Este documento trata sobre los minerales. Explica que los minerales son sólidos formados por la combinación de elementos en la corteza terrestre y que constituyen las rocas. Describe las propiedades de los minerales como el color, brillo, dureza y su clasificación en grupos como silicatos, no silicatos, óxidos, sulfuros y carbonatos. Explica que los minerales pueden tener un origen magmático, sedimentario o metamórfico y cómo se extraen a través de canteras y minas, así como
Este documento trata sobre los minerales. Explica que los minerales son sólidos formados por la combinación de elementos en la corteza terrestre y que constituyen las rocas. Describe las propiedades de los minerales como el color, brillo, dureza y su clasificación en grupos como silicatos, no silicatos, óxidos, sulfuros y carbonatos. Explica que los minerales pueden tener un origen magmático, sedimentario o metamórfico y cómo se extraen a través de canteras y minas, así como
Us presentem dos treballs que han fet alguns alumnes de 3rG. Un d’ells tracta sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències i l’altra tracta sobre petits consells a posar en pràctica a casa per tal d’afavorir el medi ambient.
Esperem que us agradin!
Autores “El canvi climàtic”: Judit Fonte I Ana M. Rodríguez.
us presentem dos treballs que han fet alguns alumnes de 3rG. Un d’ells tracta sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències i l’altra tracta sobre petits consells a posar en pràctica a casa per tal d’afavorir el medi ambient.
Esperem que us agradin!
Autores “El canvi climàtic”: Judit Fonte I Ana M. Rodríguez.
Us presentem dos treballs que han fet alguns alumnes de 3rG. Un d’ells tracta sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències i l’altra tracta sobre petits consells a posar en pràctica a casa per tal d’afavorir el medi ambient.
Esperem que us agradin!
Autores “El canvi climàtic”: Judit Fonte I Ana M. Rodríguez.
us presentem dos treballs que han fet alguns alumnes de 3rG. Un d’ells tracta sobre el canvi climàtic i les seves conseqüències i l’altra tracta sobre petits consells a posar en pràctica a casa per tal d’afavorir el medi ambient.
Esperem que us agradin!
Autores “El canvi climàtic”: Judit Fonte I Ana M. Rodríguez.
Substituint una bombeta incandescent per un altre de baix consum estalviem 225 kg de carbó. Elmón consumeix a diari 320.000 millonss de kWh, equivalen a 22 bombetes engegades sense parar per cada habitant del planeta. Es calcula de d’aquí 100 anys la humanitat triplicarà el consum.
Fins a 100 m.
Grisú, silicosi. Fins 1200 metres. Extracció remota (corrents d’aire o aigua)
Alts forns de Vizcaya. Destil.lació seca : carbó a altes tas. Gasificació : reacció roent amb vapor d’aigua
Impostos sobre benzines a EEUU : 10 cèntims/l; a Europa i Japó : 50 cèntims/l. A EEUU les imprtacions cobreixen actualment un 54% de les necessitats del país.
Torre de perforació de petrolieres marines en un vaixell mòbil “Polly Bristol”. El vaixell pot treballar mitjançant l’anomenat posicionament dinàmic. (manté la posició de perforació d’una manera automàtica mitjançant uns propulsors que s’oposen als corrents marins, a l’onatge i al vent).(fins ara no s’han depassat els 2000 m de làmina d’aigua). En aquest cas, però, es troba ancorat a la plataforma costanera prop de Sant Feliu de Guixols. 1er estudi geològic terreny (roques sedimentàries permeable, sorra), 2on torre de perforació : a) extracció per pressió de jaciment, (20%), b) per bombeig (40%), c) remota, per injecció d’aigua i gas a altes pressions
Plataforma estable de perforació del jaciment Casablanca (a l’alçada de Castelló). Muntada sobre una torre fixa sobre el fons marí, a 133 m de fondària. Hi són visibles les instal.lacions de perforació i explotació, els habitacles dels servidors, un heliport, etc.
Descobert el 1911 i amb 10.200 pous, el jaciment californià, li restan varis decenis de vida, però amb una producció de baixada.
Font no convencional : les sorres betuminoses (quitrà) a Canadà poden ajudar al problema de petroli, però l’extracció és cara i contaminant. Format fa milions d’anys a partir de filtracions de petroli subterrani, impregan més de 38.000 km quadrats. Té diposits estimats en més de 1,6 billones de contenidors de petroli (2 tones).
Aspirina (abans, ac, acetilsalisilic, salze)
Mitjançant gasoductes : p. 36-70 atm. A barna arriba d’Argelia........
Vaixells metaners: com a GNL (T:163ºC i volum reduït 600 cops)
C=300.000 km/h (vel.llum). Cada gram de massa que es transforma en energia :( 10 -3 Kg).(300.000.000 m/s) 2 =9.10 3 J
Nómbre màssic (A) : nombre de protons + neutrons = 238, Nombre atòmic (Z) : nombre de protons = 92. Les centrals amb urani natural o urani enriquit (3-4% U-235)
Mines d’Urani. Fàbrica de combustible a Salamanca : és en forma de pastilles de 1x1cm que s’introdueixen en beines metàl.liques del reactor nuclear
Isòtops de hidrògen: proti (H 1-1) (pral h de l’aigua); deuteri (H 2-1) (prové de l’aigua pesant), triti (H3-1) (de les roques). Formen He (4-2). Bomba atòmica, bomba d’hidrògen Futur : fusió freda (fins ara fracàs: extraure energia sense calentar) fusió calenta ( problema la temperatura 100 millons de graus, a aquesta tº tenim l’hidrògen forma vapor turbi amb càrregua elèctrica : plasma (dificil de produir i emmagatzemar)
Sistema d’emmagatzematge de residus nuclears d’alta activitat. Centre d’emmegatzematge a EL Cabril, Còrdova.
Protecció amb roba i eines. Amb guants de goma i plom manipulen la tapa d’un bidó de residus de baixa activitat.
A Kentucky, al voltant de 38.000 bidons d’urani esgotat. La contaminació de les aigües subterrànies ha obligat a instal.lar una xarxa de subministra d’aigua.
A Washington,(Hanford) els cercles senyalen l’emplaçament dels dos tancs subterranis que contenen residus radioactius de plutoni. En total hi ha 177 tancs amb 200.000 m 3 de residus que seran vitrificats.
Cràters oberts per probes nuclears que serveixen de cementiri de residus de baixa activitat a Nevada. Actualment les probes es fan mitjançant simuladors amb l’ordinador
36 països industrialitzats van signar el desembre de 1997 el Protocol de Kioto. El dosument tenia com a principal objactiu la redució global de les emissions de gas d’efecte hivernacle (GEI) un 5,2% respecte els nivells registrats el 1990. El suport definitiu al Protocol l’ha donat la sisena Cimera Climàtica (Cimera de Bonn), que es va celebrar entre els dies 16 i 27 de juliol de 2001. EEUU va decidir (Bush) trencar unilateralment el compromís que havia signat a Kioto. Per tal que firmessin altres països (canadà, Japó, Australia...) es va rebaixar de 5,2 a 1,8% la disminució en el termini que va de 2008 a 2012. El Panel Intergovernamental sobre el canvi climàtic (IPCC) recomana reduccions d’entre un 60-80% al llarg del segle 21 si es vol evitar la desestabilització del clima de la terra. Catalunya : drets d’emissió fets per CE, són de 11,1%. Per ara emet 13,6 % d?espanya.
Deposició seca i deposició humida. La pluja no contaminada és de naturalessa àcida (pH=5,6) degut al diòxid de carbó que conté. La pluja àcida en canvi té un pH que pot aribar a 3,5.