Dissabte, 14 de gener de 2012, a les 19.00 h




                                                                                                      LLUM DEL NORD
LLUM DEL NORD


I PART                                                                       31’

Jean Sibelius
Concert per a violí i orquestra, en Re menor, op. 47
I.     Allegro moderato
II.    Adagio di molto
III.   Allegro, ma non tanto

II PART                                                                      45’

Edvard Grieg
Les dones de Peer Gynt – Música incidental de la suite núm. 1 més altres números
1.     En el casament
3A.    Halling (violí sol)
4.     Lament d’Ingrid
7.     A la cova del rei de la muntanya (cor)
11.    Cançó de Solveig
12.    Mort d’ase
13.    El matí
15.    Dansa àrab (cor)
16.    Dansa d’Anitra
21.    Escena nocturna (cor i actor)
22.    Cant dels feligresos (cor a cappel·la)
23.    Cançó de bressol de Solveig (instrumental)


Veronika Eberle, violí
Cor Madrigal (Mireia Barrera, directora)
Rubén Gimeno, director
Orquestra Simfònica del Vallès
Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets
a les Impressions des del quart faristol, al nostre web www.osvalles.com


Amb la col·laboració especial de


Catalunya Música enregistra aquest concert.
Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat              CONCERT SIMFÒNIC   05
Sabies que...                                                  Per Pere Andreu Jariod

... tant Grieg com Sibelius són conside-                                                    Recomanacions
rats compositors nacionalistes?               ... la música més coneguda de Grieg té
Les referències al folklore i les tradi·      l’origen en un drama de Henrik Ibsen?         SIBELIUS
cions de la seva terra són constants en       Ibsen va escriure l’obra de teatre en vers    Concert per a violí i
                                                                                            orquestra
la seva música. Ambdós van néixer en          Peer Gynt, que va publicar l’any 1867.        Jasha Heifetz
països escandinaus: Grieg a Noruega, i        Algun temps més tard, el mateix es·           (violí) · Orquestra
Sibelius a Finlàndia. Encara avui dia, són    criptor noruec va demanar a Grieg que         Filharmònica de
considerats els compositors de música         compongués una música incidental (que         Londres · Thomas
clàssica més importants dels seus res·        acompanyés l’acció teatral) per a les pri·    Beecham (director)
                                                                                            CD EMI (2006)
pectius països.                               meres representacions. L’estrena va ser
                                              el 1876. El compositor, però, no va deixar    Concert per a violí i
... Jean Sibelius somiava de petit que        de treballar en aquesta obra fins al final    orquestra (en dues
era un gran virtuós del violí?                de la seva vida, i en va fer diverses re·     versions, l’original i la
Des dels 15 anys i fins que en va fer 25,     visions.                                      definitiva)
                                                                                            Leonidas Kavakos
Sibelius va dedicar molts esforços i mol·                                                   (violí) · Orquestra
tes hores a l’estudi del violí, fins que es   ... Peer Gynt tracta de les peripècies        Simfònica de Lahti
va adonar que mai no arribaria a ser un       d’un jove aventurer?                          · Osmo Vänskä
virtuós d’aquest instrument. Tot i això,      És una història fantàstica que es basa en     (director)
el músic finlandès va continuar tocant        contes i llegendes del folklore de Norue·     CD BIS (1998)
el violí, dedicant·hi nombroses peces de      ga. El protagonista és Peer, un jove se·      GRIEG
música de cambra, a més del concert i         ductor de no gaire bona reputació, des·       Peer Gynt
altres composicions per a violí i orques·     vergonyit i nòmada, que sempre defuig         Orquestra i Cor de la
tra.                                          el compromís.                                 Simfònica de Göteborg
                                                                                            · Ensemble Vocal
                                                                                            Gosta Ohlins · Cor de
... el Concert per a violí i orquestra de     ... de Peer Gynt s’acostumen a sentir les     Cambra Pro Musica ·
Sibelius va ser retocat després de            suites orquestrals?                           Neeme Järvi (director)
l’estrena?                                    Grieg va compondre vint·i·cinc números        CD Deutsche
Escrit entre la segona i la tercera simfo·    musicals per a l’estrena, amb la partici·     Grammophon (1990)
nia, una mala crítica apareguda després       pació de solistes vocals i d’un cor. El ma·
                                                                                            Peer Gynt
de la primera audició del concert feta        teix compositor va preparar, anys més         Orquestra
a Hèlsinki i dirigida pel mateix compo·       tard, dues suites (seleccions) per ser        Filharmònica de
sitor l’any 1904, va motivar que modi·        tocades amb orquestra sola, que és com        Bergen · Cor Vest ·
fiqués l’obra. Aquesta versió definitiva      s’acostuma a interpretar aquesta músi·        Ensemble Vocal de
del concert es va estrenar a Berlín l’any     ca habitualment. Avui tindrem l’ocasió        Bergen
                                                                                            Ole Kristian Ruud
següent, amb Karel Halíř com a solista i      de sentir també altres fragments de la        (director)
Richard Strauss de director.                  composició original.                          CD BIS (2005)

