INFORMACIÓ DEL BALLET

1. EL BALLET
Un ballet és una peça musical composta especialment per a ser interpretada a
través de la dansa. També és el nom popular amb què es coneix la dansa
clàssica en general i les seves coreografies.
Tots els moviments de la dansa clàssica es descomponen en posicions amb
una descripció molt acurada i estricta. Totes les posicions de cada part del cos,
així com els braços, tenen un nom, que en ballet sol ser en francès (a la dansa
moderna i contemporània, els que no estan presos de la clàssica són
en anglès, per exemple). A la dansa clàssica les cames estan sempre en
"andeor" (dehors, veu francesa per dir cap enfora) que significa que les cames
uneixen la seva banda de darrere -els talons, la banda de darrere dels genolls,
els engonals són completament oberts- en comptes d'estar paral·leles. Els
genolls sempre estan sobre les puntes dels peus i les espatlles sobre els
malucs. Els peus sempre estan estirats, com una prolongació de la cama. Les
cames i els braços es mouen delicadament. El cap i les mans també ballen. La
cara no pot mostrar esforç ni cap emoció que no correspongui al personatge
que s'interpreta.
Hi ha bàsicament dues escoles, l'anglesa (Royal Academy) i la russa. A la
primera els moviments de les mans són lleugerament més afectats i
teatralitzats (també més femenins a les dones) mentre que a la segona solen
ser més sobris i naturals. L'estil particular de cada ballarí és diferent, segons la
seva personalitat, els seus mestres directes i la gent amb qui ha treballat. En
general però, les diferències entre uns i altres són més subtils que a la dansa
moderna i contemporània, que van néixer precisament de voler expressar
encara més la pròpia individualitat.
COREÒGRAFS
Els coreògrafs sempre són a més, o almenys han estat prèviament, ballarins.
Els principals coreògrafs de l'escola russa del primer quart del segle
XX foren Michel Fokine, Tamara Karsavina, Vàtslav Nijinski, Anna Pàvlova,
Leonid Mjassin, George Balanchine i Serge Lifar. Més endavant l'escola russa
encara ha aportat grans coreógrafs com per exemple Rudolf Nurèiev. Pel que
fa a l'escola anglesa, Ninette De Valois i Frederick Ashton, per exemple, han
estat directors del Royal Ballet de Londres. Cal destacar també les innovacions
de l'estatunidenca Isadora Duncan i del belga Maurice Béjart.
Als Països Catalans es pot destacar la feina realitzada per Joan Magriñà, Marta
Almirall i Elizalde, Ramon Oller i David Campos.