SlideShare a Scribd company logo
Tot els camins porten a roma 
2.1_ Les vies romanes 
1. Per que els romans van construir correteres? 
Els romans van ser la primera civilització que va projectar una extensa xarxa de vies de comunicació. 
2. Explica els diferents tipus de vies que tenien els romans. 
 Via camí força ampla per a carros 
 Iter camí per anar a peu, amb un animal de càrrega o amb llitera 
 Actuscamí per a un sol vehicle o animal de carrega 
 Semitacamí petit 
3. Què és fa avui en dia per construir una carretera? 
Quan es decideix construir una carretera ,un equip d’enginyers estudia els possibles traçats, els impactes socials i ambientals sobre el territori i finalment es decideix el lloc més idoni per on ha de passar. És una tasca planificada i estudiada. 
4. Com ho feien els romans? 
Els romans, tot i que no tenien el títol universitari d’enginyeria, es van adonar que per construir una via calia buscar el millor i més fàcil traçat. Dibuixaven el recorregut en línia recta, un cop decidit el traçat, ja es podia començar la construcció, normalment feia l’exèrcit perquè coneixia pam a pam tot el territori romà. 
5. Fes un dibuix i una explicació de la construcció d’una via romana. 
 Delimitaven l’amplada de la via, 
fent dos solcs que recobrien amb 
dies fileres de pedres. 
 Excavaven un canal entre les dies 
fileres de pedres i posaven una 
primera capa de pedres. 
 Posaven una altra capa de sorra i de 
grava 
 Recobrien aquestes capes amb 
pedres triturades o bé lloses de 
pedra.
6. Que significa la frase “tots els camins porten a roma” ? 
Es deu al fet que la majoria de vies romanes unien un punt qualsevol de l’imperi romà amb la cuitat de romà. 
7. Quin era el punt zero de la xarxa urinària? 
Així, roma esdevé el punt zero aquesta xarxa, que va arribar a tenir uns 85000 quilòmetres. 
8. Quin nom tenia la via? 
Corresponia al del seu constructor, i aquest nom podia canviar quan la via era reconstruïda al cap d’un temps. Així , la via Appia deu al seu nom a Appius Claudius Caecus, la Cia Aurèlia a Caius Airelius Cotta, i així totes les altres. 
9. Que eren els mil·laris? 
Una mena de monòlits de pedra en forma cilíndrica d’uns 2 metres d’alçada. 
10. I el mil·lari daurat? 
A roma hi havia un mil·lari daurat on hi havia escrites en milles les distàncies que separaven roma de les principals ciutats del món romà. 
11. Com es feien els desplaçaments? 
Es feien a peu, a cavall o bé a carro, per tant en distancies grans es tardaven uns quants dies per arribar al lloc desitjat. 
12. Que son els hostatgeries? 
On poden passar la nit i menjar. Eren locals bastant mediocres, destartalats, on només s’aturaven aquelles persones que no tenien ni parents ni amics en alguna casa propera. 
13. Situa en un mapa la via augusta (anotant els noms de cuitats importants). 
Gades Tarraco Rotea Ad fines Orippo Barcino Cartago nova Baetulo Saetabis Lluro Valentia Blandae Saguntum Gerunda Dertosa
14. Quin es l’altre nom d’aquesta via. 
Hercúlia o via Heràclea, i també el camí Anníbal. 
15. Què és la via del Capsacosta? 
