UpSocial i l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona organitzem una sessió de formació sobre els Bons d'Impacte Social i la seva possible aplicació a Barcelona. La sessió està dirigida al Tercer Sector Social perquè analitzarem casos de referència i els reptes per a la implantació a Barcelona

1. Bons d’impacte social
Sessió de formació
Barcelona, 3 de maig de 2018
#SIB @UpSocialBCN

2. Agenda
1. Perquè?
2. Què son i com funcionen?
3. Exemples
4. Exercici pràctic

3. 1. Per què?

4. TENIM POC
CONEIXEMENT DEL
RENDIMENT DE
LES INVERSIONS
PÚBLIQUES EN LA
RESPOSTA A
REPTES SOCIALS

5. NO S’ACOSTUMA
A INVERTIR EN
PREVENCIÓ, TOT
I SABER QUE
COMPORTA
ESTALVIS A LA
LLARGA

6. L’AVERSIÓ AL RISC ÉS
UN OBSTACLE A LA
INNOVACIÓ I
L’EXPERIMENTACIÓ.

7. ELS HORITZONS
TEMPORALS SON
MASSA CURTS.

8. ELS CONTRACTES NO
SON FLEXIBLES, PERÒ
ELS PLANS HO HAN DE
SER.

9. QUANTES RESPOSTES
TENEN UNA ESCALA
QUE RESPONGUI A
TOTA LA DIMENSIÓ
DEL REPTE?

10. Intervencions
basades en evidència
Invertir més en
prevenció
Espai segur per
experimentar,
prototipar, testejar,
redissenyar…
Inversió en resultats
socials significatius,
de llarg termini
Pla flexible segons
necessitats i resultats
Intervencions
planificades per ser
portades a escala

11. 2. Què son?
2. Què son?

12. 12
Administració
pública
Inversors d’impacte
Població objetiu /
Beneficiaris
Un contracte de “pagament-
per-resultats” firmat amb una
administración pública +
inversors d’impacte
Instrument per finançar proves pilot
i fomentar la innovació social
Acord multi-stakeholder
Avaluador
independent
Proveïdors de serveis
(ONGs, empreses socials,
coordinador)

13. L’Administració
pública només
paga si els
resultats
predeterminats
s’aconsegueixen
1
Defineix només
el què s’ha
d’aconseguir, i
no el com
aconseguir-ho.
2
Normalment de
llarga durada (la
majoria d’entre
4-8 anys).
3
Transferència de
risc: inversors
d’impacte
arrisquen els
seus diners.
4
Eixos innovadors

14. 3. Com funcionen i exemples
3. Com
funcionen
i exemples

15. 15
Contracte “Pagament-per-resultats”: El govern es compromet a
pagar per aconseguir resultats socials determinats.
Els inversors aporten el
finançament inicial als
proveïdors de serveis.
Els proveïdors de serveis
implanten les
intervencions innovadores.
Avaluació dels
resultats (millores
socials) de forma
objectiva.
El govern només paga pels resultats obtinguts, diners
que tornen als inversors.
1
2
3
4
5
Administració
pública
Inversors d’impacte
Població objetiu /
Beneficiaris
Avaluador
independent
Proveïdors de serveis
(ONGs, empreses socials,
coordinador)

16. 2 31
1. Innovació social: Provar l’eficacia d’una o un mix d’intervencions innovadores
per a resoldre un repte social cronificat o de difícil resolució.
2. Focus preventiu.
3. Pagament-per-èxit: sólo se financia si la intervención ha sido exitosa.
4. Orientat a l’impacte: Rigor en el diseño y la implementación.
5. Estalvi en costos respecte al status quo i/o major cost-efectivitat.
Cost actual
d’un
problema
social Cost del
BIS
Retorn
Inversió
Estalvi
Aplicació
intervencions
noves i
provades
Estalvi
Statu quo BIS Post-BIS
Quina és la lògica d’un BIS?

17. 17
Resol quatre reptes del Tercer Sector:
Manca de finançament
de llarg termini
Contractes molt rígids
Desig de portar a escala
intervencions
necessàries per major
població
Manca de recursos per
avaluació l’impacte dels
programes.

18. 18
Problemàtiques
socials complexes i
multidimensionals
Indicadors/mètriques
de resultats objetius
Cost del status quo
és alt o poc
efectivitat
Proveïdors de serveis
forts
Inversors
interessats en la
temàtica
Entitat que vulgui
pagar per resultats
(ex. Governs,
fundacions)
Intervencions
prometedores
basades en evidència
Disponibilitat de
dades confiables del
sector
Quan és viable un BIS?

