ABSTRACT
José Alfosea Pastor (Santa Pola 1891 – Alacant 1964) was one of the most important musicians, within the tradition of band music, of the Southern regions of the País Valencià. A crucial player in the musical network of Alacant and Elx, this Santapoler – self-taught – actively participated in all varieties of the art of sound: composition, conducting, and interpretation. Today, when we celebrate the 50th anniversary of his death, his pieces constitute an important point of reference to which groups all over our country return.
This article offers a transversal approach to the production of Mestre Alfosea. Firstly, we shall offer a few biographical details. Secondly, we shall compile his musical pieces – in scores and recordings – and essays. Thirdly, we shall carry out a socio-musical analysis of his production. On the one hand we shall point out the more common formal and stylistic elements and, on the other, we shall relate his pieces to the socio-historical context and their uses and functions. Finally, we shall index and classify his work and present a catalogue proposal.
This proposal was born with the idea of giving value to, and incentives for the recording of, the unpublished pieces of José Alfosea Pastor – known in Santa Pola as “Mestre Alfosea” or “Mestre Castaño”. He was a musician of humble origins who became a teacher of the Banda Municipal d’Alacant, and who has been – and still is – a model and an example for many.
RESUM
José Alfosea Pastor (Santa Pola 1891 – Alacant 1964) fou un dels músics més importants, dins la tradició bandística, de les comarques del sud del País Valencià. Actor fonamental al teixit musical d’Alacant i Elx, aquest santapoler –de formació autodidacta– va participar activament en totes les vessants de l’art sonor: composició, direcció i interpretació. Avui, quan es compleixen 50 anys de la seua mort, les seues obres constitueixen un punt fonamental sobre el qual tornen agrupacions d’arreu del nostre país.
Amb el nostre treball pretenem realitzar un acostament transversal a la producció del mestre Alfosea. En primer lloc, presentarem unes breus notes biogràfiques. En segon lloc, reunirem les seues obres musicals –en format partitura i gravació fonogràfica– i assagístiques. En tercer lloc, realitzarem una anàlisi sociomusicològica de la seua producció. D’una banda, destacarem els elements formals i estilístics més habituals i, d’altra, posarem en relació les seus obres amb el context sociohistòric i els seus usos i funcions. Finalment, elaborarem una indexació i classificació de la seua obra i plantejarem una proposta de catàleg.
Aquesta comunicació –punt inicial d’un treball d’edició d’obres completes– neix amb la idea de posar en valor i incentivar la gravació de les obres inèdites de José Alfosea Pastor –el conegut a Santa Pola com “mestre Alfosea” o “mestre Castaño”.
ABSTRACT
José Alfosea Pastor (Santa Pola 1891 – Alacant 1964) was one of the most important musicians, within the tradition of band music, of the Southern regions of the País Valencià. A crucial player in the musical network of Alacant and Elx, this Santapoler – self-taught – actively participated in all varieties of the art of sound: composition, conducting, and interpretation. Today, when we celebrate the 50th anniversary of his death, his pieces constitute an important point of reference to which groups all over our country return.
This article offers a transversal approach to the production of Mestre Alfosea. Firstly, we shall offer a few biographical details. Secondly, we shall compile his musical pieces – in scores and recordings – and essays. Thirdly, we shall carry out a socio-musical analysis of his production. On the one hand we shall point out the more common formal and stylistic elements and, on the other, we shall relate his pieces to the socio-historical context and their uses and functions. Finally, we shall index and classify his work and present a catalogue proposal.
This proposal was born with the idea of giving value to, and incentives for the recording of, the unpublished pieces of José Alfosea Pastor – known in Santa Pola as “Mestre Alfosea” or “Mestre Castaño”. He was a musician of humble origins who became a teacher of the Banda Municipal d’Alacant, and who has been – and still is – a model and an example for many.
RESUM
José Alfosea Pastor (Santa Pola 1891 – Alacant 1964) fou un dels músics més importants, dins la tradició bandística, de les comarques del sud del País Valencià. Actor fonamental al teixit musical d’Alacant i Elx, aquest santapoler –de formació autodidacta– va participar activament en totes les vessants de l’art sonor: composició, direcció i interpretació. Avui, quan es compleixen 50 anys de la seua mort, les seues obres constitueixen un punt fonamental sobre el qual tornen agrupacions d’arreu del nostre país.
Amb el nostre treball pretenem realitzar un acostament transversal a la producció del mestre Alfosea. En primer lloc, presentarem unes breus notes biogràfiques. En segon lloc, reunirem les seues obres musicals –en format partitura i gravació fonogràfica– i assagístiques. En tercer lloc, realitzarem una anàlisi sociomusicològica de la seua producció. D’una banda, destacarem els elements formals i estilístics més habituals i, d’altra, posarem en relació les seus obres amb el context sociohistòric i els seus usos i funcions. Finalment, elaborarem una indexació i classificació de la seua obra i plantejarem una proposta de catàleg.
Aquesta comunicació –punt inicial d’un treball d’edició d’obres completes– neix amb la idea de posar en valor i incentivar la gravació de les obres inèdites de José Alfosea Pastor –el conegut a Santa Pola com “mestre Alfosea” o “mestre Castaño”.