Tenia la funció d’unir de nord a sud la península Ibérica, passant per algunes de les cuitats més importants d’Hispania. Però h havia en aquest territori moltes altres ciutats i poblets que calia unir entre si i amb la via principal, per fer possible el poblament i el control econòmic i administratiu. per aquest motiu es va fer necessari l’elevat nombre de vies secundaries existents. 
16. Per que es va construir? 
Per les dificultats del terreny va suposar una gran despesa? Sembla que la funció d’aquesta via no era comunicar establiments agrícoles, ja que la configuració de la comarca no era apta per aquesta activitat. Tampoc no hi havia cap motiu militat, ja que no es tractava d’un lloc estratègic. Es creu que l’única funció era la comunicació amb unes mines de plata i ferro existents a l’actual Catalunya nord. 
2.2 _ Els ponts romans 
17. Quant es construïen ponts? 
Procuraven anar en línia recta, es trobaven amb un riu o un barranc, havien de planificar la construcció d’un pont. Si es tractava d’un rierol, feien un gual amb fusta. Però si el riu era cabalós calia una bona construcció de pedra. 
18. com es construïa un pont? 
 Buscar el pas mes convenient per fer el pont  buscaven el pas de riu mes estret amb menys fondària i amb un terreny més sòlid 
 Un cop decidit el traçat marcaven el lloc on anirien els pilars i es començaven a der els fonaments. 
 A mesura que van fer avenços amb les tècniques constructives, van aconseguir situar els pilars al mig del riu permet construir els ponts més esvelts i amb diversos arcs. 
 Després de fer els fonaments s’aixecaven es pilar amb grans contraforts. Els fusters feien els arc que es recobrien de blocs de pedra i així s’acabava de construït el pont.
19. Existien les grues en temps dels romans? Com eren? Il·lustra-les. 
Sí, solien ser de fusta i funcionaven gràcies a una roda que diversos homes la feien girar. D’aquesta manera podien pujar objectes pesats a la part mes alta de la construcció. 
2.3_ Altres obres d’enginyeria 
20. Descriu un aqüeducte amb il·lustracions. 
Canal cobert fet de pedra, per on passava l’aigua gracies a un pendent moderat. 
21. El transport de grans mercaderies, com es feia? Per què? 
Es solia fer per mar, ja que era l’únic mitja per arribar a alguns llocs concrets, era ràpid i els vaixells tenien més capacitat de càrrega que els carruatges. 
22. Perills de la navegació: 
 El temps que es feia a l’hivern no era favorable a la navegació en alguns indrets, ni tampoc als vents de mar Mediterrani. 
 Als mariners si les mercaderies que transportaven eren de valor, ja que els pirates podien assaltar el vaixell 
 S’havia d’anar en compte de no xocar contra caps i esculls de terra, ja que els nàufrags corrien el perill de ser convertits en esclaus per qui els recollís, o bé podien morir sense ser enterrats , cosa que atemoria als romans a causa de les seves creences. 
23. Com subsanaven alguns perills els romans? 
Van construir els fars en punts estratègics del seu territori . Així els mariners sabien que s’acostava a la costa
24. Com es la torre d’Hèrcules? 
Han existit diversos fars en tota la costa de l’imperi romà, a Italià, Anglaterra, França, Hispania, etc... alguns totalment destruïts. No obstant això, de tots els fars romans el més famós es la torre de Hèrcules a la Corunya  encara esta en funcionament.

