automàticament.
Màscara de xarxa:
Combinació de bits per delimitar l'àmbit d'una xarxa de terminals. Ens indica als dispositius quina part de
la direcció IP és el número de la xarxa i quina és corresponent al host.
PING:
Serveix per a comprobar l'estat de connexió de la xarxa.
Podem comprovar-lo si anem a Inicio{Ejecutar{cmd. Llavors s'ens obrirà una finestra negre amb lletres
blanques i escriurem : ping www.google.com. Aquest ens informara si el servidor està disponible i la seva
IP.
IPCONFIG:
Ens serveix per saber la direcció IP, la màscara de xarxa, el DNS del nostre ordinador i més informació
sobre el nostre terminal. Per accedir-hi hem de tornar a fer el procés anterior desde Inicio fins cmd i
després escriure el comand ipconfig.
TRACERT:
Ens permet saber el camí que a agafat un arxiu quan el volem enviar a una determinada web.
Màscara de xarxa:
Combinació de bits per delimitar l'àmbit d'una xarxa de terminals. Ens indica als dispositius quina part de
la direcció IP és el número de la xarxa i quina és corresponent al host.
PING:
Serveix per a comprobar l'estat de connexió de la xarxa.
Podem comprovar-lo si anem a Inicio{Ejecutar{cmd. Llavors s'ens obrirà una finestra negre amb lletres
blanques i escriurem : ping www.google.com. Aquest ens informara si el servidor està disponible i la seva
IP.
IPCONFIG:
Ens serveix per saber la direcció IP, la màscara de xarxa, el DNS del nostre ordinador i més informació
sobre el nostre terminal. Per accedir-hi hem de tornar a fer el procés anterior desde Inicio fins cmd i
després escriure el comand ipconfig.
TRACERT:
Ens permet saber el camí que a agafat un arxiu quan el volem enviar a una determinada web.

Xarxes Informàtiques

  • 1.
    Miquel Piqueras Barceló Lesxarxes d’àrea local: Link del bloc: http://pikexarxes.blogspot.com.es/ Xarxa: conjunt d’ordinadors connectats entre sí per tal de fer feines per tal de fer feines o compartir recursos. Persones = Usuaris Per fer una xarxa: - Maquinaria - Cables - Switch/Hub - Targeta de xarxa - Adaptadors de xarxa Avantatges de treballar en xarxa: - Estalvi de maquinaria - Podem accedir a zones privades i publiques - Compartir informació, maquinaria i altres dispositius - Pot accedir a una xarxa des de qualsevol lloc Tipus de xarxes: - LAN: (Local Area Network) Abast d’un edifici.(foto) - MAN:( Metropolitan Area Network) Abast d’una ciutat, poble o àrea metropolitana.(foto) - WAN:(Wide Area Network) Abast del món.(foto) Segons la tipologia:
  • 2.
    - Anell: la connexióva d’ordinador a ordinador, un cable que passa d’un ordinador a un altre, un únic sentit. S’anomenaven Token Ring. - En Bus: els ordinadors es connecten a un “bus” comú. - Estrella: les dades arriben des del servidor a les estacions a través d’un element concentrador o un hub en el que es connecten a totes les línies dels terminals. - Arbre: seguit d’estrelles interconnectades entre sí. - Cel·lular: treballen en senyal de l’ordre GHz, encara més amunt que les tecnologies de telefonia mòbil i permeten establir connexió d’abast reduït entre dos o més màquines. Es poden formar gràcies les noves tecnologies inalàmbriques: bluetooth, wireless lan... Construir i planificar una xarxa: Per tal de poder construir una xarxa a part dels terminals i els cables de connexió necessitaré que cada terminal que es vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li doni accés i que dialogui amb els altres perifèrics. Quan la xarxa va essent més gran és possible que necessiti un concentrador o hub per connectar més de 2 aparells si es tracta d’un lloc amb més d’una zona de treball em caldran els switch i routers (encaminadors) per tal de segmentar (conduir) el tràfic i fins i tot podré afegir seguretat a la meva xarxa contra els intrusos amb un firewall. Els cables de connexió de xarxa Característiques: - Material construcció i fabricació - Velocitat de transmissió assolible - Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal Coaxial: Cable de coure, actualment obsolet que podia arribar a transmetre informació fins a 10Mbps. És molt robust enfront interferències però l’atenció d’aquest tipus de cable feia que el límit de la llargària de les xarxes fos 100m i la modificació relativament complicada. Fibra Òptica: Cable construït amb dues capes de polímer plàstic d’extremada transparència que transmet la informació en forma de llum. Per la qual cosa l’adaptador ha de traduir la informació a llum làser que anirà d’una estació a una altra. Donat el preu dels components òptics i la dificultat en la manipulació d’aquestes
  • 3.
