BREVE REPASO POR LAS PRINCIPALES MANIFESTACIONES MUSICALES DESDE LA PREHISTORIA A LA EDAD MEDIA. ESTA PRESENTACIÓN ES UN PUNTO DE PARTIDA PARA TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE QUIERAN AMPLIAR SUS CONOCIMIENTOS.
BREVE REPASO POR LAS PRINCIPALES MANIFESTACIONES MUSICALES DESDE LA PREHISTORIA A LA EDAD MEDIA. ESTA PRESENTACIÓN ES UN PUNTO DE PARTIDA PARA TODAS AQUELLAS PERSONAS QUE QUIERAN AMPLIAR SUS CONOCIMIENTOS.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
3. Vangelis
Vangelis, de nom real, Evangelos Odysseas
Vangelis durant l'estrena del film "El Greco" (2007) Papathanassiou, en Grec: Ευάγγελος Οδυσσζας
Dades biogràfiques i tècniques Παπαθανασίου] és un compositor i multiinstrumentista
originari de Grècia, un dels més destacats del corrent
Naixement: 29 DE MARÇ de 1943 de la música New Age, també anomenada música
ambient. Tot i que en els seus discos hi ha una gran
Lloc d'origen: Volos, Grècia
varietat d'instruments (que sol tocar ell mateix), hi
destaquen el piano i els sintetitzadors
Música electrònica, bandes
sonores, Rock Simfònic,
Genere:
Música clàssica, New Age,
música ambient
Compositor, músic, productor
Ocupació:
discogràfic, Arranger
Piano, sintetitzador, teclats,
Instruments que toca:
percussió, Orgue Hammond
RCA Records, Atlantic Records,
Sony Music, Warner Bros
Discogràfiques:
Records, Polydor, Charly
Records Ltd
4.
5. Primers treballs:
Durant la seva estada al grup Aphrodite's Child, Vangelis va editar diversos treballs en
solitari, entre ells la música de diversos documentals del director francès Frédéric Rossif; un
d'ells, L'Apocalypse des Animaux, enregistrat el 1970 i publicat el 1973, mostra el seu
eclecticisme musical en l'ús d'una gran varietat d'instruments. En els seus següents
discos, Vangelis va fer un ús creixent dels sintetitzadors i seqüenciadors; Earth al1973 encara
arrossega part de les influències del seu anterior grup, Aphrodite's Child, però Heaven and Hell
al1974 ja enregistrat als seus estudis Nemo, de Londres, mostra primeres pinzellades de la seva
evolució musical. En aquest disc hi participà el cantant Jon Anderson, del grup musical Yes;
Anderson i Vangelis col·laborarien posteriorment en una sèrie de discos als anys 80.
Treballs posteriors com Albedo 0.39 o Spiral, que combinen seccions molt percussives i
passatges tranquils i relaxants, tingueren molt bona acollida; fins i tot l'astrònom Carl Sagan
utilitzà diversos temes dels discos de Vangelis com a sintonia del seu program adocumental
"Cosmos". Hymne i L'Enfant (extrets del disc L'Opéra Sauvage, banda sonora d'un altre
documental de Frédéric Rossif, de 1979) són dos dels temes més representatius de l'estil de
Vangelis.
6. Chariots of Fire: El triomf definitiuDurant els anys 80, Vangelis va compondre música per a
diverses bandes sonores, moltes de les quals contenen el material més característic i reeixit del
compositor. L'any 1981 Vangelis compongué la banda sonora de la pel·lícula anglesa Carros de
Foc, treball pel qual va rebre un Oscar l'any següent; a més, el tema titular fou editat en format
senzill i coronà les llistes americanes el 1982. Tanmateix, uns anys després de la publicació
d'aquest disc, el músic grec Stavros Logarides demandà a Vangelis, acusant-lo de plagi: segons
ell, les quatre primeres notes de la melodia del tema Titles de Chariots of Fire havien estat
copiades d'una cançó seva anomenada City of Violets i publicada el 1976; el judici se celebrà el
1987 i durà dues setmanes. Si bé va comprovar-se que la seqüència inicial de les dues cançons
era idèntica, es descobrí que Vangelis ja havia compost un altre tema el 1970 (encara com a
membre dels Aphrodite's Child) amb la mateixa seqüència i, per tant, els papers s'invertiren:
finalment Vangelis guanyà el plet i pogué rebre una indemnització.
A més de Chariots of Fire, Vangelis realitzà la música d'altres pel·lícules, com Missing
(1982), Blade Runner (1982), el film japonès Antarctica (1983) i The Bounty (1984); a més, el
tema L'Enfant fou inclòs a la banda sonora de la pel·lícula L'any que vam viure perillosament
(1982), de Peter Weir.
A més d'aquestes col·laboracions cinematogràfiques, Vangelis va editar nombrós material durant
aquest període: discos en solitari -See you later, 1980; Soil Festivities (1984), Mask
(1985), Invisible Connections, Direct (1988) o la recopilació Themes, de 1989-, discos amb Jon
Anderson -Short Stories, The Friends of Mr. Caïro, Private Collection i Page of Life-, música per a
ballets i col·laboracions amb artistes grecs com Irene Papas.
7. Theme
1492: Conquest of
Oceanic
Paradise
Heaven
and Hell
Odyssey:
The
Definitive
Collection Opera Sauvage