19. 19
1. Existeix una població amb resultats pobres i/o alts costos associats?
2. És possible invertir en prevenir aquests resultats i generar estalvi o
major cost-efectivitat a curt o llarg termini?
3. Existeixen intervencions amb evidència d’impacte útils per abordar el
reto?
4. ¿Existeixen proveïdors de serveis que les poden implementar?
5. ¿Existeixen mètriques objectives i mesurables pel repte?
Quan és viable un BIS?

20. 3. Com funcionen i exemples
3. Com
funcionen
Exemples

21. 21
Canadà
Regne
Unit
USA Israel
Austràlia
Sudàfrica
Mozambic
India
Uganda
Alemanya
Amèrica Llatina
Portugal
Països Baixos
Japó
Malaisia
Suècia
Noruega
Nova Zelanda
BIS al mon: >100

22. 22
Salut
Atur juvenil o de
llarga durada
Sense llar
Infància en risc
Justícia i prevenció
de reincidència
Drogodependència
Àrees d’intervenció

23. Repte:
Fracàs escolar
Població diana:
Joves tutelats
Intervencions:
§ Suport escolar
individualitzat.
§ Tutor nexe entre
escola i centre.
§ Treball amb família
extensa per
promoure acollida.
Indicadors:
§ Resultats acadèmics:
graduat escolar.
§ Reducció
absentisme.
§ Acollida del menor a
la familia extensa.
Durada:
4 anys
1. Norrksping (Suècia)

24. Repte:
Persones sense llar
Població diana:
Joves sense llar
Intervencions:
§ AMIS (Housing First).
§ Habitatge.
§ Mentoring.
§ Desenvolupament
habilitats toves.
§ Voluntariat.
Indicadors:
§ Mesos allotjat.
§ Nivell educatiu
obtingut.
§ Mesos amb contracte
laboral a temps
complet.
§ Temps de
voluntariat.
Durada:
3 anys
2. Liverpool (R.U.)

25. Repte:
Integració
nouvinguts
Població diana:
Joves no-UE
residents legals
Intervenció:
§ “Duo for a Job”:
Mentoria
intergeneracional amb
jubilats per extendre
xarxa social de cada
jove.Indicador:
§ Taxa d’ocupació del
grup de joves.
Durada:
4 anys
3. Brussel·les (Bèlgica)

26. Repte:
Atur juvenil
Població diana:
Joves (17-27)
aturats
Intervenció:
§ Programa
d’emprenedoria i
formació laboral
BuzinezzClub.
Indicador:
§ Número de dies
ocupat.
Durada:
6 anys
4. Rotterdam (Països Baixos)

27. 3. Com funcionen i exemples
4. Activitat
pràctica
Primers intents de disseny d’un BIS

28. ➔ Com millorar les oportunitats dels joves ex-
tutelats per que tinguin èxit amb la seva vida?
1. Públic diana: en quin grup d’ells ens podríem centrar per aconseguir
els millors resultats?
2. Quins reptes coneixem sobre ells? Quins costos acaben generant
si no tenen bons resultats?
3. Què podríem fer per prevenir els mals resultats? Quines
intervencions es podrien implantar a més del que es fa ara?
4. Quin/s indicador/s de resultat (mesurables, objectius) podríem fer
servir per generar l’obligació de pagament?
5. Quins reptes i població té Barcelona que puguin necessitar d’una
eina com els Bons d’Impacte Social? Per què?
Grups de 4-5 persones

29. 1. Públic diana: en quin grup d’ells ens
podríem centrar per aconseguir els
millors resultats?

30. 2. Quins reptes coneixem sobre ells?
Quins costos acaben generant si no
tenen bons resultats?

31. 31
STATUS QUOAl sortir de la tutela (17-18 anys)

32. 32
STATUS QUO
73% sense l’E.S.O.
25% amb l’E.S.O.
2% amb Batxillerat
Al sortir de la tutela (17-18 anys)

33. 33
STATUS QUOAl salir de la tutela (17-18 años)
23% amb P.C.P.I.
50%
NO
ESO
23%
PCPI
25%
ESO
2%
Batx.
73% sense l’E.S.O. ni PCPI
25% amb l’E.S.O.
2% amb Batxillerat

34. 34
STATUS QUO
50%
NO
ESO
23%
PCPI
25%
ESO
2%
Batx.
Sortida tutela
36%
64%
NO ASJTET (sense P.T.I.)
17 a 21 anys
ASJTET
(amb P.T.I.)
1. Prestació eco.
2. Habitatge.
3. Inserció laboral.
4. Jurídic.
18%
15%
31%
Trencament PTI
Baixa voluntària
Èxit PTI
A menor
nivell
educatiu,
major
intensitat
en serveis
socials
17 a 21 anys

35. 35
Centres Residencials d'Acció
Educativa (CRAE)
Als 16 anys (vs. mitjana CAT)
§ Taxa idoneïtat: 23% (69%)
§ ESO complerta: 16% (60%)
§ Retard 1 any: 42%
§ Retard 2 anys: 21%
§ Absentisme: 17%
§ Mesures disciplinaries: 38%
Etapa 1: Tutela
14 a 18 anys
Etapa 3: Ex tutela
18 a 21 anys
Etapa 2: Transició
16 a 18 anys
Continuum asistencialComença la intervenció Finalitza la intervenció
14 anys 20/21 anys

36. 3. Què podríem fer per prevenir els
mals resultats? Quines intervencions
es podrien implantar a més del que es
fa ara?