    xarxes només s’utilitzenen empreses que donen connectivitat a internet a altres empreses o en grans distàncies. El límit de velocitat de transmissió actual està en els Tbps. Parell Trenat: És el cable de coure més utilitzat. Està format per 4 parells trenats, el que li dona immunitat enfront al soroll que es pugui colar. Pot ser que porti a més una pantalla o no. El connector amb què acaben són els RJ45. Cablejat estructurat: actualment els edificis ja es construeixen amb diferents presses molt abundants i ja planificades que van a parar a un armari on es fan connexions. Categoria dels cables segons la qualitat del coure i l’apantallament: - Categoria 3: velocitat màxima de dades 10 Mbps. - Categoria 4: velocitat màxima de dades 16 Mbps. - Categoria 5: velocitat màxima de dades 100 Mbps. - Categories 6 i 7: capaç de superar els Gbps. Per fabricar un cable RJ45 necessitem una eina que es diu grimpadora molt fàcil d’utilitzar. Wifi: (Wireless Fidelity) Mitjà sense fil (aeri), la informació viatjarà per ones. En aquest tipus de xarxes els elements es podran entendre de 2 maneres diferents: - Bluetooth, de curt abast, poca velocitat i molt estàndard (tb als mòbils). Utilitzada per descarregar de manera fàcil cançons o fotografies d’un mòbil o MP3 a l’ordinador (portàtil). - Infrarojos, amb tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast, poca velocitat de transmissió i poc fiable. Moduls de connexió: - Hub: repeteix la connexió d’una boca per les altres. - Switch: fa la mateixa funció que el hub però només envia la informació a algun terminal d’aquest segment de xarxa. - Router: comunica una xarxa amb una altra xarxa. Permet que la informació sigui filtrada depenent de la xarxa on vingui o fins i tot depenent de quin tipus d’informació sigui, per exemple si es tracta de correu o si són fitxers que venen de l’emule. També pot regular les xarxes amb les que podem connectar i quins serveis podem utilitzar, per exemple.......
  • 4.
    - Getway: és comun router però que enllaça...... - Acces Point: fa el mateix que el hub però les sortides no són per cables. - Servidor d’impressió: permet connectar una impressora a una xarxa de manera que podem imprimir sense haver d’utilitzar cables. - Repetidor de senyal: augmentador de senyal. Configuració d’una xarxa Té 5 capes: - Primera (física): s’encarrega del tipus de cables que ha de ser, el senyal que s’hi transmet i amb quina freqüència, codificació de bits i transformació a electricitat... - Segona (enllaç): s’encarrega de regular el procés pel que un ordinador pot transmetre informació al BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa. - Tercera (xarxa): s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostra LAN. Aquesta capa ha d’assegurar-se que les dades trobin el camí a través de les diferents xarxes per les que passen. - Quarta capa (transport): rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Quan arriba al seu destí fa el mateix procés a l’invers per evitar una pèrdua de dades. - Cinquena: representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació que està utilitzant un usuari. Protocol TCP/IP: Conjunt de protocols que cobreixen els diferents nivells del model OSI. Els protocols són utilitzats per a tots els ordinadors que es connecten a internet per comunicar-se entre sí. Adreces: MAC: Totes les targetes Ethernet porten un número únic que ve de fàbrica. Aquest número és l'adreça MAC i ens identifica en una xarxa . IP: Ens serveix per identificar a tots els ordinador dins i fora una xarxa, i està compost per dos parts: l'adreça de xarxa i la de màquina. L'adreça de xarxa serà comuna en tots els dispositius d'una mateixa LAN i la de màquina serà diferent de la resta de terminals. DHCP: Un protocol de la xarxa IP que ens permet obtenir els seus paràmetres de configuració automàticament.
  • 5.
    Màscara de xarxa: Combinacióde bits per delimitar l'àmbit d'una xarxa de terminals. Ens indica als dispositius quina part de la direcció IP és el número de la xarxa i quina és corresponent al host. PING: Serveix per a comprobar l'estat de connexió de la xarxa. Podem comprovar-lo si anem a Inicio{Ejecutar{cmd. Llavors s'ens obrirà una finestra negre amb lletres blanques i escriurem : ping www.google.com. Aquest ens informara si el servidor està disponible i la seva IP. IPCONFIG: Ens serveix per saber la direcció IP, la màscara de xarxa, el DNS del nostre ordinador i més informació sobre el nostre terminal. Per accedir-hi hem de tornar a fer el procés anterior desde Inicio fins cmd i després escriure el comand ipconfig. TRACERT: Ens permet saber el camí que a agafat un arxiu quan el volem enviar a una determinada web.
  • 6.
    Màscara de xarxa: Combinacióde bits per delimitar l'àmbit d'una xarxa de terminals. Ens indica als dispositius quina part de la direcció IP és el número de la xarxa i quina és corresponent al host. PING: Serveix per a comprobar l'estat de connexió de la xarxa. Podem comprovar-lo si anem a Inicio{Ejecutar{cmd. Llavors s'ens obrirà una finestra negre amb lletres blanques i escriurem : ping www.google.com. Aquest ens informara si el servidor està disponible i la seva IP. IPCONFIG: Ens serveix per saber la direcció IP, la màscara de xarxa, el DNS del nostre ordinador i més informació sobre el nostre terminal. Per accedir-hi hem de tornar a fer el procés anterior desde Inicio fins cmd i després escriure el comand ipconfig. TRACERT: Ens permet saber el camí que a agafat un arxiu quan el volem enviar a una determinada web.