This document appears to be a calendar listing the months from January to December 2015 in Latin. It includes the Latin names for each month of the year along with the year designation "MMXV" which represents 2015 in Roman numerals.
Este documento analiza la letrilla satírica "Poderoso caballero es don Dinero" escrita por Francisco de Quevedo a principios del siglo XVII. Quevedo critica la sociedad española de la época, donde el verdadero poder recaía en quienes tenían más dinero, no en los títulos nobiliarios. La letrilla emplea la ironía para personificar al dinero como un noble todopoderoso. Siguiendo la métrica típica del género, se compone de estrofas octosílabas con rima
Este soneto de Garcilaso de la Vega trata sobre el tema del carpe diem, o aprovechar el tiempo. El poeta le pide a su amada que coja el fruto de su juventud antes de que llegue la vejez, comparando su belleza a la primavera y advirtiéndole que la vida se le irá desvaneciendo con el paso del tiempo, como una flor. El poema describe la piel y el cabello de la mujer, y contrasta su juventud con la vejez que se avecina. Se compone de 14 versos endecas
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Tot els camins porten a roma
1. Tot els camins porten a roma
2.1_ Les vies romanes
1. Per que els romans van construir correteres?
Els romans van ser la primera civilització que va projectar una extensa xarxa de vies de comunicació.
2. Explica els diferents tipus de vies que tenien els romans.
Via camí força ampla per a carros
Iter camí per anar a peu, amb un animal de càrrega o amb llitera
Actuscamí per a un sol vehicle o animal de carrega
Semitacamí petit
3. Què és fa avui en dia per construir una carretera?
Quan es decideix construir una carretera ,un equip d’enginyers estudia els possibles traçats, els impactes socials i ambientals sobre el territori i finalment es decideix el lloc més idoni per on ha de passar. És una tasca planificada i estudiada.
4. Com ho feien els romans?
Els romans, tot i que no tenien el títol universitari d’enginyeria, es van adonar que per construir una via calia buscar el millor i més fàcil traçat. Dibuixaven el recorregut en línia recta, un cop decidit el traçat, ja es podia començar la construcció, normalment feia l’exèrcit perquè coneixia pam a pam tot el territori romà.
5. Fes un dibuix i una explicació de la construcció d’una via romana.
Delimitaven l’amplada de la via,
fent dos solcs que recobrien amb
dies fileres de pedres.
Excavaven un canal entre les dies
fileres de pedres i posaven una
primera capa de pedres.
Posaven una altra capa de sorra i de
grava
Recobrien aquestes capes amb
pedres triturades o bé lloses de
pedra.
2. 6. Que significa la frase “tots els camins porten a roma” ?
Es deu al fet que la majoria de vies romanes unien un punt qualsevol de l’imperi romà amb la cuitat de romà.
7. Quin era el punt zero de la xarxa urinària?
Així, roma esdevé el punt zero aquesta xarxa, que va arribar a tenir uns 85000 quilòmetres.
8. Quin nom tenia la via?
Corresponia al del seu constructor, i aquest nom podia canviar quan la via era reconstruïda al cap d’un temps. Així , la via Appia deu al seu nom a Appius Claudius Caecus, la Cia Aurèlia a Caius Airelius Cotta, i així totes les altres.
9. Que eren els mil·laris?
Una mena de monòlits de pedra en forma cilíndrica d’uns 2 metres d’alçada.
10. I el mil·lari daurat?
A roma hi havia un mil·lari daurat on hi havia escrites en milles les distàncies que separaven roma de les principals ciutats del món romà.
11. Com es feien els desplaçaments?
Es feien a peu, a cavall o bé a carro, per tant en distancies grans es tardaven uns quants dies per arribar al lloc desitjat.
12. Que son els hostatgeries?
On poden passar la nit i menjar. Eren locals bastant mediocres, destartalats, on només s’aturaven aquelles persones que no tenien ni parents ni amics en alguna casa propera.
13. Situa en un mapa la via augusta (anotant els noms de cuitats importants).
Gades Tarraco Rotea Ad fines Orippo Barcino Cartago nova Baetulo Saetabis Lluro Valentia Blandae Saguntum Gerunda Dertosa
3. 14. Quin es l’altre nom d’aquesta via.
Hercúlia o via Heràclea, i també el camí Anníbal.
15. Què és la via del Capsacosta?
Tenia la funció d’unir de nord a sud la península Ibérica, passant per algunes de les cuitats més importants d’Hispania. Però h havia en aquest territori moltes altres ciutats i poblets que calia unir entre si i amb la via principal, per fer possible el poblament i el control econòmic i administratiu. per aquest motiu es va fer necessari l’elevat nombre de vies secundaries existents.
16. Per que es va construir?
Per les dificultats del terreny va suposar una gran despesa? Sembla que la funció d’aquesta via no era comunicar establiments agrícoles, ja que la configuració de la comarca no era apta per aquesta activitat. Tampoc no hi havia cap motiu militat, ja que no es tractava d’un lloc estratègic. Es creu que l’única funció era la comunicació amb unes mines de plata i ferro existents a l’actual Catalunya nord.
2.2 _ Els ponts romans
17. Quant es construïen ponts?
Procuraven anar en línia recta, es trobaven amb un riu o un barranc, havien de planificar la construcció d’un pont. Si es tractava d’un rierol, feien un gual amb fusta. Però si el riu era cabalós calia una bona construcció de pedra.
18. com es construïa un pont?
Buscar el pas mes convenient per fer el pont buscaven el pas de riu mes estret amb menys fondària i amb un terreny més sòlid
Un cop decidit el traçat marcaven el lloc on anirien els pilars i es començaven a der els fonaments.
A mesura que van fer avenços amb les tècniques constructives, van aconseguir situar els pilars al mig del riu permet construir els ponts més esvelts i amb diversos arcs.
Després de fer els fonaments s’aixecaven es pilar amb grans contraforts. Els fusters feien els arc que es recobrien de blocs de pedra i així s’acabava de construït el pont.
4. 19. Existien les grues en temps dels romans? Com eren? Il·lustra-les.
Sí, solien ser de fusta i funcionaven gràcies a una roda que diversos homes la feien girar. D’aquesta manera podien pujar objectes pesats a la part mes alta de la construcció.
2.3_ Altres obres d’enginyeria
20. Descriu un aqüeducte amb il·lustracions.
Canal cobert fet de pedra, per on passava l’aigua gracies a un pendent moderat.
21. El transport de grans mercaderies, com es feia? Per què?
Es solia fer per mar, ja que era l’únic mitja per arribar a alguns llocs concrets, era ràpid i els vaixells tenien més capacitat de càrrega que els carruatges.
22. Perills de la navegació:
El temps que es feia a l’hivern no era favorable a la navegació en alguns indrets, ni tampoc als vents de mar Mediterrani.
Als mariners si les mercaderies que transportaven eren de valor, ja que els pirates podien assaltar el vaixell
S’havia d’anar en compte de no xocar contra caps i esculls de terra, ja que els nàufrags corrien el perill de ser convertits en esclaus per qui els recollís, o bé podien morir sense ser enterrats , cosa que atemoria als romans a causa de les seves creences.
23. Com subsanaven alguns perills els romans?
Van construir els fars en punts estratègics del seu territori . Així els mariners sabien que s’acostava a la costa
5. 24. Com es la torre d’Hèrcules?
Han existit diversos fars en tota la costa de l’imperi romà, a Italià, Anglaterra, França, Hispania, etc... alguns totalment destruïts. No obstant això, de tots els fars romans el més famós es la torre de Hèrcules a la Corunya encara esta en funcionament.