37. 37
INTERVENCIONS
§ El bo d’impacte social s’enfocaria a afegir intervencions a les ja
existents, i no a substituir-les durant la implantació.
Intervencions
habituals
Intervencions
habituals
Grup de control Grup de tractament
B.I.S.
Amb aquesta inversió extra, es podría
generar un major retorn social:
§ Millors resultats acadèmics.
§ Major compromís.
§ Major empleabilitat.
§ Major participació social.
Intervencions
habituals
B.I.S.
Post-BIS

38. Tipologia Impacte Cost Evidència BIS en que s’aplica
Adhesió educativa Alt Baix Moderat BIS Career Connect, BIS YMCA
Feedback Alto Baix Moderat
BIS Adviza, BIS Futureshapers,
BIS Teens&toddlers
Intervencions de
comportament
Moderat
Moderat
Alt BIS Teens&toddlers
Aprenentatge social i
emocional
Moderat Moderat
Alt
BIS Adviza, BIS Tomorrow’s
People
Educació individual o
grup reduits
Moderat Alt Alt BIS YMCA
Mentoring
Moderat Moderat
Alt
BIS Adviza, BIS Career Connect,
BIS Teens&toddlers, BIS
Tomorrow’s People, BIS
Futureshapers
ANÁLISIS DE INTERVENCIONES BASADAS EN IMPACTO-COSTE-EVIDENCIA
Font: Education Endownment Foundation: “Teaching and Learning Toolkit”, Social Finance: “Impact Bond Global Database”

39. MIX D’INTERVENCIONS POSSIBLES
Mentoring continu Adhesió educativa
Aprenentatge social i
emocional
Salut mental Suport escolar
Voluntariat i
participació social

40. 4. Quin/s indicador/s de resultat
(mesurables, objectius) podríem fer
servir per generar l’obligació de
pagament?

41. TEORIA DE
CANVI
Si:
• Millorem el rendiment educatiu;
• Augmentem el seu compromís i la seva
capacitat d’inserció socio-laboral;
• Compleixen amb els seus plans i
aconsegueixen entrar en el mercat laboral.
Llavors:
• Les oportunitats dels joves ex-tutelats
d’aconseguir tenir una vida plena seran
millors, i seran més resilients i menys
dependents d’ajudes socials.

42. 42
PAGAMENT PER ACONSEGUIR CADA OBJETIU CLAU
1. Millors resultats educatius
clau.
2. Augmentar el compromís i
capacitat d’inserció socio-laboral.
3. Acabar el procés estudiant i/o
treballant; i participant en
comunitat.
a)Relacionades a rendiment
§ Obtenció 2º i 3º ESO
§ Completar ESO
§ Any de Batxillerat o Grau Mig
F.P. finalitzat
§ Batxillerat completat.
§ Inscripció Universitat + any
finalitzat.
b)Relacionades a comportament
§ Taxa d’absentisme.
§ Mesures disciplinàries.
§ Indicador de Benestar
Subjectiu.
c)Relacionades a comportament
§ Inscripció a ASJTET.
d)Relacionades a ocupació
§ Obtenció primera feina(3
mesos)
§ Permanència a feina (6 mesos)
e)Relacionades a comportament
§ Finalització exitosa del PTI.
§ Setmanes en voluntariat.

43. 5. Quins reptes i població té Barcelona
que puguin necessitar d’una eina com
els Bons d’Impacte Social? Per què?

44. Properes
passes:
§ Explorar amb diferents administracions la
realització d’estudis de viabilitat.
§ Aliança d’entitats per impulsar bons
d’impacte social en àmbits clau.
§ Millorar l’accés i la capacitat de
processament de dades.
§ Resoldre coll d’ampolla: Alts costos inicials
en el disseny del BIS.
[Enquesta d’avaluació i interès per saber-ne més.]

45. GRÀCIES!
Per saber-ne
més:
§ Socialfinance.org.uk
§ TED Talk, Toby Eccles, Invest in Social
Change.
§ Social Impact Bonds: the early years
§ Instiglio.org
§ Stanford Social Innovation Review