Tractament del folklore en la música simfònica per a banda d'Amando Blanquer: Rituals i dances d'Algemesí i Tres dances valencianes
1. Alacant a 15 de Juny de 2018
Tractament del folklore en la música
simfònica per a banda d’Amando
Blanquer: Rituals i dances d’Algemesí
i Tres dances valencianes
Alumne: Rubén Penadés
Silvestre
Departament: Composició i cant
Especialitat: Composició
Tutor: Joan Alborch Miñana
Convocatòria: Ordinaria Juny
Escriu per afegir un peu de foto. Escriu per afegir un peu de foto.
2. Introducció
❖ Datació del tema
❖ Gènesi
❖ Contextualització
❖ Estat de la qüestió
❖ Justificació
❖ Selecció de la metodologia
❖ Objectius
3. 1 Breu ressenya biografica sobre Amando Blanquer
❖ Neix a Alcoi el 5 de febrer de 1935
❖ Estudià a París i a Roma amb
professors com Olivier Messiaen i
Gofredo Pretrassi
❖ Guanyà el premi Roma en 1962
❖ Fou catedràtic de contrapunt i
composició del CSMV
❖ Té un ampli catàleg d’obres de
diversos gèneres i estils, amb les
quals ha guanyat diversos premis i
distincions
❖ Morí a València el 7 de Juliol de 2005
4. 2 Anàlisi de l’obra Tres
dances valencianes
❖ Escrita originalment per a orquestra
entre els anys 1960 i 1961
❖ Instrumentada per a banda l’any 1964
❖ S’utilitza majoritariament material
provinent del folklore valencià
❖ Estructurada en tres moviments
dividits internament en formes
ternaries
6. 3 Anàlisi de les melodies en Tres dances valencianes
❖ Les melodies provenen
majoritariament de Peníscola, Alcoi i
altres poblacions properes a València
❖ No tots els temes de l’obra es
corresponen amb una melodia
popular específica
❖ La major part de les melodies a
l’igual que els temes, es
desenvolupen per graus conjunts
❖ Estan estructurades la major part
d’elles en frases de 8 compassos
❖ No sempre es respecta el compàs i la
tonalitat de les melodies populars
Exemple de l’ús de les melodies populars: Tractament del folklore en la
música simfònica per a banda d’Amando Blanquer: Rituals i dances
d’Algemesí i Tres dances valencianes - pàg. 42
7. 4 Anàlisi de l’obra Rituals
i dances d’Algemesí
❖ Escrita originalment per banda
simfònica l’any 1987
❖ Instrumentada per a orquestra el
mateix any
❖ Totes les melodies provenen dels
rituals de la festa de la Mare de Déu
de la Salut d’Algemesí
❖ Estructurada en quatre moviments
9. 5 Anàlisi de les melodies populars en Rituals i dances d’Algemesí
❖ Les melodies provenen dels balls
processonals que es realitzen durant la
festa de la Mare de Déu de la Salut
d’Algemesí
❖ Totes les melodies populars presents
són interpretades per la dolçaina i el
tabalet
❖ La major part de les melodies a l’igual
que els temes, es desenvolupen per
graus conjunts
❖ No sempre es respecta el compàs i la
tonalitat de les melodies populars
Exemple de l’ús de les melodies populars: Tractament del folklore en la música
simfònica per a banda d’Amando Blanquer: Rituals i dances d’Algemesí i Tres dances
valencianes - pàg. 89
10. 6 Síntesi dels recursos compositius utilitzats a les obres Tres dances
valencianes i Rituals i dances d’Algemesí
❖ Pedals harmònics
❖ Obstinats rítmic-harmònics
❖ Re-harmonització de les melodies
❖ Contrapunt: contramelodies, cànons, tema i variacions, etc
❖ Cèl·lules rítmiques-harmòniques
❖ Instrumentació i tonalitats com a elements per a evitar la repetició literal
de les melodies
❖ Modificació de la linia melòdica original
❖ Creació de melodies que passen per populars
11. Tractament del folklore en la música simfònica per a banda d’Amando Blanquer:
Rituals i dances d’Algemesí i Tres dances valencianes - pàg. 102
Exemples de recursos anteriorment mencionats
Tractament del folklore en la música simfònica per a banda d’Amando Blanquer: Rituals i
dances d’Algemesí i Tres dances valencianes - pàg. 102
Tractament del folklore en la música simfònica per a banda d’Amando Blanquer:
Rituals i dances d’Algemesí i Tres dances valencianes - pàg. 103 Tractament del folklore en la música simfònica per a banda d’Amando Blanquer:
Rituals i dances d’Algemesí i Tres dances valencianes - pàg. 101
12. 7 Presentació i anàlisi de
Reflexions sobre un
territori
❖ Estructurada en tres moviments
❖ L’estructura interna relacionada amb Rituals i dances
d’Algemesí
❖ Les melodies provenen majoritariament d’Ontinyent,
encara que també trobem melodies de Bocairent i Santa
Pola
❖ La plantilla instrumental es compon de: flautí, dues flautes,
dos oboès, corn anglés, dos fagots, requint, dos clarinets
principals, clarinets primers, clarinets segons, clarinets tercers,
dos saxos alts, dos saxos tenors, saxo baríton, quatre trompes,
tres trompetes, tres trombons, dos fiscorns, dos bombardins,
tubes, timbals, dos papers de percussió indeterminada, lira i
xilòfon.