More Related Content

What's hot

Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romaTots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma
vsp20
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
jessymery
 
Els ponts romans
Els ponts romansEls ponts romans
Els ponts romansncabre5
 
Dossier visita Històries del mar
Dossier visita Històries del marDossier visita Històries del mar
Dossier visita Històries del mar
Museu Marítim de Barcelona
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romanselenaaaaa
 
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolDossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Museu Marítim de Barcelona
 
Tortosa ciutat de l'Ebre
Tortosa ciutat de l'EbreTortosa ciutat de l'Ebre
Tortosa ciutat de l'Ebre
MariaJose Ariño
 
Dossier a tota vela
Dossier a tota velaDossier a tota vela
Dossier a tota vela
Museu Marítim de Barcelona
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts RomansbeeRtaa
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
elenaaaaa
 
Port comercial (mestre)
Port comercial (mestre) Port comercial (mestre)
Port comercial (mestre)
Museu Marítim de Barcelona
 
Aquaductes Romans
Aquaductes RomansAquaductes Romans
Aquaductes Romans
jonymr.93
 
Viesicamins
ViesicaminsViesicamins
ViesicaminsSergi
 
Reials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de BarcelonaReials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de Barcelona
llgenesca
 

What's hot (20)

Tots els camins porten a roma
Tots els camins porten a romaTots els camins porten a roma
Tots els camins porten a roma
 
Imatge del món
Imatge del mónImatge del món
Imatge del món
 
Vies Romanes
Vies RomanesVies Romanes
Vies Romanes
 
Els ponts romans
Els ponts romansEls ponts romans
Els ponts romans
 
Dossier visita Històries del mar
Dossier visita Històries del marDossier visita Històries del mar
Dossier visita Històries del mar
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Els camins dels romans
Els camins dels romansEls camins dels romans
Els camins dels romans
 
Material mestres grimaldi
Material mestres grimaldiMaterial mestres grimaldi
Material mestres grimaldi
 
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís MonturiolDossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
Dossier Navegació submarina i Narcís Monturiol
 
Tortosa ciutat de l'Ebre
Tortosa ciutat de l'EbreTortosa ciutat de l'Ebre
Tortosa ciutat de l'Ebre
 
Dossier a tota vela
Dossier a tota velaDossier a tota vela
Dossier a tota vela
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Migracions
MigracionsMigracions
Migracions
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Port comercial (mestre)
Port comercial (mestre) Port comercial (mestre)
Port comercial (mestre)
 
El proveïment d’aigua
El proveïment d’aiguaEl proveïment d’aigua
El proveïment d’aigua
 
Aquaductes Romans
Aquaductes RomansAquaductes Romans
Aquaductes Romans
 
Viesicamins
ViesicaminsViesicamins
Viesicamins
 
Els aqüeductes
Els aqüeductesEls aqüeductes
Els aqüeductes
 
Reials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de BarcelonaReials Drassanes de Barcelona
Reials Drassanes de Barcelona
 

Similar to Tot els camins porten a roma

Tots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptxTots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptx
Mireia449715
 
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).pptLa ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
Mireia449715
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanesncabre5
 
Aigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llatiAigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llatia27
 
Power Point Llatí
Power Point LlatíPower Point Llatí
Power Point Llatí
ainetaaa17
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
Pilar Conesa Turon
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanesncabre5
 
Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.ncabre5
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romanselenaaaaa
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1jmsosesmit
 
Aprenem a navegar (mestre)
Aprenem a navegar (mestre)Aprenem a navegar (mestre)
Aprenem a navegar (mestre)
Museu Marítim de Barcelona
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.balansatcinque
 
Nuevo PresentacióN De Microsoft Power Point
Nuevo PresentacióN De Microsoft Power PointNuevo PresentacióN De Microsoft Power Point
Nuevo PresentacióN De Microsoft Power Point
andreaaa padilla
 
La navegació tradicional (mestre)
La navegació tradicional (mestre) La navegació tradicional (mestre)
La navegació tradicional (mestre)
Museu Marítim de Barcelona
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaelax5
 
Roma
RomaRoma
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterrània
eduardriudavets
 

Similar to Tot els camins porten a roma (20)

Tots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptxTots els camins porten a Roma MB.pptx
Tots els camins porten a Roma MB.pptx
 
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).pptLa ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
La ciutat romana IV-MB (vies, aigua...).ppt
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanes
 
Aigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llatiAigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llati
 
Power Point Llatí
Power Point LlatíPower Point Llatí
Power Point Llatí
 
Itin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdfItin. 12 socials.pdf
Itin. 12 socials.pdf
 
Vies romanes
Vies romanesVies romanes
Vies romanes
 
Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.Obres públiques al món romà.
Obres públiques al món romà.
 
Ponts Romans
Ponts RomansPonts Romans
Ponts Romans
 
Latin
LatinLatin
Latin
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Aprenem a navegar (mestre)
Aprenem a navegar (mestre)Aprenem a navegar (mestre)
Aprenem a navegar (mestre)
 
Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.Arquitectura i urbanisme.
Arquitectura i urbanisme.
 
