1. Xarxes locals
Pau Arolas Villalba
4t E
Informàtica

2. ÍNDEX
• 1.Classificació de les xarxes
• 2.Estructura d’una LAN
• 3.Elements d’una xarxa local
• 4.Protocols de xarxa
• 5.Relació dels equips en xarxa
• 6.Anaàlisi d’una xarxa existent
• 7.Recursos compartits

3. Les xarxes informàtiques
• Definició: Una xarxa informàtica és un grup
interconnectat de computadors. La finalitat
principal per la creació de una xarxa és
compartir els recursos i la informació en la
distancia, per mitjans físics o sense fil.

4. 1.Classificació de les xarxes
• Segons el tamany de la xarxa es pot dividir en:
• LAN: És un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu
caràcter 'local' o de curta distància, com ara una casa, una
oficina, un hotel, etc., és a dir, la seva extensió està limitada a uns
200 metres.
• WAN:És un tipus de xarxa informàtica que destaca per la
seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100
Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles
xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals.

5. 2. Estructura d’una LAN
• Els dos tipus d’estructures que pot tindre una LAN són:
En En arbre,
estrella, on els
quan els equips es
ordinador connecte
s estan n en
connectat nodes
s a un únic intermitje
equip s (switch)
central. abans de
passar
per un
equio
central.

6. 3.Elements de una xarxa local
3.1. La tarjeta de xarxa
• També anomenada NIC, és la interfície que permet connectar
el nostre computador a la xarxa. Normalment, s’instal.la a les
ranures d’expansió del nostre equip o a trabes del port USB.
Cada tarjeta té un identificador únic de 6 bytes anomenat MAC.
Els primers 3 bytes, anomenats OUI, són atorgats per l’IEEE, i
els altres 3 bytes, els NIC, són responsabilitat del fabricant,
perquè no hi hagin dues MACs iguals.

7. 3.Elements de una xarxa local
3.2.Dispositius electrònics d’interconnexió
• Són dispositius que centralitzen el cablejat en estrella o en
arbre. Per cada equip s’ho de tenir com a mínim un port. Els
dos tipus de dispositius són:
• Un concentrador (o hub): Quan rep un paquet de dades per un
port, el retransmet a la resta.
• El commutador (o switch): Emmagatzema l’adreça MAC de
tots els equips que estan connectats a cadascun dels seus
ports. Quan rep un paquet, mira l’adreça MAC on va adreçat i
el reenvia al port corresponent, deixant a la resta lliures de
trànsit.

8. 3.Elements de una xarxa local
3.3. L’encaminador
• L’encaminador, o router, és un dispositiu destinat a
interconnectar diferents xarxes entre si. Per exemple una LAN
amb una WAN. Pren la informació del nivell de xarxa (adreça
IP) per a prendre les decisions d'encaminament: escollir el
camí o ruta més adequada per on reenviar les dades rebudes.
La successió de decisions de diferents routers possibilita
l'arribada de la informació des del seu origen fins al sistema
informàtic de destí.

9. 3.Elements de una xarxa local
3.4.El cablejat estructurat ( cable de parells trenats)
• És el suport físic o mitjà per on viatja la informació dels equips
fins als concentradors o commutadors. Aquesta informació es
pot transmetre a travès de senyals elèctrics, usant cables de
parells trenats, o a través de feixos de llum (fibra òptica).
-El cable de parells trenats: És el suport físic més usat per a la
conexió d’equips en les LAN. Està format per quatre parells de
fils, i cada parell va trenat . El nombre de vegades que gira sobre
si mateix s’anomena categories i determina les seves
Prestacions.

10. 3.Elements de una xarxa local
3.4.El cablejat estructurat (La fibra òptica)
• -La fibra òptica: Està formada per filaments transparents de
cristall o de plàstic, que poden ser tan fins com un cabell i són
capaços de transportar els paquets d’informació com a feixos
de llum produïts per un làser. Es poden transmetre fins a cent
feixos de llum, amb una transmisió de fins 10 Gb/s per feix,
amb el que s’aconsegueix una velocitat de 1Tb/s.

11. 4.Protocols de la xarxa
• Els protocols són regles de comunicació que permeten el fluix
d'informació entre computadors diferents que manegen
llenguatges diferents, per exemple, dos computadors
connectats en la mateixa xarxa però amb protocols diferents
no podrien comunicar-se mai, per a això, és necessari que
ambdues "parlin" el mateix idioma, per tal sentit, el protocol
TCP/IP va ser creat per a les comunicacions en Internet,
perquè qualsevol computador es connecti a Internet, és
necessari que tingui instal·lat aquest protocol de
comunicació.

