1. Unitat 1. Què és política?
Bloc 1. Societat, política i poder.

2. 1. El concepte de política.
• “Política” com a part del nostre llenguatge
habitual.
• Sentits diferents segons l’àmbit i el moment.
• Caràcter despectiu.
• Concepte de manipulació incòmoda,
contradictòria.

3. 2. La política com a gestió del conflicte
social.
• La política com a pràctica col·lectiva.
• Finalitat: regular el conflicte entre grups.
• Existència de conflictes socials: regular o
sufocar.
• Comunitat com a focus d’antagonismes.

4. La política com a garantia d’integració social.
Necessitat de
convivència (sociabilitat)
Diferències i desigualtats
socials.
Risc de conflictes
Incertesa sobre el futur
Búsqueda de seguretat
POLÍTICA

5. • Origen dels conflictes: diferències socials i
desigualtats.
• Política com a resposta col·lectiva al desacord.
• Resoldre mitjançant una decisió que obligarà
tots els membres de la comunitat.

6. • La decisió vinculant necessita de regles i
pautes. I àrbitre.
• Capacitat d’obligar.
• Regulació i gestió del conflicte, no solució.
• COHESIÓ SOCIAL.

7. 3. L’arrel del conflicte social.
• Diferència convertida en desigualtat.
• Política com a gestió de les diferències socials.
• Com s’originen? No tothom té les mateixes oportunitats per
a accedir als recursos bàsics.
• La diferència de situació s’expressa:
– Habilitats i talents.
– Rol familiar.
– Posició en la divisió del treball.
– Intervenció en les decisions.
– Accés als recursos o rendes econòmics.
– Identitat ètnica, religiosa, ...
– Situació en el territori.

8. • Les diferències de situació provoquen fractures
(cleavages) entre grups.
• Importància de la consideració social de la
situació. El valor o el desprestigi.
• Algunes clivelles:
– Divisió de classes socials.
– Diferència de gèneres.
– Distinció elit – massa.

9. 4. Els límits variables de la política.
• Punt de partida: política com a mode de regular
conflictes que pot fer ús de la coacció.
• Les situacions sotmeses a la política han canviat
amb el pas dels anys:
– Condicions laborals.
– Alteració del paisatge.
– Explotació de recursos naturals.
– Estatus de la dona.
– Infidelitat matrimonial.
– Homosexualitat.
– Ús públic de les llengües.

10. 5. Etapes de la politització.
• Identificació d’una distribució desigual de
valors i recursos.
• Presa de consciència pel implicats.
• Mobilització de suports.
• Trasllat del conflicte a l’escenari públic.
• Hi ha processos de politització a nivell
“macro” i “micro”.

11. 6. Societats sense política?
• Comunitats de mida reduïda, vinculades per
lligams de parentiu, en les que els béns
necessaris per a subsistir són compartits.
• Comunitats igualitàries.

12. 7. Algunes definicions clàssiques de
política.
• La política com a control sobre les persones i recursos.
Seria polític tot fenomen vinculat a formes de poder o
domini sobre els altres (Maquiavel, Lasswell, Dahl),
imposant-los conductes que no serien espontàniament
adoptades.
• La política com a activitat desenvolupada a través d’un
sistema d’institucions públiques. Seria política tota
activitat dins de les institucions estables (bàsicament,
l’estat) autoritzades per a exercir una coacció sobre la
comunitat (Webber).

13. • La política com a activitat dirigida per valors d’ordre i equilibri
social. Seria política tota activitat encaminada al foment del bé
comú o de l’interès general, mitjançant la redistribució de valors
(Aristòtil, Tomàs de Aquino, Locke, Parsons, Easton).
• La política com a activitat vinculada a la defensa de la comunitat
contra una amenaça exterior. La preparació per a la guerra i
l’organització militar (amb les seves exigències de jerarquies,
disciplina, recursos fiscals i coacció) estaria en l’origen de l’activitat
política (Spencer, Gumplowicz). Aquest punt de vista ha influït
també en una concepció de la política interna, que és entesa com a
una lluita permanent “nosaltres – ells”, basada en la distinció “amic
– enemic” (Schmitt).

14. 8. Les tres dimensions de la política.
Estructura Procés Resultat
Sistema, ordre, institució,
regla.
Seqüència d’actes, sèrie de
conductes.
Política pública, intervenció
sobre les relacions socials.
Polity Politics Policy