Nuevo PresentacióN De Microsoft Power Point
Nuevo PresentacióN De Microsoft Power PointNuevo PresentacióN De Microsoft Power Point
Nuevo PresentacióN De Microsoft Power Point
 
La navegació tradicional (mestre)
La navegació tradicional (mestre) La navegació tradicional (mestre)
La navegació tradicional (mestre)
 
Cultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romanaCultura i civilitzacio romana
Cultura i civilitzacio romana
 
Romans
RomansRomans
Romans
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
Presentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterràniaPresentació història mar mediterrània
Presentació història mar mediterrània
 

More from jazminbuzzalino1

Calendari2015
Calendari2015Calendari2015
Calendari2015
jazminbuzzalino1
 
Espectacles i oci roma
Espectacles i oci romaEspectacles i oci roma
Espectacles i oci roma
jazminbuzzalino1
 
Poderoso caballero es don dinero
Poderoso caballero es don dineroPoderoso caballero es don dinero
Poderoso caballero es don dinero
jazminbuzzalino1
 
Fúria de titanes
Fúria de titanes Fúria de titanes
Fúria de titanes
jazminbuzzalino1
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
jazminbuzzalino1
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
jazminbuzzalino1
 
Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
jazminbuzzalino1
 
Soneto xxiii de garcilaso de la vega
Soneto xxiii de garcilaso de la vegaSoneto xxiii de garcilaso de la vega
Soneto xxiii de garcilaso de la vega
jazminbuzzalino1
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
jazminbuzzalino1
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayojazminbuzzalino1
 
Power troia
Power troiaPower troia
Power troia
jazminbuzzalino1
 
Trabajo carpe diem mites
Trabajo carpe diem mitesTrabajo carpe diem mites
Trabajo carpe diem mites
jazminbuzzalino1
 
País basc
País bascPaís basc
País basc
jazminbuzzalino1
 
Ciudades 5
Ciudades 5Ciudades 5
Ciudades 5
jazminbuzzalino1
 
Cronologia
CronologiaCronologia
Cronologia
jazminbuzzalino1
 
Arbre genealògic
Arbre genealògicArbre genealògic
Arbre genealògic
jazminbuzzalino1
 
La guerra de troia
La guerra de troiaLa guerra de troia
La guerra de troia
jazminbuzzalino1
 
Veritatem die
Veritatem dieVeritatem die
Veritatem die
jazminbuzzalino1
 
mitologia i la guerra de troia
mitologia i  la guerra de troiamitologia i  la guerra de troia
mitologia i la guerra de troia
jazminbuzzalino1
 

More from jazminbuzzalino1 (19)

Calendari2015
Calendari2015Calendari2015
Calendari2015
 
Espectacles i oci roma
Espectacles i oci romaEspectacles i oci roma
Espectacles i oci roma
 
Poderoso caballero es don dinero
Poderoso caballero es don dineroPoderoso caballero es don dinero
Poderoso caballero es don dinero
 
Fúria de titanes
Fúria de titanes Fúria de titanes
Fúria de titanes
 
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològicMots i expressions catalanes amb component mitològic
Mots i expressions catalanes amb component mitològic
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
Política i dret romans
Política i dret romansPolítica i dret romans
Política i dret romans
 
Soneto xxiii de garcilaso de la vega
Soneto xxiii de garcilaso de la vegaSoneto xxiii de garcilaso de la vega
Soneto xxiii de garcilaso de la vega
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
Percy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayoPercy jackson y el ladrón del rayo
Percy jackson y el ladrón del rayo
 
Power troia
Power troiaPower troia
Power troia
 
Trabajo carpe diem mites
Trabajo carpe diem mitesTrabajo carpe diem mites
Trabajo carpe diem mites
 
