3. El crani és una estructura òssia
que es pot trobar en molts
animals que se serveixen d'un
bastiment per protegir l'encèfal.
Es poden distingir dues parts
diferenciades: el neurocrani, que
és el crani pròpiament dit, i
recobreix l'encèfal de l'exterior; i
l'esplencnocrani, d'on sorgeixen
les mandíbules. El crani,
juntament amb els ossos de la
cara, forma la calavera o cap ossi.
Una calavera sense
l'esplencnocrani és simplement
un crani; aquesta és la font d'un
error molt freqüent en l'ús de la
terminologia.
4. La escàpula (en llatí, furgar),
omòplat (del grec om, espatlla, i
plat, ample) és un os gran,
triangular i pla. Se situa a la part
posterior o dorsolateral del tòrax
segons l'espècie de què es tracti,
específicament en l'esquelet humà
es troba a la regió compresa entre
la segona i setena costella.
Connecta amb l'húmer (os del
braç) i amb la clavícula (en aquelles
espècies que posseeixen tal os) i
forma la part posterior dels
cinturons de l'espatlla.
5. L'húmer (del llatí, humerus)
és un os llarg que forma part
de l'esquelet apendicular
superior i que està ubicat
exactament a la regió del
braç.
S'articula a la part superior
amb l'escàpula, per mitjà de
l'articulació de l'espatlla (o
articulació glenohumeral) i a
la part inferior amb el cúbit i
amb el radi, per mitjà de
l'articulació del colze (o
articulació
humeroradioulnar).
6. El radi és un os situat a la part
externa de les extremitats
superiors dels vertebrats. Es
troba al costat del
cúbit, s'articula amb el cúbit, i
és més gruixut que aquest.
També s'articula amb l'húmer
i amb els ossos carp en
ambdós extrems.
7. El cúbit és l'os més llarg i medial de
l'avantbraç. És llarg, parell,
asimètric, irregular i format per un
cos prismàtic triangular; amb tres
cares, anterior, posterior i interna;
tres vores, anterior, posterior i
externa; i dos extrems, superior i
inferior.
Es troba al costat interior de
l'avantbraç; per amunt, s'articula
amb l'húmer i el radi, i per sota
amb l'os piramidal del carp i amb el
radi.
8. La pelvis és la regió anatòmica
més inferior del tronc. Sent
una cavitat, la pelvis és un
embut osteomuscular que
s'estreny cap a baix, limitat
pel sacre, el còccix i els
coxales (que formen la cintura
pelviana) i els músculs de la
paret abdominal inferior i del
perineu.
9. El fèmur és un os del membre
inferior, recte, llarg, asimètric,
format per un cos o diàfisi
prismàtica triangular, amb tres
cares, anterior i laterals; tres
marges, posterior, intern i externs i
dos extrems o epífisi articulars.
És l'os més llarg i fort de l'esquelet
humà. S'articula amb el coxal per
l'extrem superior, i amb la ròtula i
la tíbia per la part part més distal.
10. La tíbia és, després del fèmur, l'os
més gran del cos humà. Es troba en
la part anterior i interna de la
cama, paral·lela i a un costat del
peroné. S'articula amb el fèmur per
dalt, amb l'astràgal per baix i amb
el peroné per fora.
11. En anatomia, les costelles
(llat. costae) són ossos llargs i
corbs que s'articulen amb la
columna vertebral i amb
l'estèrnum formant la caixa
toràcica. Les costelles
envolten el tòrax (llat. thorax)
dels vertebrats, i protegeix els
pulmons, el cor, i altres òrgans
interns de la cavitat toràcica.
12. El peroné o fíbula és un os situat al
costat de la tíbia, amb la qual
queda connectada per dalt i per
baix. És més petit que la tíbia i, en
proporció a la seva longitud, el més
prim de tots els ossos llargs. La
seva extremitat superior és petita, i
se situa al darrera del cap de la
tíbia, a sota la ròtula i sense
formar-ne part. La seva extremitat
inferior s'inclina una mica cap
endavant, de manera que queda
en un pla anterior al de l'extremitat
superior; es projecta sota la tíbia i
forma la part lateral de l'articulació
del turmell.