Característiques:
• L’edat mitjanava del segle V fins al segle XV. Comença des de
la caiguda de l’Imperi Roma fins la caiguda de Constantinoble i
el descubrimiento d’Amèrica.
• La societat estava organizada per 5 estaments:
Rei
Nobles
Eclesiàstics
————————
Artesans
Paseos
3.
Art medieval:
ABSIS CENTRALDE SANT CLIMENT DE TAÜLL
Feta a l'església de Sant Climent de Taüll l’any 1123
Autor: Mestre de Taüll (identitat desconeguda)
MAESTÀ DE LA CATEDRAL DE SIENA
Feta per a la Catedral de Siena entre els anys 1308 i 1311
Autor: Duccio di Buoninsegna
4.
Música religiosa:
El GREGORIÀés el cant de l’Església Catòlica que utilitza només culte. S’anomena Cant Gregorià
en honor al papa San Gregori I el Magne (540-604)
Característiques:
• És música vocal , cantada a capella sense acompanyament d’instruments.
• Es canta a l’uníson.
• Es canta amb ritme lliure i flexible (no utilitza esquemes melòdics sinó que està determinat pel
text).
• És una música modal (escrita sobre unes escales que reben el nom de modes)
• El text està en llatí .
• És música Religiosa .
• La majoria de les obres són anònimes .
5.
Música religiosa:
Tipus perla relació text-música:
Sil·làbica : A cada síl·laba li correspon una nota.
Neumàtica : A cada síl·laba li correspon 2 ó 3 notes.
Melismàtic : A cada síl·laba li correspon moltes notes (més de 3).
6.
La notació musical:
Lanotació musical és qualsevol sistema
d’escriptura utilitzat per representar una peça
musical, fent que un intèrpret la toqui de la
manera desitjada pel compositor.
El desenvolupament de la notació musical
deriva del monjo Guido d’Arezzo, que va
introduir el pentagrama i va donar nom a les
notes; per a que no canvies la melodia.
Característiques: Té notació quadrada / No té
compás / Té tetragrama (4 línies)
7.
La música profana:
Elstrobadors: eren poetes i músics. Canten en llengua vernacle i el tema
dels poemes sol ser amor a una dama. El cant trobadoresc és monòdic,
acompanyat d’instruments, masculí i femení artística, compositors coneguts,
expressa emocions i sentiments i és de caràcter sensual
Els joglars eren músics ambulants, acròbates, mags, comediants,... que
cantaven cançons d’altres trobadors.
Els goliards eren monjos que abandonaven la seva vida religiosa i es
dediquen a cantar en tavernes, en llatí aprofitant el seu coneixement cultural
per escriure les cançons.