País basc
País bascPaís basc
País basc
 
Ciudades 5
Ciudades 5Ciudades 5
Ciudades 5
 
Cronologia
CronologiaCronologia
Cronologia
 
Arbre genealògic
Arbre genealògicArbre genealògic
Arbre genealògic
 
La guerra de troia
La guerra de troiaLa guerra de troia
La guerra de troia
 
Veritatem die
Veritatem dieVeritatem die
Veritatem die
 
mitologia i la guerra de troia
mitologia i  la guerra de troiamitologia i  la guerra de troia
mitologia i la guerra de troia
 

Recently uploaded

Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Institut-Escola Les Vinyes
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
Ernest Lluch
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
SuperAdmin9
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
Ernest Lluch
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
LLuelles Perera Maria del Mar
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
Ernest Lluch
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Daniel Fernández
 

Recently uploaded (7)

Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3TExhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
Exhibició pública - Programa de mà - 2324 3T
 
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdfINFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
INFORME_LLISTA_ESPERA_OME_LLISTA_ESPERA.pdf
 
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25Oferta definitiva de places Curs 2024-25
Oferta definitiva de places Curs 2024-25
 
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdfINFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
INFORME_PREINSCRITES_OME_INFORME_PREINSCRITES_OME.pdf
 
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
Implica't+ amb la Carta de la Terra i l'Agenda 2030
 
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdfINFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
INFORME_OFERTA_OME_INFORME_OFERTA (1).pdf
 
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsViceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatins
 