Programa de ma simfonic 05 [11-12]

  • 1.
    Dissabte, 14 degener de 2012, a les 19.00 h LLUM DEL NORD LLUM DEL NORD I PART 31’ Jean Sibelius Concert per a violí i orquestra, en Re menor, op. 47 I. Allegro moderato II. Adagio di molto III. Allegro, ma non tanto II PART 45’ Edvard Grieg Les dones de Peer Gynt – Música incidental de la suite núm. 1 més altres números 1. En el casament 3A. Halling (violí sol) 4. Lament d’Ingrid 7. A la cova del rei de la muntanya (cor) 11. Cançó de Solveig 12. Mort d’ase 13. El matí 15. Dansa àrab (cor) 16. Dansa d’Anitra 21. Escena nocturna (cor i actor) 22. Cant dels feligresos (cor a cappel·la) 23. Cançó de bressol de Solveig (instrumental) Veronika Eberle, violí Cor Madrigal (Mireia Barrera, directora) Rubén Gimeno, director Orquestra Simfònica del Vallès Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrprets a les Impressions des del quart faristol, al nostre web www.osvalles.com Amb la col·laboració especial de Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat CONCERT SIMFÒNIC 05
  • 2.
    Sabies que... Per Pere Andreu Jariod ... tant Grieg com Sibelius són conside- Recomanacions rats compositors nacionalistes? ... la música més coneguda de Grieg té Les referències al folklore i les tradi· l’origen en un drama de Henrik Ibsen? SIBELIUS cions de la seva terra són constants en Ibsen va escriure l’obra de teatre en vers Concert per a violí i orquestra la seva música. Ambdós van néixer en Peer Gynt, que va publicar l’any 1867. Jasha Heifetz països escandinaus: Grieg a Noruega, i Algun temps més tard, el mateix es· (violí) · Orquestra Sibelius a Finlàndia. Encara avui dia, són criptor noruec va demanar a Grieg que Filharmònica de considerats els compositors de música compongués una música incidental (que Londres · Thomas clàssica més importants dels seus res· acompanyés l’acció teatral) per a les pri· Beecham (director) CD EMI (2006) pectius països. meres representacions. L’estrena va ser el 1876. El compositor, però, no va deixar Concert per a violí i ... Jean Sibelius somiava de petit que de treballar en aquesta obra fins al final orquestra (en dues era un gran virtuós del violí? de la seva vida, i en va fer diverses re· versions, l’original i la Des dels 15 anys i fins que en va fer 25, visions. definitiva) Leonidas Kavakos Sibelius va dedicar molts esforços i mol· (violí) · Orquestra tes hores a l’estudi del violí, fins que es ... Peer Gynt tracta de les peripècies Simfònica de Lahti va adonar que mai no arribaria a ser un d’un jove aventurer? · Osmo Vänskä virtuós d’aquest instrument. Tot i això, És una història fantàstica que es basa en (director) el músic finlandès va continuar tocant contes i llegendes del folklore de Norue· CD BIS (1998) el violí, dedicant·hi nombroses peces de ga. El protagonista és Peer, un jove se· GRIEG música de cambra, a més del concert i ductor de no gaire bona reputació, des· Peer Gynt altres composicions per a violí i orques· vergonyit i nòmada, que sempre defuig Orquestra i Cor de la tra. el compromís. Simfònica de Göteborg · Ensemble Vocal Gosta Ohlins · Cor de ... el Concert per a violí i orquestra de ... de Peer Gynt s’acostumen a sentir les Cambra Pro Musica · Sibelius va ser retocat després de suites orquestrals? Neeme Järvi (director) l’estrena? Grieg va compondre vint·i·cinc números CD Deutsche Escrit entre la segona i la tercera simfo· musicals per a l’estrena, amb la partici· Grammophon (1990) nia, una mala crítica apareguda després pació de solistes vocals i d’un cor. El ma· Peer Gynt de la primera audició del concert feta teix compositor va preparar, anys més Orquestra a Hèlsinki i dirigida pel mateix compo· tard, dues suites (seleccions) per ser Filharmònica de sitor l’any 1904, va motivar que modi· tocades amb orquestra sola, que és com Bergen · Cor Vest · fiqués l’obra. Aquesta versió definitiva s’acostuma a interpretar aquesta músi· Ensemble Vocal de del concert es va estrenar a Berlín l’any ca habitualment. Avui tindrem l’ocasió Bergen Ole Kristian Ruud següent, amb Karel Halíř com a solista i de sentir també altres fragments de la (director) Richard Strauss de director. composició original. CD BIS (2005)