12. 4.Protocols de la xarxa
4.1.Protocol TCP/IP
• Està format per dos protocols, el TCP i l’IP, encarregats de
controlar la comunicació entre eld diferents equips
connectats.
• -TCP(protocol de control de la transmisió), la seva funció es, a
l’emisor ( dicidir la informació en paquets, afegir un codi
detector d’errors per si el paquet s’ha rebut correctament i
passar el paquet al protocol IP perquè en gestioni la tramesa) i
al receptor( rebre els paquets que li passa el protocol IP,
oedenar els paquet, comprovar que hi siguin tots i extreu la
informació útil)
• -IP(protocol d’internet), la seva funció es gestionar la
transmissiódels paquets, s’encarrega del ‘viatge’ dels
diferents paquets de la xarxa.

13. 4.Protocols de la xarxa
4.2.L’adreça IP
• Són els identificadors únics, que designen a qui van adreçats
i qui en són els remitents dels paquets d’informació. Amb
aquesta adreça IP hem d’indentificar tant la xarxa on es troba
l’equip com l’equip, per aixó s’han classificat tres tipus de
classes segons el nombre d’equips i de xarxes que s’hagin
d’implementar.
• Classe:
A: nombre xarxes=128; num dispos./xarxa=16777216
B:nombre xarxes=16384;num dispos./xarxa=65536
C:nombre xarxes=2097152;num dispos./xarxa=255
Encara que també hi han adreçes IP reservades per a xarxes
privades.

14. 5.Relació dels equips en xarxa
5.1.Xarxa igualitària
La finalitat d’una xarxa es compartir, compartir maquinari
(impressores, sistemes d’emmagatzenatge…) i
preogramari(aplicacions, arxius, dades…). Segons la conexió
equips-
xarxa, hi han dos models, la xarxa igualitària i la xarxa client
servidor.
Característiques de la xarxa iglualitària:
• Avantatges:Senzilles d’installar i configurar; cada usiari
decideix el que comparteix i el que no; barates d’implementar;
si un equip falla, nomès afecta a aquell equip; menys trànsit
d’informació.
• Desavantatges:nombre reduït d’ordinadors; difícils
d’administrar; s’han de decidir permisos a carda equip per
separat; nivell de seguretat baix.

15. 5.Relació dels equips en xarxa
5.2.Xarxa client-servidor
Aquest tious de xarxa s’utilitza quan tenim molts equips
connectats, per poder-los identificar fàcilment en lloc d’utilitzar
la seva adreça IP.
Característiques de la xarxa client –servidor són:
-Avantatges: Temps de resposta molt ràpids; permisos i
recursos fàcils d’administrar; xarxes més segures.
-Desavantatges: Cost d’imprementació elevat; xarxa dependent
del servidor; trànsit molt intens cap al servidor.

16. 5.Relació dels equips en xarxa
5.3.Grups de treball i dominis
• Grups de treball: Normalment no es fan servir tots els equips
que estan conectats, per facilitar la localització, podem fefinir
grups de treball. I així quan tinguem molts equips connectats,
es podran identificar fàcilment, en lloc de utilitzar la IP, farem
servir el nom de l’equip.
• Dominis: Com que podem tenir més d’un conjunt d’equips
servidor-client en una xarxa local, a cadascun d’ells
l’anomenarem domini. Per tant, cada servidor s’encarrega
dels seus propis clients.

17. 6.Anàlisis d’una xarxa existent
• La consola ens permet saber d’una manera ràpida la
configuració del nostre ordinador per treballar en xarxa ens
facilitarà unes eines per comprovar-no el funcionament:
-Ipconfig: Ens mostra la configuració actual TCP/IP del nostre
equip i la configuració DHCP i DN, utilitzant el paràmetre /all.
-Ping: comprova l’estat de la connexió des de l’equip on
realitzem l’anàlisi fins a un equip remot. Consisteix a enviar
uns paquets d’infirmació a un equio remot, que torne fins al
nostre equip, mesurant la velocitat i pèrdua d’informació.
-Tercet: Ens indica la ruta que segueixenb els paquets que
surten del nostre equip fins arribar a l’equip de destitinació.

18. 7.Recursos compartits
• Com administradors d’una xarxa tenim la possibilitat de
compartir tot tipus de recursos, però hem de poder decidir
qui pot accedir, i quins recursos es comparteixen. Per aquest
motiu, hem de poder identificar als usuaris per permetre’ls o
negar-los l’accés als recursos compartits.
• Els comptes d’usuari es tota la informaciò que defineix a un
usuari, inclou el nom, la contrasenya i els permisos per
accedir a recursos. En windows tenim per defecte (grups
d’administradors, grup d’usuaris, grup convidats) pero es
poden modoficar.
• És recomanable donar permisos per a grups d’usuaris i no fer-
ho de manera individual.