Tot els camins porten a roma

  • 1. Tot els camins porten a roma 2.1_ Les vies romanes 1. Per que els romans van construir correteres? Els romans van ser la primera civilització que va projectar una extensa xarxa de vies de comunicació. 2. Explica els diferents tipus de vies que tenien els romans.  Via camí força ampla per a carros  Iter camí per anar a peu, amb un animal de càrrega o amb llitera  Actuscamí per a un sol vehicle o animal de carrega  Semitacamí petit 3. Què és fa avui en dia per construir una carretera? Quan es decideix construir una carretera ,un equip d’enginyers estudia els possibles traçats, els impactes socials i ambientals sobre el territori i finalment es decideix el lloc més idoni per on ha de passar. És una tasca planificada i estudiada. 4. Com ho feien els romans? Els romans, tot i que no tenien el títol universitari d’enginyeria, es van adonar que per construir una via calia buscar el millor i més fàcil traçat. Dibuixaven el recorregut en línia recta, un cop decidit el traçat, ja es podia començar la construcció, normalment feia l’exèrcit perquè coneixia pam a pam tot el territori romà. 5. Fes un dibuix i una explicació de la construcció d’una via romana.  Delimitaven l’amplada de la via, fent dos solcs que recobrien amb dies fileres de pedres.  Excavaven un canal entre les dies fileres de pedres i posaven una primera capa de pedres.  Posaven una altra capa de sorra i de grava  Recobrien aquestes capes amb pedres triturades o bé lloses de pedra.
  • 2. 6. Que significa la frase “tots els camins porten a roma” ? Es deu al fet que la majoria de vies romanes unien un punt qualsevol de l’imperi romà amb la cuitat de romà. 7. Quin era el punt zero de la xarxa urinària? Així, roma esdevé el punt zero aquesta xarxa, que va arribar a tenir uns 85000 quilòmetres. 8. Quin nom tenia la via? Corresponia al del seu constructor, i aquest nom podia canviar quan la via era reconstruïda al cap d’un temps. Així , la via Appia deu al seu nom a Appius Claudius Caecus, la Cia Aurèlia a Caius Airelius Cotta, i així totes les altres. 9. Que eren els mil·laris? Una mena de monòlits de pedra en forma cilíndrica d’uns 2 metres d’alçada. 10. I el mil·lari daurat? A roma hi havia un mil·lari daurat on hi havia escrites en milles les distàncies que separaven roma de les principals ciutats del món romà. 11. Com es feien els desplaçaments? Es feien a peu, a cavall o bé a carro, per tant en distancies grans es tardaven uns quants dies per arribar al lloc desitjat. 12. Que son els hostatgeries? On poden passar la nit i menjar. Eren locals bastant mediocres, destartalats, on només s’aturaven aquelles persones que no tenien ni parents ni amics en alguna casa propera. 13. Situa en un mapa la via augusta (anotant els noms de cuitats importants). Gades Tarraco Rotea Ad fines Orippo Barcino Cartago nova Baetulo Saetabis Lluro Valentia Blandae Saguntum Gerunda Dertosa
  • 3. 14. Quin es l’altre nom d’aquesta via. Hercúlia o via Heràclea, i també el camí Anníbal. 15. Què és la via del Capsacosta? Tenia la funció d’unir de nord a sud la península Ibérica, passant per algunes de les cuitats més importants d’Hispania. Però h havia en aquest territori moltes altres ciutats i poblets que calia unir entre si i amb la via principal, per fer possible el poblament i el control econòmic i administratiu. per aquest motiu es va fer necessari l’elevat nombre de vies secundaries existents. 16. Per que es va construir? Per les dificultats del terreny va suposar una gran despesa? Sembla que la funció d’aquesta via no era comunicar establiments agrícoles, ja que la configuració de la comarca no era apta per aquesta activitat. Tampoc no hi havia cap motiu militat, ja que no es tractava d’un lloc estratègic. Es creu que l’única funció era la comunicació amb unes mines de plata i ferro existents a l’actual Catalunya nord. 2.2 _ Els ponts romans 17. Quant es construïen ponts? Procuraven anar en línia recta, es trobaven amb un riu o un barranc, havien de planificar la construcció d’un pont. Si es tractava d’un rierol, feien un gual amb fusta. Però si el riu era cabalós calia una bona construcció de pedra. 18. com es construïa un pont?  Buscar el pas mes convenient per fer el pont  buscaven el pas de riu mes estret amb menys fondària i amb un terreny més sòlid  Un cop decidit el traçat marcaven el lloc on anirien els pilars i es començaven a der els fonaments.  A mesura que van fer avenços amb les tècniques constructives, van aconseguir situar els pilars al mig del riu permet construir els ponts més esvelts i amb diversos arcs.  Després de fer els fonaments s’aixecaven es pilar amb grans contraforts. Els fusters feien els arc que es recobrien de blocs de pedra i així s’acabava de construït el pont.
  • 4. 19. Existien les grues en temps dels romans? Com eren? Il·lustra-les. Sí, solien ser de fusta i funcionaven gràcies a una roda que diversos homes la feien girar. D’aquesta manera podien pujar objectes pesats a la part mes alta de la construcció. 2.3_ Altres obres d’enginyeria 20. Descriu un aqüeducte amb il·lustracions. Canal cobert fet de pedra, per on passava l’aigua gracies a un pendent moderat. 21. El transport de grans mercaderies, com es feia? Per què? Es solia fer per mar, ja que era l’únic mitja per arribar a alguns llocs concrets, era ràpid i els vaixells tenien més capacitat de càrrega que els carruatges. 22. Perills de la navegació:  El temps que es feia a l’hivern no era favorable a la navegació en alguns indrets, ni tampoc als vents de mar Mediterrani.  Als mariners si les mercaderies que transportaven eren de valor, ja que els pirates podien assaltar el vaixell  S’havia d’anar en compte de no xocar contra caps i esculls de terra, ja que els nàufrags corrien el perill de ser convertits en esclaus per qui els recollís, o bé podien morir sense ser enterrats , cosa que atemoria als romans a causa de les seves creences. 23. Com subsanaven alguns perills els romans? Van construir els fars en punts estratègics del seu territori . Així els mariners sabien que s’acostava a la costa
  • 5. 24. Com es la torre d’Hèrcules? Han existit diversos fars en tota la costa de l’imperi romà, a Italià, Anglaterra, França, Hispania, etc... alguns totalment destruïts. No obstant això, de tots els fars romans el més famós es la torre de Hèrcules a la Corunya  encara esta en funcionament.